20140731

Vall de la Llosa, Pics dels Colells i Montmalús

Avui que la previsió es bona aprofitem per fer la sortida que ja portem aplaçant alguna setmana. Sortim de Girona a les 06:00 h. cap a la Cerdanya. Fem l'aproximació per Prullans, fins a Can Jan de la LLosa, on deixem els cotxes, previ pagament dels 2 € pel dret d'aparcament.
Comencem a caminar, seguint el GR 107 per tota la vall i anem pujant fins a la Cabana dels Esparvers. Aquí deixem el GR i seguim direcció N i NO. anem pujant, guiats per les fites que anem trobant, fins al estanys de Montmalús, on en lloc d'anar a buscar la pujada a la collada de Montmalús, ens enfilem cap a la Portella dels Colells, una pujada força dreta, ens porta fins a dalt la portella i desprès al pic. Seguim cap a la collada de Montmalús i pugem al Pic.
La baixada per la collada, camí normal fins als llacs i refugi, baixant direcció S, per anar a trobar el GR 11, que va seguint el curs del riu de Vallcivera, fins a la cabana dels Esparvers, des d'on desfem camí fins al inici.


Sortida circular
distància recorregut                 22,1 km.
desnivell acumulat                   1.300 m.
temps efectiu, sense parades   6 h. 36'

enllaç a la traça    http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7623933

enllaç a àlbum de fotos
https://plus.google.com/u/0/photos/112587776376115529259/albums/6051177280657893121

enllaç al àlbum de Pere
https://plus.google.com/photos/116289844979906679971/albums/6042507021429108753?authkey=CJTHvNH4m_qhBQ

enllaç al àlbum de Eduard
https://plus.google.com/photos/111299868802890492636/albums/6042651207249300785?authkey=CIyK_eu2wsDdvQE

20140724

Camí del Ferro i Balcó del Canigó, des de la Torre de Batère (França)

Aquest dijous, passem a la veïna França i ens arribem fins a Arles sur Tech, per a la sortida del poble, agafar a la dreta el desviament a Corsavy i Batère.
Deixem els cotxes al peu de la Torre de Batère i agafem a l'esquerra de la Torre, el corriol que ens va baixant, cap a la pista del antic camí del ferro, empleat per les explotacions mineres que hi havia a la zona. Em d'anar seguint les marques grogues i taronja durant tot el camí. Anem trobant construccions que estan marcades amb números i debien ser controls de la via, dintre d'aquest camí utilitzat per les vagonetes amb mineral. També passem per petits túnels, per on anaven les vies. Anem seguint tot aquest camí fins arribar a la construcció més important, anomenat mina de la Pinosa. En aquest lloc, també hi ha una placa commemorativa per la mort a la passada guerra, de un capità Francés i un maqui, a un enfrontament amb els alemanys.
Aquí girem a la dreta i baixem a la part inferior de les construccions, anant baixant i seguint les marques, fins que arribem a un lloc on trobem un pal indicador amb mal estat, que ens indica la direcció al coll de Estanyol, per on ens enfilem per una camí que està força perdut. Mes amunt, veiem que continuen les marques del mateix color que hem anat seguint tot el camí.
Ens puja fins a dalt el coll, on trobem el GR del camí Balcó del Canigó. El seguim uns metres a la dreta, per anar a trobar el refugi i la font de Estanyol. Desfem el camí, per ara seguir.lo direcció a Batère, fins al Col de la Cirère. 
A partir d'aquí, deixem el GR que ens baixaria fins a on arriba la carretera asfaltada que hem pujat al matí. Seguim per anar a buscar direcció E. i NE. la carena del Puig St. Pierre i anar seguint cap al Puig de l'Estelle.
Baixem direcció E. per anar a buscar el baixant fins a la Torre de Batère, que ja tenim a la vista.

Sortida circular
.Distància recorreguda                      17,3 km.
Desnivell acumulat                            753 m.
Temps efectiu, sense parades           5 h. 25'

Enllaç a la traça



Enllaç a fotos de Pere

20140717

Coma de l'Orri i Gra de Fajol

Sortida des del Cortal de la Molina. Comencem a caminar pel GR fins trobar el pal indicador del desviament cap a la Coma de l'Orri. A partir de aquí el camí el camí està marcat per fites que anem trobant a lo llarg de tota la vall de pujada. El camí passa pel Pla de la Llosena, la Jaça dels Marrans, La Jaça del Mig, La Jaça de Dalt i la Coma de l'Orri.
Es segueix la pujada fins al Gra de Fajol, per baixar desprès al Coll de la Marrana i seguir cap al refugi, on ens re-agrupem i dinem. Continuem el camí de baixada, seguint el GR, que ens torna a portar fins als cotxes.

Sortida circular
Distància recorreguda                 11,8 km.
Desnivell acumulat                      1.109 m.
Temps efectiu, sense parades     4 h. 21'


Enllaç al àlbum de fotos: 

Enllaç al àlbum de Eduard:

20140715

Garrotxa: Sant Bartomeu de Covildases

Dia boirós i humit. Hem quedat amb el company Miquel per fer una volta matinal per la Serra de Curull.
Deixem un cotxe al Coll de Bracons i l'altre a uns dos kilòmetres més avall, pel costat de Osona, a una corba pronunciada a l'esquerra, que fa la carretera.
Es un camí que puja i manté restes de pintura de color blau, i que anem seguint direcció NO i desprès O. El seguim fins al Coll de la Coma del Coll, amb intenció de pujar al Puig del Àliga, però com la boira persisteix, en desistim de pujar i desfem un tros de camí per anar direcció NE cap al Coll de Joan. Arribats al coll, agafem un camí que comença a baixar per la nostra esquerra direcció N., i que va a parar a una pista que seguim cap a la dreta i ens va baixant fins a la riera de Sant Bartomeu. La creuem i girem a l'esquerra uns metres, per agafar a la nostra dreta el camí de pujada cap a Sant Bartomeu, marcat amb color grog.
Arribem a Sant Bartomeu de Covildases i aprofitem per descansar i beure. Seguim camí fins a un encreuament, on hi ha senyalització. Agafem direcció Font Tornadisa, que ja es GR. Anem seguint la pista que ens puja fins al camí a la Font. Com queda uns 200 m. més enllà de la cruïlla, els fem per arribar-hi. Aquest any, com es plujós, està sortint un bon raig d'aigua ben fresca.
Desfem el camí i seguim el GR direcció cap al Coll de Sant Bartomeu, per continuar baixant direcció al Coll de Bracons, on tenim el cotxe. 
Una bonica volta per passar un matí fresc i estirar les cames.



Sortida no circular (per estalviar un tall de carretera)
Distància recorreguda                12,1 km.    
Desnivell acumulat                     540 m
Temps efectiu, sense parades    3 h. 47'

20140710

Coll de Malrem i Comanegra

Els nostres companys de Colla, que no han vingut al Pirineu, aquest dijous han fet aquesta bonica sortida. Acompanyo les fotos del Eduard.

Enllaç  https://plus.google.com/photos/111299868802890492636/albums/6035201635514085697?authkey=CNbl_KGYtr_5Bg

França: Volta al Peyreget, i aproximació al Midi d'Osseau, des de la Cabane de l'Araille

Tercer dia de muntanya. Avui el temps sembla més bo que ahir, però les boires, segueixen enganxades als cims de la muntanya. 
Agafem els cotxes i la carretera que passa pel Portalet cap a França. Quan desprès de passar el port, la carretera comença a baixar, ja trobem a ma dreta, la zona d'aparcament senyalitzat, on deixarem els cotxes.
Agafem el camí senyalat, cap al refugi de Pombie. Primer per la part plana de la vall, direcció NO., ens apropem a una cabana de pastors, que passem per la seva vora, anem pujant i el camí ja es veu molt definit, que comença a pujar fent llaçades.
Arribem a dalt al coll. Tenim a la vista el Peyreget, però el Midi queda amagat sota la boira. Seguim direcció N. cap al refugi de Pombie, que es veu des de lluny. Ens hi acostem i la guarda, ens diu que pel camí que volem pujar cap al Coll de Peyreget, hi ha una congesta de neu gelada, on ahir hi van tenir problemes un grup que hi va voler passar.
Decidim de tornar fins al coll, per fer la volta al revés de com estava pensada. Una cop estem al coll, seguim el camí direcció O. senyalitzat cap al coll de L'Iou. El camí va donant la volta al Peyreget, que tenim a la vista. Arribats al Col, veiem tota la part de darrere el Peyreget i al fons de la vall, el Lac Peyreget per on hem de passar.
Fem la baixada i el Midi d'Osseau es resisteix a deixar-se veure. Passem pel costat del Lac i emprenem la pujada cap al Col de Peyreget, passant per una zona de blocs de pedra, senyalant el camí a seguir amb fites.
Arribem a dalt el Col i ja tornem a tenir a la vista, per l'altre costat el refugi i llac de Pombie. A la nostra esquerra el Midi, encara mig tapat. A la nostra dreta el Peyreget amb un camí molt evident per pujar-hi.
Enfilem el camí de pujada i la vista des de dalt es molt bonica. La boira enganxada als cims, ens impedeix de gaudir amb plenitud  de la meravella que ens envolta.
Fem el descens fins al Col, on ens quedem per dinar i descansar una estona. Mentre, el Midi acaba destapant-se de la boira i ens ensenya tota la seva impressionant mola de pedra. Ara, podem distingir molt be, el Petit Pic, la Pointe d'Aragon i el Pic du Midi d'Osseau.
Desprès de les fotos de rigor, decidim de baixar cap al refugi i passar la congesta de neu, perquè ja no estarà gelada i es veu una bona traça de la gent que ja hi ha baixat al davant nostre. Passant amb precaució les zones difícils, arribem novament al refugi, on fem un descans, per desprès desfer el camí fins als cotxes.

Desprès de la jornada d'avui i per celebrar l'estada a aquests indrets tan magnífics, fem un bon sopar de germanor al restaurant Martón, de Sallent, per tornar cap a Girona, el dia següent.

Sortida circular
Distància recorreguda               18 km.
Desnivell acumulat                    1.140 m.
Temps efectiu, sense parades   6 h. 33'

Enllaç a la traça   http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7300760

Enllaç al àlbum de fotos
https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/6036389157255372481?authkey=CP7XpOiYxqfeogE

Enllaç al àlbum Vall de Tena, de Montse
https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/6036392845199074817?authkey=CLG4nurwm_eFBw

Enllaç al àlbum Vall de Tena, de Narcís
https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/6036394065725659537?authkey=CNOM_caPzuOVogE

Enllaç al àlbum Vall de Tena, de Francesc
https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/6036397185328150625?authkey=CIuo85G1y6-N_QE

Enllaç al àlbum Vall de Tena, de Pere
plus.google.com/photos/116289844979906679971/albums/6035073140349304177?authkey=CJr2k6j0lov-6gE

20140709

Valle de Tena: Llacs Arriel i Respomuso, des de La Sarra

Avui, el dia continua com ahir. El cel està tapat de núvols i boires. Ens desplacem des de Sallent al pantà de La Sarra, on deixem els cotxes al aparcament, situat a l'esquerra de la presa.
Agafem el GR-11 que segueix pel costat del pantà i ens aproxima a la part final del mateix, al punt anomenat Puente de las Faxas, on a través d'un pont es passa a una zona de aparcament i lleure on hi ha un bar.
Seguim pel GR, pel marge esquerre del riu, pel Llano de Corralones, per anar guanyant altura cap a Las Tornalizas i anar pujant fins creuar el riu que baixa pel Barranco del Garmo Negro, per arribar al Paso del Onso, lloc on el riu Aguas Limpias baixa per un congost. Desprès, entrem a una zona de fageda i sortim a un pla anomenat Plano Cheto. Des d'aquí ja tenim vista a l'esquerra, de la caiguda d'aigua dels Arriel. El camí segueix fins a tenir que passar per sobre les pedres del Barranco de Arriel i tornem a guanyar alçada, per arribar al punt on hi ha un pal indicador, que senyala a l'esquerra el camí cap als llacs i el que segueix cap a Respomuso.
L'agafem i de seguida s'enfila per una paret de pedra, que es puja bé, i va guanyant ràpidament altura, per anar a parar per sobre del salt d'aigua. Aquí, la vall s'eixampla i tenim a la vista el coll on hem d'anar a parar, desprès de pujar per una tartera, al altre costat de riu. Abans, fem un descans per menjar i beure.
Anem seguint el camí marcat per fites, amb moltes llaçades que ens pugen a la part alta de la tartera i arribem al peu del primer llac. 
Aquí a dalt ens comença a caure un pluja fina. Seguim camí fins al segon llac, que encara manté una zona gelada a la seva part central. Aquí la pluja es converteix amb aigua neu i molt fred. Al poc, ja para de plovinejà, però el cel segueix tapat. Seguim camí cap al E. direcció al Respomuso i a la poca estona, ja el veiem des de molt lluny. Seguint camí ens hi apropem poc a poc, fins arribar-hi. 
Aprofitem per dinar, doncs sembla que es vulgui trencar i aclarir el cel. Si fa bo, pensem de pujar per els pics Musales i baixar per l'altre costat. Mentre, el cel es torna a tancar i quan es hora d'emprendre camí, decidim que no hi anirem, doncs està tapant-se i torna a amenaçar pluja. Plovineja un poc, però de seguit deixa de fer-ho. El cel segueix força tapat, així que agafem el GR de baixada i l'anem seguint fins al punt on l'hem deixat aquest matí, per a partir de aquest punt, desfer el camí fins als cotxes.  

Sortida circular
Distància recorreguda               21,1 km.
Desnivell acumulat                    1.023 m.
Temps efectiu, sense parades   7 h. 25'



20140708

Valle de Tena: Pics i llacs d'Anayet

Un altre any, que decidim de fer una escapada al Pirineu de Huesca. Ens centrem, aquesta vegada en la Vall de Tena i establim la nostra base a Sallent de Gallego, al hotel El Reyno. Es tracta de un hotel familiar, on hem estat molt ben atesos per part de la família propietària i els seus empleats.
El primer dia de sortida a muntanya, tenim previst de fer la pujada als llacs i pics d'Anayet. Ens desplacem per la A-136 fins al Corral de las Mulas, on deixem els cotxes. El dia es presenta molt bo per caminar, fa fred i el cel es tapat per boires.
Sortim per la pista que puja fins a l'estació d'esquí de Anayet i agafem el GR 11 que ens anirà pujant pel Barranc de Culivillas primer sense gaire pendent i desprès quan gira a l'oest ja amb força pendent, fins a la Mallata de Anayet, un pla on estan els llacs d'Anayet. Aquí a dalt, la boira es ploranera i ens cau com un plugim que no arriba a fer treure la protecció per la pluja. El cel continua tapat i encara no podem ni veure els pics on volem pujar.
Decidim de fer temps per veure si la boira es trenca o puja més amunt i fem una volta per veure els llacs i el Salto del Agua cap al Barranco de Canal Roya.
Mentre, sembla que la boira vol trencar. Així que decidim de enfilar cap al coll per pujar als nostres objectius d'avui. Tal com anem avançant, la boira s'enlaira i ens permet de veure ja la punxa rocosa del Anayet i el Vértice, així com la carena amb Las Arroyetas i el Pico Culivillas.
Comencem girant a la nostra dreta, seguint un camí marcat amb fites, que ens porten fins a sota la paret rocosa, el camí es bastant evident i ens puja fins a la paret de roca, on trobem un pas equipat amb cadena, per evitar les relliscades, doncs la pedra es molla i en pendent. El pas fa una diagonal i guanya altura a la paret de roca.
Superat aquest pas, seguim el camí que ens porta directament a la canal de pujada al pic. Es una canal estreta, però amb bona presa per pujar-hi. La superem i fent un gir a la dreta, arribem al cim del Anayet (2.575 m.). La boira que ens ha acompanyat tot el dia, ens impedeix de poder gaudir de la impressionant  visió que hi ha des de aquí dalt. El Midi d'Ossau al N., només el podem veure per meitat. Encara que la boira ha pujat, està enganxada als cims, i ens perdem la vista de 360º que hi ha des de aquí dalt. Només veiem la part baixa dels cims i les valls que ens envolten.
Desprès de una estona de contemplació, decidim de tornar a baixar. Ara cal anar amb molt de compte al baixar per la canal, mirant molt be on ficar els peus i mans, per no relliscar, doncs aquí si que una caiguda podria ser fatal. Desfem també el tram de cadena i el camí fins al coll, on ens agrupem i aprofitem per dinar.
Seguim ara cap a l'esquerra, per pujar al Vértice de Anayet (2.555 m.). Arribats a dalt, tenim a la vista Canfranc; fem les fotos i contemplació de paisatge i desfem camí fins als cotxes.
El dia va acabant molt millor del que ha començat. Hem pogut fer tot el que teniem previst i la visibilitat ha anat millorant amb el pas de les hores.

Sortida circular
distància recorreguda              20,7 km.
desnivell acumulat                   1.178 m.
temps emprat, sense parades  7 h. 30'

enllaç a la traça  http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7292413

enllaç al àlbum de fotos
https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/6035982563274992481?authkey=CNr_mZimldXlVw

20140703

Albera: Puig Neulós a Puig dels Quatre Termes

Aquest dijous, desfem la sortida programada (Vall de la Llosa) i ens en anem a l'Albera. Les previsions de la meteo no son bones i el lloc més "tranquil" es allà. El pronòstic es compleix. 
Pugem en cotxe per la part de França i quan arribem a la corba que hi ha la barrera, seguim la pista de l'esquerra aproximadament un quilòmetre.
Comencem a caminar per la pista, direcció E. i de seguida ens trobem un mirador a la plana i costa francesa. En aquest punt hi ha un pal indicador, amb el camí que puja cap al Puig Neulós. Està marcat amb color grog i el seguim fins a dalt.
Seguim camí per baixar i carenar pel Coll de la Tanyadera i el Coll Pregón. Passem pel Puig Talaiador, Coll del Faig, Coll del Orri i el Pla de la Menta. Continuem cap al Puig dels Pradets i arribem al Puig dels Quatre Termes, punt més llunyà de la sortida. 
Reculem pel GR fins a trobar la pista, que anirem seguint fins arribar als cotxes. Bonica matinal.




Sortida circular
Distància recorreguda              14,9 km.
Desnivell acumulat                    653 m.
Temps efectiu sense parades    4 h. 24'


Enllaç al àlbum de fotos de Eduard:

BON PAS.- Ripollès: Una volta al Costabona, des de la Collada Fonda.

Aproximació per  Camprodon, Molló, Espinavell i pista amunt fins a la Collada Fonda. El cel està sense un núvol i el dia aquí dalt es esplèn...