dissabte, 12 de març de 2016

Sadernes, ruta de les Coves, Pas del Cabró, Cingle de les Cabres i Querforadat.

Molt bonica i exigent sortida pels voltants de Sadernes (NO ES APTA PER PERSONES AMB VERTIGEN I NO ACOSTUMADES A GRIMPAR) Aconsellable portar corda i frontal
Ha estat programada per la C. E. l'Isard, de Bescanó, el guiatge a càrrec del company Josep Pérez, i un total de 15 caminants. El dia, perfecte per fer aquesta sortida, no hi ha glaçada ni es moll.
Punt de sortida, últim aparcament habilitat a la pista de Sadernes. Comencem a caminar, seguin la pista direcció nord durant uns 640 m, i agafem a ma dreta, el corriol de pujada cap a S. Feliu de Riu i Basegoda. El camí està mol fresat i puja un considerable desnivell, fent llaçades. Està pintant amb marca groga i un altra, amb verd i carbassa. Seguim el corriol durant 600 m. de distància i quan som a la cota 525, surt a ma dreta un altre corriol direcció sud, que hem de seguir. Uns 80 m. més enllà ens trobem a sota una paret de pedra, que es per on hem de pujar grimpant. El lloc, es conegut com a Pas del Cabró. Primer, es guanya desnivell en vertical i desprès s'ha d'anar cap a la dreta, per anar a trobar a la paret una corda fixada per ajudar al pas i continuar pujant.
Un cop salvat el desnivell de la paret, anem seguint el camí i quan som a la cota 600, fem un desviament pujant per entre una tartera, direcció nord per anar a buscar un mirador que surt a sobre la vall de Sant Aniol. Anem seguint el camí, per les marques deixades a les alzines (petits talls a l'escorça del tronc). Hem fet una distància de 110 m. des d'on hem deixat el camí. A baix, en front nostre, es veu l'ermita de Sant Feliu de Riu. Aprofitem el descans i la bona vista, per esmorzar.
Desfem camí i tornem al que seguíem de pujada, direcció sud. Anirem a trobar la paret de la cinglera, que anem resseguint fins trobar la cova de les Cabres. Continuem camí, resseguint la cinglera i pocs metres més enllà (uns 30), ja veiem el Querforadat. Es pot passar grimpant, si s'està acostumat; però es bo portar una petita corda, per ajudar al pas.
Un cop salvat el desnivell, ens queda grimpar per una paret on hi ha un cable per agafar s'hi. Aquí es el punt on es puja penjat a la paret. També es pot passar grimpant, però si es porta una corda, ajuda a fer-ho en més seguretat. Un cop som a dalt, la vista, ja es espectacular. Som al punt culminant de la sortida, a la cota 707. Ara, es podria seguir cap a munt a la cresta i anar a trobar el Treu Petit per baixar cap a Sant Feliu de Riu.
Natros, per seguir posant-hi emoció, anem per fer una des-grimpada, des d'on som i direcció sud, hi ha una alzina a la punta de la cinglera, que es per on la farem. La paret fa una petita osca, que ens permet des-grimpar amb l'ajut de la corda. Una vegada som a baix, ens dirigim caminant uns metres (SO) a sobre la cinglera des d'on la vista, segueix espectacular: es pot contemplar cap al est, Santa Barbara de Pruneres, al (NO) el Ferran, Talaixà i el puig La Creu de les Marietes. Al nord, el cingle de les Manrades, el Salt de la Núvia, Puig Sanoguera, el salt del Brull i el puig del Brull (o d'en Coll). Cap al sud, el lloc per on baixarem, els camps del Lliure.
Tornem al punt on hem des-grimpat i seguin camí baixant cap al (SE), uns pocs metres més enllà, ja trobem la cova del Esparver. Seguim el camí i un poc més enllà fem cap a una balma. A partir d'aquí el camí ja es més complicat i hem d'anar buscant petites fites (algunes posades a la branca de les alzines). S'ha d'anar amb molt de compte de no perdre`l i val més anar poc a poc. No hi ha d'altres marques que les fites i la direcció a seguir es baixant cap al (SE). Quan hem recorregut uns 200 m. de distància, el camí ja es fa més evident i comencem a trobar alguna marca (restes de cinta color verd a les branques) i més avall, pintada blava a les pedres del camí (aquí el camí es ben fresat) Passem tres torrenteres i el camí va girant a (SO) i arribem a un gran dipòsit d'aigua. A baix, hi trobem la pista i can Lliure, on hi ha un barracó dels utilitzats a la construcció. 
Passem una tanca i el nostre company i guia Josep, ens fa "brollar" una font amb "sorpresa". Ja m'he marcat el punt, per quan hi torni a passar, a veure si raja.
A baix al prat de la casa i a la vora del camí, aprofitem per dinar. Tenim a la nostra dreta, la cinglera per on hem des-grimpat, amb la referència de l'alzina, i el recorregut fet per arribar fins aquí. Desprès de menjar i degustar la sorpresa preparada pels nostres amfitrions (Josep i Puri, MOLTES GRÀCIES, COMPANYS), continuem camí. 
Ens dirigim pel pla cap al (NO) per anar a buscar el pas d'una tanca. Un cop passada, hem de girar a l'esquerra (SO) i seguir el corriol on anem trobant fites de pedres bastant fàcils de seguir si es va en compte. Sense perdre altura, anem a trobar el camí que ens baixarà en fort desnivell cap a la cova del Bisbe (està marcat amb pintura vermella).
Hem de desfer uns 60 m. i a ma esquerra direcció nord, puja un corriol que hem de seguir i pujant ,fem cap al cim de la cova on hem estat. El camí segueix primer planejant cap al (NE) i desprès baixant gira cap al (NO) fins a trobar un pas on hi ha una corda fixada per passar. Acabem de baixar i un poc més enllà trobem la cova dels Ermitons (tancada amb reixat). El camí segueix baixant (marques vermelles) cap al oest. Més avall cal anar amb compte perquè un camí es fa evident baixant cap a la dreta (camí de senglar); el camí segueix a l'esquerra, passant al altre costat de llom de roca i es veu perfectament seguint les marques vermells. Tots dos fan cap allà mateix. Ja som a sobre la carretera, cal baixar els últims metres i desfer camí fins als cotxes.



Sortida circular
Distància recorreguda           6,2 km.
Desnivell acumulat                498m.
Temps efectiu, caminant       3 h. 30'

Enllaç a la traça (arreglada en alguns punts perquè al anar a ran de paret de cingle i les coves, han donat errors a la traça, fent punts llunyans. Es per això que la distancia total pugui no ser exacta)     http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12569291   


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada