20160331

Cingles de Vilanova i dels Munts, des de Vilanova de Sau

Molt bonica sortida pels voltants de Vilanova de Sau. Deixem els cotxes a dintre el poble i comencem a caminar direcció est, pel carrer de les Guilleries, seguint els senyals de GR-2. Baixem per la Ferreria i travessem la carretera, seguint per una pista de terra (GR), passem a la vora de La Coromina, seguim direcció nord i més endavant arribem fins a l'entrador de Les Tallades. Aquí, girem a l'esquerra (O) agafant una pista i hem d'anar seguint aquest camí cap al oest durant quasi un quilòmetre, desprès va girant cap al (SO) i hem d'estar atents, perquè quan portem uns 350 m. en aquesta direcció,  al corriol hi ha una fita de pedres, sortint per la dreta un corriol més petit que es per on hem d'anar. Aquest corriol ens porta al camí ja marcat com a GR, de pujada al Far.
Arribats a dalt a la pista, girem a la dreta i la seguim quasi 400 m. per desprès entrar per un altra pista que gira a la dreta i arribar al mirador de la Roca de Migdia, a sobre de Vilanova. Retornem a la pista i la seguim direcció (NO) durant 550 m. per girar a l'esquerra (O), pel costat d'un prat on pasturen vaques. Anem seguint el camí i més endavant, hem de girar a sud i trobem la indicació de la ermita de Santa Margarida, que està en runes.
Desprès de veure el que hi queda, seguim el camí i als pocs metres, agafem a la dreta un corriol que ens portarà cap al Puig del Far. Mirador excepcional amb vista als 360º.
Baixem del Puig i anem a trobar la pista, que ara hem de seguir a la dreta (S -SO). De fet, anem resseguint la cinglera. Més endavant la pista ja hi segueix a prop, però hi ha un corriol que hi va a ran de cinglera, amb unes vistes molt boniques dels cingles, tan a la part que hem deixat al darrera, com el que tenim per davant. Anem seguint direcció sud i aproximant-nos als Munts.Quan hi som, ens arribem al Salt de la Minyona.
Retornem cap als Munts i pel corriol que va a la dreta de la carretera, quan tenim les cases a sobre nostre, surt un corriol que baixa cap a la dreta, marcat com a camí de l'Esquei. Baixem per aquest bonic camí i ens acostem a la roca allargada de la cinglera, fent el seu recorregut per dalt. Tornem al lloc on fa l'osca i hem de baixar a l'esquerra, direcció sud, per un pas molt estret que gairebé, s'ha d'endevinar. Fa un baixant molt dret entre mig les dos formacions rocoses i desprès més abaix ja s'eixampla fins que fa cap a una pista, que seguirem cap a l'esquerra. Ha estat un baixant molt bonic i recomanable, per les vistes que ofereix, d'aquests Esqueis que hi ha a la zona.
Anem seguint aquesta pista direcció nord. Hi ha varies cruïlles, però sempre anem seguint el perfil de la cinglera que ens queda  a la nostra esquerra i la carretera que queda mes a baix a la nostra dreta i en algun moment arribem a veure. Deixem el poble a la nostra dreta (sense veure'l) i acabem sortint a un camp sembrat, que ens porta a empalmar al GR, que seguirem fins al poble i a la que arribem a les cases, ja tenim els cotxes al davant.´



Sortida circular
Distància recorreguda        17,2 km.
Desnivell acumulat              674 m.
Temps efectiu, caminant     4 H. 42

Enllaç a la traça     http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12867312

Enllaç al àlbum de fotos de Joan
https://drive.google.com/folderview?id=0B1mRjSAhNf7nTVpjQnZIRHpGY1k&usp=sharing

20160326

Castell de Milany, des de Collfred, per les Serres de Santa Magdalena i Milany

Molt bonica sortida, per aquesta zona del Ripollès. Aproximació per la carretera de Sant Privat d'en Bas a Vidrà. A destacar, apart de les boniques vistes, que es veuen seguint la carena i el paisatge de tot l'entorn, la quantitat d'arbres monumentals que es hem vist (faigs, roures i un teix).
Deixem el cotxe, a la mateixa Collada de Collfred i retrocedim uns metres per la carretera, fins a trobar el pal indicador del camí d'Itinerànnia. Comencem a pujar per una pista direcció nord. Les nostres referències seran la pintada groga del camí i la línia d'alta tensió que veiem. Anem seguint una bona estona per la pista, just fins que passem per sota la línia i uns metres més enllà fa un gir a l'esquerra, sempre seguint les marques grogues, anem pujant fins arribar al Collet del Bosc, on precisament hi ha una torre de la línia d'alta tensió, un pal indicador i un panell informatiu de les Serres que ens envolten. La pista, segueix per un pas canadenc i a l'esquerra, la torre. A peu de torre hi ha les marques del PR C-59, que seguirem a partir d'ara, juntament amb les de Itinerànnia. Pugem per darrera la torre direcció oest i ràpidament  ens situem a la carena, on ja tenim la ermita de Santa Magdalena de Cambrils, on sembla hi estan fent rehabilitació.
Seguim el PR direcció SO per la carena de la Serra de Santa Magdalena, passant (hi ha petits rètols de fusta, enganxats als arbres) pels Colls de Trebitja, Serrat dels Belitres i arribem al coll de La Creu de l'Espinau (hi ha una creu de ferro i la pista el travessa de nord a sud. També hi ha una torre de tensió). Passem al altre costat i seguim les marques del PR, primer pugem i desprès planegem anant pel costat d'un filat; seguint el sender deixem el Puig de l'Obiol a la nostra esquerra, i el flanquegem seguint la marca de PR. Quan som al altre costat del Puig, anem a buscar un altra vegada el filat, seguint camí a la seva vora fins arribar al Collet de l'Amorriador. Seguim pel costat del filat, passant per un prat amb uns boixos impressionants pel Pla de la Bronsa. Més endavant, el camí es bifurca i baixem per la dreta, seguint el PR fins que arribem al Coll de Milany, on ja tenim a la vista el Castell.
Ens hi acostem i veiem el canvi que ha sofert des de la ultima vegada que hi vàrem estar. S'hi han fet treballs de recuperació d'espais del castell, que eren enterrats i on hi ha resta de la paret de muralla, hi han fet una escala metálica amb plataforma, per poder gaudir de la vista a 360º que hi ha des de aquest cim.
El camí de retorn, el farem seguint el GR 151.1, que al Coll de Milany, segueix per la dreta, deixant a l'esquerra el del PR que hem vingut; més endavant tornen a coincidir tots dos pel Pla de la Bronsa, fins al Collet de l'Amorriador, on el GR s'enfila cap al cim del Puig de l'Obiol, per desprès baixar direcció (SO) i planejar per un corriol amb vistes a tota la vall i  el petit nucli de Siuret. Més endavant, cal estar atent, perquè el sender fa un gir a l'esquerra, marcat a una pedra al terra. Hem d'anar baixant en forta pendent direcció sud, cap al Collet de l'Home Mort, on el camí torna a planejar i anem a sortir a un paratge on fa pendent avall a la nostra dreta i veiem la marca de GR al arbre que ens queda a la dreta. Baixem per aquest prat fins arribar a un pal indicador que es veu a baix al camí. Estem a Plans del Coll. Ara, hem de seguir direcció al Coll de Cristòfol, a l'esquerra.
Quan arribem al Coll, hi ha pal indicador, que hem de seguir direcció a Santa Margarida de Cabagés, seguint la pista a l'esquerra. El camí te marca de PR color blanc i verd, que anirem trobant de tant en tant. Anem seguint sempre la direcció a la ermita, passem pel costat casa la Coma i quan ja la tenim a la vista, com el camí fa força volta, tirem per la drecera, fent una petita sifonada. Pugem a l'ermita, deixant a baix la casa el Pujol. Continuem camí per la pista direcció est. Aquí, també ens tempta de fer una sifonada, però està bastant brut a la part de la riera, així que decidim seguir la pista, que ens porta fins a la casa Fontcoberta. Seguint per la pista, passem la casa deixant.la per sobre nostre i arribem fins a la següent corba on hi ha la riera. Pel costat la riera, puja el camí marcat amb blanc i verd, que ens porta fins a dalt la carretera, just al davant la font La Martingala. Ara, només ens queda seguir la carretera cap a l'esquerra (N) durant uns 500 m. fins a la Collada de Collfred.



Sortida circular
Distància recorreguda           18,8 km.
Desnivell acumulat                 620 m.
Temps efectiu, caminant        5 h. 35'

Enllaç a la traça       http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12719470

Enllaç a fotos           https://goo.gl/photos/Axqw97aB3J1ebh7X8

20160323

OLOT: Muntanya de Sant Valentí - Serra de Sant Miquel del Monts i ermites Sta. Margarida, St. Miquel i St. Andreu

Bonica sortida pels voltants de Olot. Avui la Colla, ha quedat molt reduïda per la setmana Santa, algunes companyes, fent caminades per Mallorca i a altres, els hi toca fer de avis per les vacances. Deixem els cotxes a darrera la deixalleria de Olot a la vora de la carretera a la Canya.
Comencem a caminar direcció oest, creuant la carretera i baixant cap al Riudaura, passant al altre costat i pujant per una pista seguint marques de color grog -camí Itinerànnia-. Quan arribem a la vora de la casa l'Esparc, girem cap a l'esquerra, girant cap al sud i seguim pujant, fent el camí un gir cap al nord, sempre seguint les marques grogues. Quan som a la cota 625, a ma dreta surt un corriol que ens puja al oratori de San Valentí, amb unes vistes espectaculars a sobre de Olot. Baixem per la part oest i anem a tornar a trobar el camí d'Itinerànnia, que seguim direcció (SO) i desprès oest, fins arribar a la casa anomenada Ventolà. Aquí deixem el camí de marca groga i agafem a ma dreta un corriol, pel costat de un filat rodejant la casa i baixant per l'altre costat, fins a trobar un filat i poc més enllà, una porta de fusta, que ens obre un corriol amb alguna zona bruta, que ens porta un altra vegada al camí de marca groga, hem de creuar al altre costat i seguir-lo baixant direcció (NO), anant a parar molt a la vora de la casa rural indicada com a Bellver, seguim baixant per una pista i més avall, el camí agafa corriol a l'esquerra (SO) i passem el rec del Colomer i anem a parar a la casa La Coma. El camí passa entre la casa i l'estable de vaques que hi ha abaix. Aquí agafem la bifurcació de la dreta, que ens porta cap a la casa El Pujals. Abans d'arribar-hi, girem cap al oest, passant una tanca de filat i entrem a prats, per on baixem fins a la carretera, que seguim cap al oest fins arribar a Santa Margarida de Bianya, on fem un descans. Aquí ens trobem amb l'altra colla de caminants de Girona, coneguts alguns d'ells i el nostre company de Colla, Antoni, que surten sempre els dimecres.
Desprès, agafem la carretera que segueix pujant direcció cap a la casa rural El Guitart, passant pel mig i anant a buscar la part de darrera, on hi ha el corriol marcat cap a Sant Miquel del Mont. El camí està fresat i es una pujada constant, fent llaçades, fins arribar a dalt a la pista que ve des de la Colla del Bastons fins a la torre repetidora de tele-comunicacions. Seguim la pista i més amunt, agafem a ma dreta un corriol que ens puja directament a Sant Miquel del Mont, el punt més alt de la nostra sortida.
Seguim camí cap al est per un corriol que ens va baixant. Trobem una fita i un corriol que baixa cap a l'esquerra. Seguim recte i a continuació trobem una porta indicada cap a St. Andreu del Coll i més endavant hem d'apartar uns arbres caiguts al camí. Seguim baixant pel corriol, fins a trobar un altre de més principal on he de girar a l'esquerra, direcció (NE). Anem planejant fins a trobar una cruïlla indicada amb rètols. Hem de seguir el de direcció Olot i St. Andreu i el camí ens baixa per una zona de prats fins a trobar la pista que va a la casa el Saiols. Seguim pista avall fins arribar a l'ermita de Sant Andreu del Coll,
El corriol, segueix per sota la tanca de pedra que hi ha a la cara sud de l'ermita, direcció est, baixant a trobar una pista, que seguim cap avall i ens porta fins al Castell del Coll. Seguim baixant i trobem un pal indicador de Itinerànnia. Seguim la indicació (La Canya 1 h. 50 min.), cap al est. Tenim a la vista Can Ventolà, a la part alta dels camps. Passem a la vora de Can Joanet i quan la pista gira a nord, agafem un corriol a la dreta (NE) que ens passa per uns prats fins a trobar un camí que baixa ràpidament. Passem per la vora de Ca l'Anton i seguim baixant cap al est i més avall girem cap al sud i quan ja som força avall torna a girar cap al est, fins que tenim a la vista la casa de el Terrat, aquí hem de fer un gir al nord i anar seguint fins a la casa. Abans d'arribar al pati, hem de baixar pel seu costar i vorejar-la per baix, seguint el corriol que ens baixarà fins al Ridaura, on parem a dinar. Anem seguin per la pista fem cap a la carretera, des d'on ja tenim a la vista la deixalleria i arribem als cotxes.



Sortida circular
Distància recorreguda        15,2 km.
Desnivell acumulat              815 m.
Temps efectiu, caminant     4 h. 46'


Enllaç a àlbum de fotos de Pere
https://goo.gl/photos/x2AP392LXi46SkEx5

20160319

Llaès: Volta a les Baumes i a les ermites de Sant Jaume del Barretó i Mare de Déu de la Cau

Deixem els cotxes a sota la muntanya de Sant Bartomeu i seguim el camí marcat de la Itinerànnia direcció est, passant per la part de darrera de la muntanya i anem a sortir a la casa l'Hostal. Seguim la pista cap al est, indicada direcció Vallfogona del Ripollès. Anem seguint aquesta pista, que ens portarà fins a la casa el Teixidor, on entrem fins al pati. Retrocedim uns metres i agafem la pista que surt cap al (SE) per la part de baix de les edificacions. La seguim durant quasi 200 m. per seguir un corriol cap a la dreta, pel mig de les feixes de camps durant uns 750 m., per tornar a sortir a la pista, a una cruïlla. Aquest tram també es pot fer per la pista.
Ara, seguim la pista que baixa per la dreta i ens pocs metres ens porta a la balma de Teixidor. Desfem camí fins a la cruïlla i ara agafem la pista que surt cap a la dreta (NE) que va seguint el perfil de la muntanya i passa per sobre la balma. L'anem seguint durant 850 m. i abans de passar la riera de Milany, baixa un corriol a la dreta, que ens permet anar al Salt del Molinot, per on salta l'aigua d'aquesta riera. Desfem camí fins a la pista i  la seguim, girant cap al oest i més endavant girem a sud i ja tenim a la vista la casa de Massats, passem la tanca i ens acostem fins a la part de dalt de la casa. Entrem a bosc, agafant un corriol ample que va a trobar el de accés a la casa. Uns metres més enllà, ens tornem a posar a bosc, tenint per referencia un gran roure. Anem pujant per dintre bosc, sense un camí prou definit, direcció (SE) i acostant-nos a la riera de Massats. Quan hi som a tocar, el camí gira a (NO) i uns metres més amunt, quan som a la cota 1.044 tornem a girar a la dreta (E) per seguir pujant per corriol més definit, fent llaçades fins a trobar una pista més ampla. Seguim pujant i a la cota 1.138 deixem esta pista, agafant un corriol a la dreta, que ens porta fins a una font. Sense camí definit i per dintre bosc, seguint pujant direcció est fins anar a trobar un altra vegada la pista. Estem a una zona d'avellaners i prat. Més endavant direcció est, trobem una segona font i una basa i seguim amunt fins anar a parar al coll del Barretó. Tenim a la vista Sant Jaume i ens hi acostem i desprès tornem a desfer camí fins al coll. Hi ha pal indicador i agafem el camí marcat d'Itinerànnia que sur direcció nord, per desprès anar girant a oest fins arribar al Morro del Quer un excel·lent mirador, però que avui, amb la boira i pluja no ens deixa gaudir del paisatge.
Seguim la pista amb marca groga i desprès d'un estona, anem a para a la casa de Milany, seguim la pista i uns 650 m. més enllà, la marca groga, ens fa abandonar la pista i baixar a l'esquerra (NO) per un corriol que baixa ràpidament. Arribem a un punt on a l'esquerra, surt un altre corriol fresat, que ens portarà a la balma de les Fleus. Desfem camí i seguim baixant pel corriol marcat amb grog fins a la cota 1.100, on deixem el camí d'Itinerànnia (ens portaria a la pista entre salt del Molinot i Balma de Teixidor). Ara, pugem (NO) i desprès nord, seguint el corriol ben definit. De pujada, veiem una Balma, que crec es la de Teixidor, però per la boira, no ho puc afirmar. Anem pujant  i arribem a dalt al Pla del Morral, cota 1230 mes o menys. Aquí hem d'anar girant cap a nord fins a trobar el que sembla una pista herbada, que va entre mig del bosc de pi i girant cap a (NO) ens porta a l'ermita de la Mare de Déu de la Cau.
Aquí i direcció nord, ja veiem les marques de PR i la groga del corriol per on baixarem al coll d'Olí (pal indicador). Seguim direcció Llaès (45 minuts) i baixem per una pista durant uns 360 m. per agafar, seguint la marca groga, a ma dreta un corriol que baixa ràpidament i anem a sortir,  bastant més avall a la casa l'Hostal, on tanquem el cercle i ja desfem camí fins als cotxes.



Sortida circular 
Distància recorreguda       20,3 km.
Desnivell acumulat            713 m.
Temps efectiu, caminant    6 h.

Enllaç a la traça         http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12633549

Enllaç al àlbum de fotos de Marc  https://goo.gl/photos/t1hpjg3aLGSzfZbE7

Enllaç a les fotos de Pere
https://goo.gl/photos/tsNNupQbfTNyKsXS7

20160317

La Roca del Vallés: Ruta Megalítica, St. Bartomeu de Cabanyes, Turó Rodó

Bonica sortida per la zona de La Roca del Vallés. Avui, fugim de la pluja que cau per Girona. N'hem tingut una estona de molt minsa, que no ens ha impedit caminar bé.
Concretament, la ruta surt des de la Urbanització La Pineda, entrada pel km 23 de la BV-500, carrer Sàlvia, carrer Pedra de les Orenetes, carrer Ruta Prehistòrica i hem deixat el cotxes a dalt de tot a una plaça, sense sortida. Es millor abans d'arribar a dalt a la plaça, girar a l'esquerra pel carrer de Can Gol i deixar els cotxes al punt on s'entra a bosc. Ens estalviem 240 m. d'urbanització.
Comencem a caminar, entrant a bosc direcció est, i el camí està perfectament marcat, tota l'estona, amb pals indicadors i pintada de PR (blanc-grog). Desprès de recórrer 240 m. arribem a un pal indicador i girant a dreta, anem en un petit recorregut a la Roca Foradada de Can Gol. Desfem camí i ara pugem al altre costat de pista, fins Dolmen de can Gol II (hi falta la pedra horitzontal del damunt); desfem camí i seguim pista amunt direcció (NE) durant poc més d'un kilòmetre i trobem la pujada que ens pocs metres ens porta a la Pedra de les Creus. Retornem a la pista i seguim pujant (NE). Arribats a una cruïlla, girem cap a la dreta (SE) i 100 m. més enllà un altra, per on també girem a la dreta, pujant seguint les marques i trobem la pedra Plat del Rei o del Molí i desprès seguim el camí fins arribar a dalt a una pista. El camí marca seguir a la dreta, però natros ho fem cap a l'esquerra direcció est, cap a la indicada ermita de St. Bartomeu de Cabanyes, que tenim a la vista. Desprès girant a nord, anem fins a la carretera BV-5106 i agafem el camí senyalitzat, direcció a la font de Sant Bartomeu fins que la trobem. Seguim el camí, que va baixant fins a trobar una cruïlla, el camí segueix baixant (retornaríem cap al inici) però natros girem a l'esquerra, pujant un altra vegada per anar a trobar el camí per on hem pujat fa una estona i tornem a repetir un tros de trajecte, fins a dalt a la pista per on hem anat a St. Bartomeu.
Ara, sí que girem a la dreta (O), i l'anem seguint, pujant. Deixem a la nostra dreta una torre de guaita i seguim durant uns 130 m. fins arribar a ma dreta, a pocs metres de la pista a un mirador. Tornem a la pista i seguim pujant durant 185 m. per desprès seguir a ma esquerra i marcat per una fita, un camí que ens puja per un bosc mal estesat, al Turó de Séllecs (Poblat Ibèric). Desfem camí i uns 170 m. més amunt arribem a un altra fita per on seguim un corriol que puja a l'esquerra, fins a un mirador (zona d'escalada), des d'on veiem el Puig Rodó i tota la vall, la carena litoral, el mar i Vilassar. Desfem camí i acabem de pujar fins al Puig Rodó, punt culminant de la sortida.
Tornem a baixar per la pista, fins al punt de la torre de guaita, i agafem un corriol que baixa per l'esquerra (SO) per desprès anar girant a (NO). Volem anar a trobar el camí per on hem pujat, però en quan hem fet uns 780 m. del corriol, havíem d'haver seguit baixant a (NO) i ens hem desviat cap al oest seguint un altre corriol que ens va baixant en aquesta direcció i allunyant-nos de la direcció correcta. Més avall, arribem a un lloc on el corriol s'eixampla i trobem un primer trencall a la dreta que comprovem si va en la direcció que ens interessa, però no es bo. Uns 30 m. més avall, en trobem un altre, també a la dreta, que sí que ens va portant cap al est i desprès gira o (NO) i més endavant a nord, fins a trobar una cruïlla, que hem de seguir a l'esquerra girant cap al oest i anem a parar a la Pedra de les Orenetes, on dinem. Desprès tornem al camí i seguim cap al oest fins a trobar la pista per on hem pujat al mati, a prop de la pedra de les Creus. Ara, ja només ens queda desfer camí fins als cotxes.
Un altre dia que hi tornem, anirem a veure el Bosc Màgic de La Roca del Vallés, amb el Moai Indi i l'elefant de pedra.



Sortida circular
Distància recorreguda         13,7 km.
Desnivell acumulat               507 m.
Temps efectiu, caminant      4:15 h.

Enllaç a la traça          http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12606914


20160312

Sadernes, ruta de les Coves, Pas del Cabró, Cingle de les Cabres i Querforadat.

Molt bonica i exigent sortida pels voltants de Sadernes (NO ES APTA PER PERSONES AMB VERTIGEN I NO ACOSTUMADES A GRIMPAR) Aconsellable portar corda i frontal
Ha estat programada per la C. E. l'Isard, de Bescanó, el guiatge a càrrec del company Josep Pérez, i un total de 15 caminants. El dia, perfecte per fer aquesta sortida, no hi ha glaçada ni es moll.
Punt de sortida, últim aparcament habilitat a la pista de Sadernes. Comencem a caminar, seguin la pista direcció nord durant uns 640 m, i agafem a ma dreta, el corriol de pujada cap a S. Feliu de Riu i Basegoda. El camí està mol fresat i puja un considerable desnivell, fent llaçades. Està pintant amb marca groga i un altra, amb verd i carbassa. Seguim el corriol durant 600 m. de distància i quan som a la cota 525, surt a ma dreta un altre corriol direcció sud, que hem de seguir. Uns 80 m. més enllà ens trobem a sota una paret de pedra, que es per on hem de pujar grimpant. El lloc, es conegut com a Pas del Cabró. Primer, es guanya desnivell en vertical i desprès s'ha d'anar cap a la dreta, per anar a trobar a la paret una corda fixada per ajudar al pas i continuar pujant.
Un cop salvat el desnivell de la paret, anem seguint el camí i quan som a la cota 600, fem un desviament pujant per entre una tartera, direcció nord per anar a buscar un mirador que surt a sobre la vall de Sant Aniol. Anem seguint el camí, per les marques deixades a les alzines (petits talls a l'escorça del tronc). Hem fet una distància de 110 m. des d'on hem deixat el camí. A baix, en front nostre, es veu l'ermita de Sant Feliu de Riu. Aprofitem el descans i la bona vista, per esmorzar.
Desfem camí i tornem al que seguíem de pujada, direcció sud. Anirem a trobar la paret de la cinglera, que anem resseguint fins trobar la cova de les Cabres. Continuem camí, resseguint la cinglera i pocs metres més enllà (uns 30), ja veiem el Querforadat. Es pot passar grimpant, si s'està acostumat; però es bo portar una petita corda, per ajudar al pas.
Un cop salvat el desnivell, ens queda grimpar per una paret on hi ha un cable per agafar s'hi. Aquí es el punt on es puja penjat a la paret. També es pot passar grimpant, però si es porta una corda, ajuda a fer-ho en més seguretat. Un cop som a dalt, la vista, ja es espectacular. Som al punt culminant de la sortida, a la cota 707. Ara, es podria seguir cap a munt a la cresta i anar a trobar el Treu Petit per baixar cap a Sant Feliu de Riu.
Natros, per seguir posant-hi emoció, anem per fer una des-grimpada, des d'on som i direcció sud, hi ha una alzina a la punta de la cinglera, que es per on la farem. La paret fa una petita osca, que ens permet des-grimpar amb l'ajut de la corda. Una vegada som a baix, ens dirigim caminant uns metres (SO) a sobre la cinglera des d'on la vista, segueix espectacular: es pot contemplar cap al est, Santa Barbara de Pruneres, al (NO) el Ferran, Talaixà i el puig La Creu de les Marietes. Al nord, el cingle de les Manrades, el Salt de la Núvia, Puig Sanoguera, el salt del Brull i el puig del Brull (o d'en Coll). Cap al sud, el lloc per on baixarem, els camps del Lliure.
Tornem al punt on hem des-grimpat i seguin camí baixant cap al (SE), uns pocs metres més enllà, ja trobem la cova del Esparver. Seguim el camí i un poc més enllà fem cap a una balma. A partir d'aquí el camí ja es més complicat i hem d'anar buscant petites fites (algunes posades a la branca de les alzines). S'ha d'anar amb molt de compte de no perdre`l i val més anar poc a poc. No hi ha d'altres marques que les fites i la direcció a seguir es baixant cap al (SE). Quan hem recorregut uns 200 m. de distància, el camí ja es fa més evident i comencem a trobar alguna marca (restes de cinta color verd a les branques) i més avall, pintada blava a les pedres del camí (aquí el camí es ben fresat) Passem tres torrenteres i el camí va girant a (SO) i arribem a un gran dipòsit d'aigua. A baix, hi trobem la pista i can Lliure, on hi ha un barracó dels utilitzats a la construcció. 
Passem una tanca i el nostre company i guia Josep, ens fa "brollar" una font amb "sorpresa". Ja m'he marcat el punt, per quan hi torni a passar, a veure si raja.
A baix al prat de la casa i a la vora del camí, aprofitem per dinar. Tenim a la nostra dreta, la cinglera per on hem des-grimpat, amb la referència de l'alzina, i el recorregut fet per arribar fins aquí. Desprès de menjar i degustar la sorpresa preparada pels nostres amfitrions (Josep i Puri, MOLTES GRÀCIES, COMPANYS), continuem camí. 
Ens dirigim pel pla cap al (NO) per anar a buscar el pas d'una tanca. Un cop passada, hem de girar a l'esquerra (SO) i seguir el corriol on anem trobant fites de pedres bastant fàcils de seguir si es va en compte. Sense perdre altura, anem a trobar el camí que ens baixarà en fort desnivell cap a la cova del Bisbe (està marcat amb pintura vermella).
Hem de desfer uns 60 m. i a ma esquerra direcció nord, puja un corriol que hem de seguir i pujant ,fem cap al cim de la cova on hem estat. El camí segueix primer planejant cap al (NE) i desprès baixant gira cap al (NO) fins a trobar un pas on hi ha una corda fixada per passar. Acabem de baixar i un poc més enllà trobem la cova dels Ermitons (tancada amb reixat). El camí segueix baixant (marques vermelles) cap al oest. Més avall cal anar amb compte perquè un camí es fa evident baixant cap a la dreta (camí de senglar); el camí segueix a l'esquerra, passant al altre costat de llom de roca i es veu perfectament seguint les marques vermells. Tots dos fan cap allà mateix. Ja som a sobre la carretera, cal baixar els últims metres i desfer camí fins als cotxes.



Sortida circular
Distància recorreguda           6,2 km.
Desnivell acumulat                498m.
Temps efectiu, caminant       3 h. 30'

Enllaç a la traça (arreglada en alguns punts perquè al anar a ran de paret de cingle i les coves, han donat errors a la traça, fent punts llunyans. Es per això que la distancia total pugui no ser exacta)     http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12569291   


20160310

VILADRAU - MATAGALLS

Avui, la sortida, a més del bonic i variat paisatge i el camí tant bonic de pujada, la cirereta al pastís ens la posa la neu que hem trobat a partir de la cota 1150.
Punt de sortida, carretera de Viladrau a Seva. Desprès de 1,5 km. arribem al aparcament del Restaurant La Solana de Molins, on deixem els cotxes.
Sortim des del mateix aparcament, girant i baixant a l'esquerra i passem per una portalada. Desprès de uns 900 m. agafem un camí que surt a la nostra esquerra, que va a la masia Els Molins, passant per el davant de la casa. Uns pocs metres mes enllà, agafem un corriol indicat cap a L'Erola i Sant Segimon, passant pels camps del Castanyer, on hi ha exemplars centenaris d'aquesta espècie d'arbres. Anem seguint el corriol, sempre en direcció a l'Erola. Anem a sortir a la pista principal que hi va. Quan arribem a la vora de Can Bosc, a l'esquerra surt una pista que seguim direcció (NE) i desprès sud i est fins a trobar una cruïlla, per la zona de La Miranda, on surt un camí a la dreta, direcció (SO) seguim aquest camí menys fressat (hi ha zones on està un xic embrossat, però si pot passar), per anar a trobar el camí que puja des de L'Erola. Aquest camí puja pel costat del torrent i també entre els castanyers centenaris i està molt fressat, amb fites. Sortim mes amunt a un corriol que ens ve des de la esquerra, agafem direcció cap a la dreta i ens porta al Pla de Malataup, on aprofitem per fer un descans i esmorzar.
Seguim pujant ja pel camí completament nevat, direcció sud i desprès (SO)  està marcat amb fites i color vermell, que guanya ràpidament altura fent llaçades entre mig de la fageda. Qua ja hem pujat fins al Collell, el camí gira seguint el perfil de la muntanya direcció sud fins a la conca, per on baixa un rierol fent petits salts. Passem al altre costat i seguim pujant ara cap al oest i el camí ens porta fins al Coll d'Ordials.
El camí segueix pujant direcció sud, ara ja més definit, fins a dalt a la carena dels Salavarders on anem girant cap al sud est, tenim a la vista la creu del Matagalls, fins arribar-hi. Per aquesta zona, la neu ja està més ventada i es pot caminar perfectament els 200 m. de desnivell que ens quedaven per fer el cim.Aprofitem per fer una bona guaita des d'aquest punt tant privilegiat i fem les fotos de grup.
Baixem direcció oest i desprès girant nord oest cap al Pla de les Saleres Velles, Collet de la Font, Pla dels Ginebres, Coll Saprunera, baixant fins a tenir a la vista sota nostre Sant Miquel dels Barretons, girem al oest, seguint un corriol marcat amb pintura blau que ens baixa a la pista, a la vora de Sant Segimon. Abans d'arribar-hi, a la nostra esquerra baixa un camí marcat com a GR. Hi trobem bastants pals indicadors de baixada, direcció nord i entre fagedes, l'anem seguint i baixem cap al Collet del Estornell, aquí el corriol gira cap al est i ens baixa fins al torrent de l'Oratori. El creuem, pugem un petit desnivell i seguim planejant fins al Oratori de Sant Camil de Lel·lis. El camí està marcat amb pintura vermella i verda, groga i algun punt amb blau, ens baixa per la Castanyeda Gran de Can Gat, on hi ha exemplars extraordinaris, fins arribar a la Mare de Déu de l'Erola, on aprofitem per dinar.
Seguim camí direcció nord, pel costat de l'ermita, fins arribar més avall a can Bosc, on en aquesta ocasió no veig brollar la font d'aigua. Seguim baixant direcció nord, seguint el camí que va a sortir a una pista que passa pel costat dels Plans de Baix, aquí fem un gir al est, agafant un corriol que adreça el trajecte, sortint un altra vegada a la pista i uns pocs metres mes enllà tanquem el cercle de la volta i desfem camí fins als cotxes.



Sortida circular
Distància recorreguda       17,8 km.
Desnivell acumulat            1.021 m.
Temps efectiu, caminant   5 H. 52'

Enllaç a al traça           http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12529545

Enllaç al àlbum de fotos de Jordi
https://drive.google.com/folderview?id=0B-jEHAz5MVqPRzRCYnhFeTJTSFE&usp=sharing_eid&ts=56e2c923

Enllaç al àlbum de Joan
https://drive.google.com/folderview?id=0B1mRjSAhNf7nNk4yTzB2aXVLbGM&usp=sharing

20160306

St. Climent d'Amer: Volta pels cingles de Sant Roc i ermites.Sortida circular

Sortida programada per la Colla l'Isard. 
Avui, compartim diada 14 companys de la Colla, entre ells un bon nou fitxatge, es l'Aniol, i guiats per Joan Costa. Una molt bonica sortida per aquest paisatge tant proper i a la vegada, força desconegut per molts caminants. Les vistes, son espectaculars, Girona, Llorà, Bescanó, Amer. El Far, Santa Barbara, Puig d'Afrau, la vall del riu Brugent, la cinglera de Sant Brígida, Sant Grau, la vall del Llémena, cingles de Rocafesa, Rocacorba, Finestres i Puigsallança. Hem tingut molta sort amb el temps, ja que ha fet els ruixats pronosticats, però no ens en ha tocat cap de fort. Simplement, hem aguantat unes poques gotellades d'aigua-neu.

Deixem els cotxes a la vora de Sant Climent d'Amer. Caminem per la carretera i passem a la vora del poblet, continuem fins a trobar el camí de Can Puig, que seguim uns 20 m. i desprès trenquem a l'esquerra seguint un corriol que ens va pujant direcció (NO) fins a trobar la pista-carretera (te trams de terra i asfalt), que travessa la serralada cap a la vall del Llémena. La seguim, pujant durant quasi 650 m. i arribem a un punt on a dreta i esquerra de la carretera hi ha espai per deixar-hi cotxes. En aquest punt, girem a l'esquerra i agafem un camí que va marcat en color vermell i que ens va pujant direcció (SO) i desprès (NO) fins arribar a un pla on ens desplacem uns metres cap a la cinglera, per poder gaudir d'una bona vista. Retornem i seguim pujant fins la cota 496, per desprès anar baixant fins arribar a una cruïlla, on trobem un corriol que va a dreta i esquerra. Girem a l'esquerra (N), i baixem uns metres fins a trobar una cruïlla, que creuem (N) i comencem a pujar sempre seguint aquesta direcció, fins que arribem als Tres Rocs, lloc on fem una petita parada. 
Seguim el camí i anem a sortir un altra vegada a la carretera, que seguim uns 330 m., per continuar per una pista que surt a la dreta que es la que va a Puig d'Elena. Anem seguint-la durant un kilòmetre, i a un pla molt obert, ens desviem cap a l'esquerra a buscar un corriol (va en paral·lel a la pista, deixant-la a la nostra dreta) que ens porta directament a l'ermita de la Mare de Déu de Puig d'Elena. Seguint la pista, també s'hi arriba a l'ermita.
Continuem pel camí que segueix a la cara nord de l'ermita i que va baixant direcció (E), per un terreny que quan el terra es moll, es molt enfangat i relliscós, fins arribar a una cruïlla on hi ha una petita bassa. Hi ha un pal indicador, que direcciona a les ermites. Seguim direcció est, per un camí empedrat i marcat de color grog, i va girant cap al (SE) buscant la cinglera del costat del vall del Llémena, fins a trobar el camí que puja des de Can Pere Puig. A partir d'aquí el camí va marcat amb color grog i blau fins a l'ermita de San Roc. Hi arribem i gaudim de l'esplèndida vista que ens ofereix.
Seguim el camí que fa la volta a la cinglera i agafem la baixada cap al oest (marca groga i vermella), gaudint d'algun mirador més a ran de cinglera. Trobem la cruïlla que baixa direcció sud cap a can l'Arimany. Natros, seguim baixant cap al oest (marca groga) per un camí que va per sobre la cinglera i ens porta seguint el seu perfil en paral·lel fins al fons per on va la riera de Sant Climent (ara, seca) i comencem a pujar al altre costat direcció al oest per girar ràpidament a sud per on anem planejant fins a trobar una cruïlla on seguim cap al oest fins a trobar la carretera, al punt on tanquem el cercle. Ara, ja només ens queda desfer camí fins a baix a Sant Climent, on tenim els cotxes.


Sortida circular
Distància                            14,2 km.
Desnivell acumulat            547 m.
Temps efectiu, caminant   4 h. 8'

Enllaç a la traça            http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12494269





20160303

Volta per cinc ermites de la Vall del Bac

Aquesta volta l'hem fet recentment i avui la repetim amb la Colla dels dijous. Inicialment, la idea era fer una variant amb més desnivell, però com la majoria no la coneixen, tornem a repetir la volta de les ermites.
Punt de sortida, el Hostal de la Vall del Bac, s'hi poden deixar quatre o cinc vehicles aparcats a la vora de la carretera. Comencem caminant seguint el PR per l'altre costat de la carretera, direcció sud.  Seguim el camí ben traçat, fins arribar a una cruïlla, on a la dreta surt un altra pista direcció nord i desprès (NO) que ens porta a un altra de més principal per on hem de seguir a la dreta cap a Llongarriu. Aviat hi arribem i a darrera les cases ja tenim a la vista la Mare de Déu dels Àngels o de Llongarriu. Ermita romànica de final del segle XII. Es conserva en bon estat.
Seguim el GR per la pista, direcció oest , i sense deixar-la, ens apropa desprès de quasi 3,5 km. a la segona ermita a visitar. Es la de Santa Magdalena del Coll, del mateix temps que la anterior, que  està situada a la vora de la casa del mateix nom. Queda a la dreta de la pista, i ens hem de desviar uns metres. L'ermita, d'origen romànic, està amb la volta esfondrada i en estat ruïnós.
Retornem a la pista i la seguim uns 500 m. més enllà, fins un punt on baixa per la dreta un camí. Hi ha un gran roc al mig, per impedir el pas als cotxes. L'agafem i anem seguint, direcció nord. Al cap de uns 200 m. de la baixada, trobem el desviament per fer cent mestres més i anar a la tercera ermita. Es tracta de la de Sant Feliu del Bac, del final de segle XII, però edificada sobre un altra del segle X.
Retornem al camí i seguim baixant per uns prats, primer direcció oest i desprès (NO), per anar a parar a la riera de la Vall del Bac. Travessem la riera i seguim el camí direcció nord, que ens puja fins a la carretera a Sant Pau de Segúries, a sota de la casa La Badosa de Baix.
Seguim per la carretera direcció est, durant 0,5 km. i en aquest punt, a l'esquerra hi ha un entrador a una finca, amb portalada de ferro tancada on hi posa "camí particular". Ens enfilem per un corriol que puja pel costat, que no està ni pintat ni gaire definit, però pujant per l'aresta de la muntanya, ens anem enfilant fins a trobar un pista, que travessem i seguim amunt, sempre direcció nord, per anar a trobar novament la pista. Ara la seguim cap a l'esquerra i direcció nord, seguim guanyant altura passant per la cota 816, la 835, la 886 i passem a la vora de l'edificació el Corral, pujant per la pista i finalment, adrecem per un terreny recent estesat. A partir de aquí hem d'estar atents, perquè uns 200 m. més enllà, seguint la pista, surt a ma dreta un corriol que baixa entrant a una roureda molt bonica. El camí te traces marcades de PR que es troben de tant en tant, va resseguint el perfil de la muntanya, per sota del Puig d'Ou. Quan som al coll d'Empriu i estem baixant direcció sud, el corriol segueix aquesta direcció, però hem d'agafar un altre que gira i baixa per l'esquerra direcció est, per resseguir el perfil de la muntanya. Veiem ja Sant Andreu de Porreres, per sota nostre. Seguim, primer baixant i desprès amb un petit desnivell de pujada i baixar definitivament a la ermita.Un altra del segle XII i en bon estat de conservació. També està al costat d'una casa habitada.
Ens dirigim cap al oest, baixant seguint marques grogues, per una roureda pel coll de Triadú i el serrat d'en Guilla, fins a molt prop de la carretera. Aquí el corriol gira a l'esquerra, seguint les marques grogues i el perfil de la muntanya, amb el que fem una volta, per anar a la ultima de les ermites, la de Sant Miquel de la Torre, situada al costat la casa del mateix nom. Un altra ermita romànica de final del segle XII.
Acabem de baixar, direcció oest, per la pista que ens porta a l'entrada a la finca i ja molt a prop de la carretera, passem el riu i ja som al Hostal del Bac, on estan els cotxes.


Sortida circular
Distància recorreguda             18,2 km.
Desnivell acumulat                   725 m.
Temps efectiu, caminant         5 H. 30'


Enllaç al àlbum de fotos de Joan



BON PAS. Ripollés: Vallter - pic de la Dona - coll de la Geganta

Desprès de les caminades per l'Aran, aquesta setmana fem una sortida tranquil·la també tenint en compte la calor prevista per avui. Anem...