20160719

Pirineu Central: Refugi de Bachimaña al Infierno

Dimarts 19/7. Avui, toca fer la pujada fins al pic Infierno.
Comencem la jornada a les 06 h., i això ens ha permès assolir l'objectiu. Ha estat un d'aquells dies que tenir un marge de temps ens ha anat molt bé, doncs la pujada al pic, ha estat força complicada i hem estat molt més temps del previst.
Sortim des del refugi i tornem a passar sobre el pont del Bachimaña Bajo i anem a buscar el GR per on vam pujar ahir. El seguim direcció al altre embassament, el Bachimaña Alto, molt més gran, que anem bordejant i deixant.lo  a la nostra dreta. Al seu final, el GR va girant cap al oest i va pujant cap als Ibones Azules. Hi ha dos camins, un a cada costat del riu i els dos van a parar cap a dalt als llacs. Als dos hi han fites i es poden seguir sense cap dificultat.
Desprès de passar els Ibones Azules, ja trobem neveros, que de pujada els salvem pel costat, on també hi ha traça marcada amb fites i arribem a dalt de tot, al Cuello del Infierno, on fem un descans per menjar i beure. Mentre, la vista a tota la vall que hem pujat, es espectacular i al darrera nostre, tenim el Ibon de Terrabai i el pic de Terrabai, per on segueix el GR que ens ha portat fins aquí.
Ara, per pujar al pic del Infierno, seguim un camí direcció sud i marcat amb fites. En principi i fins a la cota 2.800 el camí està ben definit, però a partir de aquí la cosa es complica.
A la conca de la muntanya, al davant nostre hi ha un nevero amb molta pendent, per on hi passa la traça. A sobre, a la cresta, hi ha un pas amb un pal, que indica on passa el camí. Hem d'evitar el nevero perquè no tots portem grampons, així que decidim seguir pujant cap a la nostra esquerra, seguint alguna fita que hi ha.
Ens enfilem per una xemeneia i més amunt, girem més a l'esquerra. Es una mala decisió, tindríem d'haver pujat per la xemeneia, ens hem anat massa a l'esquerra, doncs fem cap a dalt a la cresta, i hem de rectificar però des de dalt la cresta, fent una transversal cap al sud-oest i anar a buscar una canal que ens puja fins a la cota 2.980, un pic sense nom. A partir de aquest lloc, seguim per una carena molt accidentada de cara al peu del Infierno. Ens adonem massa tard, que tampoc ha estat la decisió encertada, doncs un tall a la roca ens impedeix el pas. Hem de retrocedir i anar a buscar un sender que s'endevina per sota d'on estem, que passa per sobre la marbrera. Seguim aquesta traça i ens porta al peu de l'últim tram. A partir de aquí anem trobant fites i mig grimpant arribem a dalt del cim.
La vista, espectacular. Al davant nostre, la cresta de marbre per passar als altres dos pics. a la nostra dreta vista als Ibones de Pondiellos i la Galabrosa i al pic de Garmo Negro. Vista també al Valle de Tena , Sallent de Gàllego i Formigal i al costat de França, el Midi d'Osseau, sobresurt dels altres cims.
Tornada per on hem pujat fins a la cota 2.980. Comencem el descens, per la part de darrera, seguint aquestes fites i la traça que s'endevina fins al punt de la cresta on hi ha el pas i a sota el nevero de força pendent. Baixem uns metres i per evitar el nevero, ens tirem cap a l'esquerra i anem baixant sense camí definit per la tartera, amb forta pendent fins a un punt més baix del nevero, que travessem i ja trobem més avall fites amb un altre camí que ens portarà fins al Cuello del Infierno. Aquí parem per descansar, fer una queixalada i desprès ja desfem camí, però ara passant per sobre d'alguns neveros, fins al refugi dels llacs de Bachimaña i seguir fins a baix als Baños de Panticosa.
CONSELL: Es un pic amb dificultat alta per pujar-hi. Si es té vertigen, no anar-hi. Els que hi pugeu, quan sigueu a la cota 2.800, per sobre el Cuello del Infierno, teniu de seguir pujant la diagonal, direcció sud, cap al pal indicador que es veu al davant vostre, al fons de la conca, a dalt la cresta. Passar al darrere, i seguir pujant seguint les fites que es troben, per sobre la marbrera. Arribats al últim tram a peu de cim, es veu una primera fita, per on s'ha de pujar i desprès en hi ha algunes més que et van pujant i el tram final es una mica, campa com puguis.





Anada i tornada pel mateix camí

Distància recorreguda          18,5 km.       
Desnivell acumulat                + 1.104 m.  - 1.603 m.
Temps efectiu, caminant       10 h. 34'

Enllaç a la traça:      http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14104295

Enllaç a les fotos:     https://goo.gl/photos/8TdDEVhx1Jiuh1qr5

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

COLLA ISARD.- Ripollés: Campelles-coll de la Coma Ermada-forat de St. Ou-St. Pere i Santuari de Montgronny-Gombrén.

Una complerta travessa, des de la vessant nord a la sud de la serra de Montgrony. Fem l'aproximació amb el bus de TEISA, com ara ho fem ...