20121228

Bauma del Teixidor_Llaés. Bufadors de Beví

Sortida des del Coll de Beví. Aproximació: Des de Sant Quirze de Besora, agafar la carretera cap a Santa María de Besora. Arribats al poble, quasi al final de la recta de carretera que el travessa, a l'esquerra surt una pista asfaltada amb indicació Ripoll per Llaés. Cal seguir-la fins al punt indicat com a Coll de Beví.

Comencem a caminar sota la intensa boira que hi ha a la zona, seguint la carretera direcció a Llaés, fins a un punt que surt un camí marcat a la dreta, que seguim i ens portarà entre boscos de pinars, a la Bauma del Teixidor. Es tracta d'un racó singular, amb una espectacular bauma per les seves dimensions. Antigament s'hi vivia, per la resta d'edificacions que hi ha. Aprofitem per entrar-hi i encara que es molt fosc, per les parets tintades de fum. Al interior d'una de les sales, s'aprecia un forn de llenya.
Desprès de fer un descans per esmorzar, seguim el camí direcció sud oest cap a can Teixidor. Espectacular masia dels anys 1700 amb una espectacular façana cara sud, amb portalada i arcades a la part baixa i als dos pisos superiors.Seguim el camí direcció oest que ens porta directament cap a Llaés.
Al cap d'una estona, ja tenim a la vista el Castell de Llaés i a sota el poble. Passem pel costat del Hostal del Castell, i seguim camí per anar fins al Panteó, monument erigit als setanta dos carrabiners afusellats per les tropes carlistes del general Savalls. Es tractava de soldats presoners a l'acció de Castellfollit de la Roca on els carlistes van derrotar a la columna lliberal de Nouvillas. Els varen tenir presoners al Castell de Llaés i van ser afusellats al mateix pati del castell.
Seguim camí i anem fins a dalt al Castell, on visitem també l'església. Deixem constància de la nostra gratitud als propietaris del allotjament rural que hi ha al Castell, per aver-nos permès visitar-ho i aprofitar l'espectacular panoràmica des d'allà dalt.
Desfem camí i abans d'anar al poble, ens desviem del camí uns metres a la nostra dreta, per veure un parell de alzines centenàries que hi ha allà a la vora.
Seguim camí fins al nucli de La Serra i aprofitem per dinar a la terrassa del restaurant que hi ha, que es tancat. Al davant nostre i al altre costat de la vall, tenim la serra de Bufadors, on anirem desprès.
Seguim el camí direcció sud, que va baixant al fons de la vall, per travessar la riera de Llaés i anar pujant per un camí molt ben traçat fins al punt mes al oest de la serra de  Bufadors. Allà surt a la nostra esquerra un corriol que deixa el camí i que seguim direcció est i va pujant flanquejant la muntanya fins al Coll de Bufadors, punt d'entrada al paratge singular dels Bufadors, que son falles al terreny, amb microclima  i paisatge semblant a les Escletxes de Freixeneda, que varem visitar la setmana passada. Anem seguint el camí  traçat per les petjades a la catifa de fulles caigudes dels faigs que envolcallen el paratge i sortim direcció al Turó dels Bufadors per anar baixant fins al Coll de Beví, on tenim els cotxes.

Sortida circular
Distancia recorreguda: 17 km.
Desnivell acumulat:      673 m
Temps sense parades: 5 h. 30'

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5827070231332437889

20121221

Sant Privat d'en Bas - Escletxes de Freixeneda

Aproximació per Sant Privat d'en Bas, agafant la pista asfaltada a l'esquerra, abans d'arribar al poble i seguir-la fins al Pla d'en Xurri (zona de pic-nic).
Anem seguint el camí, paral·lels al riu, fins a la caseta del cable, on agafem el camí del Sallent, que ens va pujant fins a dalt la cinglera, passant per Les Escales. Una vegada a dalt, trobem un pal indicador en varies direccions  Agafem la de Can Sallent que està a uns 3 minuts. Arribats al lloc, fem un descans per esmorzar.
Desprès, seguim camí direcció est, on ja trobem marques grogues per pujar decididament cap a la Creu de Freixeneda. Des d'aquí el camí fa una lleugera baixada, fins a la casa de Freixeneda, on hi ha un freixe singular.
Seguim caminant cap a l'oest, en direcció al Collfred, fins arribar a un punt on hi ha un freixe monumental. Des d'aquest punt, surt direcció sud, a la nostra esquerra, el camí que puja a les escletxes o clapisses de freixeneda. El paratge es totalment singular, amb unes falles en totes direccions. Sembla que el seu origen es degut al terratrèmol del any 1425, conseqüència del que es van obrir aquestes escletxes al terra. La seva orientació obaga, els faigs i boixos que l'integren, fan que aquest lloc ombrívol, tingui un microclima, pel que les parets de les roques estiguin cobertes de molsa.
Desprès de passejar unes quantes escletxes, decidim fer la tornada,  pujant a la carena des d'on estem, i un cop a dalt, seguim un camí direcció est, que deixem quan estem a prop de Freixeneda i baixem adreçant pel bosc.
Dinem al era de la casa, i mentre aprofitem per mirar la bonica vista cap al Puigsacalm. Desprès i des de la mateixa era, baixem a un camí que passa per sota i l'anem seguint fins a uns 750 m. mes enllà, on hi ha una fita al costat dret. Allà hi surt el camí que baixa, anomenat del Salt del Bot. Va baixant direcció est fins arribar a prop del riu. Allà seguim un camí a la nostra dreta, direcció sud, que ens porta fins al riu que baixa del Salt de Sallent, el travessem i ja tornem a ser al camí que hem fet al matí de pujada. Només cal desfer-lo fins al cotxe.



Ruta circular. El trac va deixar de gravar a un km. del final de la ruta, però el camí es el mateix del inici.
Distancia recorreguda:   14,3 km.
Desnivell acumulat:        877 m.
Temps, sense parades:  6 h. 14' 

Enllaça al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5825956445355902033

20121219

Beuda-L'Espinau- Malveí - St.Miquel de Coma de Roure-Beuda

Aproximació: Carretera de Beuda i abans d'arribar al poble, agafar la pista asfaltada que surt a l'esquerra. Anar fins a Can Tries; al davant de l'entrada a la casa, s'hi pot deixar un cotxe aparcat.
Sortim des de Can Tries. El camí arranca a la mateixa corba de la carretera, a la dreta. Pugem direcció nord seguint un antic camí molt ben definit, que ens porta fins a un replà dit l'Era de la Palla, on hi ha la Bassa de Can Tries.
Seguim el camí direcció nord i anem pujant pel costat oest del Mont, fins al Pas del Llop; poc desprès ens enfilem pel costat d'una tartera, dita Els Saiols i anem a sortir a un camí que baixa des de Pla de Solls. Anem seguint direcció nord est fins al Coll de Dalt, on agafem el camí que baixa del Mont cap a Coll de Joncanat.
Aquí aprofitem per fer un descans i esmorzar. Seguim un camí que baixa des del mateix Coll direcció nord oest i que va directe a la casa Espinau. Arribats a sobre la casa, seguim a la nostra dreta, l'antic camí que puja cap a la Collada d'Espinau. Aquí girem direcció sud est per enfilar el camí de pujada cap al Coll Sacalm.
Aquí costa de trobar el camí de pujada al Malveí. Cal anar un poc cap a la dreta i desprès ja es comencen a veure les marques vermelles del camí de pujada, que no s'han de deixar fins a dalt; seguim pel Pla de Malveí i baixem al Coll de Pollastric. Des d'aquí ja enfilem a la nostra esquerra un camí que també costa de trobar.
Des del mateix Coll, cal baixar un poc en diagonal a la dreta, fins trobar el camí més definit que ens baixa fins trobar un camí més definit, que seguint-lo a la nostra dreta, ens portarà fins a Sant Miquel de Coma de Roure o a la casa, i des d'allí agafar el camí de baixada cap a Can Grau i Can Tries.

Ruta circular
Distancia recorreguda: 11,8 km.
Desnivell acumulat:     774 m.
Temps sense parades: 4 h. 21'

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5825945602616479393

20121214

Gorgues i Salts del Riu del Puig, Falgars i Sant Miquel, Hostalets

Sortida de la Colla, per la Vall d'en Bas. Avui aprofitem, que el temps ha millorat i no fa tanta fred com els darrers dies.
Sortim des d'Hostalets i agafem la Carretera de la Parcel·laria fins al entrador a les Carameres i seguim el camí de la Cidera, desprès de passar la casa, ja ens endinsem cap al bosc, seguint un camí que ens porta a trobar el riu, a la Font de les Fogoses. Uns metres mes amunt ja creuem el riu i ens queda a la dreta. Seguim pujant el camí, que ens porta entre escalons de gorges i salts d'aigua portant sempre el riu a la nostra dreta, fins a sobre la gorga de l'Olla, on el tornem a creuar, per anar al coll del Petró, excel·lent mirador de la vall d'Hostalets.
Seguim el camí cap a la nostra esquerra que va cap a dalt la cinglera, desviant-nos primer per anar a veure el saltant al Pas de les Fontiques. Desfem camí fins a la fita de pujada, que en forta pendent en puja a dalt la cinglera. Ens arribem al cim La Portellera, per contemplar tota la vall i desprès anem seguint cap al nord oest fins als Salt de la Coromina on hi baixem per veure'l. Seguim el camí cap a Sant Pere de Falgars i desprès cap a Sant Miquel de Castelló, passant per la masia Can Pibernat (en reconstrucció).
Des de Sant Miquel, agafem el camí de les Marrades, que en un hora en baixa a Hostalets.

Excursió recomanada per als mesos de primavera.

Un cop acabada la caminada, ens arreglem un poc, i avui aprofitem per celebrar el Nadal, fent el dinar de la colla "El Dijous Sortim", a can Morera, a les Preses. Passem una molt bona estona els companys: Joan Anton,  Martí, Salvador, Toni, Millet, Cabarroques i jo. Se'ns han afegit al dinar en Rafel i l'Eduard, motiu d'alegria per retrobar-nos amb ells. Brindem, i trobem a faltar al Pere i en Quim, que no han pogut venir. Desitgem que ven aviat puguem ser-hi tots.


Sortida circular.
Distància recorreguda: 13,7 km.
Desnivell acumulat:      608 m.
Temps sense parades: 4 h. 53'

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5821771922831456433

20121211

La Salut, des de Hostalets d'en Bas

Volta circular, sortint des de l'Aubert, casa situada molt a prop de Sant Xemplí, deixant la C-153 agafem el desviament cap a Hostalets i passada la masia hi ha una zona per deixar els cotxes, amb un pal indicador.
Comencem a caminar cap al Molí Vell, un altra masia on coincideix també el camí de tornada; anem seguint la pista i ens porta fins a un altra masada anomenada els Bertrans i nomes passar la casa ja ens endinsem al bosc, seguint un sender que s'endevina però amb el trac carregat al GPS no tenim problema de seguir. De seguit, el camí ens queda molt ben definit i anem pujant fins arribar al Petró, excel·lent mirador de la vall, un collet on hi ha una cruïlla; a la nostra dreta, el camí que puja a dalt la cinglera.
Nosaltres agafarem l'altre, que va perdent desnivell per trobar el riu del Puig, que baixa des de dalt el cingle. El creuem per sobre de la gorga de l'Olla, un paratge molt bonic. Seguim el camí direcció est i desprès de uns 250 m. agafem un altre corriol que surt a la nostra dreta i que surt al camí Ral de Vic a Olot. El creuem i al altre costat, surt un corriol que anem seguin fins al Pla de Gratallops, on aprofitem per fer un descans i menjar.
Seguim camí que ens va pujant pel mig de les fagedes a les Canals dels Restobles i anem a sortir a sobre del estany del Coll. Seguim el camí direcció est i desprès de 1,5 km. ja estem a sobre la Salut. Baixem el petit desnivell que hi ha i fem una panoràmica a tota la vall de St. Feliu de Pallerols. desprès d'un petit descans, agafem el camí que surt de darrera el Santuari primer cap al oest i desprès al nord, vorejant la cinglera i que ens porta als avencs de Roca Roja; passem per la Feixassa  i el Clot de l'Infern, des d'on veiem la carretera C-153 per sota nostre. El camí baixa en paral·lel i es troba la carretera al coll d'Uria. Sense creuar la carretera, a la nostra esquerra direcció baixada, a darrera d'un indicador, hi surt un corriol direcció nord oest, que ens baixa fins a can Siurana i mes avall els Aulets i des d'aquí enfilem cap al Molí Vell, on desfem camí fins al cotxe.

Excursió recomanable per fer a la tardor amb el canvi de color de les fagedes.

Ruta circular
Distància recorreguda: 16,7 km.
Desnivell acumulat:      682 m.
Temps sense parades: 4 H. 48'

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5821771491127156049



20121206

El Martanyà

Bonica volta al Martanyà, des de l'ultim aparcament autoritzat de la pista de Sadernes a Sant Aniol.
Sortim des del aparcament i seguim la pista en direcció a Sant Aniol uns 500 m. fins que trobem a la nostra dreta el camí que surt des d'un pal indicador, direcció al Bassegoda. El camí va pujant fent ziga zagues fins al Queret, on ja va planejant fins a Sant Feliu de Riu, ermita romànica del segle XII. Seguim el camí que ens baixa fins a la pista que puja cap a Coll de Riu i la anem seguint fins arribar a La Plana, on anem a buscar un corriol direcció nord, que ens porta fins al roure de Can Agustí. Seguim un camí que gira cap al oest i a uns 100 m. el deixem girant a la dreta i s'enfila decididament. Passem per sobre les Estunes i anem pujant fins a la Pedra Dreta, un mirador excepcional cap a la Garrotxa nord (Puig d'en Coll, serra de Banyadors, coll de Principi, etc). Fem l'ultim desnivell i ens plantem a dalt el Martanyà. Es un pic que té vistes reduïdes solament a la cara nord i la resta està tapat pels pins.
Seguim el camí que segueix des del mateix cim i que baixa sense estar massa ben senyalitzat, direcció oest. El seguim amb el GPS orientat amb el mapa Alpina que hi te carregat. Uns metres mes avall, retrobem el camí que va baixant direcció oest fins arribar al Cingle Trencat on gira direcció sud est i desprès al est, fins arribar un altra vegada al roure de Can Agustí, on desfem el camí, baixant aquesta vegada per la pista fins a baix al pont de Valentí i desprès al aparcament on tenim el cotxe.

Ruta circular.
Distància recorreguda:  13,4 km.
Desnivell acumulat:       841 m.
Temps sense aturades:  5h 10'

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5819178553826632337

20121130

St. Julià del Mont per Sant Jaume de Llierca

Ruta circular a St. Julià del Mont. Fem l'aproximació per Sant Jaume de Llierca. Arribats al poble, cal agafar la pista asfaltada que ens puja fins al Coll de Jou, on hi ha una zona de parking per deixar el cotxe.
Sortim des del Coll agafant un camí a la nostra dreta, direcció oest. El seguim fins trobar una bifurcació, on agafem el de la nostra esquerra, que no està tant net. El seguim uns 500 m. i a la nostra esquerra, surt un corriol que si no hi estàs al cas, el passes de llarg; nosaltres hi varem deixar una fita a l'esquerra del camí.
El camí era força brut i fins al Coll de Palomeres, el vàrem netejar amb el podall, per poder passar.
A la propera cruïlla, desprès del coll de Palomeres, Hem agafat el camí que ens baixa al torrent i hem pujat pel coll Satrapa per anar a St. Julià. Es millor agafar el camí que surt des de dalt la cruïlla, direcció est, cap al Puig dels Tres Quartos, ja que ens porta carenant fins a Sant Julià. 
Arribats a l'ermita, aprofitem per fer un descans, esmorzar i mirar el paisatge, la vall de Santa Pau i la serra de Finestres.
Continuem camí per anar a St. Abdon i St. Senén, però arribats a l'Esqueja decidim entorn-ansen perquè se'ns fa tard. Tornem a St. Julià i desfem camí fins al coll Satrapa. Ara seguim el camí que va cap al est, per dalt de la carena de la vall de Santa Pau. Es un camí molt bonic i aeri que ens permet tenir vista a la vall i a Finestres, fins arribar al Collet de Canyelles, on agafem el camí que baixa direcció nord, cap a can Canyelles i desprès baixa fins la riera de la Miana. Arribats a baix, agafem cap a la dreta un camí que surt a la pista que en porta a can Campolier (alberg Rural) i que segueix fins al coll de Jou, on tenim el cotxe.

Volta circular.
Distància recorreguda:  18,7 km.
Temps sense parades:  5 h. 50'
Desnivell acumulat:      851 m.

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5819153616307259265

20121123

Els Aiats, Puig de la Bastida, Cabrera i Agullola de la Tuta.

Molt bonica volta pel Aiats i Serra de Cabrera. Fem l'aproximació per la C-153 fins a Cantonigròs on ens reagrupem. Baixem els cotxes fins al pont de la Rotllada, on entrem per la pista fins l'encreuament que surt cap a Can Caselles, on deixem els cotxes.
Sortim seguint el camí que ens porta fins a la masia d'Aiats, des d'on enfoquem el corriol que ens puja fins a dalt del cingle, al Pla d'Aiats. Arribats aquí, ens dirigim direcció sud est fins al mirador, on aprofitem per esmorzar i contemplar les vistes que ens ofereix aquest balcó.
Seguim el camí cap al Coll Saiols i Puig de la Bastida, des d'on baixem cap a la vall, seguin el camí que surt del mateix puig. Aquí agafem el camí direcció oest que ens porta a la Casanova dels Racons i seguim el camí fins al encreuament del Port de la Faja.
En aquest punt, enfilem a la nostra esquerra el camí que surt direcció sud i que en pujarà per l'Osca de Cabrera fins a dalt del cingle. Des d'aquí passem l'Osca i arribem fins a la Font de l'Osca. Desfem camí i anem fins al Santuari de la Mare de Déu de Cabrera.
Baixem per les escales fins al Coll de Bram i seguim direcció sud, fins arribar a un punt on hi ha una roca pintada d'un groc fosforescent, des d'on surt a la dreta el camí que ens portarà a l'Agullola de la Tuta.
A la mateixa Agullola hi surt un camí que baixa per darrera, direcció est i que desprès segueix cap al sud pel Pla se Sitjar, fins al final, al Morral de Casellas. Aquí girem a la nostra dreta i comencem a baixar direcció nord oest en principi per desprès girar al sud, baixant fins a Can Caselles i seguint la pista, uns metres mes avall, arribar als cotxes.


Volta circular.
Distància recorreguda: 13,250 km.
Desnivell acumulat:     764 m.

Enllaç al àlbum de fotos: 

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5814808650938916657

20121121

Bassegoda, des de Coll de Faja

Sortida matinal de unes 4 hores. L'aproximació la fem per Sadernes, agafant la pista que puja a St. Andreu de Guitarriu. Arribats a l'ermita, seguim fins a dalt al Coll de Faja, on deixem el cotxe.
Comencem per la pista que puja a l'esquerra nostra des de el mateix coll. El camí està marcat per Itinerannia i nomes cal anar seguint les marques grogues. La pista la deixem ben aviat i anem seguint el corriol que la travessa en alguna ocasió i que ens portarà cap al Treu Gros. Des d'aquí fem baixada cap al Coll d'Alp i seguim cap cap al coll d'Espinabell. Entre aquests dos colls, el camí està una mica brut i caldrà anar amb compte amb les enganxades.
Arribats al Coll d'Espinabell, seguim el camí marcat i mes endavant sortim al camí que puja des de Cal Agustí de Riu i seguim un tros la pista, per acabar de pujar fins al Coll de Riu.
Des d'aquí, agafem a la nostra esquerra el camí que puja per la tartera fins al peu del Bassegoda i desprès hi pugem pel pas equipat amb cadenes. El dia es esplèndid i ens permet gaudir de les magnifiques vistes que hi ha a tot el nostre voltant.
La baixada la fem pel Pla de la Bateria, perquè de pujada hem relliscat força per que el terra es moll de la pluja d'ahir. Seguim la pista fins al Coll de Riu i a partir d'aquí desfem el camí fins al Coll de Faja.

Distància recorreguda:  10,5 km.
Desnivell  acumulat:  720 m.

Enllaç al àlbum de fotos: https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5814799255670225729

20121116

Volta pels Cingles de Bertí

Avui el dia es molt bo per fer aquesta volta, que ja teníem planificada des de fa uns dies. Fem l'aproximació per l'Eix fins a Vic i agafem l'autovia cap a BCN fins a la sortida d'Aiguafreda, per anar desprès cap a l'Abella (passant per sota l'autovia i el pont del tren). Deixem el cotxe al carre La Garga, des d'on sortim.
Anem fins al cap de munt del carrer, per on surt el corriol  marcat amb verd i vermell. L'anem seguint fins sortir a una pista també marcada, que ens porta a la zona de Terrissos Vermells on agafem un corriol  que puja paral·lel a una pista, en principi, per anar acostant-se a la cinglera i enfilar pel Grau del Sunyer i desprès pel Grau del Rouret fins a dalt la cinglera.
Seguim bordejant la cinglera i passem pel costat de Can Tresquarts, pel Bosquet del Febrer i a la vora de El Presseguer. El camí ens porta fins al rau dels Avellaners, que es el lloc per on baixarem per fer el retorn a la tarda.
Aquí el camí es GR i el seguim per Rajadell i en arribar a la Bellavista Vella, a la nostra dreta s'obre un corriol PR que seguim de pujada, passant per darrera la casa i va pujant per la zona mes alta d'aquest sortida. Fem cap a Can Barnils i des d'aquí fem cap a Sant Pere de Bertí.
Església romànica del segle XIII i reconstruïda a l'any 1659. Actualment hi ha l'antiga rectoria, construïda al seu costat i que sembla que està habitada.
Des del mateix Sant Pere, agafem un corriol que ens porta directament fins al Clascar, antiga masia del segle XIV i que al començament del segle XX va tenir un intent de restauració en un fantasiós estil amb elements gòtics, romànics i arabitzats, segons documenta la Wiquipèdia.
anem seguint el camí fins al Coll de Can Tripeta. (Encara que es aconsellable que sense arribar al Coll, es pot agafar un corriol senyalitzat que surt a l'esquerra de la pista i porta al mateix camí que nosaltres farem mes endavant). Arribats al Coll, agafem un camí de baixada cap a St. Pau de Montmany i que deixarem uns metres mes avall, per seguir un camí que surt direcció nord cap a la cinglera. Anem pujant aquest camí que va en la mateixa direcció que les línies d'alta tensió que passen per sobre i que ens porta al Grau de Montmany, per on tornem a pujar a dalt la cinglera on trobem el GR.
Seguim el GR en direcció nord fins arribar a La Taula, on aprofitem per dinar i contemplar al davant nostre la bonica vista al Tagamanent, Pla de la Calma i al fons Matagalls; quedant als nostres peus, la vall del Congost.
Seguim el GR fins arribar un altra vegada a la Bellavista Vella i desfer el camí d'aquest matí fins al Grau dels Avellaners per on baixem pel GR, en fort desnivell fins al Pla de Maniscla i passant pel costat de la casa Valldaneu, arribem fins a St. Pere de Valldaneu, església romànica del segle XII, ampliada posteriorment al segle XVI.
Continuem seguint el GR que ens porta fins a la Colònia Oller i a la població de l'Abella on tenim el cotxe.


Sortida circular.
Distància recorreguda: 21,5 km.
Desnivell acumulat:    832 m.

Enllaç al àlbum de fotos: https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5812092560009270609

20121114

El Puig Sallança

Matinal curta. Accés per la pista que va des de Sant Aniol de Finestres a Mieres.
Deixem el cotxe a un punt on es troba el camí que puja des de St. Aniol. Acabem de pujar fins a dalt a la pista a uns 100 m. del desviament cap a Finestres. Agafem el trencant fins a un indicador que senyala al Puig Sallança; el seguim passant per sota el Santuari.
Aquest camí ens porta al coll del Forat de l'Ovella i seguim a la nostra esquerra el camí ben definit fins al Puig Sallança. Aprofitem per fer un descans i contemplar la bonica vall de Santa Pau.
Deixem el cim i continuem el camí que baixa direcció oest, fins arribar a un coll on hi ha camí que baixa cap a Santa Pau. Nosaltres seguim recte, direcció oest. Mes endavant, fa un gir cap al sud oest i anem seguint aquest camí fins trobar un indicador, que a la nostra esquerra, ens senyala cap a Finestres.
Agafem aquest corriol i encara que hi ha algun punt perdedor, es pot seguir i en porta fins a una cruïlla, on trobem el camí que hem fet per pujar al Puig Sallança, desfem camí fins al Coll del Forat de l'Ovella i en aquest punt agafem el camí cap a Finestres. Hi ha un pal indicador, que ens senyala cap a Finestres i també segueix baixant cap a Mieres i Santa Pau. Quan arribem al padró oratori, en lloc de seguir cap al Santuari, fem una pujada pel mig del bosc, per anar a trobar el camí de pujada cap al Castell de Finestres, que anem seguint fins a dalt.
Desprès de contemplar un altra bonica panoràmica, desfem el camí fins al Santuari i desprès anem baixant cap al cotxe, seguint la pista.

distància recorreguda: 8 km.
desnivell acumulat:   533 m.

Enllaça al àlbum de fotos: https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5811492457872333921

20121109

Travessa per Montserrat

Aquest dijous compartirem sortida amb els companys de caminades de Joan Anton, de la colla d'Olot. Ens trobem amb en Ramon, Toni, Jordi i Pere a la benzinera Gurb que hi ha desprès de Vic i anem fent el camí junts fins a Montserrat.
Deixem un cotxe al aparcament del Santuari i la resta ens en anem fins al coll de Can Maçana, des d'on comencem a caminar pel camí de la Roca Foradada i passem pel Collet de Guirló. Poc desprès del coll, agafem un camí a la nostra dreta, direcció cap a la Portella i anem seguint camí cap al refugi Vicenç Barbe, on aprofitem a fer un descans i esmorzar. Estem tinguen un molt bon dia i establim molt bons lligams amb els nous companys d'Olot.
Seguim camí per anar cap al pas del Príncep i desprès cap al coll del Porc. Continuem cap al coll del Miracle i mes endavant passem per la Balma de les Pruneres i desprès pel coll de les Comes i fem cap al Montgròs, des d'on tenim visual des d'on venim, i al altre costat, St. Jeroni i Montcau. Podem endevinar el nostre recorregut.
Seguim el nostre camí i passem per la Font de la Cadireta i anem seguint, per passar sota la roca el camell de St. Jeroni i més endavant les Pinasses, on al baixar ja ens trobem el camí que va a St. Jeroni. Agafem direcció al Santuari, baixant pel torrent de Sta. María i camí vell de St. Jeroni, fins arribar al Monestir, on reposem una estona tots plegats i desprès ja anem a buscar el cotxes i ens acomiadem fins una propera dels companys d'Olot, doncs la tornada a Girona, la farem per l'autopista.


Ruta que travessa el macís de Montserrat. No es circular.
Distància recorreguda:  12,8 km.
Desnivell acumulat:     + 899 m i - 881 m.

Enllaç al àlbum de fotos: 

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5810433851376173809

20121107

La Calma, per Monteia.

Sortida circular i matinal de 4 hores aproximadament.
Fem la aproximació per Tortellà, pujant per la pista que va a l'Orri. Arribem a Monteia, on deixem el cotxe  a una zona d'aparcament.
Retrocedim uns metres, per agafar un camí indicat, que ens porta fins al pedró de St. Jordi. Desprès seguim cap al pujant de la Guilla i un cop a dalt la cinglera, seguim direcció nord oest cap a la font de Rodoret i desprès fins a St. Grau d'Entreperes. Aprofitem per fer un descans i esmorzar.
Seguim camí direcció est, cap al coll Sabassa, aquí girem direcció sud est, fins arribar a un encreuament on agafem el camí de la nostra dreta, que puja direcció oest fins al coll de Jou, per accedir direcció sud al cim de la Calma. Seguint la mateixa direcció baixem al pla de la Calma, on girem cap al est, per baixar cap a St. Miquel de Monteia i desprès seguir la pista que baixa fins a Monteia, on hem deixat el cotxe.

Distancia recorreguda:  11 km.
Desnivell acumulat:       558 m.

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5808857628917438385


20121031

La Tossa d'Espinau, des de Pla de Solls

Aquesta setmana, al ser dijous festiu, avancem la sortida a dimarts, aprofitant que el temps ens respecta sense pluja, fins a primera hora de la tarda.
Arribada al Pla de Solls per la carretera que puja al Mont. Deixem els cotxes i enfilem un camí perdedor que comença a baixar donant la volta al macís del Mont per darrera, passem per dues tarteres, pels Saiols fins al  Coll de Dalt, per on baixa el camí des del Mont. Acabem de baixar fins al Coll de Joncanat i seguim el camí que surt al nord cap a Puig Caçador, però deixem a la nostra dreta el camí que hi porta i seguim pujant cap al Pla del Vi. Arribats a dalt, deixem a la nostra esquerra el camí que després retornarem i seguim recte, per desprès fer la baixada cap a la Baga del Carig, passant pel costat del monumental Roure dels Capellans i sortir a la carretera que puja a Lliurona. La seguim uns metres fins al Coll de les Canals de Carig on a la nostra esquerra, surten dos pistes, nosaltres agafem la que va més cap al sud oest, que va pujant i ens porta pel Pla Perer, la Collada de Montosa i finalment al Pla de Salarics.
En aquest punt, i per la nostra esquerra, anem pujant pel costat del filat fins a la base rocosa de la Tossa d'Espinau. S'hi pot pujar grimpant o bé per un camí que segueix per la dreta,  la rodeja  i ens hi porta pujant per la part de darrere, sense tenir que grimpar.
Desprès de gaudir de la vista que tenim als 360º des de la Tossa, seguim direcció nord est, per girar desprès a sud est, passem pel Puig de Torroella i tornem al Pla del Vi, des d'on desfem el camí fins al Coll de Joncanat i desprès cap al Pla de Solls, el nostre destí.


Sortida circular:
Distància recorreguda: 12,1 km.
Desnivell acumulat:       621 m.






20121019

Volta pel Tagamanent

Avui el temps amenaça pluja. De fet al sortir de Girona, ens cau un plugim que ens fa pensar en que potser hem equivocat el pronòstic. Afortunadament, quan passem a la Plana de Vic, el dia canvia completament i el cel es molt mes clar de núvols.
Ens dirigim a a Aiguafreda. Sortim del poble seguint el GR5 que ens va pujant per la serra de Planelles, passant per Puig Agut, Puig Ponents, Turó dels Reis i Pla de Penjacans, per arribar a veure sobre el turó, l'església de Tagamanent. Per pujar-hi, hem de donar la volta, seguint el GR fins al Collet de St. Martí, des d'on hi ha el camí de pujada.
Des de dalt hi ha una bonica panoràmica als cingles de Bertí i la vall des d'on pugem. Desprès d'esmorzar i contemplar l'entorn, desfem el camí fins al coll de St. Martí i seguim pel GR cap al Pla de la Calma.
Passem pel Bellver (masia convertida en restaurant),  desprès per la de l'Agustí i seguim fins al Pla de la Llacuna. Com el cel està força tapat cap a dintre al parc de Montseny, decidim no seguir cap al Sui, on pensarem anar.
Trenquem per una camí que surt a la nostra esquerra, en direcció al Bellit, un altra masia molt gran i seguim el camí de baixada cap a Aiguafreda, passant pel Pla de les Vaques, Carena del Bellit i mes avall trobem dos canteres. Seguim el camí pel Pla dels Llobins, passant pel costat del càmping l'Avencó i entrem al poble fins al cotxe.

Sortida circular.
Distància: 19,9 km.
Desnivell acumulat: 832 m.



https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5801081075717165105

20121005

La Vall de Rotja, a França, des de la Collada Fonda

Avui fem una ruta circular, en part, desconeguda per nosaltres. Fem l'aproximació per Espinavell, pujant la pista fins a la Collada Fonda, als peus del Costabona; seguim la pista direcció a Setcases i aproximadament a un kilòmetre desprès, a una corba de 90º on hi surt un altra pista per la dreta, deixem el cotxe.
La Vall de Rotja, on anirem, es una petita vall situada a la comarca de Conflent a França i forma part de l'extensió de territori Francès on els pastors d'Espinavell hi tenen dret de pastura, des de temps immemorials.
Avui passarem per dos valls Franceses que queden partides per les Esquerdes de Rotja. 
La primera, s'obre entre el Costabona i les Esquerdes. Aquí hi neix el riu Tec que porta les seves aigües cap al Vallespir.
Entre les Esquerdes i la serra Garavera, s'obre un altra vall, formant a la capçalera un circ anomenat Les Conques, on també hi neix un altre riu, el de Rotja, que es un afluent del Tet i porta les seves aigües cap a Conflent. 

En lloc de pujar pel camí que va al refugi Costabona i a Coll de Pal, nosaltres comencem a caminar, seguint la pista que ens porta en direcció sud oest cap a un altre refugi de pastors. Arribat en aquest punt, fem un gir en direcció nord i anem seguint un camí no gaire marcat, però que la traça es va endevinant i que puja per la serra de la Balmeta. Quan arribem a dalt a la carena, el coll de Pal el deixem a uns 500 m. a la nostra dreta. 
Nosaltres seguim per la carena direcció a Roc Colom i desprès cap a Mort del Escolà i sense pujar-hi, anem girant direcció nord, pel pla de Campmagre i resseguim el circ de Les Conques. Arribem fins la ultima vall i desprès de passar el Salt del Cas, comencem a baixar-la per on ens sembla millor, doncs no hi ha camí definit. A la nostra esquerra ens ha quedat la serra Garavera i el seu Cim de Pomarola.
Desprès d'haver fet el primer desnivell, el del circ, ens trobem les restes d'un avió que es va estavellar a l'any 1947. Nomes hi queden les peces més grans, els cigonyals, part de la carcassa i poca cosa més.
Trobem un poc més avall, el naixement del riu de Rotja, que anirem seguint fins la cabana del Prat Barrat on hi trobem uns cavalls pasturant. Es una construcció restaurada, de pedra i amb teulat pla. Fem un petit descans i desprès emprenem la pujada direcció sud oest, seguint un camí marcat per fites de pedra, fins trobar el camí que ve per les Esquerdes de Rotja. Seguim a munt i a pocs metres, ja trobem el Coll de Rotja, per on passem a l'altra vessant, amb vistes al Costabona i la vall del Tec.
Fem un descans per dinar i desprès seguim el camí cap al Coll de Pal, baixada al refugi Costabona i seguim el camí que ens porta fins al cotxe.
Una bonica sortida, on hem descobert una vall molt bonica del costat Francés.

Ruta Circular. Distancia:  16,5 km.
Desnivell acumulat: + 948 m.

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/u/0/photos/112587776376115529259/albums/5796262754896456161/5796262784387391362?rls=ig

20120928

Costa Vermella, de Cerbère a Paulilles

Aquesta sortida no es circular i transcorre per territori Francès. Ha estat planificada pel nostre amic Narcís Pujades.
Sortim de Girona amb dos cotxes i anem fins a Portvendres. Des d'allà es deixa un dels cotxes a Paulilles a un aparcament public. L'altre cotxe, torna a Portvendres i el deixem a l'estació de tren. Agafem el tren a les 09:06 fins a Cerbère.
Comencem a caminar des d'aquesta població, pel passeig, al costat de la carretera, per agafar desprès un corriol a la nostra dreta, es el "sentier litoral" que resseguirem tot el camí. Anem el primer tram, pel costat de la via del tren, que desprès ja anem deixant, seguint la costa. Passem pel costat d'una urbanització i desprès pel cap de Perafita. Mes endavant, trobem una instal·lació sanitària, especialitzada en rehabilitacions. Desprès passem pel cap Rederís i la platja de Tallalauca, el cap i platja del Troc i arribem a Banyuls-sur-Mer, on aprofitem per dinar.
Desprès del descans, seguim per la costa, passant pel cap Castell de Velló i abans d'arribar al cap d'Ullastrell, girem pel camí que surt a la nostra esquerra, direcció a la xemeneia que tenim a la vista, del que va ser una fàbrica de dinamita. Passem pel costat de la Platja del Forat i entrem en aquest lloc preservat.
L'entrada es gratuïta i sorprèn trobar al costat de la platja un lloc tan ben conservat. Son unes 17 Ha. que al any 1870 el suec Nobel, hi va instal·lar una fàbrica de dinamita. Va tenir un gran creixement, fins arribar a treballar-hi als anys 1960 entre 300 a 400 obrers. Finalment es va tancar l'any 1984.
L'any 89 es va presentar un gran projecte immobiliari, que va ser rebutjat per la gent de la zona i al any 98 el Consell General, va preservar aquest espai.
Actualment hi ha la casa d'acollida al turistes, lloc on es fan exposicions. Un taller de construcció de barques catalanes, un altre espai que manté la memòria del que havia estat la fàbrica i la gent que hi treballava, una zona enjardinada, espais verds i una cafeteria. Mereix la pena visitar-ho.

No es una ruta circular. Cal disposar al menys de dos cotxes.
Distancia recorreguda: 15,1 km.
Desnivell acumulat:  482 m.  

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5793496056882299425

20120921

El Sui (Montseny)

L'accés a la sortida d'aquest dijous, la fem pel poble de Cànoves i desprès agafem la carretera que va al pantà de Vallfornès, fins arribar a la zona d'aparcament que hi ha abans d'arribar al pantà.
Comencem, agafant el camí que surt tot just al davant del aparcament i que s'enfila pujant en forta pendent, direcció nord est. Desprès d'haver recorregut poc mes d'un kilòmetre i uns 300 m. de desnivell, arribem a l'ermita de Sant Salvador de Terrades, construcció neogòtica del any 1930, que es troba al lloc on s'alçava l'antiga capella.
A la seva vora hi ha can Quintana, masia habitada i conreada, on hi serveixen menjars, segons consta documentat per Internet.
Seguim la nostra marxa pel camí que passa per darrera de la casa i que nomes passar aquesta, gira a la nostra esquerra, direcció nord est, pujant de manera continuada. Seguim aquest camí fins al Coll de Tascó, on ja podem veure una bonica vista de La Calma, Coll Formic, Matagalls, Les Agudes i Turó del Home.
Desprès d'un petit descans, girem direcció nord seguin el camí ven definit i que passa pel Turó i Coll de Palestrins i mes endavant va girant direcció nord oest, passem pel coll del Roure Gros i ja tenim a la vista el Sui, al davant nostre. S'acosta ràpidament la boira, que nomes ens dona temps d'arribar i ja es tapa totalment, privant-nos de la bonica vista que hi ha des d'aquest lloc.
Com fa aire fred i la boira no marxa, decidim baixar, desfent el camí, fins al Coll d'en Besa i encara baixem un tros del camí de pujada, fins trobar la pista que gira a la nostra dreta direcció oest, que baixa fent ziga zagues fins al sot de Malforat on hi ha indicador per anar a can Bosc (casa rural)  i al castanyer Gros d'en Cuc; exemplar que val la pena de visitar, per les seves dimensions. Aprofitem per dinar allà mateix.
Desprès, seguim baixant per la pista, fins arribar a la cua del pantà de Vallfornès, on girem a la nostra esquerra seguint la pista direcció sud est, que ressegueix el pantà fins la capçalera i segueix baixant fins arribar a la zona d'aparcament.

Distància recorreguda: 14,4 km.
Desnivell acumulat: 896 m.

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5792974116755821009

20120907

Serra de Madrès (França)

Aquest dijous i desprès de la tornada dels Alps, hem decidit d'anar a la Serra de Madres, al Capcir, en territori Francès.
Sortim de Girona, autopista fins a Perpinyà i la N116 fins Olette, on agafem la D4 fins a Sansa i desprès la pista fins al Coll de Sansa, punt d'inici de la nostra ruta.
En aquest punt i arriben 6 pistes. Nosaltres sortim direcció N per girar un poc més endavant cap al E. seguim aquesta pista fins trobar una fita a la dreta, on comença un camí que puja per dintre el bosc primer direcció E., per anar girant cap al NE. sempre per dintre bosc, més cap a munt, comencem a veure senyals del GR, que més o menys anem seguint fins arribar a dalt a la carena. Aquí mantenim la direcció NE i passem pel Roc Coscouné i el Serrat de L'Ours fins arribar al Col des Gavaches. Anem girant en direcció E. i ja tenim a la vista el pic de Madres; fem la pujada i ja hi som. Aprofitem per  protegir-nos a darrere la protecció de pedres que hi ha i fer un descans. Mentre, ens arriba un grup de francesos que pugen direcció SE. seguin el GR variant del Capcir.
Nosaltres seguim camí, resseguint el camí que dona la volta al circ i arribem al Roc Negre i desprès girem direcció S. cap al Clot Rodon. Mes avall i seguin el GR, veiem a la nostra esquerra i direcció E. el Lac de Nohèdes i el Gorg Blau. Seguim caminant cap al Refugi, passant per la Font de la Perdrix, que està gaire bé seca. Dinem al costat del Refugi, un mirador amb vista al Lac d'Evol i el circ que l'envolta.
Desprès desfem un tros de camí, fins trobar novament el GR direcció NO mentre caminem pel altiplà i fer la baixada, girant al SO fins al fons de la vall. Passem pel refugi Pla de Grill, que deixem a la nostra esquerra i més endavant el sender es converteix en camí que acaba empalmant amb la pista que ens tornarà al Coll de Sansa, en direcció oest.
La tornada, la fem seguint la pista que ens baixa a tocar al poble de Réal, per seguir cap a Mont-Louis i baixar per la N116 cap a Perpinyà i Girona. Aquest es el camí mes apropiat per aquesta sortida, doncs el que hem fet aquest matí per Olette, es una carretera molt estreta (a molts de trams nomes hi passa un vehicle) i amb moltes corbes.

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5791854213777842705

20120902

01-09-2012 Tour del Gran Paradiso

Setè i ultim dia de la travessa. Del refugi Vitorio Emanuelle II al parking Pravieu (a prop de Pont), passant pel refugi de Chabod.

Desprès de una nit força freda, pel vent gelat que a bufat i la neu que ha anat caient, ens posem en marxa a les 8 hores, com quasi tots el dies. La gent que s'ha atrevit a fer la pujada al Gran Paradiso, ja fa hores que han sortit davant nostre.
Agafem el camí variant 1A que va baixant, primer en direcció nord oest i desprès nord est, envoltant la Testa de Montcorvé, pic que no veiem per els núvols i boira que el tapen, està a la nostra dreta i nosaltres anem fent una balconada a sobre de la vall de Valsavarenche, que ens queda a la nostra esquerra.
Donat que està caient una forta nevada a estones i estem envoltats de núvols, avui l'objectiu serà veure isards i cabres salvatges, que segons ens ha dit Elodie, abunden força per aquestes contrades.
A la que baixem de cota, anem trobant grups d'isards pasturant i més endavant també trobem les cabres, que a falta de paisatge, queden ben retratats. Realment s'en veuen força, complint les nostres expectatives.
Desprès de dos hores i mitja, arribem al encreuament del camí que puja al refugi Chabot, que tenim a la vista a uns 50 m. per sobre nostre. Decidim no pujar-hi, perquè el temps segueix amb força neu i no veurem res.
Girem a la nostra esquerra, direcció oest, agafant el sender amb el nombre 5. Pel camí ens trobem amb gent que puja i alguns, a la vista del mal temps, giren, i agafen la tornada cap a la vall.
Mes avall, desprès de baixar un desnivell de uns 450 m.,ja entrem al bosc i tal com anem baixant, el camí te trams totalment empedrats, que jo no havia vists mai enlloc.
Finalment arribem al aparcament Praviou, on ens espera Sandra amb la furgo, per portar-nos a Pont, on dinarem al mateix lloc que ahir.
Desprès de dinar, ens acomiadem de les nostres companyes de Cairn, desitjant-nos poder fer un altra setmana de muntanya plegats, a l'any que ve.
Ens recull un mini-bus contractat per Cairn, que ens portarà novament a Bourg Saint Maurice on, ens podem  dutxar, cortesia de la mestressa del hotel on ens vàrem quedar el dia de la nostra arribada.
Desprès de nets i polits, agafem la nostra furgo i camí cap a Girona. El viatge, molt tranquil doncs hi ha una majoria de dorments.

Distància recorreguda: 11,4 km.
Desnivells acumulats: + 206 m. i - 1.049 m.

Cartografia: Carta dei sentieri 1:25000 nº 3 (Valgrisenche - Val di Rhêmes - Valsavarenche ovest)

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5791029280818411617

20120901

31-08-2012 Tour del Gran Paradiso

Sisè dia de la travessa.. Del refugi Savola al refugi Vitorio Emanuele II.

Sortida a les 8 hores i de moment, el dia està be. Sortim del refugi direcció nord est, per la carretera i pista 9 on, un km. més avall hi ha un cartell indicador, allà agafem la senda 3, posant-nos a la vall del Nivolet. Per aquest pla hi veiem quantitat de marmotes, anem baixant seguint el curs del riu i mes endavant ens trobem un grup de cases derruïdes, fetes amb pedra seca. Li donaven nom al poble de la vall -Nivolet-, per la seva construcció devien ser utilitzades pels pastors. Desprès d'uns 10 minuts més de baixada, ens trobem a la nostra dreta, direcció est, la bifurcació 2A que surt cap al Gran Collet.
Nosaltres seguim la nostra senda 3 que segueix baixant en pendent suau, fins arribar a la Croce dell' Arolley.El nom li ve donat pel cim d'una carena muntanyosa, situada a la nostra dreta, direcció sud. Es una creu de fusta , situada just al final d'aquest altiplà, amb un mirador impressionant a sobre la vall de Valsavarenche. Es troba abans de fer una baixada en pendent pronunciada, de quasi 400 m. fins a la zona d'aparcament de Pont, situat a la vall , on ens esperen Sandra i el Picaso.
El nom li ve donat pel cim d'una carena muntanyosa, situada a la nostra dreta, direcció sud
Aprofitem que hi ha un bar i botiga, per dinar, perquè ja ens ha començat a ploure aigua neu un altra vegada.
Quan ens deixa una estona la pluja, comencem a caminar de nou, per fer la pujada cap al Vitorio Emanuele II, mentre observem que la muntanya ha quedat ben enfarinada. El sender que ara seguim per pujar es el nombre 1  que desprès d'un desnivell d'uns 750 m., primer pel mig del bosc i desprès seguint els prats i roquissals, ens deixa al refugi.
Aquest es un refugi emblemàtic, doncs es d'on, normalment es fa la pujada al Gran Paradiso. Te una forma de lipse, amb planta i tres pisos. De fet està força ocupat, per muntanyencs que alguns ja han fet cim avui i d'altres que confien fer-ho demà, però les previsions atmosfèriques no son bones per intentar-ho. Fa vent força gelat, per la nevada de la tarda i s'espera més neu per aquest vespre.

Distancia recorreguda: 14,3 km.
Desnivells acumulats: + 751 m. i - 569 m.

Cartografia: Carta dei sentieri 1:25000 nº 3 (Valgrisenche - Val di Rhêmes - Valsavarenche ovest)

Enllaça al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5790752158011518641


20120831

30-08-2012 Tour del Gran Paradiso

Cinquè dia de la nostra travessa. Etapa del refugi Benevolo al refugi Savola.

El temps no ens acompanya i la pluja que ja cau de bon dematí, ens fa sortir mitja hora més tard. Com que no hi ha elecció, comencem a caminar pel sender 13 A, que desprès de quasi tres kilòmetres de marxa, enllaça amb el nombre 12, que seguirem i ens puja fins al Col Rosset (3.025 m), punt mes alt d'aquesta etapa.
Com que el dia està plujós i amb boires, no ens permet gaudir del paisatge, que de ben segur que es tan bonic com els altres dies, per tant, decidim  anar baixant i arribar aviat al refugi, seguint el sender 3C.
En aquest trajecte passem al costat de diversos llacs, els més importants el Chavaney, el Rosset i el Leytà. Avui arribem al refugi força aviat i fem el pic-nic allà mateix.
Tenim la tarda lliure per poder fotos al llac Laghi, que està tot just al davant del refugi i fer una passejada pel seu entorn.
Cal fer menció d'aquest refugi, doncs es el millor de tots els que hem estat. Avui nomes l'ocupem el nostre grup i el sopar es molt abundant.
Un cop acabats de sopar, les nostres companyes de Caïrn, l'Elodie i la Sandra, ens han preparat una sorpresa. Es tracta de fer "la copa de l'amistat". Es una tradició d'aquesta zona; i consisteix en fer el que nosaltres coneguem com un cremat. Allà, es fa amb "la grole" un recipient de fusta, amb 6 gals per beure. El cremat es  fa bàsicament, amb cafè, licor de grappa i sucre que es posa al forat de la tapa i es crema tot plegat. El ritual es que, la grole, s'ha d'anar passant de ma en ma, entre els assistents, i no pot tocar taula fins que no s'hagi acabat. D'aquesta manera es tanca un cercle d'amistat entre els que comparteixen aquesta beguda.
La festa, i la bona estada al refugi, ens han fet oblidar el pitjor dia, metereològicament parlant.

Distància recorreguda: 11 km.
Desnivells acumulats: + 848 m. i - 596m.

Cartografia: Carta dei sentieri 1:25000 nº 3 (Valgrisenche - Val di Rhêmes - Valsavarenche ovest)

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5790542941939069873

20120830

29-08-2012 Tour del Gran Paradiso

Avui es el quart dia de la travessa. Etapa del refugi Mario Bezzi al refugi Benevolo.

Sortida, com sempre, a les 8 hores. El dia comença amb sol, però ràpidament es va tapant i abans de dinar, ja tindrem el primer ruixat, que anirà repetint de forma intermitent, alguna vegada més.
Sortim del refugi Bezzi direcció sud est i en una pujada continuada. Tenim al davant nostre les glaceres de Gliairetta i de  Vaudet i a la nostra dreta la vall de Valgrisenche, que poc a pot es queda enrere, mentre ens acostem, tot pujant, cap a la glacera Gliairetta, la que passem a tocar; impressionant per la seva magnitud i les escletxes que veiem tan de prop. Finalment arribem al coll Bassac Derè, punt més alt de la ruta d'avui, situat quasi a 3.100 m.
Desprès de fer una pausa, per descansar, fer fotos i admirar el paisatge, se'ns acosta ràpidament una amenaçant pluja que just ens deixa baixar el primer desnivell en forta pendent que hi ha des del coll, ens equipem i seguim camí, que ara s'anomena 13 D. Seguim baixant un poc més i aprofitant que escampa, ens parem a dinar. A la nostra dreta, direcció sud, tenim la glacera de Goletta, que subministra l'aigua al llac del mateix nom, que trobarem més endavant.
Passem pel costat del llac i ens torna a ploure un poc més endavant, seguim baixant pel camí fins arribar a un mirador on se'ns mostra als nostres peus la vall de Rhémes i als fons, el refugi Benevolo punt final d'aquesta jornada a 400 m. per sota nostre. Seguim el camí de baixada, que ens hi porta.
Aquest refugi es el que ens dona menys serveis de tots els que visitem. Es petit i encara que ens diuen que hi han posat dutxes amb aigua calenta, a l'hora de la veritat aquestes no funcionen bé i nomes ens podem dutxar els dos primers amb aigua calenta. El lavabo es a fora del refugi i amb la nit que ens espera, per la pluja, es bastant empipador. Però, es el que hi ha! La resta de refugis, estan tots molt bé.

Distancia recorreguda: 13,4 km.
Desnivells acumulats + 857 m. i - 853 m.

Cartografia: Carta dei sentieri 1:25000 nº 3 (Valgrisenche - Val di Rhêmes - Valsavarenche ovest)

Enllaça al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5789937558579866961

20120829

28-08-2012 Tour del Gran Paradiso

Tercer dia de la nostra travessa. Etapa del refugi de l'Epée al refugi Mario Bezzi.

Sortim com tots el dies, a les 8 del matí, del refugi de l'Epée, desfent l'ultim tram de la ruta d'ahir. El dia segueix sent magnific i ens permetrà gaudir de les magnifiques panoràmiques que s'obren al nostre pas. Al pla que hi ha sota el refugi, podem veure diverses marmotes, que corren a amagar-se quan ens veuen.
Comencem a fer la baixada i trobem una cruïlla, on seguim el camí que comença a pujar en direcció sud i deixem a la nostra dreta el que varem pujar ahir, el que seguim avui es el nombre11 i es una ruta on anem fent una balconada per sobre de la vall de Valgrisenche.
En el primer tram d'aquest camí, queda a la nostra esquerra el Monte Forciaz i la glacera del mateix nom i es per aquest tram, que trobem una mata de flors edelweiss (flors de la neu). Mes endavant trobem un altra cruïlla i a la nostra esquerra, direcció est, queda el camí que puja al Bivacco Ravelli, amb el nombre10.
Nosaltres seguim direcció oest, i desprès de planejar per aquest altiplà, comencem a fer pujada cap al col de la Becca Refreita que es una carena sense desnivells, que va des de sur est a nord oest. Des d'aquí les vistes son impressionants, tan pel que em deixat enrere, com pel que tenim al altre costat de la vall.
Desprès d'un descans i contemplació de les panoràmiques, comencem a baixar seguint el camí ben fresat i mes avall, passem pel riu que baixa des de la glacera Giasson, on podem veure l'efecte de l'erosió del gel i aigua.
Desprès de la parada per dinar, decidim de fer un puja i baixa fins al llac de Sant Martino. Agafem la variant 12 A que ens puja fins al llac, on fem un descans i aprofitem per contemplar les boniques panoràmiques que tenim al nostre voltant.
Agafem el camí de baixada fins a la cruïlla amb el nombre11 i seguim direcció al refugi Bezzi que es troba al fons de la vall.

Distància recorreguda: 13,3 km.
Desnivells acumulats: + 704 m. i - 765 m.

Cartografia: Carta dei sentieri 1:25000 nº 3 (Valgrisenche - Val di Rhêmes - Valsavarenche ovest)

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5789542187447894049



20120828

27-08-2012 Tour del Gran Paradiso

Segon dia de travessa. Etapa del refugi l'Archeboc al refugi l'Epée.

Sortim des de refugi de l'Archeboc i ens dirigim direcció al col du Mont, segons el pal indicador que es troba a la vora del refugi, seguint el camí amb nombre 13, direcció est. Tal com anem pujant ens va guanyant la llum del sol i arribats bastant a prop del coll, podem veure a la nostra esquerra, direcció nord, al majestuós Mont Blanc, definint-se per sobre de la carena de muntanyes.
Arribats a dalt al coll, es veuen perfectament els vestigis de que allà hi va ser un punt fronterer. En Marc, ens fa adonar de les restes de trinxeres i els pals que aguantaven els filats a la guerra (son 2 € per l'informació, segons tarifa d'en Marc)
Tornant la vista enrere, tenim una magnifica panoràmica de la vall que varem pujar ahir i aquest primer tram. Al altre costat, ja entrem a territori italià i també la panoràmica es de una magnifica vall, on veiem en primer terme i a sota nostra, les restes de una edificació, possiblement un edifici de aquarterament. Desprès hi ha una depressió que ens impedeix de veure la fons de la vall, quedant al altre costat un massís on els pics sobrepassen els 3.000 m., quedant al davant nostre i a la mateixa alçada, el refugi de l'Epée, punt de la nostra destinació.
Emprenem la baixada fins al fons de la vall (-800 m.) seguint aquest camí numerat amb el 13. Allà hi trobem un grup de cases que conforme un nucli anomenat Truche. Arribats aquí, agafem direcció sud el camí 9A. Mes amunt, passem per un bosc protegit de làrix, amb arbres singulars de més de 500 anys. Seguim aquest camí que ens portarà, desprèsde pujar uns 600 m. més, al refugi de l'Epée.

Distància recorreguda: 15,6 km.
Desnivells acumulats: + 1.156 m. i - 839 m.

