Avui, amb la pluja que va caure ahir al tard i part de la nit, el dia ha quedat molt tapat i ens impedirà gaudir de la part alta de la muntanya, sense visual al estar enganxada la boira.
Sortim del hotel d'Arolla en vehicle de Cairn i el del guia Jean-Renoir, que ens acompanyarà el tram de la glacera. Fem un desplaçament per pista en força mal estat, d'uns 3,5 km. fins arribar a un lloc on ja s'acaba.
Comencem caminant, de pujada, seguin indicació cap a coll Collon i envoltats de boira a la part alta de muntanyes. Zona amb glaceres properes, encara que natros anem encara per camí ferm de muntanya, en pujada sostinguda. Quan portem algo més de 2 km. arribem a un primer pas equipat, sense dificultat per salvar-lo. Desprès, entrem al que havia estat la llengua baixa del glaciar, ara ja sense gel, on ja anem trobant marques blaves, en lloc de les grogues que seguíem. També podem observar en algun punt, a quina alçada estaba la llengua del glaciar anys enrere. Actualment, tota aquesta zona, és un fons de la vall totalment pla, amb l'arrastre que va provocar el glaciar.
Finalment, ja arribem a un lloc on trobem la gelera en el seu estat actual, l'anomenat Glaciar Alt. Salvem per la seva esquerra el tram inicial, perquè el pont de gel per on havíem de passar, no ens ofereix seguretat i entrem a la gelera, abans ens calcem els crampons. Tot el primer tram de la pujada, no té dificultat i anem passant pel mig de la glacera, seguint al guía i sense visual a les muntanyes que ens envolten. Som testimonis (escoltant, però sense veure'l) d'un despreniment d'una glacera propera. El que sentim, és semblant a un tro molt fort i sec i desprès el soroll que provoca l'arrastre.
Arribem a un punt, on deixem la glacera i traiem els crampons, per enfilar-nos a la morrena i seguir per la seva part alta, en mig de pedres i deixant a les seves vessants glacera. Més amunt i amb vistes al coll, tornem a entrar a glacera, però sense crampons i anem continuant pujant fins arribar-hi. Col Collon (3.074 m). Fa vent i és tot tapat i no ens hi entretenim gaire.
Passem al costat del llac que hi ha després del coll i aquí ja tornem a trobar les marques grogues, deixant enrere les blaves dels glaciars. ENTREM A TERRITORI ITALIÁ.
Comencem la llarga baixada, primer entre pedregal i més avall, fem parada per dinar, mentre la boira s'ha trencat i ja tenim el cel clar, però ens hem perdut tot el que hi ha a la vessant que hem pujat.
Continuem la baixada i trobem la cruïlla del camí que va cap al refugi de Nacamulli, que ens queda a la dreta. Passem per sota, un xic allunyats, seguint el camí marcat i més avall trobem un altre pas equipat amb corda, però sense dificultat. Continuem la baixada en paral·lel al torrent d'Oren i finalment el travessem per un pont de fusta. Més avall trobem un tercer tram equipat amb corda i esgraons metàl·lics, sense cap dificultat.
Continuem la baixada i sempre pel costat del torrent, cada cop més cabalós, fins al fons de la vall, on ja trobem caserius de pastors. Tornem a travessar per pont de fusta, el torrent i més endavant, deixem el camí principal que hem seguit, per agafar un corriol indicat a Prarayer que baixa per l'esquerra en direcció a bosc, seguint en paral·lel del torrent, que ens queda a la nostra esquerra. Tornem a travessar per un pont el torrent i ja sortim de bosc, trobant-nos una construcció (Praz Mondzou Desot) que està a sobre de Lago di Place Moulin (és una presa). Continuem cap a l'esquerra i entrem a bosc un altra vegada per anar a sortir-ne ja a les envistes del refugi nou de Prarayer, en mig d'altres construccions, on hi arribem en poca estona. El refugi vell, queda més enrere en alt i es també una construcció en pedra.
Fotos Jordi: https://photos.app.goo.gl/LRuwaFdQXJuZMDiz9
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada