Matinal pel Cap de Creus. Sortim des de la carretera que condueix al Far, seguint una pista a mà esquerra. Passem pels masos de Rabassers de Baix i de Dalt.
La Sortida prevista era per anar a la cala Galladera i cala Portaló. A causa d'una badada, ens hem passat la cruïlla que baixa a la Galladera i hem seguit el GR fins al mas de la Birba. Llavors hem retrocedit per l'interior i camp a través hem anat a buscar l'orientació per baixar a la cala.
Això ens ha fet perdre molt de temps, de manera que finalment només hem visitat la cala Galladera. Tot el traç pintant en blau, és l'erroni i no s'ha de seguir.
https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5741686565375967377?authkey=CLrQxoWCjd3BwQE
20120505
20120413
Cingle de Rocafesa
Prop de Sant Martí de Llèmena.
Ruta circular, sortint des del mateix poble. Passem la riera del Llémena i ens dirigim cap a ca n'Arós, passant entre la casa i els corrals pujem per un camí que va en direcció sud est.
Quan ja estem a prop de la paret, trobem una pintada a una pedra que ens dirigeix a la cova de St Martí desplaçant-nos uns metres cap a la nostra dreta. Retrocedim aquest tros i enfilem la paret pel pujant de la Cúrria.
Un cop a dalt, ens desplacem en direcció sud est fins trobar un filat, que seguim fins arribar al mirador de Rocafesa, des d'on veiem fins al mar (les Medes i el cap de Begur) i als nostres peus, part de la Vall del Llèmena, amb el volcà de la Banya de Boc i la nostra dreta el cingle de St Roc.
Després del descans i la contemplació, seguim el filat uns pocs metres i després gir a la dreta per baixar entre diverses places carboneres fins a Can Peracaula. A partir d'aquí el camí que nosaltres hem realitzat, està molt emboscat i no aconsello seguir-lo. És millor seguir el traçat de color vermell que he dibuixat al mapa (són pistes ben definides) que ens portaran igualment fins a St Nazari. Després sortim a la dreta de l'ermita cap a can Japanda i baixem a la plana seguint pista fins a St Martí.
Album de fotos:
https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5730946335778732417?authkey=CLGkhfLgseyGKg
Ruta circular, sortint des del mateix poble. Passem la riera del Llémena i ens dirigim cap a ca n'Arós, passant entre la casa i els corrals pujem per un camí que va en direcció sud est.
Quan ja estem a prop de la paret, trobem una pintada a una pedra que ens dirigeix a la cova de St Martí desplaçant-nos uns metres cap a la nostra dreta. Retrocedim aquest tros i enfilem la paret pel pujant de la Cúrria.
Un cop a dalt, ens desplacem en direcció sud est fins trobar un filat, que seguim fins arribar al mirador de Rocafesa, des d'on veiem fins al mar (les Medes i el cap de Begur) i als nostres peus, part de la Vall del Llèmena, amb el volcà de la Banya de Boc i la nostra dreta el cingle de St Roc.
Després del descans i la contemplació, seguim el filat uns pocs metres i després gir a la dreta per baixar entre diverses places carboneres fins a Can Peracaula. A partir d'aquí el camí que nosaltres hem realitzat, està molt emboscat i no aconsello seguir-lo. És millor seguir el traçat de color vermell que he dibuixat al mapa (són pistes ben definides) que ens portaran igualment fins a St Nazari. Després sortim a la dreta de l'ermita cap a can Japanda i baixem a la plana seguint pista fins a St Martí.
Album de fotos:
https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5730946335778732417?authkey=CLGkhfLgseyGKg
20120330
Serra de Busa
Aquest dijous, ens desplacem fins al Solsonès, per recórrer la bonica Serra de Busa. L'excursió la guia el nostre bon amic Narcís Pujades.
Malgrat els piquets de la vaga general, podem sortir en horari previst. Arribem a la Vall d'Ora en 2 h. 20 minuts. Per evitar recórrer 3 km. de pista esfaltada, deixem un cotxe a l'ermita de St Pere de Graudescales.
Comencem sortint des del ecomuseu, prop de l'ermita de St Lleïr. pujant cap al Pujol i seguim cap al grau d'Orriols. Arribem a la casa d'Orriols, on reposem forces i seguim la pujada cap al grau de la Bertolina, pujant per l'escala de ferro. Un cop a dalt de la cinglera, la resseguim en direcció cap a la casa El Rial de Busa i després seguim pujant cap al Capolatell, lloc que es va fer servir de presó en la guerra contra els francesos, per estar envoltat de cingles, sent el seu únic pas un pont metàl · lic.
Desfem el camí fins al Capolat, un mirador amb vista al pantà de la Llosa de Cavall, Santuari de Lord i St Llorenç de Morunys. Després, seguim ascendint fins al Cogul, punt culminant d'aquesta serra. Seguim carenant la cara nord de la serra, fins baixar pel camí de Valielles fins les Collades. Aquí, un camí segueix a la dreta, en direcció a Orriols. Nosaltres seguim baixant a la nostra esquerra i de forma molt pronunciada, fins l'ermita de St Pere de Graudescales
https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5726472182103140225
Malgrat els piquets de la vaga general, podem sortir en horari previst. Arribem a la Vall d'Ora en 2 h. 20 minuts. Per evitar recórrer 3 km. de pista esfaltada, deixem un cotxe a l'ermita de St Pere de Graudescales.
Comencem sortint des del ecomuseu, prop de l'ermita de St Lleïr. pujant cap al Pujol i seguim cap al grau d'Orriols. Arribem a la casa d'Orriols, on reposem forces i seguim la pujada cap al grau de la Bertolina, pujant per l'escala de ferro. Un cop a dalt de la cinglera, la resseguim en direcció cap a la casa El Rial de Busa i després seguim pujant cap al Capolatell, lloc que es va fer servir de presó en la guerra contra els francesos, per estar envoltat de cingles, sent el seu únic pas un pont metàl · lic.
Desfem el camí fins al Capolat, un mirador amb vista al pantà de la Llosa de Cavall, Santuari de Lord i St Llorenç de Morunys. Després, seguim ascendint fins al Cogul, punt culminant d'aquesta serra. Seguim carenant la cara nord de la serra, fins baixar pel camí de Valielles fins les Collades. Aquí, un camí segueix a la dreta, en direcció a Orriols. Nosaltres seguim baixant a la nostra esquerra i de forma molt pronunciada, fins l'ermita de St Pere de Graudescales
https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/5726472182103140225
20120324
Costa de l'Estartit. Cales Pedrosa i Ferriol fins a Punta Ventosa
Aquesta setmana hem hagut de canviar el dia de la sortida a divendres, pel temporal de pluja. El dia es presenta primaveral i després de les pluges, molt net i lluminós.
Arribem a l'Estartit i agafem el camí a l'Escala, de manera que pugem a l'Alt de la Pedrosa, on deixem el cotxe. Seguim el PR fins a Cala Pedrosa i després pugem ALS Estofadors, des d'on tenim una bonica panoràmica a La Foradada. Seguim el PR fins a Cala Ferriol, on reposem forces. A partir d'aquí, nosaltres pugem cap a la zona de Papananses, entre un bosc de pi amb branques molt baixes, que dificulten el nostre pas i un cop a dalt, seguint entre el espès matoll, com bonament podem fins a trobar el GR.
És aconsellable no seguir aquesta traça, i el més prudent és retrocedir pel PR des de la Cala, fins a sortir al camí GR que passa a uns 600 m. per l'interior. La traça es pot veure al reportatge de fotos, en color blau.
Quan agafem el GR direcció a l'Escala, a uns 300 m. trobem l'emplaçament militar, ara abandonat, on havien diverses bateries de costa. Avui queden els búnquers, on estaven emplaçades.
Seguim el nostre camí pel GR fins a la cruïlla que ens dirigeix cap a Punta Milà, que va en direcció est, en línia recta fins a la costa. En aquest paratge també queden les restes de búnquers i bateries de costa. El millor d'aquest paratge, anomenat Punta Ventosa, és la magnífica perspectiva de la Cala Mongó, Punta del Milà i al fons, Roses.
El camí de tornada el fem seguint el GR per l'interior, fins a tornar a l'Alt de la Pedrosa, on tenim el cotxe.
Una singular sortida, que per variar, ens ha acostat a aquesta bonica Costa Brava, que tenim.
Arribem a l'Estartit i agafem el camí a l'Escala, de manera que pugem a l'Alt de la Pedrosa, on deixem el cotxe. Seguim el PR fins a Cala Pedrosa i després pugem ALS Estofadors, des d'on tenim una bonica panoràmica a La Foradada. Seguim el PR fins a Cala Ferriol, on reposem forces. A partir d'aquí, nosaltres pugem cap a la zona de Papananses, entre un bosc de pi amb branques molt baixes, que dificulten el nostre pas i un cop a dalt, seguint entre el espès matoll, com bonament podem fins a trobar el GR.
És aconsellable no seguir aquesta traça, i el més prudent és retrocedir pel PR des de la Cala, fins a sortir al camí GR que passa a uns 600 m. per l'interior. La traça es pot veure al reportatge de fotos, en color blau.
Quan agafem el GR direcció a l'Escala, a uns 300 m. trobem l'emplaçament militar, ara abandonat, on havien diverses bateries de costa. Avui queden els búnquers, on estaven emplaçades.
Seguim el nostre camí pel GR fins a la cruïlla que ens dirigeix cap a Punta Milà, que va en direcció est, en línia recta fins a la costa. En aquest paratge també queden les restes de búnquers i bateries de costa. El millor d'aquest paratge, anomenat Punta Ventosa, és la magnífica perspectiva de la Cala Mongó, Punta del Milà i al fons, Roses.
El camí de tornada el fem seguint el GR per l'interior, fins a tornar a l'Alt de la Pedrosa, on tenim el cotxe.
Una singular sortida, que per variar, ens ha acostat a aquesta bonica Costa Brava, que tenim.
![]() |
| 0323 Cales de l'Estartit |
20120318
La Riba - Grau de Castell - Pla de Castell - Puig de la Força - La Riba
Bonica sortida al Puig de la Força (Collsacabra) amb els companys de Centpeus.
Sortim des d'uns 200 m. després de l'hotel de la Riba, agafant un camí que puja a la nostra dreta i direcció nord cap a la cinglera. A uns 500 m. trobem el pal indicador del corriol que puja cap al Grau de Castell. Iniciem la pujada i quan ja arribem a peu de paret rocosa, s'obre un camí a la nostra esquerra, cap a una lleixa, des d'on tenim vista al pantà. Retrocedim fins al camí de pujada i seguim l'ascens fins arribar a dalt del cingle.
A la nostra dreta, segueix el camí cap a Tavertet. Davant nostre, tenim el Mas Castell. Seguim el camí cap a la nostra esquerra que ens condueix fins al mirador, amb unes boniques vistes al pantà i el paisatge que l'envolta.
Seguim camí fins a trobar l'indicador de baixada al Puig de la Força. A partir d'aquí, el camí no és apte per a persones que pateixin vertigen, ja que el corriol segueix alguns trams per lleixes de la cinglera.
Pugem al Puig de la Força, amb una magnífiques vistes cap a la plana de Vic, amb el Parador de Sau en primer pla. Donem tota la volta al Puig i quan tornem al collet, agafem un corriol a la nostra esquerra, que baixa decididament fins a trobar la pista que ens portarà a la zona de picnic, prop del Club Nàutic i final de trajecte, ja que hem deixat un cotxe per no haver de recórrer gairebé 2 km. de pista esfaltada.
Sortim des d'uns 200 m. després de l'hotel de la Riba, agafant un camí que puja a la nostra dreta i direcció nord cap a la cinglera. A uns 500 m. trobem el pal indicador del corriol que puja cap al Grau de Castell. Iniciem la pujada i quan ja arribem a peu de paret rocosa, s'obre un camí a la nostra esquerra, cap a una lleixa, des d'on tenim vista al pantà. Retrocedim fins al camí de pujada i seguim l'ascens fins arribar a dalt del cingle.
A la nostra dreta, segueix el camí cap a Tavertet. Davant nostre, tenim el Mas Castell. Seguim el camí cap a la nostra esquerra que ens condueix fins al mirador, amb unes boniques vistes al pantà i el paisatge que l'envolta.
Seguim camí fins a trobar l'indicador de baixada al Puig de la Força. A partir d'aquí, el camí no és apte per a persones que pateixin vertigen, ja que el corriol segueix alguns trams per lleixes de la cinglera.
Pugem al Puig de la Força, amb una magnífiques vistes cap a la plana de Vic, amb el Parador de Sau en primer pla. Donem tota la volta al Puig i quan tornem al collet, agafem un corriol a la nostra esquerra, que baixa decididament fins a trobar la pista que ens portarà a la zona de picnic, prop del Club Nàutic i final de trajecte, ja que hem deixat un cotxe per no haver de recórrer gairebé 2 km. de pista esfaltada.
![]() |
| 0317 Puig de la Força |
20120316
La Tuta dels Morts
Sortim des de l'última zona d'aparcament autoritzat de la pista a St. Aniol. El primer tram de camí, el fem seguint el que puja a St. Aniol fins a uns 500 metres abans d'arribar, on trobem el desviament cap al Collet de Clarioles. A partir d'aquí el camí ja va guanyant alçada de forma decidida. Un cop al Collet, seguim amunt en direcció al Pujant del Llebre, aquí hem de fer una petita grimpada sense dificultat, per arribar fins a la zona alta de la cinglera.
Seguim el camí que passa per sota de Can Llebre i després de perdre uns 60 metres d'alçada arribem al clot de les Puces, passant a l'altre costat del llit sec del riu, on torna a progressar el camí, pujant cap a la cinglera. Un cop a dalt, trobem a la nostra esquerra, el camí que baixa cap a la Tuta. Aquest tram és un pas difícil i no apte per a persones amb problema de vertigen. El pas es fa enganxats a la paret de roca i quan es gira a l'esquerra, entrant al bosc de alzines, hem de seguir enganxats a la base de la roca, seguint les fites, fins a un punt on el camí baixa decididament cap al riu. Abans d’arribar fins a baix, ja trobem l'entrada a la tuta.
Després hem de desfer el camí i tornar a pujar fins a sobre del cinglera. Seguint el camí i guanyant alçada, fins arribar a l'era de Can Barrufa, on a la nostra esquerra s'obre un camí de baixada pronunciada, que seria el que baixa a Can Barrufa pel Grau. Nosaltres no l’agafem i seguim uns 500 metres cap a la dreta i pujant, passant per sota el Puig Sanoguera, fins trobar el camí que baixa a la nostra esquerra fins a Can Barrufa.
Seguint el camí cap a l'esquerra de la casa, aniríem a St. Aniol. Nosaltres, girem a la dreta i seguim baixant el camí que ens porta fins a trobar el GR que ve des del Pas de la Núvia, el seguim uns metres direcció St. Aniol i el deixem per seguir baixant a la nostra dreta cap al riu, on ja trobem el camí que hem pujat aquest matí i que desfem fins als cotxes.
Seguim el camí que passa per sota de Can Llebre i després de perdre uns 60 metres d'alçada arribem al clot de les Puces, passant a l'altre costat del llit sec del riu, on torna a progressar el camí, pujant cap a la cinglera. Un cop a dalt, trobem a la nostra esquerra, el camí que baixa cap a la Tuta. Aquest tram és un pas difícil i no apte per a persones amb problema de vertigen. El pas es fa enganxats a la paret de roca i quan es gira a l'esquerra, entrant al bosc de alzines, hem de seguir enganxats a la base de la roca, seguint les fites, fins a un punt on el camí baixa decididament cap al riu. Abans d’arribar fins a baix, ja trobem l'entrada a la tuta.
Després hem de desfer el camí i tornar a pujar fins a sobre del cinglera. Seguint el camí i guanyant alçada, fins arribar a l'era de Can Barrufa, on a la nostra esquerra s'obre un camí de baixada pronunciada, que seria el que baixa a Can Barrufa pel Grau. Nosaltres no l’agafem i seguim uns 500 metres cap a la dreta i pujant, passant per sota el Puig Sanoguera, fins trobar el camí que baixa a la nostra esquerra fins a Can Barrufa.
Seguint el camí cap a l'esquerra de la casa, aniríem a St. Aniol. Nosaltres, girem a la dreta i seguim baixant el camí que ens porta fins a trobar el GR que ve des del Pas de la Núvia, el seguim uns metres direcció St. Aniol i el deixem per seguir baixant a la nostra dreta cap al riu, on ja trobem el camí que hem pujat aquest matí i que desfem fins als cotxes.
![]() |
| 0315 Tuta dels morts |
20120309
Volta als cims de Malanyeu (Berguedà)
Aquest dijous vam realitzar la sortida amb el nostre bon amic Narcís Pujades, qui ens guia pels cims de Malanyeu, lloc que es troba al Berguedà i el accés es troba indicat entre Cercs i Guardiola de Berguedà, a mà dreta.
Arribats a Malanyeu, deixem els cotxes on acaba l 'esfalt, prop de l'ermita de St Sadurní. Iniciem el recorregut per la pista de Malanyeu a Guardiola de Berguedà, fins arribar a un pal indicador, on seguim el camí cap al Graell de Pujals. Comencem a pujar fins arribar a una paret rocosa, on ascendim a través d'un engorjat equipat amb corda i escala metàl • lica, guanyant ràpidament alçada. Superat aquest pas, seguim la pujada a través del bosc de pins, seguint les marques grogues.
Arribem a un altiplà, des d'on s'albira el Pedraforca i les serres del Cadí i Moixeró. En aquest lloc, es troba seguint uns metres a la nostra esquerra, la Forada. Roca singular per la qual a través d'un forat es pot passar a l'altre costat, on hi ha un balcó amb molt bones vistes.
Retrocedim i continuem la pujada seguint les marques grogues fins arribar al Graell de Pujals, des d'aquest punt ja anem carenant pel serrat de Fulleracas i el de Sant Miquel, sota un fort vent, que aixeca els fulls de faig caigudes la tardor passada fent poc agradable caminar per les crestes. Arribats al Pas de Malanyeu, decidim escurçar la ruta i no seguir cap a La Creueta. Baixem cap a la font de les Travesses i seguim el camí cap a Malanyeu, final de ruta.
![]() |
| 0308 Volta als cims de Malanyeu |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
BON PAS.- Ripollès: St. Pau de Segúries - coll de l'Alec - St. Antoni - les Burgades - el Remei - St. Pau de Segúries
Una molt bonica volta, la que ens ha preparat el nostre company Martí. Sortim des de Sant Pau Vell, un xic a les afores de St. Pau pujant p...
-
Un altre dia, per aprofitar sortida a muntanya i fer un memorial a un altre amic i company de Colla que tot just fa un any que ens ha deixat...
-
Bonica sortida pels voltants de Olot. Deixem els cotxes a darrera la deixalleria de Olot a la vora de la carretera a la Canya. Comencem a ...
-
Avui hem decidit de repetir una ruta que la Colla encara no havíem fet, però les pluges recents, han fet que la pugui gaudir de nou, aquest ...



