dissabte, 30 d’octubre de 2010

La Dent d'Orlú (l'Ariège), França.

Sortida dimecres 27 d’Octubre de 2010: França, la Dent d’Orlú
Gaire bé 15 km. de marxa i un desnivell acumulat de 1.140 metres.
Avui hem quedat vuit companys de Girona per fer la sortida, en Narcís (l’organitzador), Xavier, Joan (el de Sta. Coloma), Antoni, Joan, Martí, Jordi i jo. Toca matinar perquè hem de fer molt de desplaçament. Hem quedat a les 06:00 hores a Fontajau i anem amb una furgo llogada.
El camí se’ns ha complicat perquè hi ha el port de Palhieres tancat per la neu.  Per tant, carretera i per l’Eix, túnel del Cadí, Puigcerdà, túnel de Puymorens, cap Ax-les Thermes, Ascou i La Forge. Allà agafem una pista cimentada, però a 4,5 km. del punt d’inici de la marxa, tenim que deixar la furgo, per les plaques de neu gelada que hi ha. Un altre contratemps, perquè ens obligarà a fer dos hores més de marxa (anada i tornada).


Seguim la pista glaçada fins arribar al nostre punt d’inici de ruta. Allí la pista s’acaba en una explanada rodona, on es poden deixar els cotxes (quan s’hi pot arribar). En aquest lloc hi ha un cartell indicatiu amb la ruta marcada.

Al costat del cartell, comença el sender marcat en groc. Travessem un rierol i de seguida enfilem pel bosc, seguint les marques grogues que es troben molt sovint marcades als arbres. El camí amb la neu verge (som els primers en pujar), ens fa parar compte de no posar el peu a cap forat. Poc a poc anem guanyant altura pel mig del bosc, fins sortir a dalt a la Carena de la LLau. Un cop a dalt, en lloc de seguir el camí fins a un pal marcat que hi ha, nosaltres tirem pel dret en direcció al Coll. Quan ens adonem, rectifiquem derivant a la nostra esquerra, fins a trobar el camí, que seguim fins al Coll de Brasseil. Allí hi ha un pal indicador, punt on arriba el sender que ve des de el Coll de l’Euge.
Sense pensar-hi gaire més, emprenem la pujada. Ens trobem al peu d’una piràmide de 300 metres de desnivell i una pendent propera als 45º. Poc a poc, anem pujant, però cada vegada està mes difícil fer-ho sense grampons, així que finalment i allà on trobem un replà, acabem posant-los. A partir d’aquí ja anem més segurs, doncs les plaques gelades a sota la neu, son perilloses i tot i els grampons, tenim d’anar en compte per la forta pendent.


 Finalment, arribats a dalt, l’esforç si que ha valgut la pena; la vista es impressionant: a darrera nostra, el Tarbesou i el Serrat des Escales; cap al Est, el Roc Blanc i mes a la dreta, la punta del Carlit.


Al sud es veu part de la Gallina Pelada i els pics d’Andorra. Al oest Sant Bartomeu i Montsegur, desprès de descansar mitja hora, fent un àpat i les fotos corresponents, decidim que hem de baixar, doncs es tard i encara hem de caminar un bon tros.
Quan quasi som a baix del pic, encara trobem pujant dos grups de francesos que van cap a munt. Nosaltres ens re agrupem i tornem cap al cotxe, desfent el camí. Quan sortim d’Orlú ja son les 19:00 hores. La tornada la fem passant per dins França,  per Quillan cap a Perpignan, La Jonquera i Girona. Quan arribem, son dos quarts d’onze de la nit, però molt contents de lo que hem pogut gaudir allà dalt d’Orlú.

Referència de la sortida: http://www.pujades.cat/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada