20131227

Bellmunt, des de Sant Pere de Torelló

Aproximació per Angles, Amer, cap a Olot, túnel de Bracons i sortida cap a Sant Pere de Torelló.
Passem tot el poble i a uns 300 m. deixem els cotxes, al costat mateix de la carretera la Vola.
Desfem uns pocs metres per la carretera, direcció al poble i a la dreta, surt un camí que passa pel costat de una casa anomenada Fontdevila. Ens dirigim cap a la riera, a la dreta i la passem. El camí es un PR, el C-45. L'anem seguint per arribar al cap d'una estona a l'ermita de Sant Roc. Seguim el camí direcció nord i arribem a la casa el Serrat, que voregem. Anem pujant seguint el PR que va agafant força pendent, fins arribar a Bellmunt.
Aprofitem per esmorzar, descansar una estona y contemplar la magnífica vista que disposem des d'aquest mirador, tant cap al Pirineu, com a baix a la Plana.
Seguim camí, baixant cap al coll de Hi era de Massa pel GR. Quan som al coll, el seguim direcció nord est, cap a Vidrà. Entrem al poble i fem un petit recorregut, però sembla tot tancat, així que seguim fins trobar l'indicador cap al Salt del Molí, que seguim i anem fins al Pont de Salgueda. Aquí ja enllacem el PR C -47 que seguirem tota l'estona. Un poc més enllà el camí es bifurca, a l'esquerra cap al Puig de l'Àliga, i nosaltres agafem el de la dreta, que baixa cap al Salt del Molí del Salt, un lloc molt bonic amb el salt del riu Ges per un tram de pedra tosca, que va regalimant. Passem al altre costat de riu i seguim el PR que ens porta per sota el Turó de Degollats i al poc ja trobem la Tosca de Degollats, un lloc on també la pedra es tosca i degoteja aigua des de dalt.
Seguim el PR que ens porta a la vista de la masia la Vall, anem seguint PR avall i arribem al Forat Micó; es tracta d'un  engorjat per on passa el camí i per sota el riu Ges. Seguim baixant i passem pel costat del Molí de Pigrau, casa rural i fem cap a baixa la carretera, que agafem direcció oest, cap a St. Pere de Torelló, fins arribar als cotxes.

Sortida circular
Distància recorreguda          19 km.
Desnivell acumulat              811 m.
Temps efectiu, sense parades  6 h. 3'

Enllaç a la traça  http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5849005

Enllaç al àlbum de fotos (Pere Millet)

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5962902983529757921

20131223

St. Sadurní de Sovelles i i St. Martí de Vinyoles, des de Sora

Bonica matinal, pel Ripollès. Fem l'aproximació per la C-25, sortida Ripoll, seguint-la fins a la sortida Montesquiu-Sora. Arribem fins a Sora, i deixem el cotxe a sota l'església, on hi ha un aparcament.
Comencem a caminar direcció nord oest, seguin una pista que passa pel costat d'un criador de cavalls. Anem seguint aquesta pista fins arribar a la vista de dos masies, a l'esquerra la Rocafiguera i al davant nostre el Boixader. Aquí el camí fa un gir a la dreta, a la nostra esquerra, surt el corriol d'Itinerànnia que no agafem i seguim camí fins més amunt, passant pel costat d'una construcció de granja, i arribem a un coll. En aquest punt, a la nostra esquerra, surt un corriol sense marcar, que anem seguint. Està fressat i ens va pujant direcció nord primer i desprès oest, fins a dalt la carena de la serra de Sovelles, on ja veiem marques grogues que ens aniran baixant a la pista que va a Sant Sadurní de Sovelles, on a la cruïlla, ja hi ha un pal indicador.
Fem un gir a l'esquerra, i passem per sota l'ermita, seguim la pista uns 300 m. fins a trobar la casa de les Muntades, on aprofitem per esmorzar. Passem per darrera la casa i desprès pel costat d'un dipòsit d'aigua (pels bombers). Anem seguint el corriol cap al oest, que ens porta un altra vegada a la pista que ja està marcada per Itinerànnia, direcció a St. Martí de Vinyoles.
Desprès, desfem uns 100 m. i agafem una pista que surt a la nostra dreta i ens va baixant direcció sud est, per anar a trobar un corriol marcat amb unes fites. Aquest tros es el més perdedor, ja que no està marcat. Una vegada enfilat el corriol, l'anem seguint primer planejant i desprès de baixada, per anar a trobar una pista en molt mal estat que ens baixarà fins a el Boixader, des d'on desfem camí fins a Sora.


Sortida circular
Distància recorreguda              14,6 km.
Desnivell acumulat                    460 m.
Temps efectiu, sense parades   3 h. 46'

Enllaç a la traça       http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5828991

Enllaç al àlbum de fotos, de Pere.

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5960570344687841713

20131219

Sant Miquel de les Formigues, per Sant Hilar. - DINAR I FESTA DE GERMANOR!

Desplaçament per la C-25 fins a sortida de Sant Hilar Sacalm. Sant Hilari, a la cruïlla, a la dreta, cap  al polígon industrial Cal Sastre. Seguir per la pista direcció al Sobirà, fins a la cruïlla de Joanuix i Villavecchia, on deixem els cotxes.
Comencem a caminar direcció a can Joanuix, per la pista, abans d'arribar-hi, ens desviem per entrar a veure la torre de Villavecchia i el seu jardí. El seu estat actual sembla d'abandó i està tot tancat.
Seguim camí, passant per sobre de can Joanuix, seguint les indicacions cap a Sant Miquel, passant a sota una línia d'alta tensió. Seguim fins al coll de Llevanyes, on passem sota un altra línia d'alta tensió.
Anem seguint aquesta pista principal, encara que en trobem que surten cap a la dreta i una a l'esquerra. Hi ha pals indicadors, cap a Sant Miquel, que anem seguin, fins a trobar-ne un que ens mana a la dreta. Aquest no el seguim i seguim pel de l'esquerra, que ens porta fins el Borrell, casa al costa de la pista, en runes. Aquí agafem un camí que surt a la dreta; el que seguíem tira avall. El nostre, el seguim uns 50 m. i desprès ja surt el corriol que ens anirà pujant fins a Sant Miquel.
Estem una estona pel cim, esmorzant i prenen fotos. Desprès baixem per l'altra vessant, primer per corriol que baixa fins a trobar una pista, que anem seguint i ens porta a la cruïlla que em deixat de pujada. Desfem camí per la pista i més avall del coll de Llevanyes, trobem el camí per on hem pujat, que ens queda a la dreta, ara de baixada. Nosaltres, seguim recte, per seguir baixant cap a la font dels abeuradors, on el camí surt a la pista principal, aquí compactada pel pas dels camions del aigua. Ara seguirem aquesta pista principal uns 800 m. fins a trobar un altra, que surt a la nostra dreta i que anirem seguint, passant per sota una casa, de nom Campdelarit, fins arribar a l'ermita de la Mare de Déu del Pedró. Ens hi estem una petita estona, però el temps s'embolica i comença a ploure, així que desfem camí cap a la font dels abeuradors i després uns 700 m. més, fins als cotxes, segons horari previst.


 
 
Avui la part de caminar ja la hem complert. Ara, ens queda anar a celebrar el dinar de Nadal de la Colla.
Aquest any ho fem al restaurant La Crosa, de Sant Dalmai, dirigit per una bona amiga nostra, la Conxi i el seu marit, caminant com nosaltres a la colla que sortim els dissabtes. 
El dinar: un pica-pica complert, segon a escollir (la majoria: paella), postres, vins, cava, aigües i cafè. TOT MOLT BO! Moltes gràcies a Conxi i el seu equip per l'atenció que ens han tingut.
 
