Un any més, podem fer la nostra programació de la Vall d'Aran. Per fer el desplaçament, hi anem amb el minibús Pacheco, aquest any amb Gregori de conductor. Serà l'últim viatge que fem amb ell, ja que tanca l'empresa, per jubilació. Molta salut i benestar en familia a la nova etapa, amic Ramón.
Com sempre, establim els nostre centre logístic, al Hotel Lacreu de Salardú. RECOMANABLE 100%. El tracte que ofereixen els seus propietaris Xevi i Pili, el personal, instal·lacions, restaurant, fan l'estança molt agradable al viatger.
LA RUTA AL MONTCORBISON
Preciosa per les vistes que ofereix, des del Montcorbison. Per fer les aproximacions a les sortides, utilitzem els serveis de la companyia de taxis Olperer, com fem habitualment. Quan ens venen a recollir els taxis està plovent, però la previsió és que s'obrirà, així que tirem endavant. Els taxis ens deixen a la mateixa Bassa d'Oles, on iniciem la marxa pel costat del refugi que hi ha al barratge de l'estany i que va pujant en suau pendent. Arribem a una bassa petita, que deixem a la nostra dreta i seguim la direcció del pal indicador al Montcorbison en pujada, primer direcció SE passant pel costat de la Borda dera Vila i desprès cap al oest per un camí ben fresat. Més amunt, deixem el camí i seguim corriol per l'esquerra i sempre en pujada, amb algún tram amb força pendent, fins arribar al Montcorbison (2.171 m.), on hi ha una petita cabana i una antena de comunicació dels pompiers a la cara nord. Un xic més enllà està el cim i entre tots dos es troba la Mair di Diu de Mijaran, una talla en marbre blanc. Des del cim tenim una vista de 360º.
Cap al SO, el macís de la Maladeta amb la glacera del Aneto (tapat), cap al oest el Tuc dera Escaleta, cap al nord la vall cap a França i el Montludé, al nord-est inconfusible el Maubèrme, cap l'est Vielha i tota la vall i al sud, el Montpius.
Seguim camí de baixada per tornar a pujar i arribar-nos al Tuc de Letassi (2.173 m.), també amb les vistes a 360º. Seguim, ara de baixada cap al sud fins eth Santet situat al coll. És un oratori i també hi ha un refugi lliure molt ben cuidat.
Seguim de baixada amb forta pendent cap al oest primer, i desprès fent un gir al nord, passant al costa de la cabana de Naut i anant a buscar el rierol que baixa des de les Honts de Gèles, amb bon cabdal d'aigua, que seguim de baixada fins arribar a la cruïlla on hi ha la Cabana de Gèles, amb àrea de pic-nic, amb una bona font, i la capella dedicada a la Mare de Diu des Nhèus.
Seguim la pista durant una bona estona planejant direcció nord i desprès fa un gir cap al est, quan ja portem uns 300 m. amb el canvi de direcció trobem un pal indicador cap a la Bassa d'Oles i agafem el corriol que puja a la dreta. Desprès de passar la cabana de Sorquèro, deixem el camí i trenquem cap a l'esquerra davallant cap al est entre el bosc. De seguida trobem el camí que ens portarà directament a la Bassa d'Oles, on fem parada per dinar.
Desprès continuem pel prat que hi ha a l'esquerra de la pista que arriba a la Bassa i ja veiem el corriol amb marca de PR que baixa fent drecera a la carretera i ens arriba a Gausac, on hi ha l'església parroquial de St. Martí de Tours que forma part de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Continuem fent baixada fins a Vielha, on ens espera el bus per tornar a l'hotel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada