dissabte, 9 de novembre de 2013

Canigó

Sortida al Canigó amb un grup d'amics, que ja fa temps en tenien ganes de pujar-hi. (Bé, tots ganes pot ser no, però per acompanyar al marit una, es sacrifica).
Sortim de Girona amb Irene i Ignasi i ens trobem per la autopista amb el de St. Cugat, Marc (pare i fill), Rosa, Manel i Dolors. Seguim camí fins a Villefranque de Conflent, sortida a Vernet les Bains, Casteil, pista asfaltada fins al Coll de Jou i pujada per pista de terra, amb un estat bastant dolent, fins a Mairiallles.
Arribats al punt, deixem el cotxe i comencem a caminar pel GR que surt des del mateix coll. Encara no portem 300 m. recorreguts, que per un problema logístic tenim de tornar al cotxe. Solucionat en part el problema, comencem a caminar a les 8:50 h. amb una temperatura mes aviat fresca de 5º.
La caminada d'avui, tenint en compte que alguns del grup no estan acostumats a fer muntanya, ens fa seguir un pas normal als llocs on es pot caminar en facilitat i un pas curt allà on fa pujada forta o hi ha dificultat per les pedres, doncs el camí ja ho es prou, d'empedrat.


Anem resseguint el GR i quan arribem al Coll Vert, ja tenim a la vista la vall que hem de seguir pujant, fins arribar al punt on hem de travessar el riu. Seguim pujant camí fins a una cruïlla, on el camí segueix recte (aniríem a Cortalets) nosaltres fem un gir a la dreta, seguint també corriol molt traçat, que en poca estona ens porta fins al refugi Aragó, on fem re-agrupament i aprofitem per esmorzar.
Recuperades forces, seguim pujant als Plans de Cady, on ja se'ns ofereix a la vista, la Pica amb la creu i al seu costat la xemeneia. La pujada, impressiona a algun company, però el consell de marcar objectius a curt i un pas lent, però sostingut, en va portant muntanya amunt fins al peu de la xemeneia. Un petit descans, abans d'atacar-la.



Seguim amunt, poc a poc i assegurant bé la grimpada, i ja ens trobem a dalt. Hem fet cim!



Desprès de gaudir de la vista impressionant que s'ofereix des d'aquesta balconada, les fotos de rigor i una petita ingesta de fruits secs i alguna xocolata, arriba l'hora de tornar.
Una part del grup, farà la baixada fins al refugi de Cortalets, per baixar amb el taxi fins a Prades. La resta, tornem a baixar per la xemeneia. Irene, aguanta el bastió de les dones, i es la única que torna a baixar per aquest lloc. Per ser que no ha fet alta muntanya, molt valenta. Poc a poc, anem baixant fins arribar al camí, per on tornem a baixar fins als plans, on dinem i seguim camí fins al refugi Aragó. 
Seguim baixant i com el temps se'ns va ajustant per arribar amb llum de dia, agafem una drecera mes avall del refugi, a la nostra esquerra, sense camí marcat, per on anem a buscar un altra vegada el GR, pràcticament al pas del riu. Desfem camí fins a Mairialles, on arribem, al punt que la foscor se'ns tira al sobre.
Cansats, però contents , hem passat una gran diada, i amb l'objectiu assolit.

Distància recorreguda        19,4 km.
Desnivell acumulat            1.163 m.
Temps efectiu, sense parades  7 h. 31'



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada