Les Tres Esteles

A AQUESTA ENTRADA, PRÈVIA AL 1-O I DAVANT LA EXCEPCIONALITAT DELS ESDEVENIMENTS QUE TENIM LA SORT DE PODER VIURE, VULL DEIXAR CONSTÀNCIA DEL SENTIMENT DELS QUE INTEGREM AQUESTA COLLA, I ES EL DE UN PENSAMENT DEMÒCRATA I L'ESTIMACIÓ PER LA NOSTRA TERRA, EN LLIBERTAT.
VISCA LA DEMOCRÀCIA I VISCA CATALUNYA!
       - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Sortida a França, aproximació per Perpignan Sud, sortida Andorra, carretera a Andorra fins passar Vilafranca de Conflent i a ma esquerra, desviament a Py i Mantet. Carretera molt estreta fins a Py, deixant el cotxe a una zona d'aparcament que hi ha a ma dreta, dintre el poble, al davant de la Maison de la Resérve Naturalle.

Comencen a caminar seguint la carretera cap al Col i als pocs metres, ja veiem la senyal del GR 10, que anirem seguint per un camí molt fresat, que va travessant la carretera, molt ben traçat i de bon pujar. Als metres finals, el camí entra pel bosc i la pendent es més pronunciada, però amb llaçades, arribem al Col de Mantet i aprofitem per descansar i esmorzar. Des del Col hi ha unes vistes precioses, sobre tot a la vall de Mantet, al fons i a dalt es veu la Portella, Pic de la Dona, Bastiments, Pic del Infern.

Desprès seguim el camí que surt des del mateix Col, direcció nord cap al pic. Va pujant en diagonal cap al Col de la Menta, tenim a baix, a la nostra dreta la vall de Py i al fons, el Macís del Canigó. Tornant la vista enrere, el Col de Mantet i a sobre, es veu La Pomerola. Al darrera i més a l'esquerra, cap al Canigó, es veuen les Crestes de Rotjà.

Seguim pel camí i desprès de passar una tanca metàl·lica, emprenem el tram final per pujar  al Pic de tres Estelles. Des de dalt la vista, es espectacular. Cap al est, el macís del Canigó, amb la cresta del Quazemi (a darrera hi ha la Pica de Canigó, però no es veu), roc Negra i Tretze Vents. Més al sud, les Crestes de Rotjà i La Pomerola, Coll del Pal i Gallinas. Al oest, el Carlit i Perics. Al nord, la Serra de Madres i nord est, Prades i Vernet.

Comencem a baixar, seguin cap al est en forta baixada i arriba un punt on el camí deixa la carena, per girar cap a nord i anar a entrar al bosc de Founguéré i ens portaria cap a Sahorre.
En aquest punt, volem provar la baixada cap a PY. No hi ha cap camí i es tracta de baixar per la cresta, com millor es pugui. La baixada es molt bruta i ens fa anar amb molt de compte. Finalment arribem més avall, al Camp de Barrail, situat a la mateixa carena. Aprofitem per descansar i dinar.
Desprès, prenem la decisió EQUIVOCADA, de baixar cap a la vesant de la nostra dreta. Com més baixem, més es complica, per estar el matoll molt espès i alt, per tant cal anar en molt de compte on posem els peus, doncs hi ha forta pendent. Passem una tartera i seguim avall, perquè ja es millor continuar i acabar la baixada, que retornar. Com podem, arribem a baix a una granja, on fan formatge, que està a la part alta de la carretera que va cap a al coll de Mantet i acabem de arribar a baix, on tenim els cotxes.
Si algú vol provar aquesta ruta, quan estigui al Camp de Barrail, cal anar cap a la vesant esquerra, que encara que tampoc està be per baixar, tindrà que baixar menys que natros, ja que trobarà a mitja pendent, el GR que el portarà directament cap a PY.

PER FER UNA BONA RUTA, EL MILLOR ES DEIXAR UN COTXE A SAHORRE, I SEGUIR EL CAMÍ CAP AL REFUGI DE FOUNGUÉRÉ I MES AVALL, TROBEM A UN ARBRE UN INDICADOR (ESQUERRA, CAP A ESCARÓ I DRETA CAP A THORRENT), CALDRÀ SEGUIR A LA DRETA I AL TROC DE LARIC, SEGUIR BAIXANT CAP A THORRENT I SAHORRE, QUE ELS TINDREM A LA VISTA.

Sortida circular
Distància             12,2 km.
Desnivell              1.117 m.
Temps caminant   6 h. 21'

Enllaç a la traça   https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=19984765

Fotos Milio: https://photos.app.goo.gl/0I1jXwyqykgYeRPJ3
Jordi:https://drive.google.com/drive/folders/0B-jEHAz5MVqPaGxBRGtzU2lGYnM?usp=sharing_eil&ts=59ce7f45