Desprès del dinar, entrega de DVD's al grup que vàrem anar a Suïssa aquest estiu. El nostre amic Narcís Feixes, ens ha fet un muntatge molt bonic, de les fotos que vam compilar entre Pere, Martí i jo. Moltes gràcies, també a Narcís pel seu treball dedicat a fer-nos gaudir d'un bon record.
A continuació i seguint el programa:
Cantada de Nadales i altres, interpretada pels Nois Roda Muntanyes i el cor Els Dijous Sortim.
En resum, una diada rodona, per la harmonia i amistat que hi ha a aquest grup, que poc a poc anat fent-se gran i que ens manté units al anar cada dijous a la muntanya.
MOLT BONES FESTES A TOTS!
 
sortida circular
Distància recorreguda         14,8 km.
Desnivell acumulat               435 m.
Temps efectiu, sense parades  3 h. 55'
 
 
 

20131214

Plantada del pessebre al Montpetit

Sortida matinal familiar i dinar de germanor de la Colla dels dissabtes.
Aproximació per Banyoles, autovia d'Olot fins a sortida Castellfollit i seguir fins a Oix. Deixem els cotxes al cementiri.
 
Com avui l'objectiu de la sortida es la plantada del pessebre i cantada de Nadales al cim, el grup que porta instruments musicals, fem la aproximació amb cotxe fins al coll Sapell, per desprès seguir la pujada fins al cim.
La resta, surt, passant la riera a l'altura del cementiri i puja per La Ferreria, Bac de Pineda i el camí que va a sortir al coll Sapell, per acabar pujant al Montpetit.
Quan estem tots plegats a dalt, som vint i sis aquest any, arreglem el pessebre a la soca d'una alzina i mentre tant, anem afinant instruments.
Sempre hi ha qui pensa amb el grup, i  han portat avituallament per tots, coca feta per Conxi, dolços que ha portat Nuri, i per veure, el cava que han portat Narcís i Miquel.
Ens reunim al votant del pessebre i fem una cantada de Nadales i per acabar, el nostre company Esteban interpreta una cançó de la seva Navarra. El parlament per part de Esteban, per agrair la companyia de tots i per recordar al company Bartomeu Felip, fundador d'aquesta colla, que ens va deixar fa dos anys, posen un punt final emotiu a la jornada.
Endrecem tot el que ha sobrat i emprenem camí de tornada, pel mateix lloc, fins als cotxes.
 
Per acabar-ho bé, ens parem a Can Bundància, per compartir un bon dinar de germanor i emplaçar-nos per la propera, amb un Bones Festes per tots!

Enllaç al àlbum de fotos (fotos de Miquel i Pere)

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5957934407256902241?authkey=CK399KLvnYWrugE

 

20131212

Puig d'esparragueres, , el Sallent, Serra de Finestres ( a prop de Santa Pau)

Dir primer que res, que aquesta sortida es aconsellable fer-la a la primavera, perquè encara que el recorregut va carenant força estona, gaire bé sempre es va caminant sota bosc, per tant no hi ha una bona vista. A dia d'avui, amb la fred que hi feia, es força ombrívola.
 
La aproximació, per Banyoles, carretera a Mieres i Santa Pau. Uns 700m abans d'arribar a aquest poble, trobem l'indicador a ma esquerra, al Santuari dels Arcs. Entrem per aquesta pista asfaltada i anem seguint-la més enllà del Santuari. Passat can Planadamunt, seguim el camí que va a La Casica del Pla i deixem els cotxes al sot, abans d'arribar-hi.
 
Desfem camí cap al Santuari dels Arcs, i només passar l'entrador del aparcament, a uns pocs metres i a ma dreta, surt un camí, que seguim. Mes enllà arribem a uns camps, on ja trobem un camí amb pals indicadors a Sant Vicens del Sallent, amb marques vermelles i grog d'Itinnerània, passem per darrera la Casanova, on hi ha indicació de ruta 14. Anem pujant fins al Collet de Can Rosta, on en lloc de seguir la ruta al Sallent, agafem un corriol que puja a l'esquerra i s'enfila per anar a buscar la carena del puig d'Esparragueres.
Una vegada a dalt, anem seguint el camí amb molt bona vista a la part del Bac d'Esparraguera i la serra per on pujarem desprès. Per l'altre costat, Santa Pau. Sant Julià del Mont i al fons, el Pirineu.
Seguim la carena, fins baixar al Sallent, on creuem la carretera i anem pel costat l'església de Sant Vicents, seguim baixant cap a la riera i tornem a pujar a la carretera i girem a la dreta, direcció al Sallent fins arribar a un pont, on el camí gira a l'esquerra, amb senyal de Itinnerània, trobem pal indicador a Santa Maria dels Arcs, i anem passant pel costat d'una riera, més amunt tornem a sortir a la carretera i la seguim a l'esquerra fins a un pal indicador; estem al collet de Colitzà. Seguim la direcció a Sant Aniol de Finestres, per una pista. Als pocs metres, fa un gir a l'esquerra, marcat amb grog i també color butà,  i anem seguint pujant fins trobar un petit pal indicador que ens mana a l'esquerra del camí, per un corriol també marcat igualment. Passem pel collet del Roure, el collet dels Llops, el turó d'en Badia i collet de Collveí. Més amunt, d'aquest punt, cal anar amb compte, perquè hem de deixar el camí principal (hi ha una marca en grog a un arbre a la dreta, conforme no segueix). Abans d'arribar-hi i a l'esquerra, surt un corriol en petita pujada i trobem una cruïlla marcada com a collet de la Devesa. Girem cap al Santuari de Finestres; mes amunt passem pel Pla de Pallers de Baix, arribem a un collet, on hi ha cruïlla al camí i fem un gir a la dreta, veiem les marques grogues i mes endavant fem gir a l'esquerra, seguint les marques. Ens trobem més endavant a les feixes de Borroig que son un alzinar mol bonic amb molta molsa. Mes endavant entrem a una fageda molt maca i el camí va pujant entre els fajos i mes amunt estem a sota el coll de Palomeres i el Castell de Finestres. Sortim de la fageda i ens trobem a un pal indicador que ens diu que som a la Iera de Reis, on aprofitem per dinar.
Seguim direcció Santa Pau i més endavant ens trobem al Clascar, on seguim a l'esquerra i trobem més endavant el pal indicador del camí que puja cap a Sant Aniol de Finestres i el que baixa cap a Santa Pau, que seguim, sempre guiats per les marques grogues, fins a baix a el Carrer, casa rural, baixem fins empalmar a la pista asfaltada per on hem pujat aquest matí. Ja només ens queda desfer uns pocs metres fins als cotxes.
 
 


 
 
Sortida circular.
Distància recorreguda         16,3 km.
Desnivell acumulat               790 m.
Temps efectiu, sense parades   5 h. 12'
 
 
 
 
 
 

20131205

Saldaguda, per Vilada (Berguedà)

Sortida hivernal al Berguedà. Aproximació per l'eix C-25 fins passat Vic, per anar a buscar la autovia E-9 que va cap a túnel del Cadí. La deixem passat Berga, per agafar la C-26 fins a Vilada i passat el poble, a 1 km. deixem els cotxes al Collet de la Serra.
Comencem a caminar seguint marques grogues, pel costat de la carretera per anar cap al pont del Climent. El passem i trobem un pal indicador. Seguim direcció Borredà, per una pista força glaçada. Anem seguint fins al rec de la Portalleta, on surt a la dreta, el camí (marca vermella) que ens anirà pujant fins a La Portalleta, que ja es troba a la carena de Salga i ja tenim a la vista el Saldaguda. Aprofitem el descans per esmorzar.
Seguim camí cap al Saldaguda, des d'on gaudim d'una vista molt bonica a tota la vall (pantà La Baells, Vilada i Borradà), la serra del Catllaràs i al fons el Pirineu.
Seguim camí que baixa per la carena de la serra de Salga, fins al coll del Tell. Agafem el camí que baixa per la nostra dreta i anem baixant uns 200 m. d'altura fins arribar a un collet, on el camí segueix baixant, però en surt a la nostra esquerra un altre, que puja cap al Collet dels Pins, anomenat el trenca cames. Tots estan marcats amb grog i formen part dels camins de la Portella.
Anem pujant i arribem al collet, on seguim uns metres direcció al Serrat de Migdia, per poder dinar al sol.
Desfem camí fins al collet i anem baixant, seguint les marques grogues, direcció nord, cap al pantà. Finalment arribem al pont del Doro, on ja tenim a la vista la cua del pantà, tot sec i ben gebrat. El camí fa un gir al est i anem seguint fins al Pont del Climent, on tanquem el cercle i ja desfem camí fins als cotxes.

Sortida circular
Distància recorreguda        13 km.
Desnivell acumulat              1.007 m.
Temps efectiu, sense parades  5 h. 16'

Enllaç a la traça   http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5761181

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5955457720226847009

 

20131130

Serra de Marboleny, per Les Preses

Sortida matinal molt bonica, per la Serra de Marboleny. Trobada de la Colla, al VertiSol de Les Preses, per fer els cafès amb llet i comentar la ruta.
Sortim des de la part alta del poble, deixant els cotxes a un carrer que va cap al càmping Natura, a tocar del poble.
Comencem a caminar,  passant pel costat de Cal Bord i seguim pista asfaltada fins a el Ballot, on comença el corriol anomenat Camí dels Bous, senyalitzat a un pal indicador. El camí va pujant fins trobar la carretera a Xenacs, seguim pujant pel corriol fins a sortir una segona vegada a la carretera, a l'altura de la Trona del Rector. Aquí ens enfilem bosc a través, pujant directes al Puig de Murrià.
Cal dir que aquest tram, no te cap camí definit i puja força dret. Per gent no molt experta en orientació, es millor que al lloc on el Camí dels Bous troba per primera vegada la carretera a Xenacs, segueixi pujant per la carretera fins al proper revolt pronunciat, i allà surt el corriol que va al Puig per la carena.
Fet un petit descans a dalt del Puig, seguim camí direcció sud est, pels Emprius de les Preses, fins al Collet de Llosassos, on aprofitem per esmorzar. La nostra companya Conxi, ens ofereix una sorpresa amb la xocolata desfeta, que s'hi posa de bé....
Seguim camí per anar a trobar una cruïlla on agafem el camí de la dreta, que va al Serrat de les Aulines i passa pel Serrat Gros per anar a trobar la cruïlla que va cap al Coll de Bas. Aquesta zona ja ve marcada dintre dels recorreguts d'Itinerània. Aquí agafem el camí de l'esquerra, indicat cap a Roca Lladre i anem direcció al Baixant d'en Camps, passant per sota de Roca Lladre fins al proper collet, on trobem un altre pal indicador. Aquí fem un gir cap a nord oest per anar a buscar el camí que ens pujarà a dalt de Roca Lladre, des d'on tenim una bonica vista a la ciutat d'Olot i tota la zona volcànica i fageda d'en Jordà.
Desprès de fer un petit descans al cim, agafem la baixada direcció oest, per anar a sortir al Baixant d'en Camps un altra vegada i desfer camí fins a una cruïlla, on deixem el que hem vingut i agafem el de baixada a la nostra dreta, que va baixant pels Cingles del Corb,cap al Collet de Puig Rodó, on a la nostra esquerra, agafem el corriol que ens baixa a Xenacs i aquí seguim les indicacions per baixar pel corriol de les Barrincoles, mes avall passem a la vora de can Talaia i el Pujol i pel costat d'una alzina monumental, per entrar a Les Preses,al mateix lloc des d'on hem sortit.

Sortida circular
Distància recorreguda              11,3 km. 
Desnivell acumulat                   719 m.
Temps efectiu, sense parades   4 h.

Enllaç a la traça   http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5718129

Enllaç a àlbum de fotos de Pere:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5952770399214933201

 

20131128

St. Martí Sacalm-Castell de Fornils-Grau del Goleró-El Far-Grau de Sta. Ana- St. Martí Sacalm

La sortida d'avui, passa a tenir un atractiu inesperat, la neu que ens trobem, ja abans d'arribar a Sant Martí Sacalm i que ens acompanyarà gaire bé tota la jornada.
Sortim de St. Martí, pel camí indicat a Castell de Fornils. Anem baixant pel camí i trobem la cruïlla que a la dreta, va a les cases Puiggalí, Fornils i La Triola. Nosaltres, seguim per la que baixa a l'esquerra, direcció al Castell de Fornils. Més endavant, trobem Can Santpau, a la nostra esquerra i seguim baixant uns 700 m. i ja trobem a dreta i esquerra del camí unes fites, que ens indiquen a l'esquerra el Castell, visible des de la pista. A la dreta, el camí que ens pujarà cap a La Triola. En aquest punt, aprofitem per esmorzar.
Seguim camí i ens desplacem direcció nord oest, per desprès girar a nord est, camp través, i apropar-nos a La Triola. Seguim un camí que va a sortir a un camp, on veiem al altre costat, a la dreta, una fita que ens indica el corriol a seguir cap als graus(Cabrafiga i Goleró), anem seguint el camí i deixem la pujada al Cabrafiga a la nostra dreta. Seguim, anant a buscar el tancament de la vall al lloc on acaba la cinglera del Far. A la que comencem a pujar, a un punt on a la nostra dreta hi ha una pared de roca, trobem a l'esquerra del corriol una petita fita, que ens indica el baixador a la cova del Goleró o també dita cova d'en Salvi. En Quim, s'ha documentat i es correcta la dada.
Fem l'entrada a la cova i cal dir que la seva llargada es d'uns 400 m. encara que està plena de grans rocs, procedents de despreniments, que quan son humits tenen el perill de relliscades i possibilitat de que el peu se'n vagi per algun forat. Pel sostre hi ha formació de estalactites i alguna zona amb líquens de color blanc. També hi té una colònia de rats penats. Cal anar equipat amb roba adequada, doncs hi ha passos molt estrets i com un fang, que en realitat son defecacions dels rats penats.La cova es va descobrir als anys 80 del segle passat. Tornem a sortir desprès de haver fet uns metres de llargada.
Retornem al camí i seguim pujant el Goleró fins a dalt al Pla de l'Om, on hi ha el grup de cases que li donen el nom. Fem un gir cap al est, pel mig dels camps, per anar a buscar el corriol que puja per Cabrafiga i seguir per sobre la cinglera, fins al Far. Aprofitem per dinar a fora i prendre el cafè i després anem a baixar pel grau de Santa Ana, per anar a buscar els cotxes.
 
Sortida circular
Distància recorreguda     16,3 km.
Desnivell acumulat           572 m.
Temps efectiu, sense parades  4 h. 54'
 
 
Enllaç al àlbum de fotos:
 
 
 
 
 

20131115

Serra de Puig Estela i Serra de Santa Magdalena, des de Coll de Canes (Vallfogona)

Aproximació per la autovia, Banyoles, Besalú, Olot i carretera a Ripoll, fins a Coll de Canes, on deixem els cotxes a un terreny ample, al costat esquerre de la carretera.
Sortim direcció nord, passant al altre costat de carretera i pugem per una pista, marcada com a PR. Quan portem uns 500 m. recorreguts, a la nostra dreta, trobem una fita i marques de PR a la nostra dreta, que seguim per un corriol que puja força dret, fent llaçades fins al Puig Estela. Un cop assolit, contemplem la vista de tota la vall i la careta del altre costat, on es distingeix el Puig de Santa Magdalena.
Seguim direcció nord oest, per corriol que va carenant i que surt a una pista al Collet de la Fageda, seguim i passem pel Collet de la Ramada i Collet d'en Roca, seguint el PR fem cap al Coll de Pals i desprès al Collet de Cal Pollastre, trobem un camí que puja per la nostra dreta al coll i de seguida baixa al altre costat cap a l'esquerra. Seguim recte pel corriol que hi ha i passem pel Puig Vermell i anem a sortir al Coll de la Creu de Can Sibat (creu que hi ha a sobre d'una roca). 
Aquí ens equivoquem i agafem un camí que surt al mateix coll seguint direcció oest (la que portàvem), però en aquest lloc, teníem d'haver agafat un camí PR que surt un poc més a la dreta del lloc on hem sortit al coll, direcció nord oest. Quan ens donem compte que no anem sobre el PR, veiem que va uns 120 m. per sota nostre i fem la baixada per un petit corriol que sembla fet pel bestiar. Trobem el PR i seguim cap a la Collada de les fonts de n'Orri, on aprofitem per esmorzar. Hi ha pal indicador amb els diferents itineraris.
Desprès, seguim el GR 3 que ens baixa fins a Vallfogona. Travessem el poble, direcció sud, anant a buscar el Pont Vell, i només passar-lo, trobem un indicador que deixa el GR, i ens dirigeix cap a Santa Magdalena, anem seguint les indicacions de diferents pals, passant pel darrera del Molí de Dalt, anant a sortir a una carretera ampla, que passem i seguim per una pista cimentada que acaba trobant el PR que ve des del poble. El seguim i anem a trobar el torrent de La Bauma, seguim amunt i trobem el càmping Masia de la Bauma. A la mateixa casa, a l'esquerra, hi ha unes escales per on puja el camí que ens portarà a Santa Magdalena. Sortim a uns prats, per on va la pista, seguim a la dreta i pocs metres mes endavant agafem a l'esquerra un corriol, que anirà fent drecera a la pista fins que hem de seguir la pista a la dreta i arribats a un punt a on hi ha una paret de roca a l'esquerra del camí, allà fem un gir a l'esquerra seguin un camí que ens portarà a dalt a Santa Magdalena, amb un tram final força empinat.
Baixem per la part de darrera de l'ermita, seguint el PR, i ens parem a dinar al Coll del Bosc. Seguim pel Pla dels Comptes, Pla Falgars, tot això carenant per uns prats molt bonics, i seguim baixant fins al Collet de la Verdura i ja enfilem per baixar al Coll de Canes.

Sortida circular
Distància recorreguda               21,2 km.
Desnivell acumulat                     986 m.
Temps efectiu, sense parades    6h. 49'

Enllaça a la traça:  http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5634467

Enllaç al àlbum de fotos:
https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5946547478284412385

Fotos Eduard:
https://plus.google.com/u/0/photos/111299868802890492636/albums/5946485720538526977/5946485773535062386?pid=5946485773535062386&oid=111299868802890492636


20131109

Canigó

Sortida al Canigó amb un grup d'amics, que ja fa temps en tenien ganes de pujar-hi. (Bé, tots ganes pot ser no, però per acompanyar al marit una, es sacrifica).
Sortim de Girona amb Irene i Ignasi i ens trobem per la autopista amb el de St. Cugat, Marc (pare i fill), Rosa, Manel i Dolors. Seguim camí fins a Villefranque de Conflent, sortida a Vernet les Bains, Casteil, pista asfaltada fins al Coll de Jou i pujada per pista de terra, amb un estat bastant dolent, fins a Mairiallles.
Arribats al punt, deixem el cotxe i comencem a caminar pel GR que surt des del mateix coll. Encara no portem 300 m. recorreguts, que per un problema logístic tenim de tornar al cotxe. Solucionat en part el problema, comencem a caminar a les 8:50 h. amb una temperatura mes aviat fresca de 5º.
La caminada d'avui, tenint en compte que alguns del grup no estan acostumats a fer muntanya, ens fa seguir un pas normal als llocs on es pot caminar en facilitat i un pas curt allà on fa pujada forta o hi ha dificultat per les pedres, doncs el camí ja ho es prou, d'empedrat.


Anem resseguint el GR i quan arribem al Coll Vert, ja tenim a la vista la vall que hem de seguir pujant, fins arribar al punt on hem de travessar el riu. Seguim pujant camí fins a una cruïlla, on el camí segueix recte (aniríem a Cortalets) nosaltres fem un gir a la dreta, seguint també corriol molt traçat, que en poca estona ens porta fins al refugi Aragó, on fem re-agrupament i aprofitem per esmorzar.
Recuperades forces, seguim pujant als Plans de Cady, on ja se'ns ofereix a la vista, la Pica amb la creu i al seu costat la xemeneia. La pujada, impressiona a algun company, però el consell de marcar objectius a curt i un pas lent, però sostingut, en va portant muntanya amunt fins al peu de la xemeneia. Un petit descans, abans d'atacar-la.



Seguim amunt, poc a poc i assegurant bé la grimpada, i ja ens trobem a dalt. Hem fet cim!



Desprès de gaudir de la vista impressionant que s'ofereix des d'aquesta balconada, les fotos de rigor i una petita ingesta de fruits secs i alguna xocolata, arriba l'hora de tornar.
Una part del grup, farà la baixada fins al refugi de Cortalets, per baixar amb el taxi fins a Prades. La resta, tornem a baixar per la xemeneia. Irene, aguanta el bastió de les dones, i es la única que torna a baixar per aquest lloc. Per ser que no ha fet alta muntanya, molt valenta. Poc a poc, anem baixant fins arribar al camí, per on tornem a baixar fins als plans, on dinem i seguim camí fins al refugi Aragó. 
Seguim baixant i com el temps se'ns va ajustant per arribar amb llum de dia, agafem una drecera mes avall del refugi, a la nostra esquerra, sense camí marcat, per on anem a buscar un altra vegada el GR, pràcticament al pas del riu. Desfem camí fins a Mairialles, on arribem, al punt que la foscor se'ns tira al sobre.
Cansats, però contents , hem passat una gran diada, i amb l'objectiu assolit.

Distància recorreguda        19,4 km.
Desnivell acumulat            1.163 m.
Temps efectiu, sense parades  7 h. 31'



20131107

Bergadà: Puig Lluent, des de Sant Jaume de Frontanyà

Bonica sortida cap al Berguedà. Anem a fer una excursió que hem dibuixat sobre mapa.
Fem l'aproximació des de Girona, per l'Eix C-25 fins a Vic i desprès l'autovia C-17 cap a Ripoll. Abans d'arribar-hi, a l'esquerra, carretera C-26 fins a Borredà i agafar la BV-4656 (9 km.) fins a St. Jaume de Frontanyà. Deixem els cotxes al aparcament que hi ha a sota l'església.
Sortim del poble, direcció Can Vicenç, però quan hi som, ens adonem que el PR que hem de seguir, ens ve per darrera la casa i nosaltres, hem anat pel davant. Ho corregim, passant un filat que hi ha i a partir d'aqui  ja seguim el PR que ens puja al Collet de Sant Jaume, on tornem a trobar la carretera, que hem de seguir durant aproximadament 1 km. fins al Coll de la Bataiola, on a la nostra esquerra, segueix el PR que anem seguint fins arribar a un lloc on a la nostra dreta, passant un filat que hi ha, surt un camí que puja cap a la masia Santa Eugínia, on hi ha les restes, al seu costat i per sobre, de l'ermita de Sta. Euginia, avui en runes on només hi queden les parets. Desfem camí fins al filat on hem deixat el PR i el seguim fins a trobar una cruïlla, on seguim recte direcció oest, deixant el PR. Anem cap al Collet de la Qüestió seguint per la pista  i quan arribem al coll, tenim una cruïlla de camins, agafem el de la dreta per anar a veure el que al mapa figura com esglesiola de Sant Cinto. Està annexada a la masia de Montclús de Dalt i actualment integrada en les edificacions de la finca. Desfem camí fins la cruïlla.
Seguim uns metres per la pista, sortint a un prat on hi ha un gran dipòsit d'aigua pels bombers, mes endavant trobem cruïlla. Agafem el de l'esquerra, que va direcció sud pujant la pista entre unes boniques fagedes, passem pel Clot de la Font del Faig i sortim a dalt a la carena, al Pla Fondo de Baix, on hi ha una cruïlla. Seguim a la dreta, direcció oest pel GR i PR, passant pel Pla Fondo de Dalt, tenim a la vista el  Cap del Puig Lluent i el camí ens hi puja rodejant-lo pel seu darrere. Des de dalt, podem gaudir d'una esplèndida vista de 360 º a un entorn preciós.
Desfem camí fins al Pla Fondo de Baix i seguim direcció est el GR i PR i passem per la Collada de Fatjabranca i el Pla del Capellà. Compte al arribar a aquest lloc, el camí va pel costat d'un filat i hem d'estar atents, perquè hi ha una porta al filat, amb les marques de PR i GR; aquí hem de passar al altre costat, per on segueix el camí. Abans de passar-hi, baixem uns metres a un prat, per dinar.
Seguim aquest camí de baixada que ens porta al coll de la Creu Melosa i seguint el GR baixem a can Frontanyà, casa rural. Aquí deixem la pista per un trencall a ma dreta, per tornar a sortir-hi, mes avall. Seguim la pista uns 300 m. i desprès i seguint el GR agafem un corriol a la dreta, que ens acaba de baixar a Sant Jaume de Frontanyà.

Sortida circular.

Distància recorreguda      18,9 km
Desnivell acumulat           834 m
Temps efectiu, sense parades  5 h. 37'






20131031

Vall d'en Bas: La Salut, des de Hostalets

Sortida publicada al maig d'aquest any i al desembre de 2012, amb petites variants.
Esperàvem que les fagedes haguessin trencat color, però encara es un pel aviat aquest any, i no hi ha entrat la tardor.


Enllaç a la traça:  http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5564091

Enllaç al àlbum de fotos:

https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5942116289293975921

20131024

Espinavell - La Preste, per Coll Pregon-

Aproximació per Carretera de Camprodon a França. Desprès de Molló, el desviament a ma esquerra, cap a Espinavell. Deixem el cotxe a la part alta del poble, a una zona d'aparcament de cotxes. 
Comencem seguint el camí que està marcat a un pal indicador que hi ha al inici del carrer d'Amunt. Desprès de pujar-hi, queda ben entès el perquè del nom. Sortim a la part alta del poble i anem seguint el camí marcat amb grog, que ens va pujant fins a passar pel costat del dipòsit del aigua i seguim fins a trobar una pista, que seguim fins trobar una cruïlla. Seguim per la dreta, l'altre, serà el de tornada.
Seguim aquest camí, que ens portarà a un camp gran, aquí hem de seguir el camí que s'endevina pel costat del marge. Anem seguint el camí i les marques grogues, fins arribar a un filat, el passem i desprès seguim un corriol que puja, direcció nord,  pel costat del filat i que desprès gira a nord est. Es un corriol molt ben definit i que ens pujarà fins a Coll Pregon.
Arribats al Coll, seguim el camí de baixada cap a La Farga. Està molt ben traçat i va fent llaçades fins arribar a baix a la carretera. Travessem la passarela  i al altre costat, per la vora de la font, puja el camí que ens porta a la carretera dels Banys. Passem per tot el complex hoteler i anem a sortir a una zona d'aparcament. Hi ha pal indicador de la direcció a Coll de Siern. Seguim  la pista, fins a trobar l'indicador del corriol que puja fent llaçades i creuant pistes, fins a dalt al Coll (hi ha marques grogues a cada encreuament). Es de molt bon pujar i preciós pel paisatge de bosc, i vistes al Costabona i Crestes de Rotjà.
Arribats a dalt, seguim cap a la nostra esquerra, per la carena i direcció est, per anar al Cim de Portabella, des d'on tenim vista al coll Pregon i a baix, als Banys. Des de aquest punt, fem la baixada per anar a buscar la pista que veiem a baix, primer al oest i desprès a sud cap al torrent de Comalada, fins a trobar la pista. La anem seguint tot baixant, fins a trobar un corriol a la nostra esquerra, que ens porta al oratori de Sant Joan.
Tornem a la pista que anem seguint fins a trobar el punt per on hem pujat aquest mati i acabem de desfer camí fins als cotxes.
Es una volta molt bonica, pels paisatges aeris, a dalt la carena i els boscos i camins que hi ha a la part francesa.

Sortida circular.
Distància recorreguda           15,3 km.
Desnivell acumulat                1.028 m.
Temps efectiu, sense parades  5 h. 04'


Enllaç al àlbum de fotos:

20131017

Tretze Vents, des de Sant Guillem

Sortida que preparem amb la traça i explicacions del muntanyenc Jordi Freixa Sala.
Aproximació des de Girona, per AP-7 fins Le Boulou, sortir de l'autopista i agafar la D-115, direcció Ceret. Seguir per la D-115 fins al poble de Le Tech i quan hem passat el poble, a la dreta, surt una pista asfaltada indicada, cap a La Llau, pujar per aquesta pista, força estreta, fins a La Llau i seguir amunt. Una poc més amunt, passa a ser pista de terra, apta per tot terrenys. La seguim fins arribar a una tanca, que es pot obrir, seguint uns 400 m. més amunt, trobem Sant Guillem, on deixem els cotxes.
Comencem a caminar cap al est, pujant per dintre el bosc, seguint el GR del Tour del Canigó, fins que estem a la quota 1.580 m. aproximadament, que el camí el deixem i fem un gir a nord, seguint corriol fins trobar un camí més ample, amb un pal indicador, que ens situa a la roca Coucoulere. Tenim vistes a les mines i torre de Batera. Seguim aquest camí uns metres a la nostra esquerra, fins trobar un filat. Aquí parem per esmorzar.
El camí segueix al altre costat del filat, però nosaltres no agafem aquest. Pugem pel costat del filat, direcció nord i anem seguint el filat. El camí, més amunt, passa al altre costat i el seguim pujant cap a la Collada dels Pastors i la Collada Llisa, que no passem per la carena. Anem trobant fites, que seguim i anem a sortir a un pla, on hi ha una construcció de pedra seca, que serveix de abric, quan fa mal temps.
Passem al altre costat del filat que hi ha i seguim camí, amb fites, cap a la carena que puja cap al Tretze Vents d'Avall. La carenem i seguim pujant seguint camí amb restes de pintura vermella. Fem una segona parada per recuperar forces abans de la pujada final. Tenim a la vista el cim i tot el circ de la Serra del Roc Negre i La Gallinasse.
Seguim el camí de pujada i fem cim al Tretze Vents. Al Oest hi tenim un mar de núvols, que no ens deixe veure res cap a Costabona, Bastiments, Gra de Fajol. 
Però tenim al nord i est una vista impagable. El Quatzemí i al seu costat la Pica del Canigó, amb la vall dels Gorgs de Cady, el camí de pujada cap a la Xemeneia, la cresta de Barbet. Molt més al nord, el Carlit i Roc Blanc. Al est, el Roc Negre, a tocar. La Serra del Roc Negre i la Gallinasse.
Quan ja hem gaudit d'aquesta vista espectacular, anem baixant cap al Coll de Tretze Vents, on aprofitem per dinar, amb vistes al Canigó, Merialles i refugi Aragó.
Agafem la baixada, direcció sud, a buscar el torrent de la Coumelade, anem seguint fites i el track que portem, perquè a partir de aquí fins a la cabana de la Jasse de Troncasses, no tindrem camí definit. 
Avui, el dia ens ha portat molta boira i en tota la baixada, no veiem res en absolut, per tant no tenim referències. Tal com diu Freixa, al seu comentari, el riu el deixem a baix (el sentim), a la nostra esquerra i anem sempre per la part alta. Es un tram de la excursió que s'ha d'anar amb molt de compte de no deixar les fites, que trobes de quant en quant.
Arribem a la cabana i per la part de darrera, surt el camí que ens anirà baixant pel bosc, fent llaçades, fins a trobar la pista, que ja ve marcada com a GR i ens portarà un altra vegada a Sant Guillem.

La sortida d'avui ha estat preciosa. Només ens ha fallat, per la falta de visibilitat, el recorregut de tornada, des de sota el coll de Tretze Vents, que pel que hem vist a la pujada, pot ser molt bonic també.

Sortida circular.
Distància recorreguda      18,4 km.
Desnivell acumulat          1.482 m.
Temps efectiu, sense parades  8 h. 09'


Enllaç al àlbum de fotos:


20131010

Volta al Costabona.

Avui, al sortir de casa, estava plovinejant. Pensava que les previsions no s'estaven complint. Ha estat un moment i desprès ha parat. Així que cap al punt de trobada.
A la nostra sortida d'avui hi ha tres incorporacions, en "Tià", "Salvador" i "Manel". Sigueu benvinguts al grup.
Anem cap a Camprodon, Molló, Espinavell i pista amunt fins a la Collada Fonda. El cel està sense un núvol i el dia aquí dalt es esplèndid.
Comencem a caminar, de pujada al Costabona, seguint el filat direcció nord, fins a les Roques d'en Mercer. Aquí passem al altre costat del filat i trenquem cap al nord est, sense cap camí definit. Anem a buscar la carena de la Serra de Finestrol i desprès continuar direcció nord cap a les mines de Costabona. Mirem de no perdre altura i anem seguint el perfil de la muntanya, per rastres del bestiar. Arribem a les mines i ja trobem restes d'una pista forestal que es devia utilitzar, quan estaven en explotació. Seguim la pista, on ja hi ha marques grogues i anem resseguin la cara est del Costabona. El camí ens baixa fent llaçades, que en algun tram baixem al dret, i anem a parar a un tancat de bestiar. Allà fem parada, per esmorzar.
Desfem el camí uns 80 metres i al costat la pista hi ha un pal indicador pintat en grog, a la dreta surt un corriol que anem seguint i ens porta al Clot de l'Otrigar, on fa un gir al est, i ens porta a la Collada de l'Ullat.
Aquí ja tenim a la vista les Crestes de Rotjà i la vall que ens pujarà cap al Coll del Pal. Al davant nostre i baix a la vall, hi ha la Cabana del Ullat. 
Nosaltres, decidim pujar per la carena de la Serra del Ullat, direcció nord-oest, fins a la Barraca de la Coma del Tec. Tenim molt bones vistes a les Esquerdes i la vall del Tec. A la barraca, la vall, s'eixampla i ja tenim vista a la Roca Colom, al fons de la vall.
Seguim pujant, seguint les marques grogues, direcció sud-oest i tot just quan estem arribant a dalt al Coll del Pal, se'ns tapa tot l'entorn, per una espessa boira, que ens fa prendre la decisió de no pujar al Costabona. Així que agafem el camí de baixada cap a la Font de Fra Joan, i seguim fins a trobar el filat, que anem seguint de baixada, fins als cotxes. 


Sortida circular.
Distància recorreguda              13,4 km.
Desnivell acumulat                    834 m.
Temps efectiu, sense parades   5 h.

Enllaç a la traça:         http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5416749

Enllaç al àlbum de fotos:


20131002

la Serra Cavallera, des de Camprodon.

Aquesta setmana, les previsions per dijous no son molt bones, així que decidim fer la sortida en dimecres.
Arribem a Camprodon i deixem els cotxes a un aparcament que hi ha passat el túnel, direcció a Llanars.
Comencem a caminar, retornant pel túnel i a la sortida, agafem el trencant de carrer que puja a la dreta i a la corba tancada, hi ha el corriol PR 190 que puja molt dret cap a la carena. En un hora fem més de 400 m. de desnivell, entre bosc de pins i molt de boix. Desprès ja sortim a la carena i tenim les vistes espectaculars a les dues vessants. Tenim vista a l'Abella i Llanars i al davant nostre, la carena amb els diferents plans i lloms que la conformen.
Passem pel Pla de la Pica, Pla Fondo,  Coll Salarca, Serrat del Evangelis i la Pedra dels tres Bisbes, per baixar cap al Coll del Pal. 
Abans d'arribar a baix al Coll, a la dreta i un poc més avall d'un filat que hi ha, surt el camí del PR 189 que ens portarà, primer direcció nord i desprès al est, per la vall i els seus Plans. Al ser una vall molt oberta, les vistes també son mol boniques des de baix. A la nostra dreta, anem veien tota la serra que hem carenat i l'esquera, la serra del Mont-Roig i la de Sant Bernabé. El camí ens porta fins a l'Abella i desprès a La Roca, passant per dintre el poble i sortint per un corriol que ens baixa fins al pla, on agafem un camí que va molt proper al Ter i ens portarà fins Camprodon, sortint al final del carrer del lloc on tenim els cotxes.

sortida circular
Distància recorreguda                21.1 km.
Desnivell acumulat                   1.085 m
Temps efectiu, sense parades:  7 h. 4'


Enllaç al àlbum de fotos:

20130926

Castellar de n'Hug - Pedra Picada, per la carena.

Fem la aproximació per Ripoll, Campdevànol, Gombrèn, carretera de Castellar de n'Hug.
Deixem el cotxe a l'entrada del poble, a un lloc on es pot aparcar algun cotxe.
Sortim direcció cap al centre del poble i abans d'arribar a la plaça de l'església, baixem per un carrer que ens porta fins a baix a la riera. A partir d'aquest lloc, ja anem seguint unes marques blaves, que anem trobant de pujada cap a l'Erola. Passem pel costat de una hípica i seguim el camí, que ens porta fins a la Font dels Torrents. Seguim recte, encara que a l'esquerra hi ha camí marcat. Anem pujant, passant per l'Orri, més amunt, deixem el camí que ens portaria a la Font del Boix i seguim recte a munt, direcció nord, seguint unes mànigues d'aigua, i un poc més amunt veiem una fita. Anem seguint amunt, fins arribar a la carretera. 
La creuem al altre costat i seguim pujant pel Serrat del Mig fins a dalt la carena. Quan hi som, fem un gir a l'est i anem seguint per la Pleta Roja, Serrat de la Moixera, Amorriador del Bac i el Pedra Picada.
Fins al Cap de l'Emperadora, ja hi havíem arribat en un altra sortida. Així que decidim de baixar pel Coll del Remoló, direcció sud i desprès gir de la pista cap al oest, fins arribar a un encreuament. Aquí decidim de baixar de dret cap a la carretera i desprès la seguim un petit tros, per baixar cap a la dreta, tornant a sortir a carretera més avall. Ja estem a sobre GR, que anem seguint, passant pel costat del camp de futbol i entrant al poble, allà on tenim el cotxe.


Sortida circular.
Distància recorreguda    15,1 km.
Desnivell acumulat          888 m.
Temps efectiu, sense parades   5 h. 2'


Enllaç al àlbum de fotos:

20130919

refugi Vallter a Bastiments

Diada ventosa, que ens impedeix de fer la sortida prevista, complerta. Volíem carenar Bastiments, Freser i Pic del Infern.
Fins a Coll de la Marrana, anem pujant sense acusar el vent. Només treure el cap a dalt, ja se evidencia el que ens espera. Busquem un petit tàlveg perquè no ens toqui el vent i esmorzem.
Emprenem pujada a Bastiments i a dalt, també ens hem de quedar cara sud, per sota la creu, per evitar el fort vent. Decidim seguir cap al Freser. En arribar a la Collada de Coma Mitjana, la decisió es baixar per la tartera, passant per les Fonts del Freser, per anar a buscar el camí de retorn al Coll de la Marrana, i desprès baixem un altra vegada fins al refugi, on aprofitem per dinar.
Desprès, seguim baixant fins als cotxes.

Sortida circular.
Distància recorreguda       10,2 km.
Desnivell acumulat             950 m.
Temps efectiu, sense parades  4 h. 20'


20130912

Pic de Madres (França), des de Coll de Jau

Bonica sortida a la Serra de Madres. Aproximació fins al poble de Prades i desprès agafar la D-14 fins al Coll de Jau.
Sortim sota un fort vent gelat des del coll, direcció sud, per la pista que ens durà fins al Refugi de Callau, seguim per aquesta pista, fins trobar fites que per un corriol, van travessant la pista. El corriol es marcat amb pintura groga i ens va pujant fins a entrar a la vall del riu Castellane. Anem seguint el camí fins al fons de la vall on trobem un circ. El camí de pujada, va pel costat dret del circ, per desprès d'haver guanyat uns quants metres de desnivell, fa un gir cap a l'esquerra i acaba assolint el cim per la part central del circ. El camí segueix fins arribar al cim del Pic de Madres.
No hi estem molta estona degut al fort vent. Decidim de fer la tornada, carenant pel costat nord de la vall i seguim un camí que va cap al pic de Bernard Sauvage, per baixar per l'altre costat i resseguir tota la carena. El camí està marcat amb fites i va passant diverses portes de tanca de bestiar. Arribats a la zona de La Glèbe, travessem l'ultima porta i anem baixant per un camí marcat amb fites i alguna antiga marca groga a alguns arbres. El camí està fressat, principalment per bestiar i es segueix molt bé fins a un punt entre la cota 1700 i 1650 on ens hem confós i hem seguit baixant per un altre que no ha estat bo. Com ja havíem baixat una estona i vist pel mapa que més avall teníem la pista que ens porta al Coll de Jau, hem decidit fer la baixada per dintre bosc i sense camí marcat, fins que hem arribat a la pista i fins al cotxe.
Aquest últim tram de baixada no es recomanable, doncs el bosc es molt humit i s'ha d'anar molt en compte amb les relliscades. Esperem tornar a la zona, per acabar de buscar el camí que ressegueix aquest últim tram  per poder tancar una sortida molt complerta i bonica, per les vistes de baix a la vall i desprès des de tota la carena.

Sortida circular
Distància recorreguda   20,3 km.
Desnivell acumulat:       1.107 m.
Temps efectiu, sense parades: 6 h. 47'

Enllaç a la traça de la sortida: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5289888

20130907

Dia 7: Grindelwald a Schrvarzvaldalp (ctra. a Meiringen), pel col de Grosse Scheidegg

Últim dia de la nostra travessa per l'Oberland Bernés.
Sortim una mica més d'hora que els altres dies, perquè volem assegurar la tornada amb tren des de Meiringen a Sion i poder sortir el més aviat possible cap a Girona.
Avui també fem un petit transfert amb la furgo fins a Obere Gletscherstrasse al davant del hotel Wetterhorn. Comencem a caminar pel camí que ens pujarà cap al col de Grosse Scheidegg, que va seguint la vall, pel costat de muntanya, sota el macís del Wetterhorn, entre prats i passant a prop de algunes cases, fins que anem a trobar la carretera, restringida a vehicles autoritzats, que puja al coll i que anem seguint per les dreceres, fins a Grosse Scheidegg.
Aquí tenim la última vista al Eiger, al Wetterhorn i la vall de Grindelwald.
Desprès de un descans, emprenem la baixada pel camí que també va creuant la carretera de pujada al coll, restringida a vehicles autoritzats, fins arribar a Chrvarzvaldalp, que es on arriben els autobusos que pugen des de la estació de Meiringen.
Aquí dinem, i desprès fem un transfert fins a l'estació de Meiringen. Aquí ens acomiadem de Elodie, Sonia i Warren i agafem el tren cap a Sion. A Sion ja ens acomiadem també de Nicole, Thérèse i Olivier.
Sortida a les 16:15 de Sion i arribada a les 02:00 h. a Girona.

Sortida de travessa

Enllaç a la traça: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5289522

Enllaç als àlbums de fotos:

Martí: https://photos.app.goo.gl/rvvCk8Tbk4p3C9Q2A

Milio: https://photos.app.goo.gl/EvhFaaZ3tCuWs2qf8

Pere Millet: https://photos.app.goo.gl/z7Nbug9cGtTWRN9z8

20130906

Dia 6: Stechelberg a Grindelwald, per Kleine Scheidegg

A la sortida d'avui, també fem un petit trànsfert amb la furgo de Cairn, des de Stechelberg fins a Trümmelbach, situat uns dos km. mes avall de on hem dormit.
Comencem a caminar travessant un prat amb una casa, anant a buscar el riu Trümmelbach, que cau per una cascada. El camí de pujada, comença tot just al costat de la caiguda d'aigua, per darrera de la casa. Fem una pujada, amb moltes llaçades i per dintre bosc, que ens permeten guanyar alçada ràpidament. El diferents pals indicador que anem trobant, ens guien cap al camí de pujada del Kleine Scheidegg. Quan ja som a 1665 m. a l'alçada de Stalden, trobem una amplia pista, que anirem seguint poc mes d'un kilòmetre, per desprès agafar a l'esquerra, el camí que ens pujarà fins a l'estació de tren de Wengernalp. Aquí fem un petit descans, mentre veiem passar els trens que van a Kleine Scheidegg, amunt i avall. Mentre, tenim a la nostra vista el Mönch, al davant, un poc més a la dreta el Jungfrau i a la esquerra però força tapat de moment, l'Eiger.
Seguim la pista, que ens va pujant pel costat la via del tren, fins a l'estació de Kleine Scheidegg.
"La 'Kleine Scheidegg' és un port de muntanya sota i entre de les muntanyes, del Eiger i del Lauberhorn al Oberland bernés,Suïssa . Connecta Grindelwald amb Lauterbrunnen, dues comunes del cantó de Berna.
A la Kleine Scheidegg hi ha hotels, així com l'estació dels dos ferrocarrils de cremallera, el Wengernalpbahn (des 1893) i del Jungfraubahn (des de 1896). El Wengernalpbahn té dues branques, una comença a Grindelwald; l'altra comença a Lauterbrunnen i puja al port via Wengen. El Jungfraubahn recorre amb un espectacular ascens que inclou l'interior rocós de l'Eiger i del Mönch i que arriba fins als 3.454 msnm de l'estació de Jungfraujoch, la més alta d'Europa.
A l'hivern, la Kleine Scheidegg és el centre de l'àrea de esquí al voltant de Grindelwald i de Wengen. A l'estiu és una destinació popular, i és un dels passos creuats per la Ruta Alpina de Passos. (Font Wikipèdia)"
Aquí aprofitem per dinar i desprès visitar l'entorn. Es un lloc molt concorregut, doncs la pujada i baixada de trens es continua. Durant aquesta estona, la paret nord del Eiger queda lliure de núvols i aprofitem per fer-li unes quantes fotos.
Desprès, per la part de darrera de l'estació, agafem el camí que ens anirà baixant per la vall, fins a Grindelwald, on ens està esperant la furgo, per portar-nos fins al hotel.
Cal reconèixer que el hotel d'aquest darrer dia, està molt bé en quan a les instal·lacions (banys i habitacions) i tant el sopar com l'esmorzar (amb un bufet mol complert), son excel·lents.

Sortida de travessa
Enllaç als àlbums de fotos:

20130905

Dia 5: Griesalp a Stechelberg, pel col de Sefinen

La ruta d'avui ens comença a ensenyar la part més espectacular d'aquestes contrades.
Sortim de Griesalp,direcció sud est, desfent part del camí d'ahir, fins arribar al pal indicador a Bürgli, que ens marca el camí a Sefinen. A partir d'aqui comença la pujada per la vall, seguint el camí molt bé traçat i que ens portarà fins a dalt el coll. Abans i al tram final de la pujada al coll, hem de pujar 270 esglaons de fusta, d'una escala espectacular, agafada al terra.
Arribats a dalt, l'espectacle està servit. Tenim al davant nostre, però encara llunyans, els tres cims més emblemàtics de la zona. El Jungfrau, el Mönch i l'Eiger, amb les seves glaceres. Ens hi quedem una bona estona perquè la visió s'ho val.
Desprès del descans, comencem la llarga baixada que ens espera, direcció nord est fins arribar a una casa habilitada como a bar, aquí fem gir a sud est i  al cap d'una estona més avall fem gir a est, seguint el camí fins a Stechelberg.
La estada ha estat molt bona i les habitacions de 4, 2 i 1 que ens permet repartir-nos molt còmodament. El sopar molt be i l'esmorzar també.

Sortida de travessa

Enllaç a la traça: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5278849

Enllaç als àlbums de fotos:

Martí: https://photos.app.goo.gl/wSKVKDPLEaZEdxTdA

Milio: https://photos.app.goo.gl/h5NbzUsLz9G1F7yu6

20130904

Dia 4: Kandersteg - Col d'Hohtürli - Griesalp

La nostra sortida, comença uns 350 m. mes amunt d'on hem dormit, desprès d'una pujada amb la panera. La vista, espectacular, de la vall que deixem abaix i ens dirigim cap al llac Oeschinensee, lloc on ens trobem amb la Elodie i la resta del grup, que han pujat caminant. 
Deixem el llac i enfilem un corriol que ens va pujant direcció nord est, per la vall i guanyant altura ràpidament. Arribats a un pal indicador, enfilem cap al est per Oberbärgli i seguim pujant fins arribar al punt més alt, el Hohtürlipass. Direcció sud, podem veure molt prop nostre, l'impressionant glacera del Blüemlisalp.  Uns metres més per sobre del col, hi ha el refugi, on desprès de dinar, alguns companys aprofiten per anar a fer el cafè. 
Desprès de fer el descans, comencem la forta baixada  direcció nord, pel costat de la paret rocosa, amb escales incloses, fins arribar als prats i seguir baixant fins arribar a Griesalp. La part baixa de la vall, es preciosa amb uns prats verds i moltes cassetes. També veiem que hi pasturen unes alpaques, a més de les vaques.
Aquí la estada no ha estat molt positiva, doncs ens toca dormir tots plegats a un dormitori i alguns companys queden en vetlla, pels roncs dels altres.

Sortida de travessa

Enllaça a la traça: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5273652

Enllaç als àlbums de fotos: 

Martí: https://photos.app.goo.gl/bg6jUDw5ywRNJ3cR6

Milio: https://photos.app.goo.gl/ayGSVQzRfogzdsw49

20130903

Dia 3: Engstligenalp - Col de Chindbetti - Kandersteg

Una bonica ruta la d'avui.
Sortim des de la vall, passant per diverses cases amb bestiar que pastura pels camps i muntanyes. La curiositat del dia, les esquelles que porten les vaques i que a més, les diferents cases tenen penjades a la façana. Suposem que es deu correspondre a algun tipus de premi o reconeixement al seu bestiar.
Desfem una mica de camí fins trobar un pal indicador, direcció sud est, camí a Chindbetti. Comencem una pujada per camí molt definit i quan arribem a mitja muntanya, trobem un llac petit. Seguim el camí que ens pujarà entre blocs de pedra fins al pas de Chindbetti. Fem un petit retrocés i passem per sota la paret rocosa, on queda encara una congesta de neu gelada i tornem a guanyar altura fins altra vegada a la carena, que anem seguint fins arribar a sota una formació rocosa, en forma de castell o cresta de gall (Tschingellochtighorn). Aquí comença el camí de baixada, pegat a la paret que ens porta un altra vegada a la carena, per l'altre costat. Uns 400 m. més enllà, trobem el pal indicador amb el camí de baixada cap a Kandersteg. Tota la baixada per la vall es preciosa. 
En opinió del grup, ens van sobrar el últims kilòmetres per pista asfaltada, on hauria estat millor fer un transfer amb la furgoneta. Vam arribar força emprenyats.
Va millorar l'estat d'ànim, amb una bona estada i menjar al hotel del càmping, on varem quedar-nos. 
Com que el dia següent era el mes fort de tota la setmana i del dia d'avui havíem quedat força madurs, varem decidir que aprofitant que al costat del càmping hi havia el telecabina que ens pujava uns 300 m. més enlaire,
el grup pujaria amb el telecabina, al dia següent.

Sortida de travessa

Enllaç a la traça: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5271223

Enllaç als àlbums de fotos:

Marti: https://photos.app.goo.gl/w7rTRq7uXVYGhNkCA

Milio: https://photos.app.goo.gl/LyjzigKHvLrCFzNv8

BON PAS.- Alt Empordà: La Jonquera-St. Jaume de Canadal-dolmen-Sta. Llúcia-castell de Rocabertí-mas Brugat-La Jonquera

Volta molt bonica per les bones vistes que ofereix, els monuments arqueològics i una part megalítica. És exigent, sobre tot la tornada de ba...