20150627

França: Pic Tarbesou, Estanys Blau i Negre, des del Col de Pailhères

Sortida amb autocar, planificada per a la Colla l'Isard, de Bescanó. 
Desprès de quasi quatre hores de bus, des de Bescanó fins a Ax les Termes i pujada al Col, el bus ens deixa al punt de sortida, des d'on tenim una magnífica vista del Tarbesou, encara amb alguna llengua de neu glaçada.
Comencem caminant direcció (S) pel GR-7B per la zona del Pla de Mounégou fins arribar a la bifurcació de camins; a l'esquerra, per on tornarem. Al davant un corriol, que hem de seguir i a la dreta una pista que puja cap al Picou de Mounégou. 
Seguim corriol amunt, passant per la Crête de Mounégou i emprenem la part final de la pujada fins a dalt el Tarbesou. 
Des de aquí, tenim una extensa vista al davant nostre. Cap al (O) a la nostra dreta, l'emblemàtic Dent d'Orlu. Al davant nostre els pics des Llauses i el de Balbonne. Al darrera del Balbonne, el Roc Blanc i més enrere, els pics de Baxouillade i de la Tribuna. Més enrere d'aquests i un poc més a la dreta, els coneguts Perics. Encara mes a la dreta i més al fons, treu el cap el Carlit amb l'inconfusible perfil piramidal. Hi ha un mar de pics per tot l'entorn i al fons cap al oest, els d'Andorra i més al nord ens arriba a entreveure la vista a La Pica d'Estats.
Baixem cap al (O) per anar al camí, que des de dalt es veu, que ens porta a passar per els serrats des Escales i de Gabensa, deixant els estanys Negre i Blau a baix, a la vall. Continuem gaudint d'un paisatge excepcional. Arribats al Roc de Bragues, quan el camí segueix per la cresta, a la nostra esquerra baixa el corriol per anar fins a baix al estany de Bragues, que encara no veiem. Seguim aquest camí i ens hi arribem. Es el punt més llunyà des de la sortida.
Ara el camí ja es un GR que segueix direcció (S) cap al Col del Eugue i direcció (N) cap als estanys Blau i Negre, que es el que seguirem. Fem una parada per dinar i banyar-se els mes agosarats, al estany Negre. Desprès, seguim el GR per anar pujant fins al Col de la Coumeille de l'Ours, on ja deixem enrere la magnifica visual de pics i llacs.
A partir d'aquí, ja tenim a la vista gairebé el punt de sortida, al Col de Pailhères. Anem seguint el GR, trobem la cruïlla per on hem pujat cap al Tarbesou al matí, i ja desfem camí fins al lloc on ens espera el bus, per tornar a Girona.



Sortida circular
Distància recorreguda             12,2 Qm.          
Desnivell acumulat                 748 m.
Temps efectiu, sense parades    4 h. 12'

Enllaç a la traça     http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10084490

Enllaç al àlbum de fotos de Mercè
https://plus.google.com/photos/106097041238854762562/albums/6165840820121607073

Enllaç a la plana web L'Isard, de Bescanó  http://www.collaisard.cat/

20150625

França: Xalet de Conques, Collada del Vent, Refugi Pla Guillem, Collada Roques Blanques, Xalet de Conques

Sortida planificada, per conèixer la zona de sobre Prat de Molló.
Arribem fins al Xalet de Conques, per la carretera asfaltada que surt des de baix a tocar els banys de La Prêste. Sortim caminant, seguint per la pista amunt, que durant un bon tros, continua asfaltada; desprès passa a ser de terra i cada vegada més amunt, en pitjor estat.
Desprès d'haver recorregut 3,1 km. de pista, la deixem al trobar un pal indicador a l'esquerra, amb marca groga, per on surt un corriol que va a trobar un altra vegada la pista, però més amunt. anem seguint aquests pals clavats al terra, amb la marca groga i anem passant per corriol i trobant la pista de tant en tant, fins que quan ja som més amunt del Col des Molles, ja la seguim fins a dalt la Collade des Roques Blanches. Aquí decidim seguir la pista que surt cap al (NE) direcció a la Collada del Vent, pes desprès arribar-nos fins al refugi de Pla Guillem. 
En aquest tram, fet per la carena, hem pogut gaudir de les vistes a la vall de Py, i a sobre el cim del Tres Estelles. Des del refugi, vista a Merialles i a la Pica del Canigó i a sobre nostre cap al (E) el pic del set Homes. Ràpidament, ens envolta la boira i decidim de tornar.
Desfem camí fins a la Collade des Roques Blanches i aquí seguim primer un camí de GR, que deixem ràpidament i seguim fites de pedres, que també deixem per anar a buscar i seguir un filat que hi ha a sobre nostre, direcció (SO). Veiem que seguint aquest filat, aniríem cap a les Esquerdes de Rojà per desprès agafar el camí que baixa cap al Xalet.
Per no fer tant llarg, passem al altre costat de filat i sense cap camí definit, anem perdent altura, fent una diagonal direcció (SO), direcció al Ras del Garbé, on acabem de baixar a trobar el camí, que ja tenim a la vista. Està marcat amb grog i l'anem seguint baixant fins al Coll Baix, on seguint la direcció del pal indicador, acabem de baixar fins al Xalet, que està a 400 m.
Aquesta sortida ens ha estat donant idees, per muntar-ne algun altra per la zona.

Sortida circular
Distància recorreguda          21,3 Qm.
Desnivell acumulat              900 m.
Temps efectiu sense parades  6 h. 15'


20150606

Vallter a Thués, per la vall de Bacivers

Avui, hem fet una molt bonica sortida, amb la Colla l'Isard. Hem fet una variant a la clàssica traça per Tirapits i llacs de Carançà.
Sortim des de Vallter i enfilem cap al Circ de Morenç, pujant per la pista. Ja veiem el camí que puja en diagonal cap al Coll de la Geganta, que es el que seguim fins a dalt. Anem pel camí que va direcció al llac de Bacivers, per deixar-lo a uns 300 m. i baixant directament, cap al fons de la conca. El camí seguia uns metres més, donant la volta a la conca i desprès baixar, però una congesta de neu, ens obliga a fer aquesta variant.
Quan som a baix, a la Coma de Bacivers, pel fons de la vall, també hi ha algunes congestes, pel què seguim un tram en altura, sense seguir el fons de la vall. Desprès, ja ens anem acostant al riu i ja veiem clarament la traça de camí que anem seguint avall, gaudint de la verdor del paisatge i la frescor del riu. Arribem a una cabana, marcada al mapa i un poc més avall, pel Pla de Bacivers, ja trobem el GR-10 que seguim cap a l'esquerra. Tenim a la vista el pic de Gallinàs, i sabem que a sota, hi ha el refugi, seguim el GR fins al refugi de Carançà. Aquí, l'aigua del riu, encara baixa més brava, fruit del desgel de la conca de dalt a Carançà.
Seguim el camí, ara per la vall de Carançà i riu avall i a uns 600 m. desprès del refugi, s'ajunten els dos rius, el Bacivers i el Carançà. Seguint camí avall, gaudim de la grandiositat del paisatge i dels molts salts d'aigua, en la mesura que el riu s'esmuny cap a baix.
Desprès de dues hores des de la sortida del refugi, arribem al començament de les Gorgues. Fem parada per dinar al costat del riu i sempre hi ha algú que aprofita per fer-se un bany i refrescar-se.
Desprès de la parada, comencem a fer les passarel·les i ponts penjats, per sobre el riu, gaudint de un espectacle d'aigua brava i engorjats, molt bonic. Consell a tenir en compte: al passar pels ponts penjats, el nombre màxim de persones, a la vegada, es de dues. Al final de les Gorgues, hi ha una instal·lació de conducció d'aigua, on segueix el camí per una balconada excavada a la roca i molts metres per sobre el riu. Al final, arribem a un punt on el camí seguiria per balconada i podríem seguir cap a Fontpedrosa o tenim la opció (escollida) de baixar cap al riu, passem per sobre el pont al altre costat i seguim un camí que ens porta fins a l'entrada de les Gorgues, passant sota el viaducte del tren groc, i seguim per l'aparcament i travessant el poble fins a un aparcament que hi ha un poc més avall, a la carretera, on ens espera l'autobús.


Sortida de travessa.
Distància recorreguda           19,8 Qm. 
Desnivell acumulat               460 m.
Temps efectiu, sense parades  7 h.


Enllaç a la plana web Colla Isard   http://www.collaisard.cat/

Enllaç al àlbum de fotos de Mercè 
https://plus.google.com/photos/106097041238854762562/albums/6158050467501830401

20150604

Coll d'Ares - Camí de la Retirada - Prats de Molló - Torre del Mir - Basses de Puig Sec - Coll d'Ares

Aquest dijous anem per fer un seguiment del camí de la Retirada, des del Coll d'Ares fins a Prats de Molló. 
El camí surt des del mateix Coll i està indicat per un cartell. Comença a baixar de forma decidida, fent llaçades i està marcat amb pintura groga i es troben alguns pals a mitja altura, clavats al terreny. L'anem seguint fins a baix a trobar la carretera, ja a prop de Prats de Molló. La travessem i seguim baixant, trobem un Parc d'Aventura. Seguim baixant el camí i passem per un pont, on ja trobem el GR-83, que seguim fins a l'entrada del poble, per la carretera. A la vista del pont d'entrada, agafem un camí que surt per l'esquerra, indicat com camí a la Torre de Mir. Seguim el camí, que més endavant fa un gir molt tancat a l'esquerra i comença a pujar seguint una pista marcada com a GR durant quasi un quilòmetre. A la nostra dreta, surt un camí i hem de deixar el GR per seguir-lo. Encara que es veu una traça pujant, aquest camí no està marcat i anem seguint, pujant per prats, fins a trobar una pista que travessem i seguim corriol sense marcar.
Més endavant, trobem camí més marcat amb marques grogues que seguirem i passem pel coll d'en Sé pels prats i a la vista la Torre de Mir. Pugem entrant a bosc pel camí  molt definit que puja fins al coll i desprès anem fins a la Torre, on aprofitem per gaudir de la vista a 360º que ens ofereix.
Desfem camí fins al coll i anem seguin el camí que direcció (E) ens porta fins al Coll de les Basses de Fabert. Aquí fem un gir cap a (N) seguin tota la carena i passant pel Pic de les Basses i arribem a la Collada de Prats, on ja trobem el pal indicador, amb direcció al Coll d'Ares, carenant. Seguim cap al Pic dels Miquelets i passem el Coll de les Boires, Puig de les Forques, Coll dels Pixadors i arribem a Coll d'Ares, als cotxes. 



Sortida circular
Distància recorreguda               17,2 Qm.
Desnivell acumulat                    963 m.
Temps efectiu, sense parades    5 h. 19'


Enllaç al àlbum de fotos de Joan

BON PAS.- Alt Empordà: La Jonquera-St. Jaume de Canadal-dolmen-Sta. Llúcia-castell de Rocabertí-mas Brugat-La Jonquera

Volta molt bonica per les bones vistes que ofereix, els monuments arqueològics i una part megalítica. És exigent, sobre tot la tornada de ba...