20101119

A Santa Magdalena per la Canal del Barret

18/11/2010    A Santa Magdalena per la canal del Barret

Avui faig sortida amb en Pere, Salvador i Joan Antón. Com sempre, a les 07:00 hora de trobada. Sortim de Girona cap a Joanetes, on deixem el cotxe a peu de carretera, per la part de dalt.
Comencem a caminar a les 08 del mati i sortim seguint un pal indicador que hi ha entrant cap al poble. Anem pujant i trobem un pal indicant la pujada a Santa Magdalena. Nosaltres agafem el camí de l’esquerra, el de la carena. Anem pujant pel mig del bosc i en mitja hora arribem al Puig de la Peresa. Seguim pujant i en mitja hora mes, ens plantem al Puig del Soi.
Seguim a munt i ja tenim a la vista per sobre nostre, la roca pintada am guix blanc, amb l’ inscripció “el barret”. Passem per la dreta de la roca i a sobre hi trobem un pas en escala. Seguim amunt i trobem un cartell indicador "al camí nou", que ens porta  a peu de canal, on hi trobem un encreuament. A l’esquerra aniríem cap a la canal dels Ganxos i a la dreta es el camí per on farem la tornada. Seguim recte a munt i ja som a la canal, que està ferrada i permet anar pujant poc a poc, per guanyar el desnivell d’un centenar de metres fins a dalt. El pas es molt bonic i amb l’ajut de la ferrada, podem anar pujant, no sense dificultat. Per meitat de canal, hi ha un petit replà i a la nostra dreta, tenim un mirador on hi ha una campana, amb una vista excepcional de la vall d’en Bas.

Seguim pujant fins a dalt i seguim el corredor fins a una porta que surt al prat, quedant a dalt la nostra esquerra, les antenes del repetidor i a baix a la dreta, Santa Magdalena. Ens dirigim a la casa refugi, on esmorzem.


Desprès del merescut descans, seguim el camí de baixada cap a les Olletes. Un poc mes a baix d’aquest indret, surt un corriol que comença a pujar a la nostra dreta. L’hem d’agafar y començar a pujar un altra vegada, fins al Coll del Forn. Nomes sortir a dalt al Coll, hi ha un molló de pedra a la nostra esquerra. Aquí hem de deixar el camí i agafar-ne un que surt a la nostra dreta i que a arran de paret de roca de les Agulles, ens portarà fins al lloc on hem pujat per la Canal aquest matí. A partir d’aquí es tracta de desfer el camí de baixada fins al cotxe.

Ascensió acumul·lada 890 mts. i 9,5 km. de recorregut.

Àlbum de fotos:  https://photos.app.goo.gl/vZnCVWuzJrJwLqwF6
 

20101104

Bellmunt

Dia 04 de novembre: Sortida a Bellmunt, des de St. Pere de Torelló

Avui sortim a les 07:00 hores de Girona. Hem quedat, Joan Antón, Rafel i jo. Ens desplacem per la carretera d’Olot fins arribar a Joanetes, on passem pels Túnels de Brancons, fins a la sortida de St. Pere de Torelló.
Arribats al poble, deixem el cotxe al cap de munt del carrer de Bellmunt. Ben pensat, seria millor deixar-lo mes avall, ja que a la tornada hem de pujar bona part del carrer, en desnivell pronunciat, que es millor pujar-lo de bon mati, que desprès al tornar.
Quan acaba l’ultima casa del poble, ja es veu el sender que enfila cap a Bellmunt i a més coincideix que està marcat com a GR. Sortim a les 08:25 hores, les marques comencen a un pal de la llum que queda a la dreta del camí.


Pocs metres més endavant, a mà esquerra ens queda un oratori. Passem pel costat d’un depòsit d’aigua i el camí s’enfila ràpidament a un turonet  (El Pedronet), que està bé per tenir una bona vista enrere, però que no cal pujar, ja que a la dreta s’obre un camí, que ens estalvia pujar i baixar per l’altre costat, per seguir-lo igualment.
El camí està ben marcat, i si en algun lloc i ha dubte, també es troba alguna fita en pedres. Anem pujant pel Serrat de la Perdiu i quan arribem al Coll del Hostal del Malgovern, ens ve per la dreta un corriol pintat en cercle de color carbassa, que s’uneix al nostre GR. Allí coincideix també la carretera que puja al Santuari. La creuem i seguim corriol amunt fent ziga-zagues fins que tornem a sortir a la carretera, que aquest cop la seguim a munt, passant per l’oratori a la Verge de Montserrat, on hi ha un mirador.


Mes amunt hi ha un cartell on es descriu l’espai natural protegit de les Serres de Milany-Sta. Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. Tornem a seguir el sender que s’obre a l’esquerra de la carretera i quan hi tornem a sortir, trobem el paratge de la Font Vidranesa. Seguim camí amunt i encara creuarem alguna vegada més la carretera, però no té pèrdua i arribem fins al pàrking on s’acaba la carretera. Seguim pujant amunt fins al Santuari, des de on hi ha una vista molt bonica: al sud, de la comarca d’Osona; al oest, el Pedra Forca, Moixeró i Cadí; al nord, Sta. María de Besora i Vidrà, i mes al fons la Serra de Milany, amb el castell; al nord-est, Pla Traver i Puigsacalm; al est, la serra de Cabrera i els Aiats. Tot un espectacle de la natura.

Per fer el retorn, baixem fins al pàrking i deixem el camí que hem pujat, a la nostra dreta. Seguim baixant per la carretera i uns revolts més a baix, trobem el pal indicador del camí que hem de seguir, que ens porta a Sant Roc passant pel coll deFont de Xeca i molt més avall, pel Serrat. Arribats a l’ermita, seguim el camí que baixa pel davant del pòrtic, que seguim sense pèrdua fins arribar al Mas Fondevila. Sortim a la carretera vella d’Olot i uns pocs metres més endavant, agafem un corriol que puja per la dreta cap al poble, per on tornem fins trobar el cotxe. Son les 12:36, molt bon hora per tornar a Girona.

Hem caminat 9,6 km. i 676 m. de desnivell acumul·lat

Fotos:   https://photos.app.goo.gl/vydcsnz1CytG3qG48

20101030

La Dent d'Orlú (l'Ariège), França.

Sortida dimecres 27 d’Octubre de 2010: França, la Dent d’Orlú
Gaire bé 15 km. de marxa i un desnivell acumulat de 1.140 metres.
Avui hem quedat vuit companys de Girona per fer la sortida, en Narcís (l’organitzador), Xavier, Joan (el de Sta. Coloma), Antoni, Joan, Martí, Jordi i jo. Toca matinar perquè hem de fer molt de desplaçament. Hem quedat a les 06:00 hores a Fontajau i anem amb una furgo llogada.
El camí se’ns ha complicat perquè hi ha el port de Palhieres tancat per la neu.  Per tant, carretera i per l’Eix, túnel del Cadí, Puigcerdà, túnel de Puymorens, cap Ax-les Thermes, Ascou i La Forge. Allà agafem una pista cimentada, però a 4,5 km. del punt d’inici de la marxa, tenim que deixar la furgo, per les plaques de neu gelada que hi ha. Un altre contratemps, perquè ens obligarà a fer dos hores més de marxa (anada i tornada).


Seguim la pista glaçada fins arribar al nostre punt d’inici de ruta. Allí la pista s’acaba en una explanada rodona, on es poden deixar els cotxes (quan s’hi pot arribar). En aquest lloc hi ha un cartell indicatiu amb la ruta marcada.

Al costat del cartell, comença el sender marcat en groc. Travessem un rierol i de seguida enfilem pel bosc, seguint les marques grogues que es troben molt sovint marcades als arbres. El camí amb la neu verge (som els primers en pujar), ens fa parar compte de no posar el peu a cap forat. Poc a poc anem guanyant altura pel mig del bosc, fins sortir a dalt a la Carena de la LLau. Un cop a dalt, en lloc de seguir el camí fins a un pal marcat que hi ha, nosaltres tirem pel dret en direcció al Coll. Quan ens adonem, rectifiquem derivant a la nostra esquerra, fins a trobar el camí, que seguim fins al Coll de Brasseil. Allí hi ha un pal indicador, punt on arriba el sender que ve des de el Coll de l’Euge.
Sense pensar-hi gaire més, emprenem la pujada. Ens trobem al peu d’una piràmide de 300 metres de desnivell i una pendent propera als 45º. Poc a poc, anem pujant, però cada vegada està mes difícil fer-ho sense grampons, així que finalment i allà on trobem un replà, acabem posant-los. A partir d’aquí ja anem més segurs, doncs les plaques gelades a sota la neu, son perilloses i tot i els grampons, tenim d’anar en compte per la forta pendent.


 Finalment, arribats a dalt, l’esforç si que ha valgut la pena; la vista es impressionant: a darrera nostra, el Tarbesou i el Serrat des Escales; cap al Est, el Roc Blanc i mes a la dreta, la punta del Carlit.


Al sud es veu part de la Gallina Pelada i els pics d’Andorra. Al oest Sant Bartomeu i Montsegur, desprès de descansar mitja hora, fent un àpat i les fotos corresponents, decidim que hem de baixar, doncs es tard i encara hem de caminar un bon tros.
Quan quasi som a baix del pic, encara trobem pujant dos grups de francesos que van cap a munt. Nosaltres ens re agrupem i tornem cap al cotxe, desfent el camí. Quan sortim d’Orlú ja son les 19:00 hores. La tornada la fem passant per dins França,  per Quillan cap a Perpignan, La Jonquera i Girona. Quan arribem, son dos quarts d’onze de la nit, però molt contents de lo que hem pogut gaudir allà dalt d’Orlú.

Referència de la sortida: http://www.pujades.cat/

20101012

De Nuria a Queralbs pel Camí dels Enginyers.

Sortida feta el 7 d'Octubre

Avui  hem quedat per sortir amb Pere, Salvador, Joan Antón i Rafel, per anar des de Nuria a Coma de Vaca pel camí dels Enginyers i baixar fins a Queralbs . L’hora de trobada es a les 06:00 del matí a la rotonda de la Devesa. Ens interessa  estar a Queralbs antes de les 07:45 h. Per poder agafar el cremallera que surt a esta hora de Queralbs.
Tot i tenir un petit problema a dintre de Ripoll, per les obres que s’hi fan, aconseguim arriba a l’hora prevista i agafem el cremallera fins a dalt i després, la cabina que puja fins al alberg Niu de l’Àliga.
Coincidim entre d’altres, amb un grup de pastors que han pujat a recollir els ramats i fer-los baixar de cota, ja que s’acosta el mal temps. Van carregats amb sacs de sal per fer acudir el bestiar. S’escampen per la muntanya i pels crits que anem sentint i el moviment del bestiar, sembla que aconseguiran el seu objectiu.
A les 08:30 comencem a caminar i ja tenim un dia esplèndid, amb un sol que ens farà suar  bona part de l’excursió. El Camí dels enginyers es molt aeri i surt en direcció est des del alberg. Primer hem de fer un desnivell cap a baix per anar a trobar el camí que passa per una cota mes baixa, que ve des de Nuria.  A la mitja hora de caminar, ja tenim de parar per treure roba.

A la nostra esquena hi queda el Puigmal ben il·luminat pel sol i mes al nord el Finestrelles, amb aquest dia, tot el que veiem de l’olla de Nuria està magnífic. En direcció est, apareix per davant nostre el Torreneules, tot majestuós.

Seguim caminant per un corriol que a més que ens hi venen les vaques que criden els pastors, contra direcció, ens el han deixat tot ple de “fites”, que tenim que anar esquivant com podem. Un tros mes endavant, ja s’hi camina sense “catifa”.  Desprès d’un hora i quart de marxa, ens parem a esmorzar.
Reprenem el camí i hara estem a la part mes bonica del recorregut. El cami s'estreteix i queda pegat a la paret de roca amb petits desnivells i passos amb ajut de cable.





 Desprès d’un hora i quart arribem al Coll dels Homes, on hi ha una vista impressionant a la vall del Freser; al nord cap el Coll de la Marrana, al est (davant nostre) el Balandrau, en front nostre, el camí de baixada i les Marrades que baixen cap al riu.


Una estona més, de baixada i ja soms al refugi Coma de Vaca, on parem per fer un petit descans.



Seguim la marxa guanyant altura al altre costat del riu. Desprès, planejant, arribem a les Marrades, per fer el fort desnivell, que anem seguint fins a baix al riu.


Al costat del pont que el creua, fem un altre petit descans. Seguim baixant fins al Salt del Grill, on aprofitem per dinar i descansar un altra estona. Quan seguim caminant, en un quart d’hora ja som a la Central de Daiò. Ens queda el tros de carretera fins al aparcament de l’estació de Queralbs, que es el més feixuc, per tenir que caminar per carretera.
Mapa:

Àlbum de fotos:

20100831

Trecking a Dolomitas

Sortida des de 22 al 28 d'agost a les Dolomites amb l'organització Cairn, le Repère Montagne (cairn@cairn-fr.com).
Som un grup de gironins format per Elvira, Anna, Anna Maria, Pere, Joan Anton, Salvador, Rafel, Quim i jo. El viatge, el 21 d'agost, el fem amb cotxe, tots amb un vehicle, fet que ajuda a entaular una bona relació de grup. El nostre destí està a prop de Cortina d'Ampezzo, a un poblet que es diu Cibiana di Cadore, on farem nit, per sortir demà cap a Cortina.


A Cortina d'Ampezzo, punt d'inici i final del trekking, ens trobem amb dos companys francesos, la Rachel i Raphaël, que completaran el grup. Apareixen a l'estació d'autobús els nostres guies, l'Elodie i en Florent, acompanyats de Picasso, el nostre portador.


Diumenge 22, primera etapa
Farem 4,6 km. de ruta i un desnivell acumulat en alçada de 870 m.
El primer tram de l'etapa, el realitzem en autobús, des de Cortina per la SR 48 fins al punt d'inici de ruta. El sender està ben definit i en un primer tram ens apropa al refugi A. Dibona, on reposem del primer esforç. Al primer cop d'ull al refugi, ja veig que no te res a veure amb el que fins ara he conegut de refugis. Això es un hotel.
A partir d'aquí el camí puja per una pista, i al seu final segueix el sender molt ben traçat, pujant en ziga zaga fins a un pas estret, on es divisa un antic refugi que ens quedarà a l'esquerra.



Seguim pujant una mica més, fins arribar al nostre destí, el refugi Giussani (2.600 m), amb una bona vista al Tofana di Rozes (3.225 m).



Dilluns 23, segona etapa: 
Farem 17,6 km. de ruta i un desnivell acumulat en alçada de 900 m.
Des del R. Giussani, seguim el GR 403 realitzant una baixada preciosa, on es barreja paisatge rocós impressionant, amb restes de trinxeres i bunkers de la guerra, fins a la Val Travenanzes, amb un riu i uns cims rocosos que la defineixen.
Un cop arribats a baix a la vall, anem resseguint el GR 401, passant a la part final pel pont de Cadoris i seguint la pista, en 5 minuts arribem a un àrea de picnic, on aprofitem per dinar.
Desprès del descans corresponent, seguim el camí i a uns 5 minuts trobem un pista que surt a la nostra esquerra. La seguim, pujant i caminant entre boscos de pins, quedant a la nostra dreta el riu Fanes. Mes endavant arribem a l'entrada, barrada per cotxes, del parc natural Fanes-Sennes-Braies. Creuem la barrera i seguim pujant per la Val di Fanes, GR 10. Arribats a dalt i prop del nostre destí, fem una parada al bonic llac de Limo, on descansem.

Reprenem el camí i en 20 minuts arribem al final d'etapa, el refugi de Fanes (2.065 m)