Cartografia: Carta dei sentieri 1:25000 nº 3 (Valgrisenche - Val di Rhêmes - Valsavarenche ovest)


Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5787341317519699697

20120827

26-08-2012 Tour del Gran Paradiso

Un any més hem organitzat la sortida d'una setmana que contractem a l'empresa CAIRN (http://www.cairn-fr.com/) l'ultima setmana d'agost.
Aquest any, hem decidit de fer el Tour del Gran Paradiso (nom del pic emblemàtic 4.061 m.). Una travessa, on hi passem 7 dies i 6 nits allotjan-nos a refugis. Aquesta ruta, comença en territori Francés a prop de Bourg Saint Maurice i ja el segon dia, entra a territori Italià, per la Vall d'Aosta, al Piamonte. En aquest territori es reconeixen dues llengües oficials, el francès i el italià. Aquí es troba el Parc Nacional del Gran Paradiso, amb una extensió de 70.000 Ha. que agrupa a 5 valls situades al sud del Mont Blanc.
Finalment, al grup que sortim de Girona hi som la Rosa, Salvador, Joan Anton, Martí, Emili i els dos nou vinguts Antoni i Marc. Ens desplacem amb la furgo fins Bourg Saint Maurice poble que es troba molt a prop de la frontera amb Itàlia.

Dia 26 d'agost

Avui dia 26, a les 10:30 ens reunim amb la nostra guia Elodie, que ens acompanyarà per tercer any consecutiu i també coneixem a la companya Sandra, que portarà la logística amb el portador "Picaso", que ja ens va acompanyar a Dolomites.
Sortim des de Bourg Saint Maurice amb la furgo de Cairn i ens porten fins a Le Miroir, des d'on iniciem la nostra travessa. Etapa Le Miroir fins al refugi l'Archeboc.
Comencem a caminar per una pista que ens porta per Plan du Pré i Le Crot. A partir d'aquí la pista ja nomes es transitable per als senderistes i vehicles 4x4; passem per  Les Fontaines d'en Haut i quan ja ens acostem a La Mote -on es troba el refugi l'Archeboc-, trobem un pal indicador a la nostra esquerra, que ens senyala camí per pujar a un llac. Decidim fer una pujada per conèixer el Lac Noir, que es troba rodejat de pics importants, com son el Becca du Lac (3.403 m.) i el Bec de l'Ane (3.214 m.). L'esforç ha merescut la pena i ens hi passem una estona contemplant l'entorn. Desfem un tram del camí de pujada, fins trobar el pal indicador del encreuament que en portarà directament al refugi de l'Archeboc, final d'aquesta primera etapa.

Distància recorreguda: 12,3 km.
Desnivells acumulats: + 1.284 m. i - 484 m.

Cartografia: Carta dei sentieri 1:25000 nº 3 (Valgrisenche - Val di Rhêmes - Valsavarenche ovest)

Enllaç al àlbum de fotos, participat pels fotògrafs de l'expedició:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5787259080514418017

20120819

Castell de Cabres_Coratxar_ Castell de Cabres

Volta per aquests pobles de la serra del Maestrat, per camins que s'utilitzaven per anar de poble a poble o dels masos que hi ha, fins als pobles. Matinal molt bonica.

Enllaç a àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5780180479209416465

20120815

volta al Montsagre d'Horta (Els Ports)

Matinal llarga per la zona dels Ports a Horta de Sant Joan.
Camí molt interessant que puja des del Mas de Fandos, cap el Pas de la mala dona, seguin fins al Coll de la Gilaberta, Montsagre d'Horta, Coll d'en Grillò i Puig del mateix nom, baixem per el Pujador d'en Valero fins trobar la pista que ens porta un altre cop fins als cotxes.


Enllaça al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5780176789404678417

20120807

La Caixa (a sobre del pantà de Pena)

Sortida matinal curta, per la zona de Valderrobres (Teruel). Accés per la carretera de Valderrobres al pantà i un cop arribats a dalt al pantà, agafar el camí direcció a Beseit fins trobar el pal indicador, a la nostra esquerra, per pujar a La Caixa i al Periganyol.
El camí està molt definit i no te pèrdua. Ens va pujant, i quan ja som força a munt, trobem a la nostra dreta un pal indicador que ens senyala el camí de pujada al Periganyol, que seguim fins a dalt.
Desprès d'una estona de contemplació a tota la vall i esmorzar, desfem aquest camí i seguim direcció a la Caixa, l'accés per pujar-hi, va resseguint per darrera fins arribar al final, on ja es veu una corda per pujar a dalt. Es una petita grimpada, que ajudats per la corda no te cap dificultat.
Per tornar, nomes cal desfer el mateix camí.

Enllaç a àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5780176789404678417

20120727

Fontalba-Puigmal-Segre-Finestrelles-Nuria-Fontalba

Sortida final temporada, avanç període de vacances.
Avui aprofitem un molt bon dia i fem la pujada al Puigmal des de Fontalba, per desprès anar carenant, fins al Puigmal de Llo, Pic del Segre, baixar al Coll de Finestrelles i emprendre la decidida baixada a Núria.
Dinar al self, per celebrar la bona temporada fins estiu.
Desprès de un bon descans, per pair l'arros i demés, seguim camí, parant a la Font de Sant Gil a emplenar cantimplores d'aigua fresca. Ara ve pujada, que encara que no es molta, pot fer-se pesada.
Seguim camí amunt fins que veiem Fontalba novament i desprès de fer la ferradura, arribar al cotxe.

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums#photos/112587776376115529259/albums/5769895136253928209

20120720

Pont de Daió - Coma de Vaca - Camí dels enginyers - Roques de Totlomón - Pont de Daió

Sortim des del pont de Daió, al costat de la Central del mateix nom. Agafem el camí de les Gorges del Freser, pel marge dret, passant pel Salt del Grill, seguim pujant un camí empedrat i al cap d'uns 15 'deixem a la nostra esquerra un camí que enllaça amb el camí dels enginyers (hi ha un rètol que indica perill d'helicòpters amb càrrega suspesa).
Quan portem una hora de camí, passem al marge esquerre del Freser, per la palanca de la Font de la Costa Rubí. apartir d'aquí, el camí comença una pujada constant cap a Les Marrades, salvant uns 500 mts. de desnivell fins al Pedró de Costa Rubí. Aviat ja divisem les plaques solars del Refugi de Coma de Vaca. El camí va planejant i gira fins al torrent de Bogadé, per girar 90 º i baixar fins al refugi.
Després de la parada, agafem el GR 11 variant 7 que surt per darrere del refugi i anem seguint el preciós camí dels enginyers, que va resseguint les corbes de les muntanyes, passant pel coll del Homes, amb una bonica vista a tota la vall. Seguim cap a Roc Verd i després passem pel Torrent de la Balma i el de Joan Déu, passem per sota de la Cabana de Pedrisses i seguim fins al coll des d'on s'albira l'alberg de Pic de l'Àliga.
En aquest punt, a la nostra esquerra, es mostra el camí comú que baixa cap a la Canal Fonda i també a les Roques de Totlomón. Quan vam arribem al conducte del canal del Freser el seguim, girant cap a l'esquerra-direcció sud - fins que arriba un punt en què entra en la muntanya. A la nostra dreta trobem una fita i seguim un camí que puja sortejant les Roques de Totlomón, per després baixar i retrobar el canal, que seguim fins on hi ha la canonada que baixa l'aigua cap a la Central. Aquí i a la nostra esquerra, hi ha el camí que baixa en fort pendent fins a enllaçar ja en la seva part final, amb el camí a Núria, sortint a prop del pont de Daió, on tenim el cotxe.

enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5767315109825589313

20120714

Valle de Echo. Pic O Risté i Aguas Tuertas

Segon dia per la Vall d'Echo. Sortida des del mateix punt d'ahir, camí de la casa de la Mina. Pugem pel camí del barranc de las Foyas, fins al pal indicador del desviament a Acherito. Nosaltres seguim direcció al Puerto del Palo fins que arribem al coll amb tota la vall de les Foyas i al fons el Port. Aquí, en lloc de seguir cap al port, girem direcció SE direcció al track que portem al GPS, que pujava per las Peñetas. Un cop recuperat el track, nosaltres seguim pujant direcció E, en lloc de seguir un filat que puja decididament. Més endavant, hem decidit pujar també cap al filat per seguir la carena, pujant cap al pic O Risté, on fem un altre descans.
Igual que ahir, tota la vessant francesa segueix plena de núvols, que no deixen cap visibilitat. Hem decidit seguir per la carena, en direcció S i al coll de la Conarda, prenem la decisió de passar a la vessant de Guarrinza i baixem cap a la zona de Cubilar del Fayo, sense cap camí definit, més aviat seguint traces del bestiar, seguim cap al fons del barranc del Mallo Blanco i comencem un decidit descens, deixant-lo a la nostra dreta, cap al Mallo Blanco.
Arribats al fons de la vall, decidim seguir la pista que puja cap a Aguas Tuertas per veure aquella bonica vall. Quan estem a uns 300 mts. de l'entrada de la vall, comença a aparèixer la boira, de manera que un cop en el mateix, tot just podem albirar els meandres del riu, fer una foto del dolmen d'Aguas Tuertas per testimoniar la nostra presència i tornar per tota la pista que baixa a Guarrinza, fins al cotxe.
El track que hem marcat avui, no és recomanable seguir-lo, perquè té molts trams que segueixen traces d'animals. Entre ells, els 700 mts. de descens a la vall.

àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5766179341775512881

Vall de Echo. Ibón de Acherito

Avui tenim previst recórrer una part de la vall d'Echo. Pugem des del camí de la casa de la Mina, pel barranc de Acherito, seguint el camí de França per Acherito. A l'inici, agafem un corriol que puja direcció O. És aconsellable agafar el que va cap al N més a prop del rierol, perquè l'altre ens fa guanyar massa altura, que després hem de baixar per unir-nos al que puja pel riu.
Anem pujant i guanyant alçada, deixant a la nostra dreta el barranc de les Foyas, per on baixarem per finalitzar. A la pujada deixem a la nostra esquerra el Mallo de les Ferreries i després arribem al dolmen de Acherito, per seguir cap al coll de Acherito, al capdavant, veiem el pic Sobarcal, deixant a la nostra esquerra el Mallo de Acherito. Pujant una mica més, s'obre un circ, des del qual contemplem el Sobarcal, el Petrechema i les agulles de Ansebere
Un cop al coll, contemplem tota la vessant francesa, plena de núvols que ens impedeixen la visibilitat, per sobre s'alça la Mesa de los Tres Reyes. Pugem cap al pic de Acherito, des d'on divisem direcció SE, tota la carena que hem de seguir. Degut al l'estat dels núvols pel costat francès, hem decidit no baixar al petit llac de Ansabere, perquè no es distingeix res. Seguim la carena que ens condueix fins al ibón de Acherito, amb una espectacular panoràmica des de dalt del coll. Baixem fins al llac, on fem un descans, aprofitant per contemplar aquella naturalesa en estat pur i prendre les pertinents fotos.
Seguim el camí de descens per les Foyas de Santa Maria, fins arribar al camí del barranc de les Foyas, per on acabem la baixada a la casa de la Mina i al cotxe.

àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5766175064124995537

20120630

Roc Blanc, per llac de Laurenti. Ariège (Midi Pyrenées)

Sortida al departament de Arièja, a la regió Migdia-Pirineus de França.
Després d'algun altre intent, podem pujar al cim del Roc Blanc, pic emblemàtic de la zona, pujant per l'estany de Laurenti.
Des del poblet de Le Pla,agafem a la dreta, pista esfaltada que més endavant es troba en pitjor estat de conservació i que ens conduirà fins al refugi de Laurenti. Aquí deixem el cotxe i seguint la pista de la nostra dreta, als pocs metres trobem un monument en pedra, en honor als passadors i maquis que van ajudar a traspassar les fronteres de la llibertat.
En aquest punt, comença, a la nostra esquerra, el GR del Tour du Pays de Donezan, que puja decididament primer, fins al llac Laurenti i per la dreta d'aquest, segueix fins al Col de Laurenti, per arribar fins aquí, hem de fer algun petit desviament per esquivar alguna gelera, passant per un petit llac semi gelat, abans d'arribar al Col
Un cop al Col, entrem a la reserva natural d'Orlu i el GR segueix cap al NO, nosaltres agafem el camí que a la nostra dreta, comença amb una decidida pujada fins al cim, format per un conjunt de blocs granítics.
Des d'aquí hi ha una magnífica visual en 360 º que la boirina existent, per la forta calor que fa, ens impedeix veure les muntanyes més llunyanes, però podem albirar les més properes com la Dent d'Orlu, el Tarbesou, els pics Andorrans, el Carlit i els Perics, a més de les precioses valls que hi ha als nostres peus.
El descens el fem fins al petit llac inferior, per un camí que endevinem a pocs metres sota el cim, que s'obre a la nostra esquerra. La baixada és en forta pendent i molt directa fins allà. Després, seguim el GR baixant cap el llac Laurenti i després fins al refugi, on hem deixat el cotxe.
El dia ha estat molt calorós i hem esgotat totes les nostres reserves de líquid. Sort que hi ha molts punts on prendre aigua en aquest recorregut,i hem repostat, però cal anar amb compte d'on, ja que hi ha ramats de vaques soltes per la muntanya.

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5759529573619041505

20120616

Volta per la Serra Cavallera

Sortida a la serra Cavallera accedint pel Pla de Can Plata.
Accés per la Colònia Estevenell, a l'altura del semàfor, a l'esquerra, s'inicia la pista esfaltada que ens condueix fins al Pla de Can Plata.
Deixem el cotxe i retrocedim uns metres per agafar la pista que duu a Cal Noi. El camí està tancat a l'entrada de la finca, però per la dreta hi ha un camí que voreja la casa i es pot accedir per darrere, al camí original. Seguim el camí uns 300 mts. per després girar direcció NO pujant decididament cap a la carena de la serra Cavallera, a l'altura de Pla Fons.
A partir d'aquí, anem carenant per Coll Salarca, Serrat dels Evangelis, Pedra dels Tres Bisbats, Coll del Pal i pugem fins Puig Sestela. Des d'aquí, retrocedim al Coll del Pal i agafem un PR que parteix direcció est, vorejant la muntanya i que deixa a la nostra dreta el camí que baixa cap al refugi Montserrat. Seguirem aquest PR C-189, que ens portarà directament a al Pla de Can Plata.

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5759889653090999825

20120613

Sortida de dos dies al Canigó amb la colla Centpeus del Pirineu.

Dia 9 de juny, travessia des de les mines de bateria fins al refugi de Cortalets. Sortim des de les mines de ferro de Batera, per la pista, fins al Coll de la Cirera, on agafem el sender GR10, que ens conduirà fins Cortalets. Passem pel Balcó del Canigó, Refugis de l'Estanyol i de Pinatell fins al Ras del Prat Cabrera. Aquí agafem una variant del GR, que va pujant direcció oest, passant per La Tartera i després ja fins al xalet de Cortalets.

Dia 10 de juny. Des Cortalets fins al poble de Py. Sortim de Cortalets, passant pel Pla dels Estanyols i anem pujant cap a Pic Jofre. Aquí el sender gira direcció sud pujant en diagonal cap a Roc dels Isards, la Portella i després fent ziga-zagues puja decididament fins la Pica. Després del merescut descans, fotos i reposar energies, baixem per la Ximeneia cap els Plans de Cadí i refugi Aragó. Seguim baixant, seguint novament el GR10 fins al refugi de Merialles, on vam parar a menjar.
Seguim la pista que va al costat de la zona d'aparcament de cotxes indicada com Py per Mattes Rouges. Seguim la pista durant uns 45 minuts fins a un pal indicador que descriu Col de Botifalla i Py a 4,6 km. Deixem la pista i baixem pel corriol de la dreta que ens conduirà fins Py després d'una baixada d'uns 800 mts.

Enllaç al àlbum Canigó:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5760150736950811665

20120609

Vall de Ordesa. Faja de Pelay i Senda de los Cazadores

Segon dia a Ordesa. Dimecres 6 de juny

Avui ens endinsem per la vall, resseguint el curs del riu Arazas, contemplant les diferents cascades que trobem, la de la Cueva, la de l'Estrecho i las Gradas de Soaso.

Entrem al circ de Soaso fins a la cascada de la Cola de Caballo. Impressiona l'espectacularitat del circ i les vistes al Mont Perdut. Des de la cascada, prenem direcció sud, el camí que va cap al refugi de Goritz i a 200 mts. deixem aquest camí i prenem el que segueix en direcció sud-oest pujant cap a la Faja de Pelay.

En el tram inicial tenim vista cap a l'entrada al circ de Soaso, però val la pena girar-se de tant en tant per contemplar el fons del circ, que és una meravella esculpida per la naturalesa.

Tal com anem avançant, guanyem alçada i anem girant cap a l'oest. Des d'aquesta perspectiva, vam començar a contemplar l'altre costat de la vall, el nostre recorregut d'ahir, la cascada de Cotatuero, el circ i a la part alta el Tallón, la bretxa i el Casc de Marboré. Tal com vam avançar, podem anar resseguint l'altra banda, la Faja de las Flores i en paral · lel i més avall, la de Racún.

S'obre la vall i tenim vistes cap al nord-oest, al Vignemale. Per sobre nostre, l'espectacular serra de las Cutas, que hem resseguit per la Faja de Pelay fins a arribar al mirador de Calcilarruego, on comencem un descens molt pronunciat cap al fons de la vall fent múltiples ziga-zagues, per la senda de los Cazadores.

Com avui arribem d'hora, encara ens endinsem a la vall de Bujaruelo fins al refugi, per estudiar el terreny per fer alguna possible travessa per aquella zona.

Enllaça a àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5753957742998775537

Àlbum de fotos de Toni Marti:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5759902571899097777

Vall de Ordesa. La Faja de las Flores

Aquesta setmana, prenem contacte amb el Pirineu Central, a la vall d'Ordesa. Segons el programa previst, fem dues rutes dins del parc.

El dia 5, l'espectacular ruta de la Faja de las Flores.

Davant el dubte que ens ofereix el pas per la clavijas de Cotatuero, vam acordar iniciar la ruta pujant per aquestes, ja que si hagués dificultat en passar-les, sempre podríem fer una variant i passar per la Faja de Racún. El camí fins a les Clavijas, preciós pujant entre el bosc i ben definit. La mentalització i sobretot, el material per assegurar-nos, fan que les passem sense més dificultat, per la qual cosa podem seguir segons el previst. Passem al costat de la cascada de Cotatuero i seguim pujant gairebé 400 metres més.

A més de la satisfacció d'haver passat les Clavijas, en aquesta pujada pel circ de Cotatuero, se'ns va obrint el meravellós paisatge del Pirineu. Primer, cap al nord-est, les tres Sorores, amb el Mont Perdut. Després i segons anem pujant i girant cap al nord-oest, apareixen el Tallón, el Dit, la falsa bretxa, l'espectacular bretxa de Rolando i el Casc del Marboré. Un cop assolida la cota dels gairebé 2.350 mts. girem direcció sud-oest, pujant altres 50 mts. per arribar a l'inici de la Faja. A partir d'aquí, el camí no té a penes desnivell ni dificultat, amb el que ens permetem admirar la preciosa vall als nostres peus i davant nostre la serra de las Cutas, el traçat de la senda dels Caçadors, amb el mirador de Calcilarruego i a l'oest tota l'entrada de la vall. El recorregut de la Faixa són uns 4 km. on anem gaudint d'aquest paisatge impressionant.

Quan arribem al final de la Faja, tenim vistes al Vignemale situat al nord-oest i davant nostre el circ de Carriata i el Tozal del Mallo en una cota inferior i sense l'espectacularitat que s'aprecia des de baix a la vall. Aprofitem per menjar i tenim la companyia d'uns cabirols. Iniciem la baixada per la Fajeta, on veiem bastants marmotes. Creiem que hagués estat millor passar per les clavijas, ja que la dificultat és fer el desnivell i després ja agafes el camí. En canvi el camí de la Fajeta, has d'anar baixant el roquerar durant força temps, amb el que trigues més. El camí va baixant en fort desnivell pel barranc de Carriata fins a la vall, on ens dirigim fins al aparcament de la Pradera.

Enllaça a àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5753585325924829281

Àlbum de fotos de Toni Marti:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5759894073563098273

20120602

Puig les Agudes (Ripollès)

Matinal circular, per la serra de Maianers i la serra de Faitús, culminant el Pic de les Agudes. Sortim des de la carretera de Llanars a Faitús, a l'altura del Camp de Tir. Nosaltres hem deixat el cotxe uns 50 mts. més amunt, creuant el riu, en una finca privada (baixem per aquell camí).
Iniciem la ruta pujant per la carretera a Faitús i després de Can Solia, prenem un camí que surt per la nostra esquerra, que ens portarà fins a Faitús. Arribats a les cases, trobem la pista esfaltada que seguim fins a la part més alta, a sobre de Can Salvador, on trobem un encreuament de camins. Prenem el de l'esquerra i als pocs metres girem a la dreta per un camí que va pujant cap a la carena de la Serra de Maianés, portant-nos fins a dalt al Coll de Lliens. Contemplem l'excel · lent visual que s'obre, amb el puig de Sistra en primer terme i de fons, el Costabona, a l'est Torres de Cabrenç, Coll d'Ares, Comanegra, Bassegoda.
Des d'aquí girem cap sud-oest direcció a Puig les Agudes, que divisem perfectament, seguint el GR. Des del Puig, veiem tota la panoràmica del Pirineu davant nostre, Balandrau, Pastuira, Coma de l'Orri, Pic de l'Infern, Fresers, Bastiments, Gra de Fajol, Pic de la Dona i als nostres peus Setcases. Mirant a sud, serra Caballera, Puig Sestela, Taga.
Seguim el camí, baixant al costat del filat i carenant, passant per Pla de St Joan fins arribar a la collada dels Homes Morts. Aquí girem direcció nord-est i agafem una petita pista al costat del filat. Més endavant el filat baixa direcció sud-est i el seguim fins al Camp de la Font. Trobem una pista que baixa, primer direcció nord-est i mes endevant creuem el filat i seguim un camí que es dibuixa a dins del camp, el seguim baixant i passem diversos camps de pastura i després ja baixant definitivament fins a la casa de l'Illa, on tenim el cotxe.


enllaç a fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5749729004651535249

20120530

Volta a la Tossa d'Espinau, des de Pla de Solls

sortida circular. Matinal llarga (5:30 hores amb pauses. 4:15 h. efectius)
Sortim des del Pla de Solls en direcció oest, fins a trobar un camí que no s'aprecia i que comença a davallar, seguint fites de pedra. Aquest camí va donant la volta al massís del Mont i passa diverses tarteres. Arribem al Coll de Dalt, lloc per on baixa el camí des del Mont i seguim en direcció al Coll de Joncanat. Seguim direcció nord un camí ben definit i marques grogues, que va pujant fins al Pla de la Tomba. En aquest punt trobem a la nostra esquerra el camí per on tornarem, a la dreta un camí que va cap Puig Caçador. Nosaltres seguim el camí
amb marques grogues que va baixant cap a la Baga de Carig i segueix després per pista cap a la carretera que puja a Lliurona. Arribem al coll de les Canals de Carig, punt més llunyà de la nostra ruta. Aquí hi ha una cruïlla de pistes i nosaltres agafem la de direcció sud, que va pujant fins al Pla de Salarics. Aquí, a la nostra esquerra hi ha el camin que puja al costat del filat fins a la Tossa d'Espinau. El tram final és una paret rocosa, que amb una mica de cura, grimpem fins a dalt. Busquem el camí de descens, primer en direcció nord-est i després girem direcció sud-est fins al Pla de la Tomba, on ja seguim el camí pel qual hem pujat aquest matí, fins al Pla de Solls.


enllaç a fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5748386233946557857

20120526

circular a serra de Montgrony, per Campelles

Volta circular, matinal per la serra de Montgrony. Sortida des del refugi del Pla de Prats, agafant a uns pocs metres d'on deixem el cotxe, una pista que puja a la nostra esquerra que acaba transformada en corriol que s'enfila cap a la Font Roja i després arriba a Coll de Pan Des d'aquí, seguim pujant cap a la Covil, per anar carenant al coll de Coma Ermada, el Costa Pubilla, al coll de la Bona i finalment a l'Emperadora, per baixar a continuació direcció a Coll Roig, on seguint una pista, ens dirigim cap al refugi la Covil i des d'allí al Pla de Prats.
Avui ens permetem un luxe muntanyenc i preparem una barbacoa a l'àrea de pícnic del refugi.

enllaç a album:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5747109548364470545?authkey=CJiX4IWds_a5rwE

20120523

circular pel Montsagre d'Horta

Matinal llarga, pel Montsagre d'Horta.
Sortida amb el grup de Sant Cugat, amics de'n Marc. Circular, sortint des del Mas de Fandos, seguint el camí al Ventador, Roques Cambretes, Pas de la Mala Dona, Pou de les Creuetes de Lloà, Coll de la Gilaberta i Punta dels Raus. Aquest és el punt culminant de l'excursió. La boira que ha cobert el nostre recorregut, no ens deixa apreciar les vistes que des d'aquí dominen la vessant de Paüls.
Baixem fins a trobar el camí que havia de conduir-nos fins el Tossal d'Engrilló, però a causa d'aquesta boira, vam decidir seguir en direcció sud-oest fins a trobar la font del Montsagre d'Horta. Un cop allà, seguim el camí indicat direcció a Horta, que ens condueix fins al Pujador d'en Valero, canal per la que davallem cap al corral i mas d'Andil i mas Silvestre, fins arribar a la pista, que seguim fins al mas de Fandos, final de la nostra etapa.


enllaç a fotos:


https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5746804870761570689

20120512

Volta per la serra de Montgrony

sortida llarga. Volta a la bonica serra de Montgrony.
Cal advertir que a la sortida del coll Roig, hem volgut seguir un camí per intentar escurçar trajecte i ens ha sortit malament. El camí ens ha pujat a la paret de roca on en un segon tram equipat hem decidit tornar a baixar, pel risc que implicava seguir. Total que hem perdut 1:45 hores agafant ja l'hora de més calor, que ens ha impedit pujar a la Covil i al Costa Pubilla.
Després de baixar de la cinglera, hem seguit el camí cap a Plans de Monegals i Plans de Feners. fins aquí el camí està força definit. A partir de plans de Feners, hem d'anar seguint fites que ens aniran pujant primer seguint cap el est i després el camí gira cap nord-oest, fins a dalt a la carena, on trobem una pista de terra que ve des coll de Pan En aquest punt , hauríem de seguir l'ascensió cap a la Covil, però nosaltres agafem al mateix coll, un camí que surt cap a la nostra esquerra, amb marques grogues i que flanqueja direcció oest, per sota el puig la Covil fins la Font de Flequer, des d'on començàrem a baixar direcció sud-oest cap a prat Amorriador. Passem pel Camp de l'Ordi cap al collet de les Eres, des d'on ja baixem cap a la carretera per seguir fins al Santuari.


https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5742090510700130433?authkey=COjW-7-J34b-mgE

20120509

Sant Miquel de coma de roure+Castellet+Puig de Malveí

Matinal pels voltants de Beuda. Sortim des de can Tries, passant per can Grau, travessem la riera i ens dirigim a can Ripoll, deixem la casa a la nostra dreta i la pista baixa. Uns pocs metres mes avall, surt un camí per la dreta, l'agafem i al poc n'agafem un que surt a l'esquerra, encara que el nostre es més ben marcat. Ja veurem un indicador cap a Sant Miquel. Anem seguint el camí en direcció al coll de Goia, hem d'anar seguint les fites que trobem, perquè el camí està poc senyalitzat. Finalment arribem a dalt la pista que porta a can Coma de Roure. A la'altura de la casa surt un camí a l'esquerra que ens porta a l'ermita.
Per darrera de l'ermita surt el camí que ens porta al Pla del Pedró i seguint amunt, arribem al coll Pollastric des d'on accedim al puig de Castellet.
Tornem al coll de Pollastric i seguim recte un camí senyalitzat que enfila fins al puig del Malveí. Retornem al coll Pollastric i a la nostra esquerra surt un camí marcat per fites, que ens porta un altra vegada a Coma de Roure i en arribar a la casa, agafem el camí que surt a la nostra esquerra i que sense deixa'l, ens baixa fins a la riera i desprès seguim fins al cotxe.


20120505

cala Galladera

Matinal pel Cap de Creus. Sortim des de la carretera que condueix al Far, seguint una pista a mà esquerra. Passem pels masos de Rabassers de Baix i de Dalt.
La Sortida prevista era per anar a la cala Galladera i cala Portaló. A causa d'una badada, ens hem passat la cruïlla que baixa a la Galladera i hem seguit el GR fins al mas de la Birba. Llavors hem retrocedit per l'interior i camp a través hem anat a buscar l'orientació per baixar a la cala.
Això ens ha fet perdre molt de temps, de manera que finalment només hem visitat la cala Galladera. Tot el traç pintant en blau, és l'erroni i no s'ha de seguir.



https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5741686565375967377?authkey=CLrQxoWCjd3BwQE

20120413

Cingle de Rocafesa

Prop de Sant Martí de Llèmena.
Ruta circular, sortint des del mateix poble. Passem la riera del Llémena i ens dirigim cap a ca n'Arós, passant entre la casa i els corrals pujem per un camí que va en direcció sud est.
Quan ja estem a prop de la paret, trobem una pintada a una pedra que ens dirigeix ​​a la cova de St Martí desplaçant-nos uns metres cap a la nostra dreta. Retrocedim aquest tros i enfilem la paret pel pujant de la Cúrria.
Un cop a dalt, ens desplacem en direcció sud est fins trobar un filat, que seguim fins arribar al mirador de Rocafesa, des d'on veiem fins al mar (les Medes i el cap de Begur) i als nostres peus, part de la Vall del Llèmena, amb el volcà de la Banya de Boc i la nostra dreta el cingle de St Roc.
Després del descans i la contemplació, seguim el filat uns pocs metres i després gir a la dreta per baixar entre diverses places carboneres fins a Can Peracaula. A partir d'aquí el camí que nosaltres hem realitzat, està molt emboscat i no aconsello seguir-lo. És millor seguir el traçat de color vermell que he dibuixat al mapa (són pistes ben definides) que ens portaran igualment fins a St Nazari. Després sortim a la dreta de l'ermita cap a can Japanda i baixem a la plana seguint pista fins a St Martí.

Album de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5730946335778732417?authkey=CLGkhfLgseyGKg

20120330

Serra de Busa

Aquest dijous, ens desplacem fins al Solsonès, per recórrer la bonica Serra de Busa. L'excursió la guia el nostre bon amic Narcís Pujades.
Malgrat els piquets de la vaga general, podem sortir en horari previst. Arribem a la Vall d'Ora en 2 h. 20 minuts. Per evitar recórrer 3 km. de pista esfaltada, deixem un cotxe a l'ermita de St Pere de Graudescales.
Comencem sortint des del ecomuseu, prop de l'ermita de St Lleïr. pujant cap al Pujol i seguim cap al grau d'Orriols. Arribem a la casa d'Orriols, on reposem forces i seguim la pujada cap al grau de la Bertolina, pujant per l'escala de ferro. Un cop a dalt de la cinglera, la resseguim en direcció cap a la casa El Rial de Busa i després seguim pujant cap al Capolatell, lloc que es va fer servir de presó en la guerra contra els francesos, per estar envoltat de cingles, sent el seu únic pas un pont metàl · lic.
Desfem el camí fins al Capolat, un mirador amb vista al pantà de la Llosa de Cavall, Santuari de Lord i St Llorenç de Morunys. Després, seguim ascendint fins al Cogul, punt culminant d'aquesta serra. Seguim carenant la cara nord de la serra, fins baixar pel camí de Valielles fins les Collades. Aquí, un camí segueix a la dreta, en direcció a Orriols. Nosaltres seguim baixant a la nostra esquerra i de forma molt pronunciada, fins l'ermita de St Pere de Graudescales


https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5726472182103140225

20120324

Costa de l'Estartit. Cales Pedrosa i Ferriol fins a Punta Ventosa

Aquesta setmana hem hagut de canviar el dia de la sortida a divendres, pel temporal de pluja. El dia es presenta primaveral i després de les pluges, molt net i lluminós.
Arribem a l'Estartit i agafem el camí a l'Escala, de manera que pugem a l'Alt de la Pedrosa, on deixem el cotxe. Seguim el PR fins a Cala Pedrosa i després pugem ALS Estofadors, des d'on tenim una bonica panoràmica a La Foradada. Seguim el PR fins a Cala Ferriol, on reposem forces. A partir d'aquí, nosaltres pugem cap a la zona de Papananses, entre un bosc de pi amb branques molt baixes, que dificulten el nostre pas i un cop a dalt, seguint entre el espès matoll, com bonament podem fins a trobar el GR.
És aconsellable no seguir aquesta traça, i el més prudent és retrocedir pel PR des de la Cala, fins a sortir al camí GR que passa a uns 600 m. per l'interior. La traça es pot veure al reportatge de fotos, en color blau.
Quan agafem el GR direcció a l'Escala, a uns 300 m. trobem l'emplaçament militar, ara abandonat, on havien diverses bateries de costa. Avui queden els búnquers, on estaven emplaçades.
Seguim el nostre camí pel GR fins a la cruïlla que ens dirigeix ​​cap a Punta Milà, que va en direcció est, en línia recta fins a la costa. En aquest paratge també queden les restes de búnquers i bateries de costa. El millor d'aquest paratge, anomenat Punta Ventosa, és la magnífica perspectiva de la Cala Mongó, Punta del Milà i al fons, Roses.
El camí de tornada el fem seguint el GR per l'interior, fins a tornar a l'Alt de la Pedrosa, on tenim el cotxe.
Una singular sortida, que per variar, ens ha acostat a aquesta bonica Costa Brava, que tenim.

0323 Cales de l'Estartit

BON PAS. Ripollés: Vallter - pic de la Dona - coll de la Geganta

Desprès de les caminades per l'Aran, aquesta setmana fem una sortida tranquil·la també tenint en compte la calor prevista per avui. Anem...