dimarts, 31 d’agost de 2010

Trecking a Dolomitas

Sortida des de 22 al 28 d'agost a les Dolomites amb l'organització Cairn, le Repère Montagne (cairn@cairn-fr.com).
Som un grup de gironins format per Elvira, Anna, Anna Maria, Pere, Joan Anton, Salvador, Rafel, Quim i jo. El viatge, el 21 d'agost, el fem amb cotxe, tots amb un vehicle, fet que ajuda a entaular una bona relació de grup. El nostre destí està a prop de Cortina d'Ampezzo, a un poblet que es diu Cibiana di Cadore, on farem nit, per sortir demà cap a Cortina.


A Cortina d'Ampezzo, punt d'inici i final del trekking, ens trobem amb dos companys francesos, la Rachel i Raphaël, que completaran el grup. Apareixen a l'estació d'autobús els nostres guies, l'Elodie i en Florent, acompanyats de Picasso, el nostre portador.


Diumenge 22, primera etapa
Farem 4,6 km. de ruta i un desnivell acumulat en alçada de 870 m.
El primer tram de l'etapa, el realitzem en autobús, des de Cortina per la SR 48 fins al punt d'inici de ruta. El sender està ben definit i en un primer tram ens apropa al refugi A. Dibona, on reposem del primer esforç. Al primer cop d'ull al refugi, ja veig que no te res a veure amb el que fins ara he conegut de refugis. Això es un hotel.
A partir d'aquí el camí puja per una pista, i al seu final segueix el sender molt ben traçat, pujant en ziga zaga fins a un pas estret, on es divisa un antic refugi que ens quedarà a l'esquerra.



Seguim pujant una mica més, fins arribar al nostre destí, el refugi Giussani (2.600 m), amb una bona vista al Tofana di Rozes (3.225 m).



Dilluns 23, segona etapa: 
Farem 17,6 km. de ruta i un desnivell acumulat en alçada de 900 m.
Des del R. Giussani, seguim el GR 403 realitzant una baixada preciosa, on es barreja paisatge rocós impressionant, amb restes de trinxeres i bunkers de la guerra, fins a la Val Travenanzes, amb un riu i uns cims rocosos que la defineixen.
Un cop arribats a baix a la vall, anem resseguint el GR 401, passant a la part final pel pont de Cadoris i seguint la pista, en 5 minuts arribem a un àrea de picnic, on aprofitem per dinar.
Desprès del descans corresponent, seguim el camí i a uns 5 minuts trobem un pista que surt a la nostra esquerra. La seguim, pujant i caminant entre boscos de pins, quedant a la nostra dreta el riu Fanes. Mes endavant arribem a l'entrada, barrada per cotxes, del parc natural Fanes-Sennes-Braies. Creuem la barrera i seguim pujant per la Val di Fanes, GR 10. Arribats a dalt i prop del nostre destí, fem una parada al bonic llac de Limo, on descansem.

Reprenem el camí i en 20 minuts arribem al final d'etapa, el refugi de Fanes (2.065 m)

Dimarts 24, tercera etapa:
Farem 19,9 km. de ruta i un desnivell acumulat en alçada de 835 m.
La etapa te un perfil diferenciat, que en un primer tram i fins el refugi Pederu, es tota una baixada, resseguint la pista. Aquest tram es molt monòton i es possible fer-lo en bona part, pel sender 7 que queda a la nostra esquerra.
Arribats al refugi, fem un descans. Reprenem la marxa i aquest segon tram tot es on fem el desnivells de  pujada. Agafem una pista, el camí 7-8 que queda a l'esquerra del refugi. La pendent es forta i un cop a dalt, seguim per un camí que surt a l'esquerra de la pista, el sender 7. Mes endavant quan sortim del pla, seguim en pujada fins a trobar el camí que ens deu de portar fins al refugi de Sennes, on dinarem a la bora del prat. Se'ns acosten un visitants inoportuns (uns porcs) que hem de foragitar perquè els hi agrada el nostre menú.
Desprès de dinar el pícnic i fer un cafè al refugi, quan emprenem la marxa, ens fa un ruixat que, per sort es molt curt i ens deixa continuar la ruta. Seguim pujant pel sender 23-24 fins a dalt el coll.
A partir d'aquí, el tercer tram de l'etapa, que ja tot es baixada, primer pel sender 23 fent unes fortes ziga-zagues per una tartera pedregosa fins a baix a la vall, on hi ha uns prats i unes construccions turístiques (Grünwald Alm) on fem un bon descans asseguts a un banc a la bora del camí. Reprenem la marxa, seguint baixant pel camí 19 i torna a caure un plugim que ens acompanya fins a baix al llac de Braies, on es troba la fi de ruta, al Hotel L. Braies. Tot un luxe per uns muntanyencs poder dormir en aquells llits, sopar i esmorzar un bufet lliure, d'hotel. Només instal·lar-nos al hotel, cau un xàfec d'aigua i calamarsa, que per sort, ja no ens ha afectat.



Dimecres 25, quarta etapa:
Farem 17 km. de ruta i un desnivell acumulat en alçada de 1.150 m.
A partir d'avui i fins al final del circuit, ja canvia el recorregut de les etapes, que transcorreran totes per senders. Els dies anteriors ens queixem de massa trams per camins on fins i tot, en algun, s'hi pot circular.
Sortim amb molta boira matinal, vorejant el llac per l'oest de l'hotel, per un sender preparat per als passejants, que ofereix unes immillorables vistes a tot l'entorn.
Arribem a la zona sud del llac de Braies i en un terreny molt pedregós, (zona d'arrossegaments de les pluges i neu de l'hivern) s'inicia a la nostra esquerra el sender 1, que ascendeix en forta pendent uns 500 m de desnivell. En el primer tram amb molta pedra solta, el sender no està gaire bé definit, però després entrem ja en zona de bosc amb una bona traça. En la part final de la pujada, el sender es bifurca i seguim pel 4, veiem un grup d'isards que ens creuen per sobre de nosaltres, a una velocitat envejable. Arribats a dalt, trobem un petit llac (Laghetto dei Giovo), on aprofitem per fer un descans i reposar forces. Seguim pujant la vall pel sender 4, fins trobar el refugi RoBhütte, on aprofitem per dinar al seu costat i prendre el cafè.
Seguim la ruta en direcció sud des del refugi i agafem un sender 3, que segueix pujant i ens deixa la Croda Rossa a la nostra dreta. Després d'una hora aproximadament, arribem a un coll on canviarem de vessant. Si us fixeu en el color de les roques a la nostra dreta, comprendreu el perquè del nom a la muntanya.  Des d'aquí podem veure tot el recorregut fet des del refugi i per primera vegada i cap a l'est, albirem els cims de Lavaredo.

 
Després d'uns minuts de contemplació (que s'ho val) seguim el camí en descens cap a la vall. Quan arribem a baix, a la cruïlla, seguim el sender 18, que creua la vall entre prats i casetes que estan tancades, deixant a la nostra esquerra i dalt a la carretera, dos hotels.





Nosaltres anem pujant pel prat i un cop a la carretera, ens dirigim a la dreta, cap a la nostra destinació, el refugi Ballandro, que es veu a la foto.







Dijous 26, cinquena etapa:
Farem 16 km. de ruta i un desnivell acumulat en alçada de 1.220 m.
Avui és la nostra etapa reina del circuit. Des de l'esplanada del refugi, sortim direcció nord, seguint el camí. a uns cent metres agafem el sender 34 que surt a la dreta. Seguim pujant en pendent suau i constant i a la nostra esquena ens queda al altra costat de la vall, la Croda Rossa, des de on vàrem baixar ahir.


La pujada es prolonga fins a poc mes de dos kilòmetres de la sortida (pujada 150 m) i desprès comencem a baixar, primer pel sender que queda enganxat a les parets del M. Specie, per sobre de nosaltres, es un tram preciós, on hi ha llocs que anem penjats a sobre la vall.

Mes avall, per entre un bosc on seguim baixant fen ziga zagues fins que arribem a baix a la vall, hem fet 800 m. de desnivell. Fem un petit descans i seguim cap a una carretera amb molta circulació. Al seu costat hi ha el hotel Cime di Lavaredo i allí trobem l'entrada al Parc Natural Sextener Dolomiten. Ens adintrem al Valle della Rienza, seguint el sender 10-102. Ens espera un desnivell en alçada de 1.000 m. i avui fa molta calor i les reserves d'aigua es fan curtes. A uns 2,5 km. de la carretera que em deixat, ens parem per dinar, dins del bosc, al ombra, on hi trobem força rovellons.
Després de dinar prosseguim la marxa i en el nostre ascens, la calor es molt forta i tenim que aprofitar qualsevol font o riuet per remullar-nos i beure. Seguim el sender 102. Tal com anem guanyant altura, comencem a albirar les Tre Cime Lavaredo, primer les crestes i quan ja som a dalt, amb tota la seva dimensió.



Finalment, arribem a la nostra destinació, el refugi Locatelli (2.438 m). Avui la calor ens ha castigat força i fins i tot Salvadó, que no sua mai, avui ha suat la cansalada que no té.

Divendres 27, sisena etapa:
Farem 13,4 km. de ruta i un desnivell acumulat en alçada de 850 m.
La curiositat de l'etapa d'avui, és que visitarem els túnels del Monte Paterno, que es van fer amb motiu de la gran guerra europea.
Des del refugi que estem, el Locatelli, tenim en front nostre les Tre Cime Lavaredo, i la volta que farem, primer cap al est i després de retorn al oest, ens deixarà un altre cop a sota de les Tre Cime, però al altre costat de la muntanya.
Sortim per l'esquerra del refugi en direcció al M. Paterno, seguint el sender fins a arribar a l'entrada dels túnels. Cal anar equipat amb frontal, doncs hi ha trams totalment foscos.

Des de l'interior, hi ha alguns miradors a les dues vessants per dominar els accessos a la zona. Sortim per la vessant nord i baixem per una tartera, on encara hi trobem restes de material de guerra. Aquí agafem el sender 101 que baixa des del refugi Locatelli i el seguim fins al refugi Pian diCengia. Allí dubten entre fer el cim Panettone, però com hi ha força boira, decidim seguir pel 101 fins al refugi Z.Comici  tot en baixada, on aprofitem per dinar.


Després de dinar iniciem un ascens de 300 m per un sender perfectament definit que puja per una tartera, fins a trobar a dalt el sender 107 que agafem a la nostra dreta. Hi ha força boira i no veiem res. Mes endavant agafem el sender 104, que ens porta de baixada cap els llacs di Cengia. Quan arribem a la seva alçada en comença a ploure en força i aquesta pluja ens acompanyarà el últims 3,5 km., fins al nostre destí, el refugi Lavaredo (2.344 m.). Aquí es contempla un altra visió de les Tre Cime di Lavaredo, pel costat oposat al de ahir.


Dissabte 28, setena etapa:
Farem 8,1 km. de ruta i un desnivell de baixada de 600 m.
Ens sap greu deixar estes muntanyes tan boniques, però avui tocaacomiada'ns-hi. Abans de sortir del refugi fem la foto del grup, inclòs el Picasso.


Els que tenen un bon coneixement de les muntanyes, la guia (la Elodie) i el mes jove (en Pere)


Comencem la marxa, tot planejant pel sender 101 fins al refugi Auronzo,  on es pot arribar amb cotxe. De fet em vist fins i tot, un bus procedent de Cortina.
A partir d'aquí anem baixant, seguint el sender, entre bosc i prats, amb un paisatge preciós, que deixem allà dalt. Finalment arribem a la nostra destinació, que es el llac Misurina, on agafarem un bus de línea, que ens retornarà a Cortina.


Nota final: tots el senders referenciats en aquest comentari amb les numeracions, son les referències que dóna el plànol de l'editora Tabacco 1:50.000, Cadore-Cortina, Dolomiti di Sesto, número 1.

Àlbum de fotos:






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada