20101030

La Dent d'Orlú (l'Ariège), França.

Sortida dimecres 27 d’Octubre de 2010: França, la Dent d’Orlú
Gaire bé 15 km. de marxa i un desnivell acumulat de 1.140 metres.
Avui hem quedat vuit companys de Girona per fer la sortida, en Narcís (l’organitzador), Xavier, Joan (el de Sta. Coloma), Antoni, Joan, Martí, Jordi i jo. Toca matinar perquè hem de fer molt de desplaçament. Hem quedat a les 06:00 hores a Fontajau i anem amb una furgo llogada.
El camí se’ns ha complicat perquè hi ha el port de Palhieres tancat per la neu.  Per tant, carretera i per l’Eix, túnel del Cadí, Puigcerdà, túnel de Puymorens, cap Ax-les Thermes, Ascou i La Forge. Allà agafem una pista cimentada, però a 4,5 km. del punt d’inici de la marxa, tenim que deixar la furgo, per les plaques de neu gelada que hi ha. Un altre contratemps, perquè ens obligarà a fer dos hores més de marxa (anada i tornada).


Seguim la pista glaçada fins arribar al nostre punt d’inici de ruta. Allí la pista s’acaba en una explanada rodona, on es poden deixar els cotxes (quan s’hi pot arribar). En aquest lloc hi ha un cartell indicatiu amb la ruta marcada.

Al costat del cartell, comença el sender marcat en groc. Travessem un rierol i de seguida enfilem pel bosc, seguint les marques grogues que es troben molt sovint marcades als arbres. El camí amb la neu verge (som els primers en pujar), ens fa parar compte de no posar el peu a cap forat. Poc a poc anem guanyant altura pel mig del bosc, fins sortir a dalt a la Carena de la LLau. Un cop a dalt, en lloc de seguir el camí fins a un pal marcat que hi ha, nosaltres tirem pel dret en direcció al Coll. Quan ens adonem, rectifiquem derivant a la nostra esquerra, fins a trobar el camí, que seguim fins al Coll de Brasseil. Allí hi ha un pal indicador, punt on arriba el sender que ve des de el Coll de l’Euge.
Sense pensar-hi gaire més, emprenem la pujada. Ens trobem al peu d’una piràmide de 300 metres de desnivell i una pendent propera als 45º. Poc a poc, anem pujant, però cada vegada està mes difícil fer-ho sense grampons, així que finalment i allà on trobem un replà, acabem posant-los. A partir d’aquí ja anem més segurs, doncs les plaques gelades a sota la neu, son perilloses i tot i els grampons, tenim d’anar en compte per la forta pendent.


 Finalment, arribats a dalt, l’esforç si que ha valgut la pena; la vista es impressionant: a darrera nostra, el Tarbesou i el Serrat des Escales; cap al Est, el Roc Blanc i mes a la dreta, la punta del Carlit.


Al sud es veu part de la Gallina Pelada i els pics d’Andorra. Al oest Sant Bartomeu i Montsegur, desprès de descansar mitja hora, fent un àpat i les fotos corresponents, decidim que hem de baixar, doncs es tard i encara hem de caminar un bon tros.
Quan quasi som a baix del pic, encara trobem pujant dos grups de francesos que van cap a munt. Nosaltres ens re agrupem i tornem cap al cotxe, desfent el camí. Quan sortim d’Orlú ja son les 19:00 hores. La tornada la fem passant per dins França,  per Quillan cap a Perpignan, La Jonquera i Girona. Quan arribem, son dos quarts d’onze de la nit, però molt contents de lo que hem pogut gaudir allà dalt d’Orlú.

Referència de la sortida: http://www.pujades.cat/

20101012

De Nuria a Queralbs pel Camí dels Enginyers.

Sortida feta el 7 d'Octubre

Avui  hem quedat per sortir amb Pere, Salvador, Joan Antón i Rafel, per anar des de Nuria a Coma de Vaca pel camí dels Enginyers i baixar fins a Queralbs . L’hora de trobada es a les 06:00 del matí a la rotonda de la Devesa. Ens interessa  estar a Queralbs antes de les 07:45 h. Per poder agafar el cremallera que surt a esta hora de Queralbs.
Tot i tenir un petit problema a dintre de Ripoll, per les obres que s’hi fan, aconseguim arriba a l’hora prevista i agafem el cremallera fins a dalt i després, la cabina que puja fins al alberg Niu de l’Àliga.
Coincidim entre d’altres, amb un grup de pastors que han pujat a recollir els ramats i fer-los baixar de cota, ja que s’acosta el mal temps. Van carregats amb sacs de sal per fer acudir el bestiar. S’escampen per la muntanya i pels crits que anem sentint i el moviment del bestiar, sembla que aconseguiran el seu objectiu.
A les 08:30 comencem a caminar i ja tenim un dia esplèndid, amb un sol que ens farà suar  bona part de l’excursió. El Camí dels enginyers es molt aeri i surt en direcció est des del alberg. Primer hem de fer un desnivell cap a baix per anar a trobar el camí que passa per una cota mes baixa, que ve des de Nuria.  A la mitja hora de caminar, ja tenim de parar per treure roba.

A la nostra esquena hi queda el Puigmal ben il·luminat pel sol i mes al nord el Finestrelles, amb aquest dia, tot el que veiem de l’olla de Nuria està magnífic. En direcció est, apareix per davant nostre el Torreneules, tot majestuós.

Seguim caminant per un corriol que a més que ens hi venen les vaques que criden els pastors, contra direcció, ens el han deixat tot ple de “fites”, que tenim que anar esquivant com podem. Un tros mes endavant, ja s’hi camina sense “catifa”.  Desprès d’un hora i quart de marxa, ens parem a esmorzar.
Reprenem el camí i hara estem a la part mes bonica del recorregut. El cami s'estreteix i queda pegat a la paret de roca amb petits desnivells i passos amb ajut de cable.





 Desprès d’un hora i quart arribem al Coll dels Homes, on hi ha una vista impressionant a la vall del Freser; al nord cap el Coll de la Marrana, al est (davant nostre) el Balandrau, en front nostre, el camí de baixada i les Marrades que baixen cap al riu.


Una estona més, de baixada i ja soms al refugi Coma de Vaca, on parem per fer un petit descans.



Seguim la marxa guanyant altura al altre costat del riu. Desprès, planejant, arribem a les Marrades, per fer el fort desnivell, que anem seguint fins a baix al riu.


Al costat del pont que el creua, fem un altre petit descans. Seguim baixant fins al Salt del Grill, on aprofitem per dinar i descansar un altra estona. Quan seguim caminant, en un quart d’hora ja som a la Central de Daiò. Ens queda el tros de carretera fins al aparcament de l’estació de Queralbs, que es el més feixuc, per tenir que caminar per carretera.
Mapa:

Àlbum de fotos:

BON PAS.- Ripollès: Una volta al Costabona, des de la Collada Fonda.

Aproximació per  Camprodon, Molló, Espinavell i pista amunt fins a la Collada Fonda. El cel està sense un núvol i el dia aquí dalt es esplèn...