Avui, la previsió era d'un dia de tardor amb vent i s'ha complert sobradament. Deixem els cotxes a l'aparcament del collet de les Barraques i seguim la carretera fins a dalt al coll. Com a curiositat, el nom li ve de les barraques que utilitzaven els miners que treballaven a les mines que hi havia a aquesta zona, explotades fins a primer quart de segle passat. Ara, cal seguir la pista cap a l'esquerra, direcció NO, durant uns 700 m., qu'es el camí GR 11. On trobem un pal indicador, la pista segueix recte i natros ens hem de decantar a la dreta per seguir les senyals del GR i anar baixant fins arribar al fons de la vall d'Estremera. Des que hem començat a caminar fins aquí, hem estat envoltats de bosc de pi negre, l'espècie predominant a aquesta zona.
Anem a la font de l'Home Mort, passant el riu de Tossa, pel pont de fusta. El camí segueix uns metres amunt i desprès de passar el torrent del Borrut, arribem a la font. Desprès tenim l'opció de desfer aquest tram i tornar al pont o sense retornar, saltar el riu (si no baixa molta aigua) i seguir el corriol deixant el torrent de Tossa a la nostra dreta, direcció NO.
Més amunt, el camí creua el torrent un parell de cops i desprès ja el deixem a la nostra esquerra i anem seguint tota l'estona les marques blanques de les pedres. Quan ja portem una estona pujant, ens trobem el torrent de les Clotes, que ens ofereix vista a un salt que baixa amb força aigua. Seguim el nostre camí pel costat del torrent de Tossa, que ja cada vegada porta menys cabdal. Passem el trencall que va cap a la Barraca de Feliu i segueix cap al collet de Barraques, seguint torrent amunt i amb pendent més pronunciada, fins arribar a sota la Coma de Fontseca i amb els Rocs Blancs a la vista. Des d'aquí també ja tenim vista al Puigmal i a sobre nostre, la Tossa del Pas dels Lladres.
Com pujar al dret, es veu força empinat, optem per fer una diagonal a l'esquerra, de bon pujar, per anar a trobar el camí que ve des del collet de les Barraques. El seguim fins a dalt al Pas dels Lladres i desprès ens acostem fins al Puig Dòrria. Com som a la carena, el vent fred bufa de fort i no es massa agradable per caminar, així que no ens entretenim gaire i tirem avall a trobar el camí de la carena i ja el seguim de baixada, fins al collet de les Barraques, a l'aparcament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada