20230713

BON PAS.- Pirineu O.: Setcases - ribera de Vall-llobre - refugi Jaume Ferré - la Serra - Setcases

Una volta molt interessant per la floració, frescura per caminar i gaudir del paisatge.
Deixant els cotxes al aparcament, al costat de la carretera a Vallter, comencem a caminar travessant el pont sobre el Ter, seguint uns metres el GR 11 i un centenar de metres més enllà deixem el GR, que segueix cap a la dreta i natros seguim camí amb marca groga, cap a l'esquerra, seguint el curs de la ribera de Vall-llobre, que deixem a la nostra dreta (de moment, donat que al llarg de la pujada, el travessem com a mínim 20 vegades). El camí i la ribera van girant cap a l'est en suau i constant pujada, sempre sota arbre i amb la frescor de l'aigua.
Quan ja portem uns dos quilòmetres, va girant cap a N/NE, sempre pel costat del riu, que com he dit, el camí el va travessant d'un al altre costat.
Hem d'estar atents perquè desprès de passar la cabana d'en Picol hi ha una cruïlla on, a la dreta continua el camí dels contrabandistes pujant pel bosc (hi ha una petita placa que l'anomena. Si hi arribem, hem de retrocedir uns metres fins que veiem el camí de la ribera). Hem de continuar a l'esquerra seguint la ribera i més endavant deixen el camí seguint fins a un congost del riu on a la seva entrada, fem parada per esmorzar.
Desprès, desfem aquest petit tram fins a trobar de nou el camí i seguim per l'esquerra de la riba, passant el congost (a la nostra dreta) per sobre. Anem pujant cap a nord i ja sortim a prats, deixant la collada Fonda a dalt a la nostra dreta. Anem a sortir a la pista que hi puja des de Setcases, a l'alçada del tancat d'animals que hi ha. Ara, seguim pel camí que puja al refugi Jaume Ferré, on fem una petita parada.
Des del abeurador que hi ha al altre costat de la pista i el refugi, surt una traça fresada direcció sud, que de seguida fa cap a un camí amb marca blava, que anirem seguint de baixada. Quan som al Pla Cominal, travessa la pista a Setcases i segueix baixant fent llaçades per La Serra fins arribar a la Cabana de la Pardella. Des de fa estona que tenim a la vista el poble i ja ens queda la última diagonal que ens porta a La Creueta, un mirador que hi ha a sobre mateix de Setcases, amb el Ter entre mig.
Acabem de baixar i anem a dinar al costat del riu Ter, per desprès anar als cotxes i tornar cap a Girona.



 
- Cap comentari:

20230706

BON PAS.- Vall de Boí. Dia de retorn i matinal turística.

Les previsions que donava ahir al vespre, de pluja continuada pel matí d'avui, van fer-nos un replantejament d'activitat matinal i vam decidir de fer una ruta turística per la vall de Boí, per visitar part del patrimoni romànic que s'hi troba. 
Amb el bus i ja de tornada, hem anat fins a Taüll, on hem visitat St. Martí de Taüll, amb projecció mapping inclosa, Sta. Maria de Taüll i el poblet. Desprès, també hem anat a Erill la Vall, on també hem visitat l'església de Sta. Eulàlia.
En acabar, hem fet viatge fins a Pont de Montañana, on hem dinat al restaurant i seguim viatge fins a Girona, tancant tres dies complerts en bona companyia i gaudir de la natura.



- Cap comentari:

20230705

BON PAS.- Vall d'Aran: Cercle als llacs de Colomers

Els taxis ens venen a recollir al hotel i ens porten fins a la parada on hi ha el camí que des de la pista, puja cap a l'estanh Major de Colomèrs.
A l'esquerra, ja està indicat el refugi de Colomers i agafem aquest corriol que ens puja fins a la paret de la presa. Passem per sobre, al altre costat i ja tenim els refugis vell i nou, a la vista. Anem seguint el camí pel costat l'Estanh Major de Colomèrs fins al refugi nou. Hi passem al costat i seguim direcció al Estanh Mòrt que ens queda a la dreta, vorejant-lo. Cal dir que ens trobem pràcticament tot el camí marcat amb banderoles, ja que demà hi han de passar els corredors que participaran a la UTMB d'Aran.  
Natros, seguim pujant direcció sud seguint les banderoles, deixem a la nostra dreta, al altre costat del riu, l'estanh de Garguils de Sus. Seguint banderoles i la pujada deixem a la nostra dreta els estanhets deth Pòrt. Seguint la pujada, finalment arribem al punt més alt i llunyà de la nostra ruta. Ens trobem   l'estanh Gelat i al seu radera, el Circ de Colomers, coronat pel Tuc Blanc i el Gran Tuc de Colomers. Cal fer una parada fotogràfica a tot aquest entorn i al Estanh Gelat. Fem les fotos de grup.
Acabem de pujar al Còth de Pòdo, des d'on tenim tota la vista als llacs per on hem fet la pujada i al altre costat, l'estanh de Pòdo, Estanh de Ratera de Colomèrs, el Pic de Ratera i altres petits llacs.
Baixem des del Coll, seguint les banderoles per un camí amb força pedra i molta pendent. Quan som al pla, deixem l'estanh de Pòdo a la nostra esquerra i desprès tornem a fer una baixa amb força desnivell fins l'estanh Solet, on fem parada per dinar.
Desprès de refer forces, seguim el camí de baixada i fem cap l'estanh Obago, Aquí, ja hem trobem el GR 11 que baixa des del Port de Ratera. El seguim, passant l'estanh Redon i l'estanh Long. Quan som a meitat estany, trobem indicador i a l'esquerra, surt camí que va al refugi de Colomèrs, fent la volta curta dels estanhs. Natros seguim pel GR i en passar l'estanh hi ha una cruïlla. A la dreta aniríem a trobar el camí que va cap al Coth de Sendrosa i el refugi de Saboredo. Natros seguim recte pel GR i ens baixa fins a la vora de la presa del llac de Colomèrs. Quan som a la vora la presa, tanquem el cercle i seguim el camí  avall fins a la parada de taxis.
NOTA: Si seguiu la meva traça de GPS, veureu que en algún moment deixo el camí marcat i faig drecera; aquestes adreçades, han estat per fer fotos.





 

- Cap comentari:

20230704

BON PAS. Vall d'Aran: Bassa d'Oles - Montcorbison - Tuc de Letassi - Mair de Diu des Nhèus - Vielha

Un any més, podem fer la nostra programació de la Vall d'Aran. Per fer el desplaçament, hi anem amb el minibús Pacheco, aquest any amb Gregori de conductor. Serà l'últim viatge que fem amb ell, ja que tanca l'empresa, per jubilació. Molta salut i benestar en familia a la nova etapa, amic Ramón. 
Com sempre, establim els nostre centre logístic, al Hotel Lacreu de Salardú. RECOMANABLE 100%. El tracte que ofereixen els seus propietaris Xevi i Pili, el personal, instal·lacions, restaurant, fan l'estança molt agradable al viatger.

LA RUTA AL MONTCORBISON
  
Preciosa per les vistes que ofereix, des del Montcorbison. Per fer les aproximacions a les sortides, utilitzem els serveis de la companyia de taxis Olperer, com fem habitualment. Quan ens venen a recollir els taxis està plovent, però la previsió és que s'obrirà, així que tirem endavant. Els taxis ens deixen a la mateixa Bassa d'Oles, on iniciem la marxa pel costat del refugi que hi ha al barratge de l'estany i que va pujant en suau pendent. Arribem a una bassa petita, que deixem a la nostra dreta i seguim la direcció del pal indicador al Montcorbison en pujada, primer direcció SE passant pel costat de la Borda dera Vila i desprès cap al oest per un camí ben fresat. Més amunt, deixem el camí i seguim corriol per l'esquerra i sempre en pujada,  amb algún tram amb força pendent, fins arribar al Montcorbison (2.171 m.), on hi ha una petita cabana i una antena de comunicació dels pompiers a la cara nord. Un xic més enllà està el cim i entre tots dos es troba la Mair di Diu de Mijaran, una talla en marbre blanc. Des del cim tenim una vista de 360º.
Cap al SO, el macís de la Maladeta amb la glacera del Aneto (tapat), cap al oest el Tuc dera Escaleta, cap al nord la vall cap a França i el Montludé, al nord-est inconfusible el Maubèrme, cap  l'est Vielha i tota la vall i al sud, el Montpius.
Seguim camí de baixada per tornar a pujar i arribar-nos al Tuc de Letassi (2.173 m.), també amb les vistes a 360º. Seguim, ara de baixada cap al sud fins eth Santet situat al coll. És un oratori i també hi ha un refugi lliure molt ben cuidat.
Seguim de baixada amb forta pendent cap al oest primer, i desprès fent un gir al nord, passant al costa de la cabana de Naut i anant a buscar el rierol que baixa des de les Honts de Gèles, amb bon cabdal d'aigua, que seguim de baixada fins arribar a la cruïlla on hi ha la Cabana de Gèles, amb àrea de pic-nic, amb una bona font, i la capella dedicada a la Mare de Diu des Nhèus. 
Seguim la pista durant una bona estona planejant direcció nord i desprès fa un gir cap al est, quan ja portem uns 300 m. amb el canvi de direcció trobem un pal indicador cap a la Bassa d'Oles i agafem el corriol que puja a la dreta. Desprès de passar la cabana de Sorquèro, deixem el camí i trenquem cap a l'esquerra davallant cap al est entre el bosc. De seguida trobem el camí que ens portarà directament a la Bassa d'Oles, on fem parada per dinar.
Desprès continuem pel prat que hi ha a l'esquerra de la pista que arriba a la Bassa i ja veiem el corriol amb marca de PR que baixa fent drecera a la carretera i ens arriba a Gausac, on hi ha l'església parroquial de St. Martí de Tours que forma part de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Continuem fent baixada fins a Vielha, on ens espera el bus per tornar a l'hotel. 

- Cap comentari:

20230629

BON PAS.- Catalunya Nord: coll d'Ullat-puig Neulós-coll de l'Estaca i tornada per PR C-71

Aquest dijous anem fins al Chalet des Albères - coll d'Ullat, on deixem els cotxes.
Comencem a caminar seguint el GR 10 de pujada cap al coll del Pou i desprès ens arribem fins al puig Neulós. Passem per darrera les antenes i seguim el GR de baixada cap a la font de la Tanyareda i seguim cap al refugi on fem parada per esmorzar.
Seguim caminant pel GR cap al coll Pregon, coll del Faig i fins al coll de l'Estaca´, on fem el retorn, primer seguint la pista. La pista que va cap a la Tanyareda, l'estan arreglant amb màquines i està amb un pam de pols, així que desprès de passar la font de l'Orri, anem tant enfarinats que seguim pel costat, per dintre el bosc de faig, que ens permet d'anar progressant, passem pel costat del pou de glaç i retornar al refugi de la Tanyareda, on fem un petit descans.
Desprès, anem a trobar el pas d'entrada pel filat del PR C-71 que està a sobre de la font de la Tanyareda on hi ha un pal indicador. Seguim el PR i anem a sortir a tocar del coll del Pou, on ja desfem camí fins als cotxes.





- Cap comentari:

20230623

BON PAS. Pirineu. ACOMPANYAMENT DE LA FLAMA DEL CANIGÓ. collada Fonda - Costabona - refugi de Rojà - collada Fonda

Per aquesta setmana vàrem recordar que fa un any, va coincidir la nostra sortida programada de dijous, amb el portatge de la Flama del Canigó i va ser una experiència molt emotiva, poder acompanyar al seu tram final als portadors. Aquest any, la Flama arriba en divendres, pel que hem canviat de dia la nostra sortida
Des de la Collada Fonda, fem la pujada al Costabona i desprès baixem fins al Coll de Pal. Ens dirigim fins a la Portella de Rojà (refugi), on esperem l'arribada dels portadors de la Flama. Aquest any, coincidim amb companys de la colla Centpeus, que també van a rebre als seus companys portadors de la Flama. És bo, retrobar companys que feia temps no ens veiem i compartir aquesta diada. Hi arriben per aquest camí, dos focs de la Flama, una va cap a Camprodon i l'altra cap a Setcases
La trobada a la Portella, ha estat molt emotiva, tant pels que esperàvem com per els mateixos portadors, als que hem acompanyat fins a la Collada Fonda. Abans però, a l'alçada de les fonts del Tec, hem fet parada per llegir el manifest al voltant dels focs i fet repartiment de la flama per tota la Vall. Aquest ha estat el manifest escrit pel Conseller de Cultura, Lluis Puig i Gordi:
La flama és foc, és llum, i ens captiva contemplar la dansa que genera enmig de les ombres. 
La seva llum il·lumina el camí de les persones que la baixen des del cim del Canigó per repartir-la entre una munió de voluntaris que l’escampen arreu, i la fan arribar allà on els homes i les dones de bona voluntat volen fer festa.
Més tard, també il·lumina infinitat de pobles i ciutats quan encenen la foguera, arreu dels Països Catalans, ja que si alguna festa ens fa ser nació completa és aquesta festa del solstici d’estiu: La nit més curta i el dia més llarg. 
I, per si això fos poca cosa, la festa de Sant Joan ens relliga amb tota la Mediterrània, símbol d’una cultura que no separa, sinó que ens agermana, malgrat que ara aquesta mar sigui la tomba de tantes persones que escapen de drames i misèries, a la recerca de la llibertat… 
El seu foc ens regenera, ens fa reviure les ganes de viure en plenitud el nou estiu arribat (i si pot ser sense incendis), però amb tota la força i el desig que aquest foc cremi tot allò que és vell, corcat i caducat, ja que de les seves cendres podrà renéixer tot allò nou que desitgem com a poble. I el paisatge oscil·lant que les flames ens dibuixen i ens insinuen dins la foscor, és un paisatge de natura i cultura que les mans dels homes i les dones de la terra han anat pintant amb els segles. Les mans que han sembrat camps i vinyes, les mans que han construït amb pedra seca camins, còrrecs, cabanes i orris; les mans que han construït barques, rais i llaguts per a la pesca i el transport. Mans, en definitiva, que ens han transmès la festa i, també, les mans que ens han acaronat i gronxat en la nostra infantesa. 
Deixeu-me que acabi amb els versos finals de la cançó La Nit de Sant Joan, d’un cantant galàctic que té per nom Jaume Sisa, i que diuen així: 
Si mireu les flames del foc de Sant Joan / Li veureu les banyes, el barret i els guants 
Visca Sant Joan i la flama dels Països Catalans!





- Cap comentari:

20230617

C.E. ISARD.- Cerdanya Nord: Travessa de Núria a Eina (França)

Aquesta ha estat una activitat Federativa i pensàvem tindríem més participants. Finalment no ha estat així, però també ha estat bé, ja que com més gran el grup, més s'allarga en temps, la sortida.
Ens desplacem com sempre que fem travessa amb els bus Pacheco, que aquest serà l'últim servei que ens fa, ja que properament es jubila i traspassa l'empresa. Al nostre amic Ramón Pacheco, li desitgem lo millor en esta nova etapa i esperem veure'l amb nosaltres en alguna propera sortida, fent senderisme.
La sortida l'hem planificada, fent el desplaçament en bus (sortida 5:45 h.) fins a Queralbs, on agafem el tren cremallera fins a Núria (7:45 h.), des d'on iniciem la travessa, acabant al poblet d'Eina, on ens recollirà el bus per fer el retorn a Girona.
Arribats a Núria, abans de caminar, esmorzem per agafar forces, desprès de la matinada que ens ha tocat fer. En acabar, iniciem la marxa cap al nord, passant més enllà del terminal del tren cremallera, seguin el GRT 74 que va pujant pel costat del rieral d'Eina. Salvat el primer tram de pendent, seguim gairebé planejant cap al fons de la vall, on ja tenim la Coma d'Eina a tocar. Aquí, el GR travessa el riu i comença a pujar en fort desnivell i fent llaçades, fins assolir la carena (cota 2470). Hora de fer un petit descans i continuar un altra pujada força dreta fins a la Barraca dels Soldats a partir d'aquí el pendent és més suau i continuem pel Pla de les Barraques i ja flanquejant fins al coll d'Eina o de Núria. Fins aquí, ja hem pogut gaudir d'unes vistes espectaculars al pic d'Eina, Noufonts, NouCreus, pic de la Fossa dels Gegants, pic de Font Negra. Toca un altre descans i MOLTES fotos.
Després, emprenem la baixada per la part francesa, per la Coma d'Eina fins anar a trobar el riu Eina a l'alçada del Pla de la Beguda. Cal dir que les dos vessants de muntanya, son un espectacle d'aigua baixant alegrement. Fa goig desprès de la sequera que teníem a sobre. 
Ens ha fallat la visió del neret florit. A la part més alta de la muntanya, hi ha força plantes com si haguessin patit una cremada per calorada forta. Des de mitja muntanya per avall, encara no han florit, però es veuen les plantes amb força poncelles per esclatar.
De tota manera, els prats son plens de flors i al no faltar-hi l'aigua, està tot preciós i colorit. Les fotos per captar tanta bellesa es multipliquen, i ens anem endarrerint sobre horari previst. No es problema, perquè el temps no ens mana pressa. Anem baixant tranquil·lament i sempre pel costat del riu Eyne.
Quan ens queden uns 4 km. per arribar a Eyne, fem parada per dinar al costat del riu. Quan acabem, el cel es va tapant de núvols ennegrits que porten pluja. Cal no encantar-se i anem baixant a bon ritme cap a Eyne. Ens trobem quan arribem, amb un aplec al poblet i al no poder passar el bus cap al aparcament primer, hem de travessar tot el poble. Quan ho tenim tot a punt, ens fem la foto de record amb el bus i el nostre conductor Ramon Pacheco, donat que és l'últim servei a la Colla.
Al poc d'emprendre el viatge de retorn, comença a caure pluja a bots i barrals.....

- Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)

BON PAS.- Ripollès: Setcases - camí de Carboners - collada de la Balmeta- refugi Jaume Farré-tornada per Pla Cominal i La Serra

Avui, per evitar la pluja que s'exten pel territori, anem fins a Setcases. Sortim des de l'aparcament del poble i seguim la carreter...