Dimarts 24, tercera etapa:
Farem 19,9 km. de ruta i un desnivell acumulat en alçada de 835 m.
La etapa te un perfil diferenciat, que en un primer tram i fins el refugi Pederu, es tota una baixada, resseguint la pista. Aquest tram es molt monòton i es possible fer-lo en bona part, pel sender 7 que queda a la nostra esquerra.
Arribats al refugi, fem un descans. Reprenem la marxa i aquest segon tram tot es on fem el desnivells de  pujada. Agafem una pista, el camí 7-8 que queda a l'esquerra del refugi. La pendent es forta i un cop a dalt, seguim per un camí que surt a l'esquerra de la pista, el sender 7. Mes endavant quan sortim del pla, seguim en pujada fins a trobar el camí que ens deu de portar fins al refugi de Sennes, on dinarem a la bora del prat. Se'ns acosten un visitants inoportuns (uns porcs) que hem de foragitar perquè els hi agrada el nostre menú.
Desprès de dinar el pícnic i fer un cafè al refugi, quan emprenem la marxa, ens fa un ruixat que, per sort es molt curt i ens deixa continuar la ruta. Seguim pujant pel sender 23-24 fins a dalt el coll.
A partir d'aquí, el tercer tram de l'etapa, que ja tot es baixada, primer pel sender 23 fent unes fortes ziga-zagues per una tartera pedregosa fins a baix a la vall, on hi ha uns prats i unes construccions turístiques (Grünwald Alm) on fem un bon descans asseguts a un banc a la bora del camí. Reprenem la marxa, seguint baixant pel camí 19 i torna a caure un plugim que ens acompanya fins a baix al llac de Braies, on es troba la fi de ruta, al Hotel L. Braies. Tot un luxe per uns muntanyencs poder dormir en aquells llits, sopar i esmorzar un bufet lliure, d'hotel. Només instal·lar-nos al hotel, cau un xàfec d'aigua i calamarsa, que per sort, ja no ens ha afectat.



Dimecres 25, quarta etapa:
Farem 17 km. de ruta i un desnivell acumulat en alçada de 1.150 m.
A partir d'avui i fins al final del circuit, ja canvia el recorregut de les etapes, que transcorreran totes per senders. Els dies anteriors ens queixem de massa trams per camins on fins i tot, en algun, s'hi pot circular.
Sortim amb molta boira matinal, vorejant el llac per l'oest de l'hotel, per un sender preparat per als passejants, que ofereix unes immillorables vistes a tot l'entorn.
Arribem a la zona sud del llac de Braies i en un terreny molt pedregós, (zona d'arrossegaments de les pluges i neu de l'hivern) s'inicia a la nostra esquerra el sender 1, que ascendeix en forta pendent uns 500 m de desnivell. En el primer tram amb molta pedra solta, el sender no està gaire bé definit, però després entrem ja en zona de bosc amb una bona traça. En la part final de la pujada, el sender es bifurca i seguim pel 4, veiem un grup d'isards que ens creuen per sobre de nosaltres, a una velocitat envejable. Arribats a dalt, trobem un petit llac (Laghetto dei Giovo), on aprofitem per fer un descans i reposar forces. Seguim pujant la vall pel sender 4, fins trobar el refugi RoBhütte, on aprofitem per dinar al seu costat i prendre el cafè.
Seguim la ruta en direcció sud des del refugi i agafem un sender 3, que segueix pujant i ens deixa la Croda Rossa a la nostra dreta. Després d'una hora aproximadament, arribem a un coll on canviarem de vessant. Si us fixeu en el color de les roques a la nostra dreta, comprendreu el perquè del nom a la muntanya.  Des d'aquí podem veure tot el recorregut fet des del refugi i per primera vegada i cap a l'est, albirem els cims de Lavaredo.

 
Després d'uns minuts de contemplació (que s'ho val) seguim el camí en descens cap a la vall. Quan arribem a baix, a la cruïlla, seguim el sender 18, que creua la vall entre prats i casetes que estan tancades, deixant a la nostra esquerra i dalt a la carretera, dos hotels.





Nosaltres anem pujant pel prat i un cop a la carretera, ens dirigim a la dreta, cap a la nostra destinació, el refugi Ballandro, que es veu a la foto.







Dijous 26, cinquena etapa:
Farem 16 km. de ruta i un desnivell acumulat en alçada de 1.220 m.
Avui és la nostra etapa reina del circuit. Des de l'esplanada del refugi, sortim direcció nord, seguint el camí. a uns cent metres agafem el sender 34 que surt a la dreta. Seguim pujant en pendent suau i constant i a la nostra esquena ens queda al altra costat de la vall, la Croda Rossa, des de on vàrem baixar ahir.


La pujada es prolonga fins a poc mes de dos kilòmetres de la sortida (pujada 150 m) i desprès comencem a baixar, primer pel sender que queda enganxat a les parets del M. Specie, per sobre de nosaltres, es un tram preciós, on hi ha llocs que anem penjats a sobre la vall.

Mes avall, per entre un bosc on seguim baixant fen ziga zagues fins que arribem a baix a la vall, hem fet 800 m. de desnivell. Fem un petit descans i seguim cap a una carretera amb molta circulació. Al seu costat hi ha el hotel Cime di Lavaredo i allí trobem l'entrada al Parc Natural Sextener Dolomiten. Ens adintrem al Valle della Rienza, seguint el sender 10-102. Ens espera un desnivell en alçada de 1.000 m. i avui fa molta calor i les reserves d'aigua es fan curtes. A uns 2,5 km. de la carretera que em deixat, ens parem per dinar, dins del bosc, al ombra, on hi trobem força rovellons.
Després de dinar prosseguim la marxa i en el nostre ascens, la calor es molt forta i tenim que aprofitar qualsevol font o riuet per remullar-nos i beure. Seguim el sender 102. Tal com anem guanyant altura, comencem a albirar les Tre Cime Lavaredo, primer les crestes i quan ja som a dalt, amb tota la seva dimensió.



Finalment, arribem a la nostra destinació, el refugi Locatelli (2.438 m). Avui la calor ens ha castigat força i fins i tot Salvadó, que no sua mai, avui ha suat la cansalada que no té.

Divendres 27, sisena etapa:
Farem 13,4 km. de ruta i un desnivell acumulat en alçada de 850 m.
La curiositat de l'etapa d'avui, és que visitarem els túnels del Monte Paterno, que es van fer amb motiu de la gran guerra europea.
Des del refugi que estem, el Locatelli, tenim en front nostre les Tre Cime Lavaredo, i la volta que farem, primer cap al est i després de retorn al oest, ens deixarà un altre cop a sota de les Tre Cime, però al altre costat de la muntanya.
Sortim per l'esquerra del refugi en direcció al M. Paterno, seguint el sender fins a arribar a l'entrada dels túnels. Cal anar equipat amb frontal, doncs hi ha trams totalment foscos.

Des de l'interior, hi ha alguns miradors a les dues vessants per dominar els accessos a la zona. Sortim per la vessant nord i baixem per una tartera, on encara hi trobem restes de material de guerra. Aquí agafem el sender 101 que baixa des del refugi Locatelli i el seguim fins al refugi Pian diCengia. Allí dubten entre fer el cim Panettone, però com hi ha força boira, decidim seguir pel 101 fins al refugi Z.Comici  tot en baixada, on aprofitem per dinar.


Després de dinar iniciem un ascens de 300 m per un sender perfectament definit que puja per una tartera, fins a trobar a dalt el sender 107 que agafem a la nostra dreta. Hi ha força boira i no veiem res. Mes endavant agafem el sender 104, que ens porta de baixada cap els llacs di Cengia. Quan arribem a la seva alçada en comença a ploure en força i aquesta pluja ens acompanyarà el últims 3,5 km., fins al nostre destí, el refugi Lavaredo (2.344 m.). Aquí es contempla un altra visió de les Tre Cime di Lavaredo, pel costat oposat al de ahir.


Dissabte 28, setena etapa:
Farem 8,1 km. de ruta i un desnivell de baixada de 600 m.
Ens sap greu deixar estes muntanyes tan boniques, però avui tocaacomiada'ns-hi. Abans de sortir del refugi fem la foto del grup, inclòs el Picasso.


Els que tenen un bon coneixement de les muntanyes, la guia (la Elodie) i el mes jove (en Pere)


Comencem la marxa, tot planejant pel sender 101 fins al refugi Auronzo,  on es pot arribar amb cotxe. De fet em vist fins i tot, un bus procedent de Cortina.
A partir d'aquí anem baixant, seguint el sender, entre bosc i prats, amb un paisatge preciós, que deixem allà dalt. Finalment arribem a la nostra destinació, que es el llac Misurina, on agafarem un bus de línea, que ens retornarà a Cortina.


Nota final: tots el senders referenciats en aquest comentari amb les numeracions, son les referències que dóna el plànol de l'editora Tabacco 1:50.000, Cadore-Cortina, Dolomiti di Sesto, número 1.

Àlbum de fotos:






BON PAS.- Ripollés: Coll d'Ares - Torre de Mir - collada de les Basses - puig de les Basses - carena - Coll d'Ares

Una bonica matinal pels límits amb la Catalunya Nord.  Sortida des del Coll d'Ares, seguint el camí de la Retirada, en baixada direcció ...