dimarts, 4 de juliol de 2017

Vall d'Aran. Travessa refugi Honeria a Bagergue per la Coma d'Arbe.

Desplaçament per la N-230 direcció França, fins a Pontaut. A la dreta, i per carretera estreta i asfaltada, per la vall de Toran, podem arribar fins al refugi de la Honeria.
Comencem a caminar per la pista que deixa el refugi a la nostra dreta i no seguim de moment el GR. Continuem per un camí, que va pujant i travessa al altre costat del riu i seguim el seu curs, deixant-lo a sota nostre. Mes amunt, el tornem a creuar i seguim per una fageda fins a trobar la pista GR, que ens portarà fins al Pònt de Barrièr. Un cop som a dalt la presa, la pista es converteix en sender GR, que va pujant cap a es Grauèrs, essent el tram inicial sota bosc. Més endavant, quan ja tenim a la vista el Pònt des Grauèrs (per on segueix el GR), trobem una fita i la traça de camí, a l'esquerra, per on hem d'enfilar la Coma d'Arbe. Es una pujada en forta pendent i per un terreny on el camí de vegades es perd, però es veu perfectament el primer coll per on passa el camí, a dalt nostre cap a l'esquerra. Quan hem fet ja tota la pujada, parem per dinar. Ens trobem a sobre l'Estanh Long de Liat amb una magnífica vista de tot l'entorn. Al darrere nostre, el Tuc Blanc, el Tuc dera Orqueta i mes al SE el Tuc de Maubèrme.
Degut a un problema físic, que ens ha retardat força la marxa, prenem la decisió de no continuar per les Pales de Liat i el llac de Montoliu, com teníem previst. Agafem una baixada directa cap al Estanh de Liat que acabem de recórrer fins al final i passem al altre costat de riu, per anar a veure el Forat del Unhola, un lloc curiós que es com un embut de uns 70 m. per on el riu salta en cascada i desprès desapareix pel seu fons, per tornar a sortir un kilòmetre més avall. Seguim el camí fins al Pas Estret i baixem al Pla del mateix nom, que està ple de caps de bestiar pasturant. 
Continuem, baixant per la pista, amb vista als Plans de Tor, on el riu Unhola fa uns curiosos meandres, i més avall trobem la Cabana dels Calhaus, que es per on hauríem baixat des del llac de Montoliu i per on baixa el riu de Montoliu, amb el seu color roiginós tant peculiar. 
Ara, seguim baixant la pista que ens portarà fins a trobar el bus, que ens està esperant un poc més amunt de Bagergue. Aquesta variant, ens ha suposat estalviar uns 200 m. de desnivell, però en canvi hem fet bastant més pista del previst, amb el que aquesta ultima part, s'ha fet massa llarga.


Ruta de travessa
Distància recorreguda     20,6 km.
Desnivell acumulat         1.382 m.
Temps efectiu, caminant  7 h.50'



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada