20140708

Valle de Tena: Pics i llacs d'Anayet

Un altre any, que decidim de fer una escapada al Pirineu de Huesca. Ens centrem, aquesta vegada en la Vall de Tena i establim la nostra base a Sallent de Gallego, al hotel El Reyno. Es tracta de un hotel familiar, on hem estat molt ben atesos per part de la família propietària i els seus empleats.
El primer dia de sortida a muntanya, tenim previst de fer la pujada als llacs i pics d'Anayet. Ens desplacem per la A-136 fins al Corral de las Mulas, on deixem els cotxes. El dia es presenta molt bo per caminar, fa fred i el cel es tapat per boires.
Sortim per la pista que puja fins a l'estació d'esquí de Anayet i agafem el GR 11 que ens anirà pujant pel Barranc de Culivillas primer sense gaire pendent i desprès quan gira a l'oest ja amb força pendent, fins a la Mallata de Anayet, un pla on estan els llacs d'Anayet. Aquí a dalt, la boira es ploranera i ens cau com un plugim que no arriba a fer treure la protecció per la pluja. El cel continua tapat i encara no podem ni veure els pics on volem pujar.
Decidim de fer temps per veure si la boira es trenca o puja més amunt i fem una volta per veure els llacs i el Salto del Agua cap al Barranco de Canal Roya.
Mentre, sembla que la boira vol trencar. Així que decidim de enfilar cap al coll per pujar als nostres objectius d'avui. Tal com anem avançant, la boira s'enlaira i ens permet de veure ja la punxa rocosa del Anayet i el Vértice, així com la carena amb Las Arroyetas i el Pico Culivillas.
Comencem girant a la nostra dreta, seguint un camí marcat amb fites, que ens porten fins a sota la paret rocosa, el camí es bastant evident i ens puja fins a la paret de roca, on trobem un pas equipat amb cadena, per evitar les relliscades, doncs la pedra es molla i en pendent. El pas fa una diagonal i guanya altura a la paret de roca.
Superat aquest pas, seguim el camí que ens porta directament a la canal de pujada al pic. Es una canal estreta, però amb bona presa per pujar-hi. La superem i fent un gir a la dreta, arribem al cim del Anayet (2.575 m.). La boira que ens ha acompanyat tot el dia, ens impedeix de poder gaudir de la impressionant  visió que hi ha des de aquí dalt. El Midi d'Ossau al N., només el podem veure per meitat. Encara que la boira ha pujat, està enganxada als cims, i ens perdem la vista de 360º que hi ha des de aquí dalt. Només veiem la part baixa dels cims i les valls que ens envolten.
Desprès de una estona de contemplació, decidim de tornar a baixar. Ara cal anar amb molt de compte al baixar per la canal, mirant molt be on ficar els peus i mans, per no relliscar, doncs aquí si que una caiguda podria ser fatal. Desfem també el tram de cadena i el camí fins al coll, on ens agrupem i aprofitem per dinar.
Seguim ara cap a l'esquerra, per pujar al Vértice de Anayet (2.555 m.). Arribats a dalt, tenim a la vista Canfranc; fem les fotos i contemplació de paisatge i desfem camí fins als cotxes.
El dia va acabant molt millor del que ha començat. Hem pogut fer tot el que teniem previst i la visibilitat ha anat millorant amb el pas de les hores.

Sortida circular
distància recorreguda              20,7 km.
desnivell acumulat                   1.178 m.
temps emprat, sense parades  7 h. 30'

enllaç a la traça  http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7292413

enllaç al àlbum de fotos
https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/6035982563274992481?authkey=CNr_mZimldXlVw

20140703

Albera: Puig Neulós a Puig dels Quatre Termes

Aquest dijous, desfem la sortida programada (Vall de la Llosa) i ens en anem a l'Albera. Les previsions de la meteo no son bones i el lloc més "tranquil" es allà. El pronòstic es compleix. 
Pugem en cotxe per la part de França i quan arribem a la corba que hi ha la barrera, seguim la pista de l'esquerra aproximadament un quilòmetre.
Comencem a caminar per la pista, direcció E. i de seguida ens trobem un mirador a la plana i costa francesa. En aquest punt hi ha un pal indicador, amb el camí que puja cap al Puig Neulós. Està marcat amb color grog i el seguim fins a dalt.
Seguim camí per baixar i carenar pel Coll de la Tanyadera i el Coll Pregón. Passem pel Puig Talaiador, Coll del Faig, Coll del Orri i el Pla de la Menta. Continuem cap al Puig dels Pradets i arribem al Puig dels Quatre Termes, punt més llunyà de la sortida. 
Reculem pel GR fins a trobar la pista, que anirem seguint fins arribar als cotxes. Bonica matinal.




Sortida circular
Distància recorreguda              14,9 km.
Desnivell acumulat                    653 m.
Temps efectiu sense parades    4 h. 24'


Enllaç al àlbum de fotos de Eduard:

20140619

Andorra: Pic Negre i Envalira (Pas de la Casa)

Quart i últim dia de la nostra estada a Andorra. Fa un any, no vàrem poder fer aquest sortida pel mal temps que ens va fer.
Avui, el dia es esplèndid i el cel està totalment blau. Deixem el cotxe al aparcament que hi ha a la ultima corba abans de baixar al poble.
Comencem a caminar, seguint la pista direcció E. que passa per sota els telecadires de les pistes d'esquí. Anem pujant seguint aquesta pista, deixant l'estany de les Abelletes, a la nostra esquerra.
Mes amunt, al Clot de les Abelletes,  ja trobem pales de neu que a aquest hora està gelada, que tenim d'anar trepitjant i pujar fins al Coll dels Isards.
Arribats a aquest punt, el grup decidim de deixar el camí i seguir fins a dalt del Pla de Font Negre, pujant per l'aresta pedregosa. Desprès de un bon esforç i anar trampejant les grans roques que ens hem trobat al pas, arribem a dalt al pla.
Avui, el dia ens permet una visibilitat molt bona i podem gaudir-la. Cap al S., la Portella Blanca i al SO. la Portella de Joan Antoni. Al SE. els Pics d'Engorgs,  el Puigpedrós, més al E. el Peiraforca. Cap al NE. el massís del Carlit i la Pica.
Desprès de refer-nos del esforç de pujar grimpant per les roques, seguim el camí fins al Pic Negre d'Envalira i desprès el Envalira, al seu costat.
Des d'aquí dalt, a més de tot el descrit anteriorment, tenim a baix nostre direcció N l'estació d'esquí de Grau Roig; al O. els Cubils, tot el circ dels Pessons i el Montmalús. Al fons, des del NO. al NE. tota la serralada amb al Coma Pedrosa, Tristaina, Font Blanca, l'Etanyo, la Serrera, Ransol, Escobes.
Es per quedar-te hores fent contemplació, però ho hem de deixar i tornar avall, ja que tenim de tornar a Girona.
Desfem camí fins al Port de Fontnegra, perquè desprès de l'experiència de la pujada per les roques, el grup decidim de baixar pel camí i pales de neu. Comencem el descens sense dificultat, doncs la neu ja està bé per trepitjar-la i clavant talons anem avall fins al Coll dels Isards.
Seguim ara, desfent el camí de pujada fins al lloc on hem deixat el cotxe i aquí acaba la nostra estada per Andorra.
Ens en anem, però ja tenim al cap projectes per l'any que ve. Així que diem: Fins aviat!

Sortida circular
Distància recorreguda                8,5 km.
Desnivell acumulat                      623 m.
Temps efectiu, sense parades     3 h.38'

Enllaç a la traça:  http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7140229

Enllaç al àlbum de fotos:
https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/6027822023623474161?authkey=CPPD96zZpJ7e7AE

Enllaç al àlbum de fotos de Francesc:
https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/6027824956971105217?authkey=CObg4eSBuNORTw
 

20140618

Refugi dels Agols, des del aparcament de Les Pardines

Avui hem tingut de fer una modificació als nostres plans de muntanya, pel temps. Teníem de pujar al Pic de la Serrera i anar a Sorteny, des de la vall de Rensol, però al arribar al lloc d'inici, ens ha començat a ploure amb ganes i també ha caigut calamarsa.
Això ens ha fet canviar els plans i anar a buscar una zona menys carregada de núvols per poder fer una caminada.
Ens hem decidit per la zona d'Encamp, on hem pujat fins al aparcament de Les Pardines, camí de sortida fins al llac d'Engolasters, a sobre de Escaldes-Engordany.
Sortim des del aparcament i agafem una pista que puja en forta pendent direcció E. Al camí hi ha rètols amb varies direccions. Nosaltres, hem seguit sempre el del refugi dels Agols. El camí està molt fressat i seguint les indicacions, arribem sense dificultat al refugi.
Aprofitem per esmorzar i xerrar amb dos noies molt simpàtiques que es dediquen a recollir deixalles de varis refugis oberts d'Andorra. Això ens recorda una vegada més lo curosos que tenim de ser sobretot quan anem per les muntanyes, doncs el que no es pot fer es deixar abandonats envasos de plàstic, que costa molt poc tornar a baixar una vegada utilitzats.
Podem gaudir d'un bona vista al Pic dels Agols i la Tossa del Braibal a la nostra esquena, al S. I cap al N. el Coma Pedrosa, la zona que vàrem estar ahir, l'Estanyol i la Serrera, força tapat i sense visibilitat.
Per fer el retorn per una altra vall, agafem un camí que surt per darrera la font que hi ha al davant del refugi, direcció O. el seguim sense dificultat, ja que hi anem trobant fites de pedra i en va baixant, resseguint el decurs del riu dels Agols, fins a baix al camí de Les Pardines a Engolasters.
Aquí el seguim cap a la dreta, direcció E. fins al aparcament.
 
Sortida circular,
Distància recorreguda                  8,7 km.      
Desnivell acumulat                       628 m.
Temps efectiu, sense parades      3 h. 06'
 
 
 
 
 

20140617

Andorra: Coma Pedrosa des del refugi.

Segon dia de la nostra estada per terres Andorranes. Hem passat la nit al refugi de Coma Pedrosa, a qui donem un aprovat just.
Avui ens aixequem amb un dia solejat, però desprès es van acostant boires altes i núvols.
Sortim del refugi i seguint el camí GR-11 marcat cap al pic. Anem pujant sense neu fins a les basses d'Estany Negre, on ja comença la pala de neu fins a dalt a la Portella de Baiau. Nosaltres, fem un primer tram, flanquejant les basses per sobre la pala de neu (s'hi passa bé, estant força trepitjada) i quan arribem al Estany Negre, enfilem el camí marcat amb grog, que va pujant i resseguint la carena fins al cim del Coma Pedrosa. Fem cim i gaudim d'aquest balcó a tot Andorra i Pirineu.
Estem poca estona, perquè el temps es fred i les boires no ens acaben de deixar gaudir de tota la vista que tenim al nostre abast.
Desfem camí fins al refugi, que ara el flanqueja'm per sota, seguint el GR i que ja no deixem fins arribar a l'estació d'esquí d'Arinsal, on ja tenim el cotxe que ens espera
Avui hem aprofitat que ens acompanya, en Daniel, el fill de Rafel i ens ha anat a buscar el cotxe del seu pare a Port de Cabús i l'ha portat fins Arinsal.
Baixem tots cap a Les Escaldes, per anar a allotjar-nos al Hotel Prisma, que serà la nostra base pels dos dies que ens queden. Ja hi vàrem estar l'any passat i en va molt bé per la seves grans habitacions familiars.
 
Sortida de travessa
Distància recorreguda               11,6km.
Desnivell + acumulat                  826 m
Temps efectiu, sense parades     5 h.
 
 
 
 

20140616

Andorra: Pic de Sanfonts, des de Port de Cabús

Aquest any hem programat novament, sortida de quatre dies per Andorra. El primer, sortim de Girona a les 08 h. i anem cap Andorra, on ens acostem fins al Port de Cabús amb el cotxe, que deixem aparcat on acaba la carretera.
Comencem a caminar a les 12 h. enfilant-nos direcció N. cap a dalt la carena. Passem pel Port de l'Ovella i arribem al primer pic, el de Cap de l'Ovella. Seguim el camí molt fressat direcció NE. i arribem al Roc Rodó, passem pel Coll Petit, flanquejant el Pic de Port Negre i anem fins al coll de Port Vell. A la nostra dreta, hi arriben els telecadires de l'estació d'Arinsal.
Aquí el camí fa un gir cap a NO. i flanqueja el Pic del Port Vell. Segueix a la Portella de Sanfonts i seguim carenant per tres cims més enllà. Finalment, ens parem a dinar, convençuts que em arribat al Sanfonts, però no es així. El tenim a 300 m. i 100 de desnivell per sobre nostre, a la vora nostra , però ens hem confós creient que aquest era el Baiau.
Retornem, cap a la Portella, però ens equivoquem de vesant i quan ens en adonem corregim, tornant a pujar per resseguir el camí fins a la Portella de Sanfonts i baixar cap al refugi, que des de dalt la carena l'hem tingut a la vista tota l'estona.

Sortida de travessa
Distància recorreguda               10,5 km.
Desnivell acumulat                     777 m.
Temps efectiu, sense parades     3 h. 54'

Enllaç a la traça: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7136612

Enllaç al àlbum de fotos:
https://plus.google.com/photos/112587776376115529259/albums/6027723440080551985?authkey=CJ7lteLq9MLwjwE

 

20140614

Tretze Vents (França) per la Vall de Comelade

Sortida organitzada per a la Colla L'Isard, de Bescanó. Ens hi ajuntem un total de divuit caminants.

Aproximació des de Girona, per AP-7 fins Le Boulou, sortir de l'autopista i agafar la D-115, direcció Ceret. Seguir per la D-115 fins al poble de Le Tech i quan hem passat el poble, a la dreta, surt una pista asfaltada indicada, cap a La Llau, pujar per aquesta pista, força estreta, fins a La Llau i seguir amunt. Una poc més amunt, passa a ser pista de terra, apta per cotxes alts. La seguim fins arribar a una tanca, que es pot obrir, seguint uns 400 m. més amunt, trobem Sant Guillem, on deixem els cotxes.
Comencem a caminar cap al est, pujant per dintre el bosc, seguint el GR del Tour del Canigó, passant pel mig de la fageda i desprès pinar, fins a trobar un camí més ample, amb un pal indicador, que ens situa a la roca Coucoulere. Seguim aquesta pista uns 900 m. a la dreta, fins al Coll de Estanyol, on a l'esquerra, direcció O., surt un corriol que puja, marcat amb pintura vermella als arbres. anem pujant fins al Puig dels Pastors i desprès pel costat d'una tanca i més endavant passant-hi al altre costat, a la Collada Llisa, que no passem per la carena.
Anem trobant fites, que seguim i anem a sortir a un pla, on hi ha una construcció de pedra seca, que serveix de abric, quan fa mal temps. Passem al altre costat del filat que hi ha i seguim camí, amb fites, cap a la carena que puja cap al Tretze Vents d'Avall. Aquest tram es de pendent mol forta i cal orientar-se per les fites que es veuen de tant en tant. La carenem i seguim pujant, seguint camí amb restes de pintura vermella. Tenim a la vista el cim del Tretze Vents i entre mig la boira que hi ha, anem entreveient el circ de la Serra del Roc Negre i La Gallinasse.
Seguim el camí de pujada i fem cim al Tretze Vents. Entre mig la boira, anem veient el Quatzemí i al seu costat la Pica del Canigó, amb la vall dels Gorgs de Cady, el camí de pujada cap a la Xemeneia, la cresta de Barbet.  Al est, el Roc Negre, a tocar. La Serra del Roc Negre i la Gallinasse.
Quan ja hem gaudit d'aquesta vista espectacular, anem baixant cap al Coll de Tretze Vents, on ens acostem per veure la vista al refugi Merialles i refugi Aragó i camí de pujada al Canigó.
Agafem la baixada, direcció sud, salvant la pala de neu gelada que hi ha, fins a baix a la conca, i aprofitem per descansar i dinar.
Desprès, seguim baixant, seguint les fites i la traça que portem al GPS, perquè a partir de aquí fins a la cabana de la Jasse de Troncasses, no tindrem camí definit. Tot i això, també tenim de anar salvant alguna congesta de neu. 
De baixada per la Jasse Vieille i el Partrou, anem contemplant  la nostra esquerra, tota la carena per on hem pujat aquest matí i els baixants del riu de la Coumelade. A la dreta, la carena, amb el Puig Roja, la Montagne Rase i el Ras dels Agnels. Es un tram de la excursió que s'ha d'anar amb molt de compte de no deixar les fites, que trobes de quant en quant.
Arribem a la cabana i partir d'aquí ja anem seguint el camí que surt allà mateix i que ens anirà baixant per la fageda, fent llaçades, fins a trobar la pista, que ja ve marcada com a GR i ens portarà un altra vegada a Sant Guillem.

COMENTARI: Afegit al agost de 2020.
Hi ha un tram de pujada molt brut i a la baixada, tot i seguir el gps, en algun tram el camí està moolt perdut per la malesa, especialment fins arribar a uns plans on hi ha una cabana i després de la cabana fins que no trobes un petit corriol.
Tot lo altre, perfecte!

Per cert, durant els mesos de juliol i agost no es pot accedir fins a Sant Guillem amb cotxe. Cal deixar-lo a La Llau, cosa que incrementa en gairebé 400 m de desnivell i una hora més d’anada i de tornada.




Sortida circular
Distància recorreguda               19,7 km.
Desnivell acumulat                     1.492 m.
Temps efectiu, sense parades     7 h. 55'

Enllaç a la traça: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7084731

Enllaç a la plana web Colla Isard: http://www.collaisard.cat/

Enllaç al àlbum de fotos de Pere:
PereMillethttps://plus.google.com/photos/116289844979906679971/albums/6025468235241759697?authkey=CPmEyI_GlLz7vgE


BON PAS.- Ripollès: Setcases - camí de Carboners - collada de la Balmeta- refugi Jaume Farré-tornada per Pla Cominal i La Serra

Avui, per evitar la pluja que s'exten pel territori, anem fins a Setcases. Sortim des de l'aparcament del poble i seguim la carreter...