dijous, 1 de desembre de 2016

Volta pel Bestracà i Vall d'Hortmoier, des de Oix

Aquest dijous, decidim de tornar a caminar per la zona de Oix, que fa temps que no hi estem. Ens ajuntem 16 Caminants i el dia encara que fa fred, està amb un bon sol i seré, ideal per caminar.
Sortim pel carrer principal fins a la part alta del poble, per trencar cap a l'esquerra fins trobar un pal indicador que marca un GR 1, que segueix direcció oest i direcció nord PR cap a Beget i Hostal de la Vall del Bac.
Natros seguim pel camí PR marcat amb grog que surt direcció nord i comencem a pujar per l'antiga pista que va cap al Peirer. Anem fent dreceres, sempre seguint el PR fins arribar a la carretera de Oix a Beget, que travessem. Passem a la vora del Peirer i seguim la pista fins al Coll de Bestracà. Aquí deixem el PR i trenquem a la dreta, cap a Sant Andreu de Bestracà.
Seguim pujant per la part de darrere l'església, direcció nord, seguint les fites de pedres i marques de color blau que anem trobant.  Quan ja som a dalt la carena, seguim marques vermelles pintades a les roques, girant cap a l'esquerra, fins a dalt al Puig de Bestracà on fem una parada per esmorzar, a la vora de les restes del castell de Bestracà i l'ermita de Sant Julià.
Comencem a baixar per la part de darrere, direcció nord oest i desprès girem cap al oest, per la tartera i seguint pintades de color blau, fins a tocar la Portella, on trobem el camí de pujada des d'Hortmoier, que seguim fins a les Feixanes, on trobem el GR11 i l'anem seguint, primer direcció sud i desprès direcció est. Desprès de passar per la Font de Coll Joell, a uns 250 m. trobem un camí que surt a la nostra esquerra que baixa a la riera de Beget. L'agafem, amb intenció de creuar el riu per anar a Plansesilles i desprès a l'ermita de Sant Miquel d'Hortmoier, però ens trobem que hi baixa força aigua i no el creuem.
Desfem camí fins al GR 11 i el seguim direcció est. Al proper desviament cap al riu, ho tornem a intentar per passar cap als roures, però el problema segueix i també girem i seguim ja pel GR fins a la Palanca del Samsó, on el deixem i seguim per PR cap al Pont Trencat, Pla de les Guillasses, Can Pei i Oix.



Sortida circular
Distància recorreguda         16,7 km. 
Desnivell acumulat               782 m.
Temps efectiu, caminant      5 H. 15'

Enllaç a la traça    http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15678057

Àlbums de fotos, enllaços:
Joan  
https://drive.google.com/drive/folders/0B1mRjSAhNf7nQm4wUEVnV29jcWM?usp=sharing

Albert      https://plus.google.com/collection/YKRsME






dissabte, 26 de novembre de 2016

el Taga, per Sant Martí d'Ogassa

Sortida amb la Colla Excursionista l'Isard, de Bescanó.
Avui, la sortida programada era anar al Taga, però per Sant Martí Surroca. Quan hem arribat a Ogassa, hem pres la decisió de canviar-la, degut a que la situació del temps era pitjor que el pronòstic. Començava a caure un plugim i encara que no semblava que era per ploure molt, hem decidit anar per Sant Martí d'Ogassa i fer-ho més curt. Deixem els cotxes al aparcament de la vora de la ermita.
Comencem a caminar, seguint la pista asfaltada i pugem pel camí clàssic, que surt a la dreta, quan ets a l'altura de l'ermita i està marcat amb varies marques, anirem seguint la rodona (blanc i verd). Als pocs metres hi trobem primer una tanca de filat i més amunt un pal indicador i un camí a l'esquerra, que es per on tornarem. Natros, seguim a munt per la dreta, i aviat arribem al abeurador de  la font del Freixe. Continuem pujant pel sender direcció nord i aviat comença a fer llaçades per guanyar ràpidament altura. Al tram final de la pujada, el sender enfila una diagonal direcció NO, fins a la Portella d'Ogassa. Val a dir, que des de baix a la font ens ha començat a nevar i ja tenim tot el terra ben emblanquit. 
A dalt la Portella, a cara nord, hi ha restes de la nevada anterior, que estan ben glaçades i cal anar en molt de compte quan, seguirem el sender cap al oest, per la Coma Llonga. Es el tram més dificultós i sempre que podem, mirem de trepitjar per la zona herbada. Quan ja hem de començar a enfilar el tram final cap al Taga, pugem mes a la vora de la vesant sud de la muntanya, on va ventar la neu i està millor per caminar. Així, arribem al nostre objectiu. La boira, ens torna a impedir contemplar cap vista i desprès de les fotos, ens anem cap a baix.
Desfem uns 330 m. i desprès ens decantem a la dreta, per anar a buscar el camí que baixa direcció sud, cap al Coll de Jou, passant pel Pla de les Cabanes, que sembla estar menys glaçat. Quan arribem a baix la pista, girem a l'esquerra i la seguim uns metres. Abans d'arribar al refugi Sant Jordi, ens decantem a l'esquerra per anar cap als prats, direcció est, i trobar el camí marcat amb marca groga, que passant pel Pla de Mitjavila, ens portarà cap al Serrat de la Puella i anirem baixant fins a sortir a la cruïlla del camí per on hem pujat al matí, que hi ha el pal indicador. Ara, només hem de acabar de baixar uns metres fins al cotxe.



Sortida circular
Distància recorreguda          7,8 km.
Desnivell acumulat                712 m.
Temps efectiu, caminant        3 h. 15 '

Enllaç  a la traça       http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15677280

Àlbums de fotos:

dijous, 24 de novembre de 2016

Volta per l'Albera: Puig Neulós i Puig de Quatre Termes

Desprès del episodi de pluges d'aquesta setmana, decidim d'anar a caminar per la carena del Neulós, per evitar molt de mullader.
Passem a França i per El Pertús, pugem per la D 71 cap al Neulós, fins a trobar la tanca del tram final. Al principi,no ens acompanya gaire el temps. Com bé diu el seu nom, trobem boira espesa i fort vent (que no tocava).   Deixem els cotxes i anem pujant per la carretera cap a la carena, on seguim el GR per la vora del filat, fins al punt on trobem la porta de pas al costat català. Ara, seguim el PR direcció NE i ens arribem a veure el pou de glaç. Desfem uns metres del PR i quan acaben les falgueres, ens enfilem cap a dalt per la dreta, per anar a buscar el filat novament, pel costat català i el seguim fins a dalt al Neulós.
Baixem pel costat Francès, per darrera la instal·lació de repetidors, donant-li la volta seguint el GR. Baixem per darrera, fins a trobar la pista a la font de la Tanyareda i anem seguint el GR direcció SE fins al refugi de la Tanyareda, on fem parada per esmorzar.
Seguim el GR tota l'estona, passant pel Coll Pregon, Coll del Faig on el sender gira cap al est. Pugem pel cim del Ras de Menta i baixem direcció NE cap al Coll de l'Estaca, per seguir per dintre la fageda rodejant el Puig dels Pradets, que queda a la nostra dreta. Ara, el sender gira cap al est i el deixem per acabar de pujar fins al Puig dels Quatre Termes. Avui, hem pogut gaudir de la vista al Cap de Creus, plana del Alt Empordà, la Garrotxa i Pirineu Oriental, al costat català. Per França, el Canigó, la Serra Madres, la plana de Perpignyà, els pobles de la costa, el proper Bosc de la Massana, amb la Torre Massana i també la de Madeloc, amb la prolongació de l'Albera, fins al mar.
Des del punt on ens trobem, baixem fins al GR direcció nord, passem més avall i camp través, rodegem unes falgueres que hi ha, per entrar a la fageda. Quan hi som, girem cap al NO (a l'esquerra) per anar a buscar, als pocs metres, el faig del pou de gel. Es tracta d'un exemplar de gran dimensió, on el seu peu hi ha la resta d'un pou de gel. Seguim direcció nord, per anar a buscar el Coll dels Tres Faigs i la pista, per on farem la tornada. Aquí fem un petit descans, per desprès retornar seguint la pista i  passant per la Font del Orri. Desprès trobem una pista que se'n va baixant per la dreta, cap al poblet de Laroque des Albères. Natros, seguim pujant a l'esquerra per la pista i fem cap a la Font de la Tanyareda, on fem parada per dinar.
Desprès del descans, seguim camí per la pista, aprofitant un parell de bons miradors cap a la plana Francesa i finalment, arribem als cotxes.



Sortida circular
Distància recorreguda      19,3 km. 
Desnivell acumulat            984 m.
Temps efectiu, caminant   5 H. 30'

dijous, 17 de novembre de 2016

La Vall d'en Bas: Volta per la Serra de Llancers

Aquesta setmana, un inoportú constipat, m'ha impedit de poder fer aquest bonica sortida, proposada pel company Martí.
Us acompanyo la traça i mapa, però no hi tinc dades per fer la ressenya. Apuntar només, que per evitar de fer 2,5 km. de carretera a la tornada, han deixat un cotxe als Hostalets d'en Bas.




Sortida no circular 
Distància recorreguda        16,1 km.
Desnivell acumulat              897 m.       
Temps efectiu, caminant     7 h. 27'

Enllaç a la traça    http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15574830

Fotos Jordi: https://drive.google.com/drive/folders/0B-jEHAz5MVqPNmJJa0s4Y0pPVjg

dissabte, 12 de novembre de 2016

Volta per la Reserva Natural del Bosc de la Massana, des de La Vail

Aquesta sortida l'hem planificat perfer-la amb la Colla Excursionista l'Isard, de Bescanó. Ens hem aplegat 21 caminants, per gaudir d'una molt bonica ruta i un bon dia per caminar.
Des de la sortida de Le Boulou, agafar la D-618 per desprès de passar S. Andrée, sortir a la rotonda, i anar a buscar la carretera que va a La Vail. Una vegada som al poble, el passem i uns 500 m. més amunt, hi ha una zona d'aparcament, on hi caben bé els cotxes.
Comencem caminant direcció al poble i anem a buscar l'església, per on hem de baixar a buscar la riera, travessant-la i agafar la pista que va pujant. Seguim marques de color grog. Un poc mes amunt, trobem un pal indicador sense rètol. Hem de continuar pujant a la dreta i a partir de aquí comença una pujada constant i amb bona pendent. La direcció es sud, sud-est. La nostra referència, a l'esquerra, es el Roc de Montbran, una formació rocosa que sobresurt. Seguim pujant i ja deixem el Roc per sota nostre i quan arribem a l'altura del Roc de les Medes, ens parem per descansar i esmorzar.
Seguim la nostra pujada i comencem a trobar exemplars de faigs de gran dimensió i també tres teix centenaris. Continuem fins arribar a la cota 920 i desprès fem una petita baixada fins al Coll de l'Aranyó per seguir pujant per una bonica fageda, deixant el Pic de l'Aranyó per sobre nostre, fins arribar al Coll dels Tres Faigs (1.041 m). Estem un centenar de metres per sota la carena i a la vora del Puig de Quatre Termes. Fem un petit descans i seguim el camí que segueix per dintre la fageda. Quan hem recorregut uns 230 m., ens desviem pujant cap a la dreta pel mig de la fageda, per anar a contemplar el que queda d'un antic pou de glaç. La referència, es un faig molt gran que es distingeix des de baix el sender i ques està uns 40 m. per sobre nostre. Tornem a baixar al sender i més endavant, trobem un indicador de camí per baixar cap a La Vail i també per anar a la font de Noufonts. Seguim el nostre camí en la direcció que portàvem i que gira cap al nord-est per una carena que es tot un prat, per on anem baixant. Quan s'acaba el prat, ens hem de decantar cap a la dreta, per seguir el sender que ens endinsa a un bosc on hi ha bonics exemplars de roure i arribem a les Barraques de les Colomates, refugis pastorals, una de elles, habilitada com a refugi lliure. 
Per la vora del refugi, baixem direcció sud pel camí que ens porta a baix al prat, on hi ha un tancat per bestiar, i a la riera de la Maçana, que travessem. Ens trobem a una zona amb una biodiversitat única, reconeguda a nivell europeu.
Seguim caminant a la vora de la riera i aquí, les marques canvien a color vermell. Anem seguint aquest bonic camí pel mig de les fagedes i rouredes. Des de on hem creuat la riera, caminem uns 200 m. i al altre costat de riera hi ha la font de les Colomates. Seguim el camí, que va girant cap al oest i desprès a nord, fins arribar a un coll, on hi ha cruïlla de camins. El que venim, i al davant nostre un altre que hem de seguir a l'esquerra i direcció nord-oest, que torna a tenir marques grogues. Ens portarà cap al coll d'en Verderol i més endavant al Corral dels Porcs, una caseta construïda en pedra i que sembla s'utilitza com a refugi. Aquí fem la parada per dinar.
Desprès seguim el sender i arribem al Coll de la Plaça d'Armes, on per la dreta baixa un camí, cap al Rimbau. Nosaltres seguim en la mateixa direcció que portem i enfilem la pujada a la Torre de la Maçana. La Torre, que formava part del sistema defensiu establert per Jaume III, te una situació immillorable, a sobre un turó i vista a 360º. Ens permet, veure tot el recorregut que hem fet: La Vail, els rocs de Montbran i el de les Medes, els colls de l'Aranyó i dels Tres Faigs, la carena, el bosc de la Maçana, que arriba fins on som. Tota la costa vermella i les platges, amb Collioure i Argelès.
Continuem camí direcció nord, seguint els pals indicadors, direcció La Vail. El camí baixa per la vesant nord, ben definit i amb bona pendent fins al Coll del Pomer. Aquí, ens desviem cap a l'esquerra, per anar seguint un corriol que baixa tot un primer tram on hem de seguir les fites que trobem. Més avall, ja s'hi veuen marques grogues que ens porten fins a baix a la pista, on hi ha bestiar tancat. Seguim cap a la dreta cinc minuts, fins arribar als cotxes.



Sortida circular
Distància recorreguda        16 km.  
Desnivell acumulat              1.073 m.
Temps efectiu, caminant     6 h. 20'


Àlbums de fotos:

dijous, 10 de novembre de 2016

Volta pels cingles de Sant Roc i dinar de la Colla per fer la castanyada.

Avui, amb els companys de la Colla, hem preparat dues activitats. Una caminada matinal pel cingles de Sant Roc, per Sant Climent d'Amer, i desprès dinar de germanor a can Pere Sobiranes.

Deixem els cotxes a un punt de la pista, on hi ha lloc, entre la Torre de Roca-salva i El Llepard. Es el punt de sortida i arriba de la excursió. Sortim, pujant pel camí que surt a l'esquerra de la pista (SO). Està marcat amb color vermell. Més amunt trobem una cruïlla, on seguim la direcció que portem. Seguim pujant i més endavant, el sender va girant a (NO) i arriba a un pla, on hi ha un rètol indicador. Aquí, ens desplacem uns metres a la dreta, per anar al mirador de Roca-salva, des de on tenim a la vista, a sota nostre la Torre de la finca i la vall de Sant Climent d'Amer. Tornem cap al sender i seguim a l'esquerra (NO) per anar cap a les restes del poblat ibèric de Puigdalí. Desprès, continuem seguint les marques vermelles, (També trobem un pal indicador -Ruta la volta al Terme-), direcció als Tres Rocs on des de cada un de ells, també tenim la oportunitat de gaudir de bones vistes. Desprès del últim Roc, seguim el sender marcat de vermell i també hi ha un rètol indicant cap al Puliol i Santa Lena, per on anem a parar a la pista asfaltada, que seguim uns 330 m. i desprès agafem una pista de terra que surt a la dreta, que va a la ermita del Puig d'Helena. Natros, la part final d'aquest tram, la fem per un sender que va paral·lel a la pista, per la seva esquera.
Desprès d'un descans, seguim el camí que baixa indicat pel costat de darrera de la ermita fins a trobar una cruïlla de pistes. Seguim recte, direcció est, per un camí empedrat i marcat de color grog, que va girant cap al (SE) per anar a buscar la cinglera de la part de la Vall del Llémena. Trobem el camí que puja des de Sant Martí de Llémena i més endavant el que puja des de Can Pere Puig. A partir d'aquest punt, el camí va marcat amb color grog i blau fins a la ermita de Sant Roc. Aquí, aprofitant el descans i la magnífica visual que hi ha des d'aquest punt, el company Xavier, ens imparteix una xerrada magistral i molt enriquidora, de les formacions geològiques de la zona.
Seguim el sender, que baixa resseguint la cinglera cap al costat de Sant Climent. Les marques groga i vermella les anem seguint baixant i encara podem contemplar paisatge des d'algun mirador més a ran de cinglera. Trobem la cruïlla que baixa direcció sud cap a can l'Arimany. Natros hem de seguir cap al oest (marca groga i també vermella) per un sender que va per la vora de la cinglera i ens porta seguint el seu perfil en paral·lel. Trobem un pal indicador on hi diu: Ruta de les Ermites. Seguim el camí i baixem fins a la riera de Sant Climent, ara seca, el camí segueix al altre costat direcció oest i quan som a prop del Llepard, gira cap al sud, planejant. Aviat ja veiem els cotxes i la pista, acabant de fer aquests metres, fins que hi som.

La segona activitat la fem a la casa que el nostre company Joan ens posa a disposició per fer aquestes trobades, a can Pere Sobiranes. Recordem als absents, perquè son fora, de viatge i en especial al nostre company Eduard, que a més es el seu aniversari i per (mala pata), mai més ben dit, no ens pot acompanyar.
Avui i com ja ens té massa ben acostumats, la nostra companya Conxi, ens ha preparat tot el dinar, pre-cuinat i el que cal fer a la brasa, begudes i logística. A tots dos, moltíssimes gràcies per la vostra predisposició. La festa, tot un èxit, dinar boníssim, molt més bona companyia, i per finalitzar, cor de veus i guitarra, per acabar de passar una molt bona estona. FINS LA PROPERA....!



Sortida circular
Distància recorreguda         10,1 km.
Desnivell acumulat               414 m.
Temps efectiu, caminant      3 h.

Enllaç a la traça       http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15491703

Enllaç als àlbums de fotos:

Joan: 
https://drive.google.com/drive/folders/0B1mRjSAhNf7nSXFEQm13bWhNOTg?usp=sharing

Jordi: https://drive.google.com/drive/folders/0B-jEHAz5MVqPZmd5VUgybVJtX0k







dijous, 3 de novembre de 2016

Puig de les Agudes, des de Vilallonga de Ter.

Avui, hem programat la sortida al puig, des de la població de Vilallonga de Ter. Deixem els cotxes a dintre el poble, al carrer de sant Domingo i comencem a caminar cap a la església i l'Ajuntament, pujant pel carrer Major i una vegada passat l'Ajuntament, girem a l'esquerra pel carrer de la Grau, on pugem per unes escales, dirigits a les Roquetes. El paratge es curiós i hi ha unes escultures de una bruixa i un drac. Arribem a dalt, al Pedró de les Fou-Fou i a la pista asfaltada de les Roquetes, per on seguim fins a el Quer, unes cases que hi ha més amunt. Aquí ens trobem una tanca, que no ens deixa seguir la pista amunt. Retrocedim uns metres més avall de les cases i agafem a la dreta un camí que va a parar a una canonada, per on al costat hi pugen unes escales, que natros seguim. Més amunt, deixem les escales i pel mig del camp, anem a trobar la pista per on no hem pogut passar. Ara, la seguim tota l'estona, pujant i passem per la vora de la font de l'Esclop i gairebé un kilòmetre desprès, la pista fa una bifurcació, seguint cap a la dreta. Hem d'agafar cap a l'esquerra per dirigir-nos a la Serra Llevada i seguint més amunt arribem al turó de Sant Pere. Aquí, la pista gira cap al nord-oest i més amunt quan hem passat el turó de Cubertat (1.761 m.) anem a parar a un prat, on ja agafem un corriol que surt direcció nord entre els pins i ens porta al Pla Llobet; un altre prat, on aprofitem per esmorzar. 
Desprès ens queden uns pocs metres de pujada pel prat direcció nord-est per assolir el Puig de les Agudes (1.976 m.) el punt culminant de la sortida. Fem vista a tot el nostre voltant i fotos de grup, per desprès emprendre la baixada pel costat del filat cap al Pla de Sant Joan. En aquesta baixada, la traça no baixa ben be pel costat del filat, perquè aprofitem per repassar sota els pins i collir algun bolet. Ens re-agrupem al Pla de Sant Joan i aquí deixem la pista, que segueix cap a l'esquerra, per seguir recte al davant nostre cap a un petit turó que tenim a la vista. Ara, el sender segueix baixant pel costat d'un filat cap a la Collada dels Homes Morts, on seguim per un camí que gira cap al nord-est i que passa per la font de la Llosa i seguim fins a anar a sortir a una pista, on hi ha un pas canadenc. Tenim a la vista Llanars i des de aquí hi podríem baixar. Natros, seguim la pista cap al oest i anem seguint-la una bona estona fins a la Roca Pollosa. Aquí, fem una drecera, baixant per la nostra dreta un corriol per dintre bosc. Quan tornem a trobar la pista, no hem de creuar el filat, si no que a la nostra dreta surt un sender marcat amb blau i blanc que hem de seguir direcció (NO) per dintre bosc. Passem una primera tanca de filat i quan arribem a la segona, i tenint a la vista a baix a l'esquerra, can Huguet Vell, no l'hem d'obrir, si no que baixem seguint les marques el sender que ens portarà fins a la casa, on fem parada per dinar a la vora de la ermita del Roser, que està a sobre de la casa.
Seguim camí per la pista i uns 170 m. més enllà hi ha una bifurcació. La pista, segueix baixant i arriba fins a la carretera, per on podríem tornar a Vilallonga. Natros, per no fer aquesta tornada en part, pel costat de la carretera, hem decidit de seguir per un camí que surt al mapa Alpina del Costabona, que portem. aquest camí segueix recte per aquesta bifurcació, per una feixa on hi ha aiguamolls. Seguim per aquest camí i anem a sortir a la part baixa d'un prat, on caminem a la vora d'un filat fins al altre costat de camp, on hem de passar un filat. La feixa, segueix i el camí ja comença a estar brut de matolls i bardisses, però l'anem seguint. Pel que veiem es un camí que fa molt temps que s'hi passa i s'està quasi perdent. Es una llàstima, perquè son uns 400 m. que està quasi impracticable, però desprès ja segueix una pista de bosc, que baixa fins a Can Huguet, a tocar ja del poble. Girem a l'esquerra, com si anéssim cap a baix la carretera, però abans, i sota un oratori que hi ha, girem a la dreta, al carrer sant Domingo, on tenim els cotxes.



Sortida circular
Distància recorreguda        16,3 km.
Desnivell acumulat              946 m.
temps efectiu, caminant      5 h. 41'

enllaç a la traça       http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15389065

àlbum de fotos de Joan:  
https://drive.google.com/drive/folders/0B1mRjSAhNf7nblh3SUlfVUxEeUk?usp=sharing