20160424

XXXI Marxa de Bescanó

Aquest diumenge, la Colla Excursionista L'Isard, de Bescanó, vàrem celebrar la Marxa popular anual, pels voltants de la població.
Ho tenim molt a prop i de vegades desconeixem aquests llocs, plens de bonics corriols per caminar. No us faré la descripció del recorregut, perquè es millor si no conegueu l'entorn, fer-lo amb la traça del gps.
Hi ha dos circuits, un de més curt (7,7 km.) però no per això menys intens, i l'altre un poc més llarg (13,5 km.).
Us deixo les traces i unes fotos de la Marxa.



Enllaç a les traces:



Enllaç a les fotos D. Blanch      https://goo.gl/photos/H1awQCqmHN52Ew4E7

20160420

Vall del Llémena: Sta. Maria de El Freixe i St. Miquel de Bustins

Un bonic dia per fer una caminada per aquests paratges, tant propers a Girona, però a la vegada poc transitats i molts camins perduts.
Per la carretera de la vall i entre Sant Martí i ja molt a la vora de Sant Esteve de Llémena, agafem una carretera asfaltada a la dreta, i anem pujant de cara a la casa El Vilar.
Comencem a caminar tot just al lloc on trobem l'indicador a aquesta casa. Trenquem per la pista de la dreta i comencem a pujar. Quan ja hem deixat El Vilar a la nostra esquerra, trobem una cruïlla i a l'esquerra surt el camí que va a la casa El Martí. Natros, seguim la pista cap a la dreta (E) i continuem guanyant altura, fins que arribem a una primera corba molt tancada a l'esquerra. Seguim recte (N) per arribar fent uns pocs metres, a una casa abandonada en l'actualitat, però amb vestigis d'haver estat important al seu temps. Es can Vilagran i a més de la construcció de la casa -data 1787 feta per Salvador Vilagran -, hi ha coberts al seu voltant i una basa amb aigua. Desprès de fer un recorregut per les seves estances, tornem a desfer camí fins a la pista, per on seguim pujant. Fem tres corbes tancades més, i desprès arribem a una cruïlla, on seguim recte (N) per anar a buscar el Collet de Bastarra, cruïlla de camins on hem de seguir a l'esquerra (NO) per una pista que planeja una estona, per desprès anar baixant. Trobem una cruïlla i agafem el camí de la dreta (encara que agafant el de l'esquerra aniríem a para al mateix lloc). Pel camí que seguim, anem a parar a Can Serra, rehabilitada, però inacabada i abandonada. Seguim la indicació cap a Santa Maria de El Freixe, més avall, trobem la pista que no hem agafat i que anava força paral·lela, i ja tenim a la vista la bonica ermita, on fem parada per esmorzar.
A partir d'aquí, no seguim el camí que hi tenim al mapa Alpina. Des de la mateixa ermita, al davant l'escala, surt un camí que baixa cap a l'esquerra hi que està indicat cap a St. Miquel i també Sant Aniol. El seguim, i anem baixant un corriol que baixa cap al oest per anar a trobar el Clot de can Bac, que està totalment sec. Passem al altre costat i en la mateixa direcció (O), ens porta fins a un punt on hi trobem uns indicador de fusta que hi posa Mieres i el de una font -que ara no recordo - indicat cap al fons de la vesant. 
Primer continuem el camí fins a la vora de Ca l'Espardenya. Retrocedim perquè arribem un punt on es tot tapat. Desfem camí més enllà dels indicador, per buscar una pista que puja cap a Can Bac, però també està perduda. Tornem als indicadors i baixem fins al fons, però veiem que aquest camí torna en la direcció que hem vingut. 
Finalment, tornem a pujar fins els indicadors i optem per pujar cap a Can Bac, primer pel curs del baixant d'aigües (sec), que hi ha allí mateix i desprès per dintre bosc, sense camí definit, fins que arribem a dalt la pista i a les runes de Can Bac.
Ara, seguim la pista a la dreta (S) fins que arribem a una casa molt gran i amb tot un vallat electrificat. La pista, aquí es asfaltada. La seguim, baixant i deixem a la nostra esquerra la pista per on seguirem desprès i continuem baixant fins al pla on hi ha la casa Agustins i la ermita de Sant Miquel, al prat de la dreta de la carretera.
Desfem camí fins a dalt la pista per on continuarem direcció (SE). Trobem un vallat tot de fusta, passem la porta i arribem a un lloc, on baix a la dreta hi ha unes construccions de fusta integrades als arbres. Això ens distreu, i ens fa anar un poc més enllà. Ens adonem i retrocedim fins al lloc de les construccions, on hi puja una pista direcció (E) on ja es pendent amunt fins arribar a dalt, al Pla Quintana. Ens arribem a veure les runes de la casa i retrocedim cap al est, per seguir pujant la pista, que més endavant es converteix en un empedrat natural i mes amunt trobem dos cruïlles per on hem de seguir recte. El camí gira a sud i arribem fins la cota 807. A partir d'aquí, primer planeja i desprès va baixant i més endavant, trobem una cruïlla, on hem de seguir per l'esquerra (NE) i acabem de baixar fins arribar a la pista per on hem pujat al mati. Tanquem el bucle i desfem camí fins als cotxes.



Sortida circular
Distància recorreguda        19,5 km.
Desnivell acumulat             786 m.
Temps efectiu, caminant    5 H. 45'

20160416

Albera Francesa: Bosc de la Maçana, des de La Vail

Molt bonica sortida a l'Albera Francesa, per ensenyar aquests indrets a uns bons amics que avui m'acompanyen.
Des de la sortida del Voló, agafar la D-618 per desprès de passar S. Andrée, sortir a la rotonda, i anar a buscar la carretera que va a La Vail. Una vegada som al poble, deixem els cotxes a un lloc on podem aparcar sense fer destorb.
El dia, es esplèndid, està el cel clar i lluminós, i ens permet veure tot l'entorn de muntanya que tanca la vall.
Comencem caminant direcció al poble i abans d'arribar a la ultima casa, on acaba la tanca de la carretera per la dreta, girem cap a baix  per un corriol a trobar el riu. El travessem i busquem cap a la nostra dreta per trobar el camí marcat amb color grog, que primer segueix el curs del riu i desprès ens comença a pujar. Un poc mes amunt, trobem un pal indicador, que ens dirigeix  al Roc de les Medes i cap al Puig del Quatre Termes.
A partir d'aquí comença una pujada constant i en pendents que ens fan suar de debò. La direcció es sud, sud-est. La nostra referència, a l'esquerra, es el Roc de Montbran, una formació rocosa que sobresurt. Seguim pujant i ja deixem el Roc per sota nostre i quan arribem a l'altura del Roc de les Medes, ens parem per descansar i esmorzar.
Seguim la nostra pujada i comencem a trobar exemplars de faigs de gran dimensió i també tres teixos centenaris. Seguim fins arribar a la cota 920 i desprès fem una petita baixa fins al Coll de l'Aranyó i seguir pujant per una bonica fageda, deixant el Pic de l'Aranyó per sobre nostre, fins arribar al Coll dels Tres Faigs (1.041 m). Estem un centenar de metres per sota la carena i a la vora del Puig de Quatre Termes, i de fet hi ha el camí que hi puja. Natros, agafem el de l'esquerra que segueix per dintre la fageda, amb marques grogues. Més endavant, trobem un indicador de camí per baixar cap a La Vail i també per anar a la font de Noufonts. Seguim el nostre camí en la direcció que portàvem i que gira cap al nord-est per una carena que es tot un prat, Desprès, ja ens endinsem a la Reserva Natural de la Maçana, fins arribar a les Barraques de les Colomates, una d'elles habilitada com a refugi lliure. Hi trobem gent que hi han fet acampada.
Des de les barraques baixem direcció sud pel camí que ens porta a la Font d i e les Colomates i ens quedem a dinar al costat de la riera de la Maçana. Fem un merescut descans i gaudim del entorn, amb aquesta fageda i roureda de la que en parla l'amic Jaume. Ha llegit de l'indret, i cal remarcar que es un hàbitat aquest bosc, on no s'hi fa cap tipus d'actuació des de fa uns 120 anys. Tots els processos son naturals, la vida, creixement i la mort dels arbres, quedant a sobre el terreny. Es una zona amb una biodiversitat única, reconeguda a nivell europeu.
Desprès del descans, seguim camí a la vora de la riera i aquí, les marques del camí canvien a color vermell. Anem seguint aquest bonic camí pel mig de les fagedes i rouredes, deixant a dalt a la dreta nostra, el Pic de Sallfort. Seguim fins arribar a un coll, on hi ha cruïlla de camins. El que venim, i al davant nostre un altre que hem de seguir a l'esquerra i direcció nord-oest, que torna a tenir marques grogues. Ens portarà cap al coll d'en Verderol i més endavant al Corral dels Porcs, una caseta construïda en pedra i que sembla s'utilitza com a refugi. Arribem al Coll de la Plaça d'Armes, on per la dreta baixa un camí, cap al Rimbau. Nosaltres seguim en la mateixa direcció que portem i enfilem la pujada a la Torre de la Maçana.
La Torre, que formava part del sistema defensiu establert per Jaume III, te una situació immillorable, a sobre un turó i vista a 360º. Ens permet, veure tot el recorregut que hem fet: La Vail, els rocs de Montbran i el de les Medes, els colls de l'Aranyó i dels Tres Faigs, la carena, el bosc de la Maçana, que arriba fins on som. Al nord, tota la costa vermella, amb Colliure i Argelès.
Desprès, seguim camí direcció nord, seguint els pals indicadors, direcció La Vail. Seguim camí baixant per la vesant nord, per un corriol ben definit i de forma decidida fins al Coll del Pomer, per desprès anar fent baixada suau fins a trobar un pal indicador que ens dirigeix a La Vail. Quan canviem a la vesant sud, la de La Vail, el corriol fa la baixada molt forta fins arribar a baix a la pista, que seguim a la dreta fins arribar al poblet i als cotxes.



Sortida circular
Distància recorreguda        18 km.      
Desnivell acumulat             1.053 m.
Temps efectiu, caminant    7 H. 21'

Enllaç a la traça          http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13009507

Enllaç a les fotos de Toni    https://goo.gl/photos/eUbTPomSBWnGSkEw9




20160414

XXXVI Marxa de la Vall de Bianya

Avui, amb els companys de Colla, hem decidit de refer el circuit de l'edició d'aquest any de la Marxa de la Vall de Bianya. Normalment, aquests tipus de sortida, solen tenir indrets redescoberts i que convé seguir per poder gaudir-los. Ha estat un total encert, doncs encara que un pel llarga i amb desnivell acumulat, el poder caminar entre les immenses fagedes que avui hem travessat, ha estat una experiència totalment gratificant.
Sortida des del baixant de la C-26 per anar a la casa de La Ferreria. Deixem els cotxes abans de travessar sota la carretera. Comencem caminant pel prat direcció (NO) i passant prop de una casa immensa i restaurada (El Serrat de Sant Ponç). Anem a buscar la pista d'accés a la casa i la seguim cap a l'esquerra (oest) fins a tornar direcció al túnel de Collabós. Abans d'arribar-hi, agafem un camí que surt a la dreta i quan fa un corba pronunciada cap al sud, deixem aquest camí i enfilem un camí que puja seguint les marques pintades en grog, del conducte de gas, primer direcció oest i desprès sud. Aquest camí ens porta fins a dalt el coll de Collabós.
Quan som al coll, hem de girar a l'esquerra (SE) i desprès sud pel camí que passa planejant per la part baixa del Puig de la Caritat. Trobem una cruïlla i hem d'anar per l'esquerra i desprès d'uns 400 m. més, girar a la dreta i anar baixant, direcció sud, fins a una pista. La seguim a l'esquerra (est) uns 250 m. i arribem a una cruïlla. Seguir a la dreta per la pista uns 100 m. i desprès girar a la dreta (SO) i anar pujant fins a trobar el PR C-60 (pista), que travessem i seguim pujant pel corriol direcció sud. Quan hem pujat uns 20 m. de cota, per sobre la pista, hem de girar a l'esquerra, per anar planejant i uns 200 m. més enllà seguir a la dreta i al proper trencant, també a la dreta. i seguim pujant direcció sud i (SO), cap al Pla de les Basses, on seguirem cap a la dreta el corriol, que primer fa pujada i desprès planeja, passant per sota del Puig de Castelltallat, on veiem el camí marcat que hi puja. Seguim cap al oest i anem fent forta pujada cap al sud per unes fagedes precioses.
Arribem a una cruïlla, quan ja casi som a dalt la pista. Hem de girar a la dreta i quan toquem la pista, girem a l'esquerra planejant pel Pla de la Collada durant uns 300 m. i seguim a la dreta (S) per fer una forta baixada fins una pista que hem de travessar i agafar corriol cap a la dreta, baixant fins a trobar una pista que hem de seguir a la dreta uns metres per desprès agafar un corriol que puja cap a l'esquerra fins a trobar una pista. Aquí girem a l'esquerra i ens portarà a la Collada de Santigosa. Travessem la carretera i al altre costat, pugem per un camí que enfila el llom de la muntanya, direcció sud i ens porta al Coll de Comaformosa, on trobem el PR C-59. El seguim cap a l'esquerra (E) i anem a parar al Collet de'n Roca, on seguim recte (SE) fins al Puig d'Estela.
Baixem per l'altre costat del Puig, seguint un filat, fins un punt que hi trobem porta de pas, pes baixar ràpidament fins a trobar una pista que seguirem uns 250 m. i agafar  a la dreta, un corriol que baixa per una fageda molt bonica fins a trobar un altra vegada la carretera a Sant Joan de les Abadesses. La travessem girant a l'esquerra i a 50 m. baixem a la dreta per un corriol pel mig de la fageda, que va a trobar el camí d'Itinerànnia que ens portarà a Santa Llúcia de Puigmal.
Seguim pista avall (N), PR C-60 fins arribar al torrent, on hi ha els gorgs i salts d'aigua. A aquesta corba mateix, s'enfila el PR que seguirem fins al Coll d'Aulinencs i que ja no deixarem fins arribar a La Ferreria, on al altre costat, tenim els cotxes.



Sortida circular
Distància recorreguda        19,8 km.
Desnivell acumulat              1.112 m.
Temps efectiu, caminant     6 h. 30'


20160409

Volta per Collsacabra: Aiats_La Bastida_Cabrera (per l'osca)_Agullola de La Tuta

Tornem a programar aquesta sortida per la Colla L'Isard de Bescanó. Repetim la traça i serà una sortida totalment diferent de la que vàrem fer, degut a la climatología.
Aquest any, el temps es perfecte per aquesta caminada tant aèria i dintre del marc del Collsacabra.
A més, cal destacar la incorporació a la sortida d'avui, dels joves muntanyencs Nil i Biel, inestimables i a la vegada incansables ajudants, pel guiatge de la Colla. Amb aquest jovent al darrera, tenim recanvi generacional assegurat.

Fem l'aproximació per la C-153 fins a Cantonigròs i baixem els cotxes fins al pont de la Rotllada. Comencem a caminar per la pista que ens porta cap a can Caselles, deixem el seu entrador a la nostra esquerra i seguim recte direcció nord, on ja veiem la masia de Aiats. El camí gira cap al est fins arribar-hi, passem pel seu costat i seguim fins una zona empedrada, on ja comencem a veure la primera fita del corriol amb resta de pintura blava, que ens va pujant en un desnivell constant fins a dalt del cingle. Mentre, ja anem tenint una perspectiva del nostre entorn i el contorn de la cinglera.
Arribats a dalt, desprès de la ultima canal, ja veiem la resta de la Cabana d'Aiats i ens dirigim cap al sud-est fins al mirador. Avui si podem gaudir de tota la bellesa paisatgística que hi ha al nostre entorn i aprofitem per esmorzar.
Seguim el camí girant a nord, i baixem amb compte de les relliscades, cap al Coll Saiols i Puig de la Bastida. Des de aquí, tenim una visió diferent. La part de darrera de Aiats, també es veu Cabrera, Falgars, la Vall de'n Bas i Olot. Acabem de baixar amb molt de compte fins a la vall, seguint el camí que surt des del mateix puig, pel seu costat esquerre.
Arribats a baix agafem la pista direcció (NO) que ens porta primer fins al Coll de Saiols i acabem d'arribar fins al Collet del Sant Crist,  per agafar un corriol que gira cap al oest i que ens tindria de portar a la Casanova dels Racons, que tenim a la vista.
A la Casanova dels Racons, hi ha un camí que des del Coll de Saiols gira al (SO) i desprès oest i ens portaria fins a la casa. Es recomanable anar-hi per aquí.
Avui, hem volgut fer una variant, per seguir un antic camí, però al hora de trobar pas pel torrent, està el camí brut i perdut, així que tenim que passar-lo pel millor lloc que podem i desprès pel mig de prat, anar a buscar la direcció (SO) de la Casanova dels Racons, on fem cap finalment. La pista gira cap al (NO) i va a trobar la que ve des del coll de Cabrera, girant a nord i seguint-la fins al Port de Faja, on hi ha el tancat. 
En aquest punt, enfilem per dalt, a la esquerra de la pista, un camí (sense definir al principi) que surt direcció sud pel mig d'uns prats- Quan entrem a bosc de faig, ja comencem a trobar alguna pintada groga i el camí ja està més traçat. Anem seguint al principi més planer i desprès pujant decididament i a mitja pujada travessem un camí més ample i planer amb un pal indicador: a l'esquerra, cap al pàrquing de sota les escales de Cabrera, a la dreta cap a Sant Julià i recte a munt, a Cabrera. Seguim pujant el dret corriol i anem a sortir  molt a prop de l'Osca de Cabrera, al costat del Puig de Cabrera, on gairebé no hi queda cap resta de les ruïnes del antic castell. Ara hi ha una taula rodona d'orientació. Des de aquí dalt, avui la vista ja es a 360º des del Pirineu a Montserrat.
Seguim fins a l'ermita de la Mare de Déu de Cabrera i aprofitem per dinar aquí a dalt, on podem seure als bancs i aprofitar les taules que hi ha a peu de roures.   
Baixem per les escales fins al Coll de Cabrera i seguim direcció sud, deixant a la dreta el camí que baixa a la casa de La Tuta, quan hem caminat uns 200 m. des del Coll, surt a la dreta el camí que ens portarà a l'Agullola de la Tuta.
Si seguim baixant pel camí que portàvem, aniríem a parar baixant per la vessant est, cap a la riera d'Aiats i a la pista per on hem passat al mati quan anàvem a la casa de Aiats. Es la opció per les persones que puguin partir vertigen i així no passar per l'Agullola de la Tuta.
El camí que ens porta a l'Agullola, passa una primera esquerda carenant pel cim de la roca es molt aeri i amb cinglera als dos costats, cal anar amb compte i en algun punt s'hi ha de fer alguna petita grimpada, sense dificultat, quan s'està acostumat. Quan hem acabat aquest primer pas, cal estar atent. El camí baixa i la tendència es seguir cap a l'esquerra, però cal estar atent a una alzina, on hi ha una fletxa petita que senyala a la dreta i un petit forat que hi ha sota una roca a la dreta. Cal seguir cap a la dreta, per baixar cap a un pla des d'on accedirem a dalt a l'Agullola.
A la mateixa Agullola hi surt un camí que baixa per darrera, direcció est i que desprès segueix cap al sud pel Pla del Sitjar, fins al final, al Morral de Casellas. Quan ens falten uns 400 m. per arribar al Morral, a ma dreta hi ha una fita per on agafem el camí de baixada, per la vessant oest del Pla del Sitjar, Aquest camí ens anirà baixant fins a trobar un altre, a baix al pla, que ve des de la casa La Tuta en direcció (S) a Can Caselles. Més endavant gira cap al (NE) i ens porta a Can Caselles, que rodegem per darrera i anem a baixar a la pista, que ens portarà fins als cotxes.



Sortida circular
Distància recorreguda            14,2 km. 
Desnivell acumulat                 806 m.
Temps efectiu, caminant        5 H. 15'

Enllaç a la traça     http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12910570

Enllaç al àlbum de fotos de Joan
https://drive.google.com/folderview?id=0B1mRjSAhNf7ncjMwb25SQ0FTUDQ&usp=sharing

20160407

Rupit_Salt Sallent_Escaleta de la Donada_St. Joan de Fàbregues_Sta. Magdalena_Rupit

Aquesta setmana, un inoportú refredat, m'ha apartat de la sortida prevista amb la Colla. 
La excursió, segons m'han dit, ha estat molt bonica i complerta. A més, de la coincidència de un bon dia i un paisatge preciós, el motiu de la sortida era poder contemplar el Salt de Sallent amb la riquesa del aigua recollida de la pluja. Objectiu complert.
Deixo la traça del company Martí, que avui ha estat qui ha dirigit la sortida. 
L'enllaç a les fotos de'n Joan, recull la visió del que ha estat aquest bonic dia.




Sortida circular
Distància recorreguda           16,1 km.
Desnivell acumulat                 685 m.
Temps efectiu, caminant        4 H. 45'

Enllaç a la traça                     http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12908230

Enllaç al àlbum de fotos de Joan

BON PAS.- Vallespir (França): La Menera - Torres de Cabrenys - La Menera.

Avui fem un desplaçament llarg fins a La Menera (Vallespir), per conèixer les Torres de Cabrenys. D'aquest lloc, hi ha la informació al ...