Costa Vermella, de Cerbère a Paulilles

Aquesta sortida no es circular i transcorre per territori Francès. Ha estat planificada pel nostre amic Narcís Pujades.
Sortim de Girona amb dos cotxes i anem fins a Portvendres. Des d'allà es deixa un dels cotxes a Paulilles a un aparcament public. L'altre cotxe, torna a Portvendres i el deixem a l'estació de tren. Agafem el tren a les 09:06 fins a Cerbère.
Comencem a caminar des d'aquesta població, pel passeig, al costat de la carretera, per agafar desprès un corriol a la nostra dreta, es el "sentier litoral" que resseguirem tot el camí. Anem el primer tram, pel costat de la via del tren, que desprès ja anem deixant, seguint la costa. Passem pel costat d'una urbanització i desprès pel cap de Perafita. Mes endavant, trobem una instal·lació sanitària, especialitzada en rehabilitacions. Desprès passem pel cap Rederís i la platja de Tallalauca, el cap i platja del Troc i arribem a Banyuls-sur-Mer, on aprofitem per dinar.
Desprès del descans, seguim per la costa, passant pel cap Castell de Velló i abans d'arribar al cap d'Ullastrell, girem pel camí que surt a la nostra esquerra, direcció a la xemeneia que tenim a la vista, del que va ser una fàbrica de dinamita. Passem pel costat de la Platja del Forat i entrem en aquest lloc preservat.
L'entrada es gratuïta i sorprèn trobar al costat de la platja un lloc tan ben conservat. Son unes 17 Ha. que al any 1870 el suec Nobel, hi va instal·lar una fàbrica de dinamita. Va tenir un gran creixement, fins arribar a treballar-hi als anys 1960 entre 300 a 400 obrers. Finalment es va tancar l'any 1984.
L'any 89 es va presentar un gran projecte immobiliari, que va ser rebutjat per la gent de la zona i al any 98 el Consell General, va preservar aquest espai.
Actualment hi ha la casa d'acollida al turistes, lloc on es fan exposicions. Un taller de construcció de barques catalanes, un altre espai que manté la memòria del que havia estat la fàbrica i la gent que hi treballava, una zona enjardinada, espais verds i una cafeteria. Mereix la pena visitar-ho.

No es una ruta circular. Cal disposar al menys de dos cotxes.
Distancia recorreguda: 15,1 km.
Desnivell acumulat:  482 m.  

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5793496056882299425

El Sui (Montseny)

L'accés a la sortida d'aquest dijous, la fem pel poble de Cànoves i desprès agafem la carretera que va al pantà de Vallfornès, fins arribar a la zona d'aparcament que hi ha abans d'arribar al pantà.
Comencem, agafant el camí que surt tot just al davant del aparcament i que s'enfila pujant en forta pendent, direcció nord est. Desprès d'haver recorregut poc mes d'un kilòmetre i uns 300 m. de desnivell, arribem a l'ermita de Sant Salvador de Terrades, construcció neogòtica del any 1930, que es troba al lloc on s'alçava l'antiga capella.
A la seva vora hi ha can Quintana, masia habitada i conreada, on hi serveixen menjars, segons consta documentat per Internet.
Seguim la nostra marxa pel camí que passa per darrera de la casa i que nomes passar aquesta, gira a la nostra esquerra, direcció nord est, pujant de manera continuada. Seguim aquest camí fins al Coll de Tascó, on ja podem veure una bonica vista de La Calma, Coll Formic, Matagalls, Les Agudes i Turó del Home.
Desprès d'un petit descans, girem direcció nord seguin el camí ven definit i que passa pel Turó i Coll de Palestrins i mes endavant va girant direcció nord oest, passem pel coll del Roure Gros i ja tenim a la vista el Sui, al davant nostre. S'acosta ràpidament la boira, que nomes ens dona temps d'arribar i ja es tapa totalment, privant-nos de la bonica vista que hi ha des d'aquest lloc.
Com fa aire fred i la boira no marxa, decidim baixar, desfent el camí, fins al Coll d'en Besa i encara baixem un tros del camí de pujada, fins trobar la pista que gira a la nostra dreta direcció oest, que baixa fent ziga zagues fins al sot de Malforat on hi ha indicador per anar a can Bosc (casa rural)  i al castanyer Gros d'en Cuc; exemplar que val la pena de visitar, per les seves dimensions. Aprofitem per dinar allà mateix.
Desprès, seguim baixant per la pista, fins arribar a la cua del pantà de Vallfornès, on girem a la nostra esquerra seguint la pista direcció sud est, que ressegueix el pantà fins la capçalera i segueix baixant fins arribar a la zona d'aparcament.

Distància recorreguda: 14,4 km.
Desnivell acumulat: 896 m.

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5792974116755821009

Serra de Madrès (França)

Aquest dijous i desprès de la tornada dels Alps, hem decidit d'anar a la Serra de Madres, al Capcir, en territori Francès.
Sortim de Girona, autopista fins a Perpinyà i la N116 fins Olette, on agafem la D4 fins a Sansa i desprès la pista fins al Coll de Sansa, punt d'inici de la nostra ruta.
En aquest punt i arriben 6 pistes. Nosaltres sortim direcció N per girar un poc més endavant cap al E. seguim aquesta pista fins trobar una fita a la dreta, on comença un camí que puja per dintre el bosc primer direcció E., per anar girant cap al NE. sempre per dintre bosc, més cap a munt, comencem a veure senyals del GR, que més o menys anem seguint fins arribar a dalt a la carena. Aquí mantenim la direcció NE i passem pel Roc Coscouné i el Serrat de L'Ours fins arribar al Col des Gavaches. Anem girant en direcció E. i ja tenim a la vista el pic de Madres; fem la pujada i ja hi som. Aprofitem per  protegir-nos a darrere la protecció de pedres que hi ha i fer un descans. Mentre, ens arriba un grup de francesos que pugen direcció SE. seguin el GR variant del Capcir.
Nosaltres seguim camí, resseguint el camí que dona la volta al circ i arribem al Roc Negre i desprès girem direcció S. cap al Clot Rodon. Mes avall i seguin el GR, veiem a la nostra esquerra i direcció E. el Lac de Nohèdes i el Gorg Blau. Seguim caminant cap al Refugi, passant per la Font de la Perdrix, que està gaire bé seca. Dinem al costat del Refugi, un mirador amb vista al Lac d'Evol i el circ que l'envolta.
Desprès desfem un tros de camí, fins trobar novament el GR direcció NO mentre caminem pel altiplà i fer la baixada, girant al SO fins al fons de la vall. Passem pel refugi Pla de Grill, que deixem a la nostra esquerra i més endavant el sender es converteix en camí que acaba empalmant amb la pista que ens tornarà al Coll de Sansa, en direcció oest.
La tornada, la fem seguint la pista que ens baixa a tocar al poble de Réal, per seguir cap a Mont-Louis i baixar per la N116 cap a Perpinyà i Girona. Aquest es el camí mes apropiat per aquesta sortida, doncs el que hem fet aquest matí per Olette, es una carretera molt estreta (a molts de trams nomes hi passa un vehicle) i amb moltes corbes.

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5791854213777842705

01-09-2012 Tour del Gran Paradiso

Setè i ultim dia de la travessa. Del refugi Vitorio Emanuelle II al parking Pravieu (a prop de Pont), passant pel refugi de Chabod.

Desprès de una nit força freda, pel vent gelat que a bufat i la neu que ha anat caient, ens posem en marxa a les 8 hores, com quasi tots el dies. La gent que s'ha atrevit a fer la pujada al Gran Paradiso, ja fa hores que han sortit davant nostre.
Agafem el camí variant 1A que va baixant, primer en direcció nord oest i desprès nord est, envoltant la Testa de Montcorvé, pic que no veiem per els núvols i boira que el tapen, està a la nostra dreta i nosaltres anem fent una balconada a sobre de la vall de Valsavarenche, que ens queda a la nostra esquerra.
Donat que està caient una forta nevada a estones i estem envoltats de núvols, avui l'objectiu serà veure isards i cabres salvatges, que segons ens ha dit Elodie, abunden força per aquestes contrades.
A la que baixem de cota, anem trobant grups d'isards pasturant i més endavant també trobem les cabres, que a falta de paisatge, queden ben retratats. Realment s'en veuen força, complint les nostres expectatives.
Desprès de dos hores i mitja, arribem al encreuament del camí que puja al refugi Chabot, que tenim a la vista a uns 50 m. per sobre nostre. Decidim no pujar-hi, perquè el temps segueix amb força neu i no veurem res.
Girem a la nostra esquerra, direcció oest, agafant el sender amb el nombre 5. Pel camí ens trobem amb gent que puja i alguns, a la vista del mal temps, giren, i agafen la tornada cap a la vall.
Mes avall, desprès de baixar un desnivell de uns 450 m.,ja entrem al bosc i tal com anem baixant, el camí te trams totalment empedrats, que jo no havia vists mai enlloc.
Finalment arribem al aparcament Praviou, on ens espera Sandra amb la furgo, per portar-nos a Pont, on dinarem al mateix lloc que ahir.
Desprès de dinar, ens acomiadem de les nostres companyes de Cairn, desitjant-nos poder fer un altra setmana de muntanya plegats, a l'any que ve.
Ens recull un mini-bus contractat per Cairn, que ens portarà novament a Bourg Saint Maurice on, ens podem  dutxar, cortesia de la mestressa del hotel on ens vàrem quedar el dia de la nostra arribada.
Desprès de nets i polits, agafem la nostra furgo i camí cap a Girona. El viatge, molt tranquil doncs hi ha una majoria de dorments.

Distància recorreguda: 11,4 km.
Desnivells acumulats: + 206 m. i - 1.049 m.

Cartografia: Carta dei sentieri 1:25000 nº 3 (Valgrisenche - Val di Rhêmes - Valsavarenche ovest)

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5791029280818411617

31-08-2012 Tour del Gran Paradiso

Sisè dia de la travessa.. Del refugi Savola al refugi Vitorio Emanuele II.

Sortida a les 8 hores i de moment, el dia està be. Sortim del refugi direcció nord est, per la carretera i pista 9 on, un km. més avall hi ha un cartell indicador, allà agafem la senda 3, posant-nos a la vall del Nivolet. Per aquest pla hi veiem quantitat de marmotes, anem baixant seguint el curs del riu i mes endavant ens trobem un grup de cases derruïdes, fetes amb pedra seca. Li donaven nom al poble de la vall -Nivolet-, per la seva construcció devien ser utilitzades pels pastors. Desprès d'uns 10 minuts més de baixada, ens trobem a la nostra dreta, direcció est, la bifurcació 2A que surt cap al Gran Collet.
Nosaltres seguim la nostra senda 3 que segueix baixant en pendent suau, fins arribar a la Croce dell' Arolley.El nom li ve donat pel cim d'una carena muntanyosa, situada a la nostra dreta, direcció sud. Es una creu de fusta , situada just al final d'aquest altiplà, amb un mirador impressionant a sobre la vall de Valsavarenche. Es troba abans de fer una baixada en pendent pronunciada, de quasi 400 m. fins a la zona d'aparcament de Pont, situat a la vall , on ens esperen Sandra i el Picaso.
El nom li ve donat pel cim d'una carena muntanyosa, situada a la nostra dreta, direcció sud
Aprofitem que hi ha un bar i botiga, per dinar, perquè ja ens ha començat a ploure aigua neu un altra vegada.
Quan ens deixa una estona la pluja, comencem a caminar de nou, per fer la pujada cap al Vitorio Emanuele II, mentre observem que la muntanya ha quedat ben enfarinada. El sender que ara seguim per pujar es el nombre 1  que desprès d'un desnivell d'uns 750 m., primer pel mig del bosc i desprès seguint els prats i roquissals, ens deixa al refugi.
Aquest es un refugi emblemàtic, doncs es d'on, normalment es fa la pujada al Gran Paradiso. Te una forma de lipse, amb planta i tres pisos. De fet està força ocupat, per muntanyencs que alguns ja han fet cim avui i d'altres que confien fer-ho demà, però les previsions atmosfèriques no son bones per intentar-ho. Fa vent força gelat, per la nevada de la tarda i s'espera més neu per aquest vespre.

Distancia recorreguda: 14,3 km.
Desnivells acumulats: + 751 m. i - 569 m.

Cartografia: Carta dei sentieri 1:25000 nº 3 (Valgrisenche - Val di Rhêmes - Valsavarenche ovest)

Enllaça al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5790752158011518641

30-08-2012 Tour del Gran Paradiso

Cinquè dia de la nostra travessa. Etapa del refugi Benevolo al refugi Savola.

El temps no ens acompanya i la pluja que ja cau de bon dematí, ens fa sortir mitja hora més tard. Com que no hi ha elecció, comencem a caminar pel sender 13 A, que desprès de quasi tres kilòmetres de marxa, enllaça amb el nombre 12, que seguirem i ens puja fins al Col Rosset (3.025 m), punt mes alt d'aquesta etapa.
Com que el dia està plujós i amb boires, no ens permet gaudir del paisatge, que de ben segur que es tan bonic com els altres dies, per tant, decidim  anar baixant i arribar aviat al refugi, seguint el sender 3C.
En aquest trajecte passem al costat de diversos llacs, els més importants el Chavaney, el Rosset i el Leytà. Avui arribem al refugi força aviat i fem el pic-nic allà mateix.
Tenim la tarda lliure per poder fotos al llac Laghi, que està tot just al davant del refugi i fer una passejada pel seu entorn.
Cal fer menció d'aquest refugi, doncs es el millor de tots els que hem estat. Avui nomes l'ocupem el nostre grup i el sopar es molt abundant.
Un cop acabats de sopar, les nostres companyes de Caïrn, l'Elodie i la Sandra, ens han preparat una sorpresa. Es tracta de fer "la copa de l'amistat". Es una tradició d'aquesta zona; i consisteix en fer el que nosaltres coneguem com un cremat. Allà, es fa amb "la grole" un recipient de fusta, amb 6 gals per beure. El cremat es  fa bàsicament, amb cafè, licor de grappa i sucre que es posa al forat de la tapa i es crema tot plegat. El ritual es que, la grole, s'ha d'anar passant de ma en ma, entre els assistents, i no pot tocar taula fins que no s'hagi acabat. D'aquesta manera es tanca un cercle d'amistat entre els que comparteixen aquesta beguda.
La festa, i la bona estada al refugi, ens han fet oblidar el pitjor dia, metereològicament parlant.

Distància recorreguda: 11 km.
Desnivells acumulats: + 848 m. i - 596m.

Cartografia: Carta dei sentieri 1:25000 nº 3 (Valgrisenche - Val di Rhêmes - Valsavarenche ovest)

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5790542941939069873

29-08-2012 Tour del Gran Paradiso

Avui es el quart dia de la travessa. Etapa del refugi Mario Bezzi al refugi Benevolo.

Sortida, com sempre, a les 8 hores. El dia comença amb sol, però ràpidament es va tapant i abans de dinar, ja tindrem el primer ruixat, que anirà repetint de forma intermitent, alguna vegada més.
Sortim del refugi Bezzi direcció sud est i en una pujada continuada. Tenim al davant nostre les glaceres de Gliairetta i de  Vaudet i a la nostra dreta la vall de Valgrisenche, que poc a pot es queda enrere, mentre ens acostem, tot pujant, cap a la glacera Gliairetta, la que passem a tocar; impressionant per la seva magnitud i les escletxes que veiem tan de prop. Finalment arribem al coll Bassac Derè, punt més alt de la ruta d'avui, situat quasi a 3.100 m.
Desprès de fer una pausa, per descansar, fer fotos i admirar el paisatge, se'ns acosta ràpidament una amenaçant pluja que just ens deixa baixar el primer desnivell en forta pendent que hi ha des del coll, ens equipem i seguim camí, que ara s'anomena 13 D. Seguim baixant un poc més i aprofitant que escampa, ens parem a dinar. A la nostra dreta, direcció sud, tenim la glacera de Goletta, que subministra l'aigua al llac del mateix nom, que trobarem més endavant.
Passem pel costat del llac i ens torna a ploure un poc més endavant, seguim baixant pel camí fins arribar a un mirador on se'ns mostra als nostres peus la vall de Rhémes i als fons, el refugi Benevolo punt final d'aquesta jornada a 400 m. per sota nostre. Seguim el camí de baixada, que ens hi porta.
Aquest refugi es el que ens dona menys serveis de tots els que visitem. Es petit i encara que ens diuen que hi han posat dutxes amb aigua calenta, a l'hora de la veritat aquestes no funcionen bé i nomes ens podem dutxar els dos primers amb aigua calenta. El lavabo es a fora del refugi i amb la nit que ens espera, per la pluja, es bastant empipador. Però, es el que hi ha! La resta de refugis, estan tots molt bé.

Distancia recorreguda: 13,4 km.
Desnivells acumulats + 857 m. i - 853 m.

Cartografia: Carta dei sentieri 1:25000 nº 3 (Valgrisenche - Val di Rhêmes - Valsavarenche ovest)

Enllaça al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5789937558579866961